IV "Open Summer Circuit Training"

IV "Open Summer Circuit Training"

divendres, 26 d’octubre de 2012

“Coneix-te, accepta't i supera't”


         Acudir els caps de setmana a les carreres i que les nostres participacions en les carreres siguen cada dia més satisfactòries no és un treball fàcil però és prou senzill, tres passos ens recorda Sant Agustí per a millorar en la nostra vida i que podem aplicar també a la carrera a peu: “Coneix-te, accepta't i supera't”. Si tots els corredors seguírem estos passos no hi hauria necessitat de nous propòsits frustrats, que ens impedixen disfrutar plenament de la carrera a peu.




S'acosta la marató i a estes altures ja devem conéixer qual és el nostre estat de forma, ja coneixem si les nostres esperances es van convertint en realitat o al contrari ja sabem que deurem esperar una altra oportunitat tal vegada en una altra marató o un altre any.
Conéixer-se bé, és a dir, de forma realista, saber que ritmes podem córrer i per quants quilòmetres, representa un primer i important pas per a aconseguir orientar i dirigir tota l'estratègia de la marató, i és una qüestió tan important que sempre s'ha presentat al llarg dels anys com el gran repte per als maratonians, és certament una àrdua tasca, no és tan fàcil com pareix i que al ser de vital importància per a córrer la marató ho és així mateix pa què puguem divertir-nos corrent la marató.


Per això és un gravíssim error no reconéixer els pròpies limitacions i no és menys error no reconéixer ni acceptar les pròpies qualitats, que segur tenim per a córrer i acabar la marató. Hem entrenat i ens hem sacrificat així que segur que estem físicament millor preparats, és possible que tinguem algunes molèsties, és possible que algun este lesionat i és possible que no hàgem aconseguit l'objectiu que teníem previst però tindre el coneixement de tot això i la seua acceptació, és el pas previ necessari per a una possible superació i això no ha de conduir mai ni a la resignació ni a la indiferència.
És imprescindible poder i saber distingir el que no es pot o no s'ha de modificar quan preparem la nostra tàctica de carrera, del que es pot i ha de modificar-se.

Sabem per experiència que han sigut els entrenaments llargs amb ritmes sostinguts els que ens ajuden a entendre i conéixer el nostre ritme i a entendre on podem fallar, no podem oblidar que són 42195 metres i que devem comprendre que no coneixem amb seguretat el que ens pot succeir després dels 35000 metres.
Només la nostra intel·ligència serà l'encarregada que correguem com devem i que no ens extralimitem ni que ens tenalle la por. Però cal ser objectius i deixar que siga el nostre cos i els entrenaments realitzats els que ens ajuden a ser realistes i objectius i per tant a deixar les paraules i passar als fets, i complir amb els ritmes.
Per això, amic corredor, sigues qui sigues, fes un esforç, com fan els millors maratonians i encara que siga necessari fer un alto en el nostre entrenament “coneix-te, accepta't i supera't", per a poder córrer bé la marató.


Però en Dorsal 19 no tota és marató, molts dels nostres corredors no participaren en cap marató enguany i el seu objectiu continua sent continuar divertint-se amb la carrera a peu i acudir a alguna carrera els caps de setmana com així a succeït diumenge passat, amb participacions en la Mitja de València, la Volta a Peu  a Cullera i la Volta pel Benicadell.
Un altre cap de setmana on les nostres dones tornen a ser les encarregades de pujar a arreplegar els trofeus. Ja vaig escriure l'any passat una entrada sobre les nostres dones, http://dorsal-19.blogspot.com.es/2011/06/les-nostres-dones.html
Des que vaig escriure l'entrada en el blog de l'any passat s'han incorporat a Dorsal 19 molts corredors però només una corredora i és esta una llacuna que deurem solucionar per a anar millorant en el nostre club, el percentatge de corredores és molt baix tan baix que només tenim a Laura, Carmen i Tania.
Pretendre fer de la dona un altre home és una equivocació. La dona i a més corredora té les seues qualitats específiques que no han de perdre, i nosaltres els hòmens i a més corredors devem ser capaços de veure i procurar que tinguen un lloc en el nostre club, elles i les seues qualitats.

