dijous, 27 de juliol de 2017

2ª etapa del IV “Open summer circuit training” la Vall d'Alcala.

Hem escrit tantes vegades sobre els nostres entrenaments en la Vall d'Alcala que cada any quan s'acosta el dia de tornar a pujar per a córrer per les seues muntanyes i recórrer les sendes d'Al-Azraq em trobe amb la temptació de repetir qualsevol d'aquelles entrades, i és que entrenar allí dalt és anar a les muntanyes, és escapar-se, és contemplar.


El IV “Open summer circuit training” de Dorsal 19 puja el 6 d'agost a les altures a contemplar els poblets, a fer geografia. Este d'ací, de la dreta, este del campanar és … Més enllà aquelles ruïnes d'un antic castell i aquelles cases afonades és … Més lluny, a la dreta, sobre eixa lloma, aquell forat és … I allà, en el fons, al peu d'eixa muntanya que ens tanca l'horitzó, s'endevina …I inclús s'aconseguix a veure, aguaitant sobre esta muntanya els pobles de la … I ací mateix, quasi a la nostra mà, este xicotet poblat en ruïnes que ens dóna la sensació d'una tranquil·litat perpètua esta al nostre costat.
És tot un esdeveniment córrer per eixes altures quan els dorsaleros trenquen el silenci i la quietud d'eixes muntanyes per a portar a allí dalt tots els entrenaments que estem realitzant, i allí dalt, parlarem també de les nostres carreres, d'entrenaments, d'objectius i d'eixe anhel que tenim tots els corredors per perseguir la nostra carrera perfecta.


Però tot açò succeirà el 6 d'agost en la segona etapa del IV “Open summer circuit training” de Dorsal 19 que es desenrotllara pel “Camí d'Al-Azraq i del que continuarem donant més informació en els pròxims dies.

Ara sabem que tenim preparat en el càmping de la Vall d’Alcala les dutxes, l'esmorzar amb carn i embotit a la brasa. Els circuits i els horaris els anirem desvelant en els pròxims dies.

dimarts, 25 de juliol de 2017

El IV Gran Fons d'Orba ha donat l'eixida.

 Començar amb el IV Gran Fons d'Orba el IV “Open summer circuit training” de Dorsal 19 és sempre una garantia de començar bé, una etapa que té tots els elements necessaris per a enganxar-nos a estos entrenaments i que ens dóna la tranquil·litat de saber que estem fent bé les coses.



Córrer bé significa també, buscar el millor per a entrenar, no tindre por de triar els mitjans més eficaços per a dur a terme el nostre objectiu i que millor responguen a les nostres característiques. En conseqüència, el millor per al dorsalero podria ser haver començat amb el IV Gran Fons d'Orba estos entrenaments estiuencs que denominem “open summer”.
Ho hem comprovat enguany també, diversos circuits i ritmes als què ens vam poder unir pa què el nostre entrenament continue la seua bona marxa és una qualitat que s'ha tingut en compte sempre en el Gran Fons d'Orba. Els circuits ben senyalitzats per a evitar desorientacions, i avituallaments perquè mai ens falte una bona hidratació. Unes reconfortants dutxes a l'acabar i un agradable bar on esmorzar han sigut tots els elements que han posat al nostre servici Armando, Vicent, Esteban …



Cal agrair-los l'alt grau d'eficiència que han tingut en l'organització d'esta etapa, perquè han triat lo millor que posseïen pa què tots hàgem pogut passar un bon matí corrent. És necessari aprendre, com ho han fet ells, a diferenciar entre eficàcia, que es reduïx a fer bé les coses i l'eficiència, que és fer bé les coses que convé fer.
Poden dir “missió complida”, i açò parla del seu esperit emprenedor ja que dóna una gran satisfacció haver dissenyat una etapa i poder dir després que es va dur a terme. Ja vaig dir abans que han fet un bon ús de l'eficiència perquè han fet un bon ús dels recursos que posseïen i a més han aconseguit ser eficaços al mateix temps, hem assistit a un IV Gran Fons d'Orba perfecte.



