Un "EXTRAORDINARI" IX Trofeu Dorsal 19

Faré una afirmació que algunes persones, precisament aquelles als que més afecta, no vacil·laran a denominar una gran paradoxa, però que estime del tot verdadera i capaç d'atraure la vostra atenció com més dirigiu cap a ella els vostres pensaments. És una afirmació que es veurà confirmada amb tota probabilitat en la història del Trofeu Dorsal 19, a mesura que el temps progresse. És la següent: resulta tan difícil i tan fàcil creure que el IX Trofeu Dorsal 19 haja sigut el més dur i difícil de guanyar com que ha sigut el més divertit. 

No vull dir, en absolut, que siga realment difícil de creure que ha sigut el més dur i difícil de guanyar sinó que el que siga fàcil de creure que ha sigut el més divertit es recolza en la mateixa sort de fonament; que la prova d'una veritat és com la prova de l'altra; que les objeccions utilitzables contra la primera ho són també contra la segona; ha sigut el més divertit perquè ha sigut el més difícil de guanyar.

De totes les accepcions que podem trobar de la paraula “trofeu” qualsevol d'elles ens pot servir com a adjectiu per a descriure el IX Trofeu Dorsal 19, per exemple la segona; “Despulla obtingut en la guerra” , i cal tindre en compte que despulla és el botí obtingut pel vencedor, en este cas en una carrera que també va ser una guerra, una bona guerra que es dilucida lluitant amb lleialtat.

El IX Trofeu Dorsal 19 va ser l'edició que es va decidir per la mínima diferència possible, una altra cosa haguera sigut un empat, la diferència entre els cinc primers classificats de la 21 quilòmetres va ser insignificant, vam haver de recórrer al tercer decimal de cada coeficient per a establir l'orde, va ser una bona guerra de què només vam saber el vencedor després d'esperar la classificació oficial de l'organització.

La guerra en els 10 quilòmetres va ser menys intensa per a les dos primeres posicions però per a la tercera posició ens vam haver d'esperar fins a les 15:30 de la vesprada quan vam tindre els resultats oficials.

Però un trofeu, si mirem la primera accepció és un “monument, insígnia o senyal d'una victòria” , i és que els dorsaleros per a aconseguir el Trofeu de Dorsal 19 van aconseguir ademes pujar al podi en la carrera de Navajas que sèrbia d'escenari perquè els dorsaleros es bateren en lleial lluita.

Máximo Folques guanya en la seua categoria en el 10K.

Carmen Sala guanya la 21K en la categoria general dones.

Fede Server queda segon en la seua categoria en el 21K.

Vicent Sala va aconseguir el segon lloc en la seua categoria en el 21K.

Vicent Sendra aconseguisc el tercer lloc en la seua categoria en el 21K.

Tots vam ser testimonis de les pujades triomfals a eixe podi en Navajas que seria l'antesala dels trofeus del IX Trofeu Dorsal 19, de vegades com estes, els aplaudiments i ovacions que els van embolicar va ser una manera de reconéixer i premiar el seu esforç i el bon paper que han fet en la busca d'un trofeu en el seu club, per la qual cosa per a alguns d'ells va ser un gran premi de consolació.

Però, els autèntics triomfadors del dia van ser els millors en el IX Trofeu Dorsal 19, hem d'estar conscients, que el verdader triomf del dorsalero és aconseguir una bona classificació en el seu Trofeu, que anhela, mostrar el seu estat de forma davant dels seus verdaders companys, que com quasi sempre ens succeïx solen ser els nostres millors rivals en les carreres. 

Moltes vegades hem comparat la carrera a peu amb la nostra vida, i que devem de disfrutar de cada competició com si fóra la ultima en la que ens anem a posar un dorsal en el pit, subjecte com no, amb quatre imperdibles, ja que un mai sap quan arribarà la ultima carrera, així que quan recordem el IX Trofeu Dorsal 19 ho haurem de fer sabent que la satisfacció d'haver participat no és només haver corregut i haver arribat a la meta, no és haver guanyat, sinó tot el que es viu en el camí per a poder arribar en la millor forma possible a eixe dia. 

Per descomptat els que millor en forma van arribar van ser els nostres guanyadors, cada un busqua la millor estratègia per a poder arribar el més amunt en la classificació, uns van triar la distància en què més possibilitats tenien, altres van confiar en la seua velocitat i resistència, altres en la seua experiència i en el seu sexe, alguns van confiar en el desgast produït per la carrera del El verger en els seus rivals, perquè tots sabíem que el triomf en una compensada sempre esta en eixos xicotets detalls que ens costen uns pocs segons que són suficients per a decantar el triomf cap al nostre rival o cap a nosaltres.

El quadro d'honor en el 10Q del IX Trofeu Dorsal 19 va ser el següent:

1º.- Màxim Folques.

2º.- Pascual Sendra.

3º.- Pilar Reina.

El quadro d'honor en el 21Q del IX Trofeu Dorsal 19 va ser el següent:

1º.- Fede Server.

2º.- Raul Tamarit.

3º.- Carlos Siscar.

Però el dissabte també es va córrer en el El verger i també els nostres dorsaleros van pujar al podi; Carlos González tercer en la seua categoria i Anna González tercera en la seua carrera. També vam estar en l'interprovincial a l'aire lliure on Erika quede segona en salt d'altura.