Hui més que mai, el món necessita la dona i el nostre club també, alguna cosa estem fent malament en Dorsal 19 quan tenim tan poques dones, hem de començar ja a buscar una solució. 

CULLERA.

CARMEN SALA FERRER.-          0:49:26
FERNANDO VICENS PASTOR.- 0:53:20
CARMELO VIDAL BAÑULS.-      0:53:42
FREDERIC SERVER.-                   0:56:15
VICENT SALA GONZALEZ.-        0:56:19
PASCUAL SENDRA FRANQUEZA.- 0:56:53
FRANCISCO CERESOLA PIERA.-     1:02:59
BAUTISTA PIERA FERRER.-              1:07:55
RAMON ALEMANY SENDRA.-         1:08:31
TANIA NAVARRO AGUD.-               1:10:47
TINO NAVARRO MARTINEZ.-          1:10:47

BENICADELL.

SERVER MILLET, JUAN ANTONIO.- 1:31:39
CAMPS SENDRA, DAVID.-               1:35:04

VALENCIA.

SISCAR BAY, CARLOS.-                     1:29:42
PONS SORIANO, ALBERTO JOSE.-  1:35:46

dissabte, 20 d’octubre de 2012

Les Tres Hores de Dorsal 19.


          El pròxim cap de setmana se'ns presenta un altre dels reptes que haurem d'afrontar abans d'atrevir-nos amb els 42195 metres; les Tres Hores de Dorsal 19, consistent en una carrera continua lenta seguides de 20 minuts de flotació en piscina i que rematarem amb un dinar a base de porc senglar i molts hidrats de carboni.


Ja tots sabem la importància que té dins de l'entrenament de la marató la “llarga distància lenta” així que les tres hores serà el mateix però més “llarga”. El circuit serà el mateix dels trenta quilòmetres però li afegirem una volta al polígon per a completar les tres hores.
Els més ràpids hauran de recórrer tots els carrers que facen falta per a augmentar prou la distància i començar el circuit ja amb la distància afegida.
L'hora d'eixida esta pensada per a les 08,00 del matí des de la Piscina Municipal encara que com ve sent habitual ens prendrem un café una mitja hora abans en el bar la Forana.
Cal recordar que els que no estiguen obligats a realitzar este entrenament i vullguen realitzar menys quilòmetres només han de començar més tard i realitzar el recorregut en sentit contrari fins a trobar als maratonians.
Com serà este, l'entrenament més llarg que haurem realitzat ens tocara per tant inventar una recuperació especial per a este dia, i hem pensat en una sessió de flotació per a recuperar les nostres forces.



La realitzarem res més acabar en la mateixa Piscina Coberta, recordar-vos de portar un gorro, a l'introduïrmos en l'aigua, la pressió hidrostàtica que s'exercix sobre el nostre cos augmenta pel pes de l'aigua, i, com és lògic, s'incrementarà al seu torn a mesura que el cos se submergisca més profundament, en un bany complet (cos submergit, excepte el cap) la pressió exercida per l'aigua afavorix el reprenc venós i a l'existir una major pressió en la nostra superfície corporal, es comprimixen els vasos sanguinis, predominantment els superficials i en particular les venes, per la qual cosa hi haurà un augment del reflux venós cap al cor, enfortint-lo.
Ampliarem un poc on està la gràcia en açò de surar, vegem els beneficis: al deixar d'oferir resistència a la força de gravetat, el cos descansa i experimenta una absència total de pes. Açò reduïx la tensió muscular i accelera la recuperació dels nostres músculs.
Baixa el ritme cardíac i millora la circulació sanguínia i limfàtica. Disminuïx a més la producció d'hormones de l'estrés (adrenalina i cortisol) i augmenten les endorfines. Diuen, que ja és molt dir, que recorda la sensació d'estar en l'úter matern i que predisposa a estats de meditació i creativitat intensos.
En què consistix una sessió de flotació? Consistix a surar sense esforç “fer el mort”.


