IN MEMORIAM

dimarts, 1 de novembre del 2011

Una mala tàctica.

           No va ser possible, l'objectiu de realitzar la pitjor marca de la temporada en Mitja Marató no es va poder complir. Possiblement un error en la tàctica de carrera o és fàcil que la climatologia tinguera alguna cosa a veure però la veritat és que no va poder ser.
Però saludem abans a tots els que alguna vegada han fracassat, però com ja va dir Sir Ernest Shackleton, “Els hòmens no es fan a partir de victòries fàcils, sinó basant-se en grans derrotes”.

En Mora de Rubielos estava tot preparat, perquè es comptava amb un circuit dur i exigent amb llargues pujades i cansades baixades, teníem calculat el ritme de carrera per a batre la pitjor marca de la temporada però hi ha vegades en que les solucions més simples són les més eficaces i nosaltres vam complicar un poc la carrera.
M'estic referint a la tàctica de carrera. Quina es la més eficaç?.
La millor estratègia per a una carrera en què vullguem realitzar una marca sempre ha sigut la de recórrer tots els quilòmetres al mateix ritme. La proposta és banal, però probablement la seua extrema simplicitat practica és el que la convertix en difícil per a posar-la en practica. Nosaltres teníem clar els ritmes però les constants pujades i baixades feien molt difícil mantindre un ritme uniforme.
És veritat que per a ser un expert es deuen de succeir els fracassos i traure conseqüències i moltes vegades no ho fem perquè pensem que si no han eixit bé les coses la causa esta en qualsevol part però no dins de nosaltres ni en la nostra tàctica de carrera que ha sigut errònia.
I és que hi ha una forma simple per a verificar si som hàbils estrategs és la d'analitzar els nostres temps de pas en les diferents parts d'una carrera.
Els exemples següents s'entenen en un circuit pla i no com el de Mora de Rubielos. Si un corredor realitza la segona part d'una carrera més lentament que la primera evidència que ha posat en esta un excés d'esforç tal que no queda més remei que compensar-lo en la segona part.

Una baixada de rendiment que fa considerar que ens hem equivocat en la nostra tàctica és si esta supera els cinc segon al quilòmetre.
Veurem, un corredor que en 10 quilòmetres realitza 40 minuts i cobrix els dos cinc mils en 19'35 "i 20'25" podem dir que hi ha “punxat”, independentment que haja realitzat la seua marca personal, la seua tàctica de carrera no ha sigut bona. 
El diferencial de 50 segons pot paréixer poc, però no ho és en absolut. Si s'analitza la situació be, resulta que la primera fracció va ser recorreguda en un mitjana de 3'55 "i la segona a 4'05". Verdaderament un bella rebentada.
La majoria de nosaltres no consideraríem que ha sigut una mala tàctica, ni que una perduda de 2 minuts en una Mitja ni de 5 minuts en una Marató  haja estat malament.
Ens agrade o no, una caiguda mínima d'esta magnitud és molt gran.
El conjunt dels corredors donem per assentat quan ens succeïx açò es que ens falta fons o que no tenim la suficient velocitat, però la  realitat és un error tàctic.
Una baixada de 2 minuts 'per a una competició de 21 quilòmetres significa que ha executat els segons 10, 5 quilòmetres, 12 segons més lent per quilòmetre. Per a la marató una disminució de 12 segons per quilòmetre, produïx una diferència de 4'10 / 15 ". En este cas, pot paréixer poc, però es perquè ja estem acostumats a considerar estes perdues molt més grans. Si un corredor d'elit correguera la segona mitat 4' més lenta que la primera significaria que a explotat.
Una disminució en el rendiment en la segona mitat de la carrera també es pot tolerar, sempre que siga inapreciable. No hem de caure en la trampa que atrapa la ment de molts aficionats: "acumule avantatge al principi i l'administre amb el pas dels quilòmetres." És una estratègia que implica un gasto significatiu d'energia, i que accentua les deficiències tècniques dels atletes fent-los pagar l'esforç inicial per a aconseguir les marques desitjades.

Si no estem ben entrenats per a completar una carrera en un temps la millor estratègia requerix en primer lloc que abandonem les nostres ambicions cronomètriques, o bé que utilitzem bé les nostres forces per a disposar d'estes quan les dificultats són majors. Que és la segona part de la carrera, en la que estem més cansats i som més vulnerables.
L'estrateg hàbil és aquell que no baixa el ritme amb el pas dels quilòmetres i que arriba hi ha meta completament esgotat, tant que no podria mantindre el seu ritme ni un metre més. Este corredor podríem dir que ha sigut capaç de donar el 100 % de la seua forma.

Llavors, si sabíem tot açò com és que vam fallar en Mora?, per causes meteorològiques, perquè en els cinc últims quilòmetres, que eren costera a baix va començar hi ha ploure i feia un fred que “pelava” i ens va ser impossible mantindre eixe ritme tan lent que fea falta per a batre la marca de Tony i encara que en l'ultime quilòmetre vam comptar amb l'ajuda de Carmen, era ja impossible, no podíem córrer tan lents.
I és que sense voler vam córrer com s'ha de córrer, en “Negative split”, però açò ja serà en una altra ocasió.


MORA DE RUBIELOS.

            Sala Ferrer., Carmen          01:29:36       
            Pascual Pascual, Laura       01:41:59        
            Camps Sendra, David         01:42:01        
            Sala Gonzalez, Vicent         01:42:01        

ALFAZ DEL PI.

VICENS PASTOR, FERNANDO   01.10.11

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada