diumenge, 31 de gener de 2016

Encara hi ha jóvens que decidixen ser corredors?

     Divendres passat en la presentació del Circuit a Peu de la Marina Alta emvaig adonar de la poca joventut que tenim en Dorsal 19. Es construïx amb el que es té, no amb el que es manca… i el nostre club té pocs jóvens entre els seus corredors, pel que estem construint malament.

     No podem construir un bon club sense tindre a corredors jóvens, Encara hi ha jóvens que decidixen ser corredors? La pregunta és legítima, perquè sorprén trobar-se amb jóvens que decidixen deixar els esports d'equip i dedicar-se a córrer.
     La resposta, encara sort, és afirmativa: sí, encara hi ha jóvens que desitgen ser corredors. Perquè el córrer és un acte natural i l'home esta creat per a caminar i després per a córrer. El ser humà necessita moure el seu cos, no hem evolucionat cap al sedentarisme sinó per a tot al contrari, els nostres òrgans vitals necessiten que el nostre cos este en moviment per a funcionar millor.     
     Sí, hi ha jóvens que desitgen ser corredors. Sobretot, perquè córrer els ajudara no sols físicament sinó també intel·lectualment, els ajudara a tindre uns hàbits saludables i els ajudara a saber relacionar-se millor amb la gent adquirint uns bons valors de convivència. 
     Per a molts de nosaltres, no obstant això, el jove corredor resulta un misteri. Potser el misteri es trobe que estem tan concentrats en els nostres entrenaments i les nostres carreres que no mirem cap eixa part de la societat que pensem només es dediquen a divertir-se i a viure la vida.

     Cada jove corredor és misteri i provocació. Perquè ens obliga a confrontar-nos amb una forma de veure la vida diferent de la nostra, perquè ens porta a pensar si el que ens servix a nosaltres els servix a ells, perquè ens llança la pregunta sobre com deuen i volen córrer.
     A la sorpresa que s'amaga després de la pregunta “encara hi ha jóvens que decidixen ser corredors?” necessitem respondre amb la sorpresa d'una pregunta respectuosa: “encara som capaços d'entendre'ls?
    Perquè no eu se, almenys ho intentem, la vida passa ràpid. De sobte estàs jugant en el carrer tot just una desena d'anys i hui ja eres un home entrant en els grandiosos seixanta anys.
     La impressió que solem tindre dels jóvens no concorda amb la dels nostres jóvens corredors, solem imaginar-nos als nostres jóvens com notòriament superficials i efímers, enemics de compromisos. Veiem jóvens que no volen compromisos amb absolutament res. Però els nostres jóvens corredors no són així, saben comprometre's amb els entrenaments quasi diaris, saben de la importància i del valor que representa la carrera a peu perquè li donen més importància a l'esport-salut i esport-recreatiu que a l'esport-competició i a l'esport d'alt rendiment, coneixen i saben que en Dorsal 19 la carrera a peu és per a compartir abans que competir. 

     Ho fem bé? En Dorsal 19 sabem que no pot obligar-se a ningú a entendre la carrera a peu d'una determinada manera, que res ni ningú pot substituir en la joventut eixa íntima activitat de l'esperit humà que té tant d'aventura personal. El que sí que podem fer sempre és encabotar-nos a donar exemple, a estimular els nostres jóvens corredors a tindre la seua pròpia visió de la carrera a peu. Podrem fer-ho sovint a través dels nostres entrenaments conjunts, a escoltar pacientment les seues il·lusions i objectius en les carreres i, en alguns casos, invitant-los a compartir la nostra visió de la carrera a peu. No es tracta de malgastar la nostra experiència sense ensenyar-los com córrer i entrenar, sinó que més aïna cal fer-se jove per a arribar a comprendre'ls i poder establir així un pont afectiu que els estimule a pensar sobre este gran món de la carrera a peu.
     Dorsal 19 necessita els seus jóvens, i ells no poden deixar passar la riquesa de la seua joventut guardant-se-la per a ells mateixos. Han de donar-la amb generositat. Ells són ja el present de Dorsal 19 i del que serà Dorsal 19, són el rostre jove d'un club veterà, el futur de Dorsal 19 depén d'ells i del que ja són i fan en el hui.