Així que recordeu de portar un gorro de bany i accelerarem la nostra recuperació física alliberant la tensió muscular i augmentant l'oxigenació de la nostra fibra muscular. A més també accelera els processos de rehabilitació de lesions, esgarros, estirades i contractures.
Després ens anirem a dinar per a reposar tota l'energia que haurem perdut en l'entrenament. Dinarem en les Pistes d'Atletisme i utilitzarem bàsicament per a reposar els hidrats de carboni la creïlla i un poc de cervesa perquè la base del menjar serà el porc senglar al què recolzarem amb algunes creïlles.
Per a beure utilitzarem la clàssica cervesa però esta vegada gràcies al porc senglar inclourem algunes botelles de vi negre.
Menjar porc senglar ens porta irreparablement a recordar el mite del Porc senglar de Calidón, una cacera que acaba com els nostres entrenaments, quasi tots “morts”.


Repassem per tant un poc la mitologia grega. Tot va començar quan Eneo, rei de Calidón, celebrava els sacrificis anuals en honor dels déus. En aquella ocasió, al rei se li va oblidar incloure a Ártemis en les seues ofrenes. Ofesa, la deessa de la salvatge Naturalesa i de la Caça va decidir alliberar a un feroç i enorme porc senglar, una bèstia que assolaria tota la regió de Calidón. Desesperat, Eneo va enviar missatgers en busca dels millors caçadors de Grècia perquè acabaren amb el terrible animal, oferint com a recompensa la pell i els claus del porc senglar. Es va convertir, sens dubte, en la cacera més important de l'Hélade, perquè van acudir la majoria dels herois grecs, entre ells el fill d'Eneo, Meleagro, també van acudir a la crida entre altres Jasón, Teseu, Càstor i Pòl·lux, dos centaures i els tios materns de Meleagro, Plexipo i Tóxeo. Es va presentar a més Atalanta, una xica jove i veloç proveïda d'arc i fletxes, filla del rei d'Arcàdia.
Després de diversos dies de festejos, van iniciar la cacera, a pesar de l'oposició d'alguns a què participara Atalanta, per ser dona. Però Meleagro els va obligar a tots a assistir.


Una vegada en el bosc van trobar al porc senglar que envisti contra els caçadors ferint a uns i matant a altres. Atalanta el va ferir amb una de les seues fletxes baix l'orella i el caçador Anfiarao li va travessar l'ull dret. Ja finalment Meleagre li va travessar el cor amb una llança.
Després va escorxar l'animal i li va donar la pell a Atalanta, perquè considerava que era ella qui la mereixia per haver ferit la primera l'animal.
Els altres es van oposar, i després d'una forta discussió, Meleagro va matar els seus tios.
Esperem per tant que les nostres disputes només siguen esportives i que es puguen calmar menjant-nos el porc senglar que per cert és un dels animals més maratonians que tenim per les nostres muntanyes i la seua carn és un bon aliment per a la dieta maratoniana.
La carn de porc senglar és un aliment ric en vitamina B12 ja que 100 g. d'esta carn contenen 12 ug. De vitamina B12. També té una alta quantitat de vitamina B3. La quantitat de vitamina
B3 que té és de 12,90 mg per cada 100 g.
Entre les propietats nutricionals de la carn de porc senglar cal destacar que té els nutrients següents: 1,80 mg. de ferro, 19,50 g. de proteïnes, 9,90 mg. de calci, 359 mg. de potassi, 2 mg. de iode, 2,30 mg. De zinc, 22 mg. de magnesi, 94 mg. de sodi, 7 ug. De vitamina A, 0,39 mg. de vitamina B1, 0,11 mg. de vitamina B2, 1,10 ug. De vitamina B5, 0,50 mg. de vitamina B6, 4 ug. De vitamina B9, 0,20 ug. De vitamina D, 0,01 mg. De vitamina E, 5 ug. De vitamina K, 167 mg. de fòsfor, 162 kcal. de calories, 63 mg. de colesterol i 9,30 g. de greix.