Quan ens enfrontem amb qualsevol etapa del IV “Open summer circuit training” de Dorsal 19 sabem que els recursos que posseïm per a organitzar-la són limitats, pel que sempre busquem esprémer-los el màxim possible i traure d'ells el màxim rendiment, en primer lloc intentem que es puga realitzar i ja que ho intentem procurem fer-ho lo millor possible, esta és l'actitud que ens mou en este IV “Open summer circuit training” de Dorsal 19.
Estos pròxims mesos molts dorsaleros es van a veure immersos en l'organització de les diferents etapes, amb molts menys mitjans de què té qualsevol organitzador d'una carrera i amb una quantitat de corredors que requeriria quasi la mateixa infraestructura, excepte la de meta i informàtica, ja que manejar a més de cinquanta corredors en uns quants circuits, amb diversos ritmes i avituallant-los no és gens fàcil i requerix de molt d'esforç, però la clau esta en què és una labor desinteressada.



També és un fet que eixe treball desinteressat, pacient i benigne que alguns dorsaleros fan hi ha d'anar creixent amb el temps i molt lentament en Dorsal 19, perquè en cas contrari, si tots els esforços es basen fonamentalment és buscar els nostres objectius personals, prompte o tard el club s'estanca i fracassa.
El IV “Open summer circuit training” de Dorsal 19 constara a més amb les etapes següents:
6 d'agost del 2017: “Camí d'Al-Azraq”, la Vall d'Alcala.
13 d'agost del 2017: III “Tetxa” d'Oliva.
15 d'agost del 2017: VIII Gran Fons de Murla.
27 d'agost del 2017: Marjal de Pego.
8 de setembre del 2017. II Gran Fons dels Poblets.
24 de setembre del 2017: II Marjal Gandia.



Però no tot va ser “open summer” este cap de setmana, el nostre Máximo continua pujant-se a tots els podis de les carreres en què participa, i este cap de setmana li toqua pujar dos vegades, guanyant en el seu categoria en San Gabriel i sent tercer a Bigastro.

dijous, 20 de juliol de 2017

El IV “Open summer circuit training” de Dorsal 19, Comença ja¡

El nostre gran amic Christopher McDougall deia en el seu llibre “Nacidos para correr” que; “La clau per a tindre una preparació òptima és entrenar com ho faria un xiquet” i potser tindrà molta raó, ja que si observem com aprenen els xiquets ens n'adonem que ells, més que entrenar juguen i disfruten.

És per això que una part important a l'hora de tindre èxit en un entrenament depén precisament en esta capacitat de disfrutar i de saber trobar la diversió més que a forçar el nostre propis límits.
I és ací en el IV “Open summer circuit training” de Dorsal 19 on podem trobar les condicions ideals per a entrenar i divertir-nos. La primera etapa és una bona opció per a comprovar-ho, el IV Gran Fons d'Orba ens presenta dos opcions, el circuit de 15 quilòmetres amb asfalt i muntanya i un completament pla i d'asfalt amb 7’600 metres, ideal per als que desitgen un entrenament més lleuger.
Observeu com es pot córrer de ràpid en el circuit curt.
Però anem per parts, els que trien el circuit llarg tindran quatre avituallaments sent dos d'ells amb aigua embotellada en el quilòmetre 5 i l'11, mentres que els altres dos seran en dos fonts en els punts quilòmetres 8’7 i el 10.
Els del circuit curt disposaran d'una avituallament en el quilòmetre 4, a estos avituallaments se li unirà el del final, com veieu podrem estar ben hidratats.
Així que, recordeu, lloc de trobada en el Poliesportiu d'Orba a les 07:00, és fàcil de trobar ja que esta indicat i un altre punt que cal memoritzar és el que esta situat en el carrer Major numere 20 on esta situat el bar Al Cine, lloc este on tindrà lloc l'esmorzar.
Ja tenim en el nostre poder la informació necessària per a poder disfrutar diumenge que ve d'un matí corrent, només necessitem ara fer dos eleccions, triar el circuit i triar el nostre ritme sabent que no cal que el nostre ritme siga molt exigent ja que cal saber que corrent lent també s'entrena. Ja es que els que poden córrer ràpid els costa molt córrer lent però no estaria de més que ens recordàrem que per a córrer necessitem d'un combustible i per a això, el nostre cos té dos principals fonts d'energia: els carbohidrats (emmagatzemats en els nostres músculs i fetge com glucogen) i els greixos. Les proteïnes també poden ser utilitzades com a font d'energia, però de manera molt inferior i excepcional.