dissabte, 30 de gener de 2016

Preguntes

     En este moment et preguntaràs: Continuara Fede realitzant marques personals? Amb Santa Pola a començat realment la temporada? Serà la marató de Dusseldorf l'altra marató? Amb la presentació del Circuit a Peu a la Marina és hora ja de tornar als entrenaments? Donarà Dorsal 19 un salt de qualitat? Què ocorre amb la XXXIV Volta a Peu a Pego? Podran els nostres corredors millorar la classificació de l'any passat? Dorsal 19 podrà realitzar les mateixes activitats? Acceptarà organitzar algunes més? És la Volta a Peu l'activitat estrela? S'ha imposat el 24X1 de Pego com l'activitat més festiva? Com afrontarà Dorsal 19 la gran quantitat d'activitats i l'augment de dorsaleros?

     A estes preguntes i a moltes més són a les que respondrem en el nostre dia a dia, no de colp, sinó, a poc a poc.
     Amb cada entrenament, en cada carrera a què acudim, amb cada acte que realitze Dorsal 19 hi haurà una resposta i ens correspondrà trobar la resposta correcta no sense abans saber a que pregunta correspon, clar que per a això cal saber quines preguntes val la pena preguntar.
     Els clubs no som illes o àtoms, per això és molt important la vida social, tant a nivell municipal, com a nivell comarcal, amb tots els clubs i corredors ja que cada dia resulta més fàcil de comprendre esta mútua interdependència entre tots els integrants d'este món de la carrera a peu. Nosaltres depenem dels altres i els altres depenen de nosaltres.

     D'ací la importància de la nostra presència en la presentació del Circuit a Peu a la Marina, no sols com a organitzadors d'una de les seues carreres sinó també com la nostra obligació d'estar presents allí on la carrera a peu siga protagonista, per a tindre en compte quals són les necessitats i aspiracions dels altres clubs i corredors.
     A estes altures ja coneixem tots com funciona el Circuit a Peu Marina Alta perquè ja esta en la seua 20a edició però si hi ha algú que es trobe despistat podrà trobar tota la informació en Somesport.

     En fi, amb la presentació del Circuit a Peu Marina Alta ha començat un altre cap de setmana ple de carreres, i anem hi ha estar presents en les de Sueca, Llíber, Palmera i la l'Alcúdia, on podem a anar trobant respostes a moltes de les preguntes. On podem enriquir-nos amb les aportacions dels organitzadors. On podem aprendre a discernir el que més ens convé. On podem guanyar experiència. On hem d'aprendre alguna cosa.

dissabte, 23 de gener de 2016

D'ací a dos mesos tornarem al VAMEVAL

     Ja hem conclòs el primer VAMEVAL de l'any, ara ja coneixem quals són els nostres ritmes d'entrenament per a les carreres que pensem preparar esta primavera i com no per a córrer i entrenar el Circuit de la Marina.

     Saludem abans a tots els corredors, saludem també a tots els que moguts pel seu interés a saber, es coneixen un poc millor com a corredors, el "coneix-te a tu mateix", que figurava en l'atri del temple d'Apol·lo a Delfos, continua estant, per tant, en plena vigència.
     Ara quan isquem a entrenar ja sabrem quals són els ritmes que millor s'adapten a les nostres característiques i podrem traure millor profit als nostres entrenaments. És molt difícil conéixer-nos prou per a saber calmadament quines són les nostres aptituds i quines les nostres carències. És difícil però sens dubte cal buscar algun camí que ens porte i que ens guie, és interessant anar pel nostre camí i no anar canviant constantment sense tindre una direcció a on anar.