L'alt contingut de vitamina B3 de la carn de porc senglar, fa que siga un aliment beneficiós per al sistema circulatori. A més, la vitamina B3 o niacina pot ajudar a reduir el colesterol. Pel seu alt contingut en vitamina B3, esta carn és recomanable per a combatre malalties com la diabetis, l'artritis o el tinnitus.
El consum d'esta carn també pot ajudar persones amb problemes estomacals gràcies a la seua alta quantitat de vitamina B12.
Com veieu anem hi ha tindre de tot i això que no passe a enumerar les qualitats de la creïlla i les del vi per que si no açò es fa massa llarg.
Així que un xicotet resum:
Diumenge 28 d'octubre del 2012.
Hora: 07,30. Café, al Bar la Forana.
Hora: 08,00. Eixida de les Tres Hores Dorsal 19 des de la Piscina Coberta.
Hora: 11,00. Sessió de Flotació en la Piscina Coberta.
Hora: 12,30. Començament del dinar en les Pistes d'Atletisme.
P.D. El porc senglar per sort ja esta mort i el nostre Meleagro no és un altre que Batiste Piera.
Recordeu el gorro per la flotació.

divendres, 19 d’octubre de 2012

Nomes 30 dies.


          Comentava fa uns dies, que a penes sense donar-nos compte i encara ressonant en les nostres orelles els aplaudiments i els crits de la gent en la marató de València del passat any, ens arribava un any més la Marató, en el que, en ultim mes acabem d'entrar; temps d'entrenaments durs; temps d'il·lusió, d'ansietat i d'esperit esportiu.


Estic convençut que este últim mes és un camí fonamental cap a la Marató. Però…que lluny estic de la meta i quant em costa alçar-me i començar a entrenar, encara que entenga que la meta és acabar una Marató i el meu llarg camí per recórrer és continuar corrent fins a completar els 42195 metres.
Des de sempre, estos 30 dies són essencialment el temps de preparació per a l'elaboració de la tàctica de carrera i, per la mateixa raó, el temps de l'elecció del nostre ritme de marató.
Este mes esta, per tant, considerat com un temps durant el qual els corredors entrenen més intensament, per a preparar-se plenament per a la Marató. Perquè ens recordem dels tres mesos que portem preparant-nos i en els que hem patit i disfrutat de la carrera a peu. És, per tant, només, a l'espera de la marató on podem comprendre este “sense viure” que ens espera durant estos trenta dies.



Estem invitats a entrar en este últim mes amb tot l'empenyorament que es posa en la preparació d'un esdeveniment decisiu. Abans que res cal donar-nos temps, perquè no correm als mateixos ritmes que fa uns mesos, i el temps que ens queda no està estructurat de la mateixa manera per a tots.
Per tant, siga quina siga la manera, busquem comprendre el que volem que siga la nostra marató. Donar-nos temps de recordar, de preparar-nos, d'escoltar-nos a nosaltres mateixos i als nostres companys.
Hem de reflexionar, per tant, cada un ha de trobar la seua motivació. Res ens té ja que detindre en estes quatre setmanes: ni el treball, ni les preocupacions, ni les relacions socials.
I és que els entrenaments ja ens estan començant a resultar esgotadors i els caps de setmana se'ns fan molt curts perquè passen molt ràpids i ens agradaria que este mes fóra molt curt però tot té el seu ritme i ara ens toca triar amb tranquil·litat qual va ha ser el nostre ritme de marató i per a això encara tenim dos caps de setmana fonamentals en especial el de la Mitja de Gandia i hem d'estar preparats per a acceptar-lo encara que siga més lent del que ens haguera agradat ja que sobretot haurem d'acabar la marató, cansats però no rebentats.

dissabte, 13 d’octubre de 2012

Soltem llast i agafem paciència.