Succeïx com tots ja sabem que per a aconseguir utilitzar estes fonts d'energia, el nostre cos treballa amb 2 sistemes energètics diferents, el sistema aeròbic i l'anaeròbic. I tots ja sabem que el nostre sistema energètic preferit és l'aeròbic, encara que estos sistemes energètics mai treballen en forma absoluta, és a dir, l'energia que utilitzem al córrer mai prové 100% aeròbicament o anaeròbicament (hi ha influència d'ambdós).
Tan important és el sistema aeròbic, que en distàncies com els 10 quilòmetres, la mitja marató i la marató, la seua contribució és superior al 90%. Per a aconseguir la producció d'energia, el sistema aeròbic necessita d'oxigen i és per això que este sistema té preponderància quan correm a ritmes lents i no necessitem energia de manera tan ràpida.


És a dir el 90 % de l'energia que utilitzem en eixes distàncies prové del sistema aeròbic i d'allí radica la necessitat entrenar al nostre cos a treballar de manera eficient a ritmes lents.
Així que tranquils si algun dia correm a ritmes un poc més lents del que normalment ho solem fer.

dimecres, 19 de juliol de 2017

IV Gran Fons d'Orba

Ja esta quasi tot preparat perquè el diumenge 23 de juliol de 2017 als 07:00 hores i des de la piscina del poliesportiu d'Orba començe amb el IV Gran Fons d'Orba el IV “Open summer circuit training” de Dorsal 19.
 
Tenim el calendari de tot el circuit ja establit i ara només ens queda veure en que condicions ens trobem i triar els distàncies que millor s'adapten als nostres característiques, com acabem d'acabar el VIII Trofeu de Dorsal 19 hauríem de tindre el suficient fons per a poder enfrontar-nos sense problemes amb els distàncies mes llargues del “Open Summer” però l'entrenament és una qüestió molt personal.
El circuit de 15 quilòmetres del IV Gran Fons d'Orba és una combinació d'asfalt i muntanya que no representa cap dificultat física per a cap de nosaltres excepte en l'aspecte tècnic, la tècnica de la carrera per sendes i sobretot en els baixades presenta dificultats per als corredors d'asfalt que no coneixen els tècniques de la carrera en baixada. La solució és fàcil; en els trams en què no ens trobem segurs el millor és caminar encara que tinguem la força suficient per a pujar o baixar, l'important és no caure.


Enguany el IV “Open summersummer circuit training” de Dorsal 19 és troba ficat en el centre de l'entrenament per a la marató de Carpi, per la qual cosa molts dorsaleros anem a haver de fer alguns canvis per a poder-nos adaptar als diferents circuits. Una altra dels dificultats que ens solem trobar en estes etapes és que molts de nosaltres hem de córrer mes lent del que ho faríem si entrenàrem sols, però açò és moltes vegades mes un avantatge que un inconvenient.
No cal preocupar-se tant per no córrer al nostre ritme i haver de fer-ho un poc mes lent. Son diversos els motius pels quals deuríem de córrer de tant en tant mes lents del que ens sol ser habitual, per exemple per a millorar el nostre sistema de producció d'energia, també per a evitar lesions, així com escapar del sobreentrenament i sobretot per a poder fer mes quilòmetres.

Però estos assumptes ja els anirem aclarint en els pròxims dies, ara ens deurem de fixar en el circuit de 15 quilòmetres i veure si és troba dins dels nostres possibilitats.

Demà continuarem donant informació sobre esta primera etapa, com, on es troben els avituallaments, on esmorzarem i com és el circuit de 8 quilòmetres.

dimarts, 18 de juliol de 2017

VIII Trofeu Dorsal 19

Després de dos setmanes de vacacions tornem als nostres entrenaments i a les nostres carreres, dos setmanes en què hem vist com ja sabreu del triomf de Carlos Siscar en el VII Trofeu de Dorsal 19 en el Burg d'Osma, també hem disfrutat de l'excel·lent actuació de Màxim Folques en l'I Cross Trail Serra de les Índies Alceraya Alacant, on va aconseguir la segona posició tant de la general com de la seua categoria. 