     Sabem ara qual és el nostre ritme al 80% de la nostra VAM per a les sèries de 1000 metres si volem preparar un 10K, o del 90% i coneixem quals són els nostres ritmes per a les sèries de 400, i encara que els resultats poden no ser del tot exactes és millor que no tindre res.
     A partir d'ara quan vegem en els nostres plans d'entrenament; 3 x 1000 al 85% recuperant 3', només haurem de buscar en el nostre test VAMEVAL i saber qual serà el nostre ritme, és fàcil, encara que cal realitzar un xicotet esforç que ha de formar part de l'aspiració de qualsevol corredor per ser millor.
     Un altre avantatge que comporta el coneixement com cal de la nostra forma física és l'adequació entre les metes que ens proposem i les condicions de partida. Resulta una font comuna d'insatisfaccions plantejar-se objectius irreals, que estan completament al marge de les nostres possibilitats, ja que al posar la meta en quelcom que ens supera tindrem una sensació freqüent d'incompetència, que pot desembocar fàcilment en el tedi. En l'extrem contrari, quan les metes són massa senzilles, molt pròximes al nostre punt de partida, estem perdent fortalesa i afany de superació, ens estem raquitizant, si es permet usar eixa expressió. L'equilibri entre on volem arribar i on podem arribar és clau per al corredor, i per a això és important conéixer bé les nostres forces i les nostres limitacions.

     En esta tasca ens ajuda extraordinàriament el VAMEVAL, ara que sabem qual el nostre estat de forma no es tracta d'autoflagel·lar-se mentalment, atribuint-nos un estat de forma que pensàvem era millor, siga cert o no, ni per descomptat el contrari. El test consistix a reconéixer com ens trobem, quals poden ser els nostres objectius i començar a entrenar seguint el nostre propi camí.

     En fi, d'ací a dos mesos tornarem al VAMEVAL, per a saber si estem millorant o estem estancats però ja serà una altra història que haurem de viure.

dijous, 21 de gener de 2016

Què ens deixa El Dinar de Nadal?

     Moltes coses han succeït en estes tres setmanes perquè estiguem callats tant de temps, El Dinar de Nadal i el primer VAMEVAL de l'any han sigut els dos primers actes de Dorsal 19 en este acabat d'estrenar 2016.

     Tampoc vull oblidar-me de la primera gran carrera d'enguany, el Gran Fons de Xeraco, on vam veure un avanç de per on van els nostres corredors, certament són les nostres corredores les encarregades de marcar el camí pel qual hem de seguir tots els altres. Tania i Carmen han començat el any guanyant en les seues categories i posant ja d'eixida el llistó molt alt per a tots nosaltres. Encara que Máximo també s'ha pujat al podi en la carrera del Càncer en el El Verger. 

     Què ens deixa El Dinar de Nadal? Pues la comprovació que Dorsal 19 continua en este 2016 amb molt bona salut, que la carrera del VII Trofeu Dorsal 19 serà La Mitja Marató de Gandia el 6 de novembre. Ens deixa també la separació de la Gala de Fi de Temporada del nostre Trofeu Dorsal 19. La Gala se celebrara el segon dissabte de gener del 2017 junt amb El Sopar de Nadal.

     També ens deixa la confirmació que els nostres cuiners continuen mantenint el seu bon toc en els foguers i que el gin tónic continua sent la beguda amb més carisma en el club.
     Vam fer també un repàs ràpid a tots els actes que realitzarem en este 2016, on tornarem a organitzar la XXXIV Volta a Peu, les II 24 X 1 hora de Pego i el “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 que comptara amb una carrera més, el Gran Fons dels Poblets, en total set entrenaments.