En estes dates quan la marató esta prop la majoria de comentaris i entrades solen dirigir-se en la mateixa direcció, la marató, tots els temes que tractem segur que l'haurem utilitzat en algun altre moment o per a ser més exacte en una altra marató.
Però saludem primer a tots els corredors que esperen amb entusiasme les maratons de València i Castelló.



Segur que en alguna ocasió haurem comparat l'entrenament de la marató amb un viatge en què anem acumulant vivències junt amb els quilòmetres que anem realitzant i en el nostre equipatge portem coneixements i sensacions que junt amb els dolors de cames i alguns records agradables ens acompanyaran ja per a tota la vida. Com les relacions personals que hem adquirit durant este temps i que han ajudat a canviar la qualitat del nostre caràcter ajudant-nos a créixer i guanyar experiència, que ja formen part de la nostra identitat estant ja sempre amb nosaltres.


No obstant això, moltes altres coses només són útils per a cobrir un tram del trajecte, i amb l'acumulació de quilòmetres es convertixen en una càrrega que anem arrossegant i que impedix donar passos avant. Per això, és important soltar llast, és a dir, desprendre's sense por del que ja no ens aporta res: igual que les coses que guardem per inèrcia i no utilitzem mai així també les sèries curtes i ràpides que van perdent validesa segons ens anem acostant a la marató, la roba que ja no portem mai junt amb eixos entrenaments que tantes vegades convertim en verdaderes competicions, i els hàbits que minen la nostra salut i que hauríem de transformar en altres més saludables, soltarem tot este llast per a arribar a la marató el més descansats i en el millor estat de forma que puguem.
Soltarem tot el llast innecessari este últim mes i dedicarem alguns moments a preparar la carrera. Per molt ben entrenats que ens trobem planificar la carrera sempre és bo, sol dir-se que tindre un pla sempre és bo encara que hi ha plans que ixen bé i altres que ixen malament.
Molts maratonians llancen a perdre molts esforços realitzats en els entrenaments adoptant una tàctica de carrera poc encertada.
El fracàs en marató sol nàixer d'un repartiment inadequat de l'esforç i, vist que en una carrera llarga el factor que ens va a limitar és la falta de glucogen, regular bé el seu consum és la clau de la carrera.

Quan parlem amb maratonians que no han acabat satisfets de la seua carrera, veiem que un aspecte en què han errat és el tàctic. Es pot ser víctima de la famosa crisi del maratonià – l'infame mur- per haver arriscat molt: errar el ritme de carrera és un error molt gran i greu, com pensar que encertarem dient que hem adoptat l'estratègia “ o faig marca o rebente”.
Un altre error que cometem és una falta d'autocontrol. Veiem a maratonians que coneixent-se bé i sabent on estan els seus limites continuen cometent el mateix error d'excedir-se en l'esforç. Açò els sol succeir per una falta d'autocontrol durant la carrera, perquè sabent que estan en forma i que no s'esgotaran amb el seu ritme de carrera, decidixen d'improvís augmentar-lo. El punt dèbil en este cas és la impaciència perquè el corredor, sabent que esta en forma i que correrà bé la marató, pres de l'entusiasme no s'aguanta i accelera. En una carrera que durarà diverses hores, en els primers quilòmetres és normal sentir-se amb forces i amb moltes energies, però hem de resistir la temptació d'accelerar.


Si volem córrer ben una marató és necessari entrenar també este aspecte, l'autocontrol, i no és una cosa fàcil. Així que no sols hem d'entrenar l'aspecte físic sinó que ens haurem de preparar mentalment.
Hem escrit algunes entrades en este blog quasi amb el mateix tema que és interessant recordar:

dimarts, 9 d’octubre de 2012

La tela d'aranya.