Resumir en unes poques paraules el VIII Trofeu de Dorsal 19 serà un problema per la gran quantitat d'esdeveniments que es van desenrotllar, perquè no va ser només una carrera com en les edicions anteriors sinó que es desenrotlla en el transcurs de tot un cap de setmana.
Així que copiaré el que ens va escriure Felipe resumint tot el cap de setmana.
Hola amigos; Solo quiero poneros unas palabras para compartir con todos vosotros lo que siento después del fantástico fin de semana que hemos pasado juntos en El Burgo de Osma y de vuestras palabras de agradecimiento hacía mi María y hacia mí.
Tengo que confesaros que hasta que no estábamos todos subidos en el autobús para volver a casa no me he quedado tranquilo de que todo saliese bien, pero ya me decía mi querido Pepe (Quintana), día sí y día también, que no me preocupase, que tenía que salir todo bien.
La verdad es que vosotros habéis hecho que lo que a mí me parecía tan difícil que saliera bien, haya salido como ha salido. Muchas gracias.
También quiero deciros que el club CAP AREVACOS no ha dejado de agradecerme nuestra presencia en la media maratón. Todos los miembros del club con los que he coincidido estos días solo tenían palabras de gratitud hacia nosotros.
Igual agradecimiento de nuestra visita al Burgo de Osma me han trasladado el Alcalde del Burgo, Jesús Alonso Romero y el Primer Teniente de Alcalde y Concejal de Fiestas, Elías Alonso Palomar. Ya me han dicho que nos esperan con los brazos abiertos siempre que vayamos por allí.


En cuanto a nuestra estancia en el Burgo de Osma, que os voy a decir que no hayáis visto vosotros. Yo mismo me sorprendo año tras año de lo bien que lo pasamos. Sólo lamento no haber podido mostraros más cosas de las excelencias del Burgo de Osma, pero ya sabéis que el Bar Circulo está de paso hacia la catedral y si entras a tomar un torrezno y una cerveza, ya no sales.
En cuanto a vosotros que queréis que os diga. No tengo palabras suficientes para agradecer el buen trato que tenéis hacia mi María y hacia mí. Este fin de semana será difícil de borrar de mi memoria. Muchas gracias.
También quiero disculparme con vosotros por la caminata del domingo por el parque natural del Cañón del Río Lobos, sobre todo con los que corristeis la media maratón, que después de la paliza de los 21 km., la caminata de 12 km., del día siguiente no tuvo que sentar muy bien. Si os sirve de consuelo recordad que las agujetas y el dolor de piernas se pasa en un par de días y el paisaje del cañón se quedará con vosotros para toda la vida.
También quiero que sepáis el orgullo que siento de pertenecer al club Dorsal 19, allá por donde voy está conmigo y así se lo hago saber a todos. Desde que entré al club no he parado de hacer amigos y en él me siento como en casa, y ya sabéis todos que aquí tenéis un amigo para todo lo que necesitéis.
Y por último quiero agradecerle a mi María la ayuda prestada para que este fin de semana haya salido como ha salido. Solo ella sabe la paciencia que ha tenido que tener conmigo por los ratos dedicados a prepararlo todo y los nervios compartidos. Muchas gracias amor.
Bueno y nada más, quedáis todos emplazados para la media maratón del Burgo de Osma 2018, que ese año seguro que la corro.
Muchas gracias a todos.”


Després d'estes sentides paraules del nostre Felipe, no queda més remei que parlar de la carrera, cal dir que el circuit encara que és bo té les seues “coses” i encara que les marques no eren l'objectiu més important sinó traure la màxima diferència als nostres companys va fer que el nivell d'exigència fóra màxim.
El guanyador del VII Trofeu Dorsal 19 va ser com ja sabreu Carlos Siscar Bay que va aconseguir ademes col·locar-se entre els 30 primers amb el que va aconseguir un merescut premi que s'atorgava als 30 primers de la general. El segon classificat va ser Raúl Tamarit que realitza una excel·lent carrera aconseguint que la seua marca junt amb el seu coeficient el col·locaren en el segon lloc. Carlos Bañuls “Masso” va fer valdre el seu experiència per a aconseguir un tercer lloc molt ajustat sobre Nando Sendra “Tatxa” de què només els separaven unes quantes centèsimes.


