Va de bo, tastem els gels, ja¡

Podríem dir que els maratonians ens eixim un poc del que es pot denominar com a corredor popular, ja sé que posar etiquetes i generalitzar és molt complicat però tots estarem d'acord que per a córrer una marató i sobretot per a entrenar-la amb garanties fa falta un poc més que eixir a córrer per a posar-se en forma.

Cada cap de setmana succeïxen esdeveniments importants en què algun dorsalero es troba prop, el diumenge en La Mitja Marató de València es va aconseguir un nou rècord del món en la categoria de dones, i allí van estar Bay, Tatxa, Enrique, Vicent Arbona i Tino per a donar fe d'eixa hora quatre minuts i cinquanta-un segon que va aconseguir Joyciline Jepkosgei, però no sols va ser el rècord del món sinó que també es va aconseguir el rècord d'Espanya, una altra vegada en la categoria femenina amb 1:09.51 que va aconseguir Trihas Gebre.

També el nostre Màximo Folques va pujar al podi en la VIII Carrera Popular Fundesem a Alacant on ocupa la segona posició en la general i primer en la seua categoria, mentres que el dissabte en la Cursa Popular a Daimús queda segon tant en la general com en la seua categoria.

A tot l'anterior hem d'afegir els entrenaments que s'estan realitzant per a poder arribar a la Marató de València amb les màximes garanties i amb els mínims problemes. Per a això començarem este cap de setmana a introduir els gels en el nostre entrenament.

Així que adquirirem uns gels per a provar-los el cap de setmana per a saber si el nostre organisme els tolera bé, els haurem de prendre al quilòmetre 15 i en el 20 del nostre entrenament i si no tenim cap problema podrem comprar tres més per al dia de la marató.

Perquè i pa què? La nostra intenció sera intentar no patir la tan temuda crisi energètica que els sol passar als maratonians, si fa temps que estem prenent els gels en els entrenaments llargs no podrem obtindre tots els avantatges que ens poden oferir els gels.

Tots sabem que quan afrontem els entrenaments que denominem “llargs” el nostre principal objectiu és buidar els nostres depòsits de glucogen per a així aconseguir que la seua capacitat augmente a l'omplir-los i buidar-los, si hem estat prenent gels no haurem buidat els depòsits pel que no hauran augmentat.

Però, suposarem, que els hem augmentat, tenim solucionat el problema? Perquè no del tot. La marató ens planteja molts reptes per als que no hi ha una sola solució, la utilització dels gels només és una xicoteta solució a un xicotet problema.

Quan els gels funcionen, com a màxim ens ajudaran a resoldre una crisi de rendiment, però quan ja estem en crisi per motius energètics el resultat final ja esta compromés. Llavors perquè servixen els gels?

Estes substàncies les podem considerar com la roda de recanvi del nostre cotxe. No servix per a res si no punxem però serà important si ho fem, arribarem a la nostra destinació però haurem perdut temps.

El mateix ens succeïx amb els gels: hem de córrer amb l'esperança de no tindre una crisi energètica i que no ens faça falta utilitzar-los.

Veurem perquè podem tindre una crisi en la marató?

Per tres motius principalment:

1) Per un error tàctic, causat per una elecció errònia del ritme de carrera que ens obligara a consumir en excés nostre glucogen (hidrats de carboni).

2) Per una falta de condicionament del nostre metabolisme al ritme de marató que ens fa utilitzar de manera inapropiada les nostres reserves energètiques.

3) Una inadequada alimentació els dies anteriors i sobretot el dia abans de la marató.

Només en este ultime cas els gels tenen una elevada eficàcia.

Per tant quan entrenem cal tindre molt present el següent:

1) Entrenar de manera que els nostres músculs estalvien glucogen a ritme de marató.

2) Triar bé el ritme de carrera segons les nostres capacitats.

3) Alimentar-nos de forma adequada.

El factor per tant més important en un entrenament de marató és evitar la crisi i evitar haver de recórrer a cap gel. Però açò és una habilitat difícil de realitzar pero, curiosament, pero tambe és fàcil posar en practica la solució.

I és que a vegades el corredor aconseguix complicar-se l'entrenament. De fet, confiem a coses poc importants la solució dels nostres propis errors. Benvinguts siguen per tant els gels que són necessaris per als corredors que comenten errors en el plantejament de la carrera ja que són útils per a posar remei a un error tecnicotàctic però que ja ha obstaculitzat l'èxit final.

Prendre gels sense tindre necessitat real no comporta cap avantatge, ja que l'organisme només utilitzara l'energia que li faça falta, no més. Quan parlem en les nostres tertúlies dels problemes que se'ns presenten en les carreres podem comprovar que molts confonem la crisi energètica amb la fatiga muscular, però esta ultima és causada pels repetits impactes de les nostres cames sobre l'asfalt i de la progressiva perduda d'eficàcia i a partir d'ací la nostra mecànica de carrera canvia i al no estar habituat ens produïx molèsties.

No hi ha solució a este problema en carrera, només el podrem solucionar amb un entrenament adequat. Els gels res poden fer amb la fatiga muscular. Si no sabem distingir el problema triarem solucions inapropiades.

Acostumar-nos als gels sense motiu ens succeïx llavors com el conductor que per por de punxar es para a agafar més rodes de recanvi, el corredor pren més energia de què necessitarà.

Mai punxem les quatre rodes! Llavors si que tindríem de veritat un bonic problema!

Però molts de nosaltres hem notat una milloria amb els gels sense haver arribat a esgotar totes les nostres reserves d'energia, Que succeïx llavors? En realitat la millora només és mental perquè la cafeïna o qualsevol tipus d'estimulant que porten ens eleven la moral i notem una milloria, i quan la falta de sucre en sang és molt gran llavors el nostre organisme sol alimentara al nostre cervell pel lo que ens sentirem millor i no anira a les nostres cames ni en la nostra marca, ah que dóna el mateix! Millora és.

Els gels només ens serviran per a anar subministrant-nos energia a poc a poc amb la finalitat de no arribar a esgotar-la, si l'esgotem la marca esta perduda, realitzar una bona marató només s'aconseguix tenint ben entrenat el ritme de marató i així no tindrem ni fatiga muscular ni fatiga energetica.

Òbviament la nostra carrera no serà millor respecte al nostre potencial físic només per utilitzar eixes substàncies energètiques.

Ací esta el debat.