             Una altra vegada repetirem la coincidència entre la tela d'aranya i el nostre entrenament per a la marató; “Observa una aranya que construïx la seua tela. Moviments cap amunt i cap avall, per un costat i per un altre. A poc a poc, fils que pareixien absurds i desordenats comencen a ocupar un lloc precís. Al final, tens davant de tu un espectacle meravellós. Però basta tallar algun dels fils mestres perquè tot quede destruït”.


Igual que la tela d'aranya el nostre entrenament a vegades pareix que tinga lògica i ens sentim amb forces i altres vegades no veiem cap millora i ens sentim cansats i desmotivats.
El tornem a repetir per a recordar que tot el que hem estat preparant durant mesos se'ns pot anar al trast per qualsevol bestiesa.
Este diumenge tornarem a realitzar els 30 quilòmetres i haurem d'esforçar-nos a complir amb els ritmes i no convertir un entrenament en una competició, hi ha un temps i un lloc per a tot, ja vam competir el passat cap de setmana i ara ens toca esperar, la marató és l'art de saber esperar.


Molts de nosaltres en una ostentació de generositat esportiva hem participat en diverses carreres el cap de setmana i és possible que diversos de nosaltres ja notem que alguna cosa no funciona del tot bé.
La primera pista per a ajudar-nos a entendre si estem massa cansats, és la falta de motivació per a fer front a un entrenament dur o acudir a alguna carrera.
Però no sols açò, sovint es pot perdre inclús les ganes de córrer en sessions de poc esforç i ritme lent. Este rebuig de la carrera indica un baix nivell d'energia disponible, i inconscientment assumim una actitud passiva i només pensem en descansar. Estos senyals que alguns ja sentim es basen en interpretacions individuals del nivell d'esforç, i poden variar en cada un de nosaltres depenent del nivell de fatiga percebuda. 


Però també hi ha altres situacions que poden indicar un estat de sobreentrenament:
Pèrdua de pes, inclús amb pèrdua de gana.
Desenrotllament de malalties de poca importància com els refredats, reaccions al·lèrgiques, infeccions virals per herpes, inflamació dels ganglis limfàtics.
Una sensació d'apatia, depressió, dificultats de concentració, inestabilitat emocional.
Augment de la freqüència cardíaca en repòs, disminució de la freqüència cardíaca d'entrenament (en la mateixa proporció) i el màxim, i l'augment de la pressió en repòs. Insomni o son irregular.


Si tenim algun d'estos símptomes no pensem en consumir cap producte miracle, que no existix, ni busquem solucions especials ens bastara amb una setmana de recuperació realitzant pocs quilòmetres a un ritme lent i tot tornarà al seu lloc, però la marató ja esta ací, i no ens podem permetre sobreentrenar-nos més.
L'aranya de Dorsal 19 no es rendix quan la seua tela s'afona entre les branques. Tots ens estem trobant amb els dubtes normals durant un entrenament tan llarg i que ens porta a moments de gran eufòria i a moments d'enormes dubtes. Moltes vegades la por al fracàs ens paralitza i si ens quedem quiets llavors la tela quedarà trencada i sense sentit igual que si en un excés d'entusiasme realitzem moviments tan bruscos que puguen arribar a trencar eixa tela que tant ens ha costat construir.


Cal comprendre que l'optimisme desmesurat i el dubte exagerat no són bons consellers i que haurem d'esperar i reflexionar.
Vos deixe amb l'ultime paràgraf de la novel·la “On el cor et porte” de Susan Tamaro; I després, quan davant de tu s'òbriguen molts camins i no sàpies quin recórrer, no et fiques en un qualsevol a l'atzar: assenta't i espera. Respira amb la confiada profunditat amb què vas respirar el dia que vas vindre al món, sense permetre que res et distraga: espera i espera més encara. Queda't quieta, en silenci, i escolta al teu cor. I quan et parle, alça't i vés on ell et porte…”




MITJA DE ALAQUAS.