Cal dir que excepte la victòria de Bay, entre el segon i el sexe lloc només els separaven 200 centèsimes entre cada u.
Tony Woodall quedá quint i Linda Blanco ocupá la sexta posició. Va caldre repetir les operacions dos vegades perquè les diferències van ser mínimes.
Però La Mitja Marató del Burg d'Osma també va veure com Carmen Sala guanyava en la seua categoria i la nostra amiga Laura Pascual ocupava la tercera posició en la seua mentres que Linda quedava en una molt bona quarta posició.
Però va haver-hi més, Dorsal 19 guanyá el premi com a equip amb més corredors, la qual cosa ens dóna una idea de la quantitat de dorsaleros que van participar, un total de 38.


Com sabeu les activitats se succeïxen. En moltes d'elles afrontem metes xicotetes que ens porten a altres objectius un poc més grans. Acabem una activitat que ens plena de satisfacció i ràpidament ens afanyem amb la següent.
En quin moment podem dir que ha acabat la carrera, que hem arribat a la meta decisiva? Totes les opcions, els objectius i activitats en este món de la carrera a peu pareixen parades provisionals: servixen per a un temps concret, i després ens llancen a nous objectius.


En el fons de tantes activitats, brilla confusament la idea d'una perfecció completa, d'un objectiu definitiu. Intuïm que això pot ocórrer però una vegada després d'una altra tot el que arriba al final acaba i passa.
Ara ens arriba l'hora del IV “Open summer circuit training” de Dorsal 19 i de la seua primera etapa a Orba amb el seu IV Gran Fons d'Orba i empezamos una altra vegada a caminar. A preparar circuits, a posar en orde circuits, col·locar avituallaments. 

Llavors, hi haurà una meta definitiva? Ser corredor i dorsalero implica mirar més lluny dels mil avatars dels nostres entrenaments i les nostres carreres, implica continuar corrent cap a on la nostra sensibilitat ens porte. 

diumenge, 9 de juliol de 2017

El Beat d'El Burg d'Osma.

Ja estem en la setmana anterior del VIII Trofeu de Dorsal 19 i com va sent normal abans d'una competició cal procurar arribar a ella lo millor preparats possible, i encara que el Burg d'Osma tinga suficients al·licients ja siguen artístics com gastronòmics per a disfrutar d'un bon cap de setmana és veritat que la seua mitja marató és la que ha permés que ens desplacem fins allí.

Sabem moltes coses del Burg d'Osma, sabem com és la seua carrera, sabem un poc de la seua gastronomia i només ens falta conéixer els seus monuments. Tenim temps més que suficient per a conéixer bé com a és esta bella ciutat, passejarem pels seus carrers i places que van ser declarades Bé d'Interés Cultural amb la categoria de Conjunt Històric Artístic el 24 de Juny de 1993, i que són la culminació d'un procés d'assentaments humans que tenen el seu origen en Úxama, ciutat arevaca i després romana, que va ser la base per a la fundació d'Osma, a la vora del riu.
I que després de la restauració episcopal, després de la dominació musulmana, al triar el bisbe Pedro de Bourges (San Pedro d'Osma) com a seu catedralícia un monestir situat en la vora esquerra del riu Ucero, es va formar El Burg d'Osma. 

No vaig ara a mostrar-vos, ja que ja ho veurem, la Catedral, ni el Palau Episcopal, ni la muralla que tanca el nucli medieval, ni la Universitat de Santa Caterina, ni el Convent del Carme, ni l'Hospital de San Agustin i la seua Plaça Major, ni el Seminari i Reial Hospici, ni la seua Plaça de Bous, ni el Castell d'Osma, no, no vaig a explicar-vos estos importants monuments.
Jo, només faré incapie en el que per a mi, i és una opinió personal, és l'objecte més interessant que jo he trobat en el Burg d'Osma; El Beat d'El Burg d'Osma.
Ja se, que la gran majoria no el vora i que tal vegada no li preste atenció quan visite la Catedral però El Beat d'El Burg d'Osma és el primer Beat romànic hispà conegut, una obra mestra del romànic internacional, dels més creatius respecte a la iconografia tradicional i un dels millor conservats de les dos primeres edicions originals del Beat.