      Com vam poder comprovar comptem amb una bona salut esportiva, si en la Gala de Fi de Temporada vam fer un resum de tot el que vam fer l'any passat en El Dinar de Nadal ferem un recompte del que anem hi ha intentar realitzar durant este 2016, una simple cronologia del que succeïx i del que va ha succeir.
     Així i tot, quan torne a recordar cada un dels actes que realitzem sempre em sorprenc de lo que divertix i de com ho passem de bé eixos dies, encara que no era molt conscient d'això llavors. Mentres anàvem ja siga realitzant o preparant totes les activitats, generalment estàvem concentrats que tot isquera el millor possible i aconseguir satisfer les nostres expectatives, només hi havia molta rutina, treball i pressa.
      Supose que açò no és atípic. La majoria de nosaltres -sospite- vivim moltes d'eixes activitats no molt conscients del que representen per a les nostres experiències com a corredors, deixant sempre per a quan les recordem els sentiments més enriquidors.
     I, no obstant això, massa sovint, quan tornem la mirada arrere i recordem, per exemple les 24 X 1, desitgem poder reviure-les; però, ara, amb més ànim, més deliberadament conscients de l'admirable i privilegiat que és fer precisament eixes coses que vam executar amb tant d'aclaparament i fatiga. Mirant arrere, veiem que rica i preciosa va ser la nostra experiència i, a causa de les càrregues i l'estrés, què poc vam tindre present llavors allò que de fet estava passant.
     Açò pot ser multiplicat amb uns quants exemples, tots nosaltres hem escoltat alguna vegada que algú afirma que actuaria diferentment si disposara de la vida per a viure-la de nou. La majoria d'eixes històries tornen a utilitzar el mateix motiu: Donada una altra oportunitat, tractaria de gaudir-la més la pròxima vegada, açò és, tractaria de disfrutar més el present i més conscient.
     Per a la majoria de nosaltres -em tem- l'elaboració i el gaudi d'una activitat no van emparellades i només se'ns emparellaran quan, finalment estiguem a casa al cap d'uns dies. Pareix que necessitem primer perdre alguna cosa abans d'apreciar-ho del tot. Només després de realitzar una activitat, ens adonem del rica que ha sigut i el poc d'eixes riqueses que hem absorbit en el seu moment.
     Al final sempre som conscients de com han d'importants sigut totes les activitats en què hem participat i organitzat, però seria bo que no esperàrem que succeïra açò fins al moment en què estiguérem recordant-ho. Com fem durant els sopars, els esmorzars i les dinars de club, nosaltres necessitem parar regularment i emparellar els nostres records amb les nostres il·lusions.

     Tots nosaltres necessitem, regularment, reunir-nos i que les nostres experiències i les nostres il·lusions puguen emparellar-se amb nosaltres.
     Anem hi ha intentar que totes les activitats que organitzarem en Dorsal 19 durant 2016 les puguem disfrutar en tota la seua immensitat en el mateix instant en què les organitzem i realitzem.

     Comencem demà ja a viure intensament la carrera a peu en el segon VAMEVAL de l'any.

dimecres, 13 de gener de 2016

Torna el VAMEVAL

     Ja hem escrit molt en este blog sobre el VAMEVAL i no vaig hi ha ser ni pesat ni repetitiu, encara que ara no tinc més remei que recordar que per a aquells que ho necessiten dissabte que ve 16 de gener a les 09:00 i el divendres 22 a les 20:30 en les pistes d'atletisme l'anem a repetir.

     Un dels millors instruments que tenim per a progressar en este complicat món de la carrera a peu és de tant en tant realitzar algun tipus d'examen. L'ideal seria que realitzàrem una prova d'esforç o una revisió medica per a comprovar que no tenim cap problema que ens impedisca córrer i després ja poder anar realitzant proves per a saber qual és el nostre estat de forma, és partir d'ací on entra el VAMEVAL.
     Ho he dit ja diverses vegades, realitzar este test no significa que hàgem de demostrar-nos que estem en una forma determinada sinó simplement esbrinar com ens trobem, este test no ens pot eixir ni bé ni mal, simplement ens dirà qual és el nostre estat físic en eixe moment.
     Es tracta d'un test que solem convertir-lo ben sovint en una espècie d'examen físic que ens pot portar fàcilment al desànim en compte d'impulsar-nos al progrés, per la qual cosa moltes vegades nos fa por realitzar-lo.


     No parle de realitzar un examen on cal aprovar o suspendre, insistisc, sinó d'una forma d'esbrinar coses del nostre estat físic que ens ha de portar a reflexionar, a preguntar-nos, a buscar, a dialogar, a posar sobre la taula ritmes, velocitats, sèries, quilòmetres, marques…
     Parlem d'una filosofia que és amor al saber, saber que ritme hem de realitzar les sèries de 400 metres o el nostre ritme dels 1000 metres, en fi per a saber un poc més només cal llegir estes entrades: VAMEVAL i VAMEVAL  del blog i podrem trobar quelcom d'informació.
     Recordar que realitzarem el VAMEVAL:
Dissabte 16 de gener del 2016 a les 09:00 hores en les pistes d'atletisme.

Divendres 22 de gener del 2016 a les 20:30 hores en les pistes d'atletisme.

dimecres, 6 de gener de 2016

Sí, és cert, no ho dubtes…, els Reis Mags existixen!

