VIII Trofeu Dorsal 19.

 “Es la invicta ciudad de El Burgo de Osma

una joya de gran valor

y por su hidalguía soriana

en Castilla es la más bella flor”.

Així comença l'himne del Burg d'Osma, que com tots ja sabreu és la seu del VIII Trofeu Dorsal 19, i la seua XVIII Mitja Marató que se celebrarà el 15 de juliol la carrera que ens servirà per a establir els que seran els guanyadors, una classificació que com totes les celebrades en el Trofeu Dorsal 19 sera compensada. 

Per a tots els burgenses, la seua ciutat serà un dels llocs més agraciats i sens dubte bonic, pel que si pretenguera enumerar tot el que d'interessant té el Burg d'Osma no estaria a l'altura del que es mereix, i és que just ara em recorde d'eixa frase de diu: << El secret d'avorrir consistix a comptar-ho tot>>.

Tindrem el temps suficient per a poder admirar tot el que la història a anat depositant en els carrers del Burg pel que no cal que repasse cada un dels seus monuments i part de la seua història. Pel que ens dedicarem a part més esportiva, encara que és impossible oblidar-nos que encara que correrem en una ciutat xicoteta no per això deixa de ser important, va ser declarada Vila d'Interés Turístic en 1962 i Conjunt Histórico-Artístico en 1993.

Així que no sols haurem de tindre les nostres cames preparades per a córrer sinó que la nostra ment haurà d'estar en condicions d'absorbir tot el que ens brindara el Burg.

Quan ens enfrontem a una competició i el VIII Trofeu Dorsal 19 ho és, encara que se celebre prou lluny de Pego i es puga paréixer a un viatge de vacacions no cal oblidar que correrem una mitja marató.

Ja sabem que molts de nosaltres quan acabem la carrera sempre direm que la competició no va resultar "prou bona". No importa el que fem, mai pareix satisfer les nostres expectatives del que pensàvem que érem capaços de fer.

Altres corredors pareixen obsessionats amb el que seria "normal". Siga quina siga la distància que acaben de córrer o la marca que acaben de realitzar, volen saber que els seus esforços estan d'alguna manera en línia amb els de la resta dels corredors. Constantment necessiten una validació que mesurar amb la resta del club i saber que no estan, de cap mode, per "davall del normal", perquè llavors es desmoralitzarien i la seua passió per la carrera a peu s'esquerdaria.

La societat occidental pareix estar obsessionada amb la classificació, estandarditzar i "cabre en" un motle determinat que ens faça sentir com que tindrem més èxit si estem "per damunt de la mitjana".

Però siguem realistes. Tots som imperfectes, i tots tenim coses en què estem per damunt del normal i per davall del normal. Són estes diferències les que ens fan únics a cada un de nosaltres i les que ens permeten apreciar l'espectacular. A més, les proves estandarditzades no proven res.

El normal no importa, i lo perfecte no existix. Per siga quina siga la raó, tots volem ser normals, però una cosa que he trobat, és que lo normal no crida l'atenció. Algunes altres paraules per a descriure normal són "pla, general, ordinari i bàsic". ¡¡¡¡Qui vol ser això?!!!! ??¡Això no sona emocionant, agradable, o que valga la pena!!

L'èxit a qualsevol nivell està determinat per aquells que són diferents a la resta, no necessàriament millors. En la majoria dels casos, és millor recordar que tots som rars per a algú, i abraçar això que ens fa millors, pitjors i totalment diferents dels que ens rodegen es una opció.

Prepararem les maletes, el Burg d'Osma ens espera i amb ell el nostre VIII Trofeu Dorsal 19, una combinació que com veurem en els pròxims dies va hi ha resultar molt interessant.