I, vosaltres vos preguntàreu Què és un Beat? Beat o Beatus va ser un cèlebre monjo del Monestir de San Martín de Turieno (actualment denominat Sant Toribi) en la Vall de Liébana, un de les belles i profundes valls càntabres poblats pels cristians refugiats després de la invasió musulmana, als peus dels Pics d'Europa. Va viure a finals del S. VIII.
El Beat de Liébana és conegut, sens dubte, pel seu llibre anomenat "Comentaris a l'Apocalipsi de San Juan", basat en els textos de dos pares africans: Primari i Ticonio, i altres d'Apringio de Beja (SS. V i VI). Este llibre va haver de ser acabat al voltant de l'any 786. Les explicacions sobre les revelacions de San Juan calmaven la inquietud espiritual dels creients, preocupats pels mals del seu temps, el pròxim fi del món i la mort; tals fets es veien personificats a Espanya per la invasió islàmica i el fi del regne cristià visigot. A partir d'esta data es van copiar múltiples exemplars d'este llibre original, si bé el més important no és el text en si sinó les miniatures que l'acompanyen. D'ací que a totes les còpies del còdex "Comentari a l'Apocalipsi de San Juan" se'ls denomine "Beats".
El Beat de Burg d'Osma, segons consta en diversos llocs del còdex, va ser escrit pel clergue Pedro i miniat per Martino en 1086. El dibuix és exquisit, amb una elegància de línia que unfla i arrissa les formes.


Justament ha sigut qualificat com l'obra culminant del segle XI. Una obra ambiciosa de gran format, d'una gran qualitat i creativitat artística, i d'un estil plenament romànic d'origen francés.
Però hi ha en el Burg d'Osma un altre Beat, El Beat, que és una empresa familiar i artesana que utilitzant receptes clàssiques fabrica els Gemes del Beat, un altre dels llocs a què no podem faltar, sobretot per a carregar-nos d'hidrats de carboni tant abans com després del VIII Trofeu Dorsal 19.

Només ens queda recordar que el VIII Trofeu Dorsal 19 sera una realitat el pròxim 15 de juliol i que el recordarem no sols pels guanyadors sinó per haver-nos portat a conéixer una bella ciutat.

dimecres, 5 de juliol de 2017

1º Veterà A.

En este ultime cap de setmana, el més destacable contínua sent el bon estat de forma que esta aconseguint Máximo Folques, ja que va aconseguir guanyar en la seua categoria en la carrera de Xeresa, el dissabte, sent sext de la general, i el diumenge en el Cross Arenes Alacantines que se celebrá en el Postiguet va tornar a quedar primer en la seua categoria i quint de la general. 
Com veieu esta en ratxa i preparat per a donar-nos un estiu ple de satisfaccions, satisfaccions que assaborirem amb el màxim plaer. Per això brindarem per tots els triomfs de Máximo i ho anem a fer amb una excel·lent Anna Netrebko molt ben acompanyada en esta ocasió per Plàcido Domingo i Rolando Villazon en el que pot ser el brindis més famós, el de la Traviata.

Per la seua banda la resta de dorsalers disfruta d'uns agradables entrenaments en la Marjal i d'uns reconfortants sopars i esmorzars a l'espera del VIII Trofeu de Dorsal 19 que se celebrara el 15 de juliol de 2017 en el Burg d'Osma.
Se sol dir que quasi sempre la felicitat i l'encert en el viure no depenen del que tenim, sinó més inclús del que som, de com vivim. I com a corredors el que fem amb el que tenim determina en gran manera com correrem.


Moltes vegades ho hem dit, ser dorsalero és un estil de vida. No és qüestió de tindre molt de temps ni molta forma física. És qüestió d'eixir a córrer, siga poc o molt. De decidir amb encert quin és el nostre estat de forma i acudir als entrenaments i a les carreres sense deixar-nos portar per la rutina ni per l'excessiva il·lusió, sinó procurar posar en la carrera un poc més d'enginy i de reflexió.
Tot açò pot paréixer poca cosa, però és més important del que pareix. Qualsevol xicotet detall té un efecte positiu sobre el nostre entrenament i pot marcar-nos el camí que cal seguir. I un conjunt de xicotets detalls pot canviar per complet el concepte que tenim de la carrera a peu i aconseguir que ens proposem un repte que ens mantinga la il·lusió i açò és una cosa que sempre valdrà la pena. 

No hi ha res com buscar una motivació, un bon lloc és en les tables que ens serviran com a referència en el VIII Trofeu Dorsal 19, és veritat que només hi haurà tres trofeus però com deia Juan Manuel Fangio; “Per a guanyar la primera cosa que cal fer és arribar”.