     Esta nit han passat per les nostres cases els Reis Mags, ens han deixat els seus regals i encara que molts puguen pensar que és una festivitat per a xiquets, jo no puc estar d'acord.
     A molts de nosaltres ja no ens porten res els Reis Mags i no per que ens hàgem portat malament sinó per que ara som nosaltres els que exercim de Reis Mags, ajudant-los. 


     A res que fem un xicotet esforç per recordar-nos de quan érem xiquets, recordarem la sort que teníem quan casualment molts dels nostres desitjos es convertien en realitat sense saber el motiu, o el misteri pel qual sempre se'ns sèrbia la millor part del menjar o la sort que teníem que als nostres pares els agradara el que nosaltres despreciàvem i com en el matí del dia de Reis apareixien els regals que moltes vegades havíem demanat. 
     Només que fóssem un poc observadors i que tinguérem un mínim de sensibilitat, acabàvem per descobrir que allí hi hi havia truc, i que tanta sort no podia ser casual. Clar que, sempre hi haurà alguns que, a pesar la seua majoria d'edat, continuen anomenant “sort” i considerant com “un dret”, tot allò que els oferien els seus pares i que no és sinó producte d'un amor gratuït i immerescut cap a ells.
     Estos últims solen pensar que els seus pares els van mentir amb la màgia dels Reis Mags. La seua insensibilitat els impedix entendre que ELS REIS SÓN VERITAT.

Els "Polvorons"
     Estan lluny de comprendre que la bondat autèntica no es publicita, sinó que agrada de romandre oculta.
     En contra del que sol afirmar-se, la màgia del dia de Reis està més en els pares que en els xiquets. El miracle de l'amor, que cada 6 de gener visualitzem de forma molt particular, consistix a fer el regal romanent en l'ombra. Eixa és exactament la clau i la raó de ser dels Reis Mags, dita siga de pas.
     Romanent en l'ombra, ací esta la clau, no és un regal d'aniversari o per qualsevol aniversari, és un obsequi de què no esperem que ens donen les gràcies.
     Cal recordar que el sentit de regalar alguna cosa no és un altre que el de dir-li a l'altra persona “Vaig deixar de pensar en mi per a pensar en tu”. Així que si no deixem de costat este principi fonamental llavors podrem estar segurs que allò que regalem estarà ple de sentit i significat.

El avituallament del "polvoro"
     Afortunadament els corredors sabem comunicar als nostres més acostats quals són les nostres necessitats, i sabem que tenim necessitats per a tots els pressupostos, des d'uns humils calcetins fins al més sofisticat GPS, per la qual cosa facilitem molt les coses.
     Regalar és un art, però deixar-se regalar també ho és i no menys difícil. Si quan rebem un regal ben triat, som incapaços d'imaginar les llargues hores de reflexions i moltes vegades de pacients gestions, no sabrem agrair-ho com mereix.
      Als no corredors els costa molt triar el material esportiu que més s'adapte a les nostres característiques i als nostres gustos i és que regalar és un art, l'art d'oblidar-nos del que ens agrada, és desposseir-nos de criteris propis i atorgar valor a criteris que poden ser molt vàlids per a altres persones però que nosaltres no entenem de cap manera.
     Els regals es fan i es reben en moltes èpoques de l'any, però els regals de la Nit de Reis es fan des de l'ombra i sense posar remitent. 

L'esmorzar del "polvoro"
     Un altre dels principis que no hem d'oblidar és que regalem per gust, no pels mèrits que ha fet el que rep.
     Jo, ja tinc els meus regals de Reis i durant tot l'any aniré comprovant si es convertixen en realitat però fins llavors disfrutaré de la carrera a peu, així que dins d'uns moments em dirigiré cap a Xeraco per a compartir amb tots els corredors els obsequis que hem rebut. És un clàssic acudir el dia de Reis a córrer el Gran Fons de Xeraco i compartir els nostres regals.
     Haurem rebut objectes útils per a córrer i poder aconseguir les metes proposades, llibres que ens faran pensar, música que ens permetrà alegrar-nos la vida i molts de nosaltres ens sentirem feliços perquè haurem fet feliços als altres.