CARMELO  VIDAL BAÑULS.-         01:37:20.  
VICENT     SALA GONZALEZ.-       01:39:55.
PASCUAL  SENDRA .-                    01:40:24.
BAUTISTA PIERA FERRER.-           01:42:51.
JUAN   BOLTA NAYA.-                  02:00:18.
FEDE SERVER.- s.e.u.o.                  0
JUANJO ARBONA.- s.e.u.o.            0

BAIX MONTGO.



VOLTA A PEU A CARCAIXENT.

SALA FERRER, CARMEN              0:39:03.
SALA GONZALEZ, VICENT            0:50:26.

MITJA DE ALACANT.

Vicens Pastor, Fernando.-  1.38.29.

VOLTA A PEU A LA OLLERIA



divendres, 5 d’octubre de 2012

Comença octubre.


Després d'alguns dies en què no hem donat cap informació sobre les nostres carreres ni els nostres entrenaments, tornem.
Tornem a este blog ja que del món de la carrera a peu mai ens hem separat perquè fa quasi quinze dies vam realitzar el nostre primer 30, fa també dos setmanes que vam realitzar la nostra primera assemblea general de la temporada i ara que ja ens trobem a l'octubre estem davant d'un dels entrenaments més característics de tot maratonià; la mitja marató un poc més ràpida que el nostre ritme de marató. 


Ens trobem en el mes decisiu per a la preparació de la marató de València en el que ja comencem a sentir l'esgotament dels quilòmetres que estem realitzant i els que estan preparant la marató de Castelló ho començaran a notar d'ací a uns dies, dies importants en què cal estar pendents dels nostres ritmes i descansar el màxim que puguem.
Els 30 quilòmetres els vam realitzar en general bé i ens vam demostrar que ja siga en la marató de València o en la de Castelló finalitzarem els 42.195 metres, el ritme esta iencara per decidir pero pareix que no existiran variacions sobre el pla original.


L'assemblea general de Dorsal 19 va transcórrer sense cap problema; continuarem amb la mateixa quota que l'any passat, amb la mateixa directiva, canviarem la data de celebració de la III Mitja Marató que se celebrara per ara l'any que ve, continuarem amb la Volta a Peu el primer dissabte de maig, la Yecla – Pego seguix la seua preparació per a celebrar-se per Setmana Santa, la loteria l'esta repartint com l'any passat Picayna, també com l'any passat Pascual Sendra s'encarregara de cobrar les quotes i les equipacions que hem demanat, la carrera del Trofeu Dorsal 19 no esta clara del tot però s'esta estudiant, el menjar de Nadal el celebrarem el dia 23 de desembre, la marató de València la correrem el 18 de novembre i la de Castelló el 9 de desembre i sobretot continuarem mesclant carrera a peu amb alegria, competició amb camaraderia, entrenaments amb diversió i a tot li afegirem un poc de marató.

I ara tenim per davant el pròxim cap de setmana on la Mitja Marató d'Alaquas i la d'Alacant que completarem amb el Baix Montgó, ens donaran l'oportunitat de córrer una Mitja a un ritme un poc més ràpid que el nostre ritme de marató, amb 10'' seran suficients perquè completem amb èxit el nostre entrenament i encara que ens puga paréixer que són pocs i a molts ens resulte còmode, el mes important serà l'aspecte psicològic ja que obtindrem seguretat en les nostres forces i el desgast muscular no serà molt important perquè ens estem acostant a les setmanes més importants de l'entrenament i no ens interessa estar esgotats físicament.


Com podeu donar-vos compte tenim per davant un mes fantàstic per a córrer, amb l'absència de la calor i del fred, amb Mitges Maratons importants com a Mora de Rubielos, Alacant i València, carreres divertides com el Baix Montgó i Cullera i les carreres de la Vall d'Albaida amb el particular encant del nostre interior i les seues muntanyes, en fi molt on triar i possibilitats perquè tots puguem practicar este bonic esport.

GRAN FONDO DE ALBAIDA.


VOLTA A PEU A SUECA.


FERNANDO VICENS PASTOR.- 0:43:37.