L'esmorzar del "polvoro"
     Perquè ser feliç passa per trobar la felicitat en els altres i no en un mateix, i a prescindir de tants egoismes i orgulls, que resulten banals, inútils i panolis. Feliços Reis per a tots.

     Sí, és cert, no ho dubtes…, els Reis Mags existixen!

dissabte, 2 de gener de 2016

Comencem ja el 2016

     Ja estem en el 2016, i ara que comencem recorde el que deia Heràclit: que ningú es banya dos vegades en el mateix riu. El riu en este cas s'anomena Carrera a Peu: és el mateix –sempre canviant- dels últims anys.

     Tornarem després d'estes festes a córrer i ens trobarem amb els mateixos entrenaments i acudirem a les mateixes carreres de tots els anys i encara que s'assemblaran molt a les de l'any passat no seran iguals,
     Encara que el llit del riu siga el mateix des de fa molts anys l'aigua canvia constantment i mai és la mateixa. A mi, no obstant això, allò que s'ha ocorregut en els últims deu o quinze anys se m'amuntona i confon en la memòria sense orde ni concert. No distinc moltes vegades les edicions de les carreres: els corredors veterans som com a roques sempre idèntiques a si mateixes -si de cas un poc més erosionades cada dia- enmig del corrent d'un riu que es renova implacable.

     Les carreres que ens trobarem hauran intentat millorar; circuits millor mesurats, millor senyalitzats, millor avituallament. Nosaltres estrenarem algunes coses; GPS, camisetes, pantalons i com no sabatilles.
     No és fascinant eixe breu ritu d'estrenar les sabatilles acabades de comprar? Un es frega les mans quan se les lliga per primera vegada i corre evitant els tolls o la terra per a no embrutar-les. És un gest vell i ple de sentit. Quan veig amb quina pausa i mirament comencen a donar les seues primeres camallades, pense que s'estan dient a si mateixos: "enguany serà diferent". Serà un any amb bones marques i sense lesions.
     I no obstant això estic quasi segur que d'ací a pocs dies les sabatilles ja no seran com pensàvem de ràpides i els ritmes no seran els desitjats, les sabatilles s'embrutaran en eixe dia de pluja i les veurem brutes i no ens molestara.

     Maleïda experiència de veterà, que sempre ens porta a profetitzar catàstrofes! I si ocorreguera el contrari; si anéssem més ràpids i es mantingueren netes? Per què no pot ser este any en què demostrem el que en veritat valem, l'any del miracle en què es realitzen els nostres desitjos?
     Quantes vegades no hem sentit als nostres companys contar-nos plens de passió els seus plans, les metes que aconseguirien i de la que estaven segurs. 
-Enguany si – Repetien una vegada i una altra-. Ja veureu com faig marca o córrec la marató.

     Ells no s'acordaran, però moltes vegades vaig confondre la prudència amb la cautela o amb el cinisme. Hauria d'haver-me solidaritzat amb el seu entusiasme, per a després, en tot cas, matisar-ho un poc. No obstant això vaig soltar eixa frase tòpica de corredor veterà aviciat:
-Mira, no et faces il·lusions...
Naturalment que cal fer-se il·lusions! En què estaria jo pensant?

     També els veterans hauríem de ser capaços de buscar un objectiu nou cada any, cada mes o cada dia amb il·lusió i amb l'amnèsia envejable dels jóvens. El que ens frena és l'experiència. Millor dita, les tristes experiències dels vells fracassos, que ens van carregant de tristesa la motxilla i, si un es descuida, acaben per esclafar-nos o per inhabilitar-nos per a qualsevol objectiu que ens òmpliga d'il·lusió per a córrer i entrenar.
     Però l'experiència no ha de ser un llast, sinó un motor. No un fre, sinó un estímul per a recomençar a entrenar amb més ímpetu i saviesa. Parle, per descomptat també de tots els camps de la vida.

     I a qui li vinga la temptació d'apel·lar a l'experiència com a coartada per a pactar entrenaments i carreres mediocres, puc comptar-li el que va dir un home el dia del seu noranta aniversari: 
-Mira, fill meu, l'experiència demostra que no convé fiar-se de l'experiència. Al cap i a la fi, quan un té experiència de veritat, ja no és capaç de recordar ni l'experiència que té.