IV "Open Summer Circuit Training"

IV "Open Summer Circuit Training"

dimarts, 30 de maig de 2017

6 marques personals

Segons ens anem acostant al III Relleu 24 X 1 Hora de Pego anem veient com els nostres corredors van mostrant el seu estat de forma, si el que ens sol cridar l'atenció solen ser els que pugen al podi no ens deuríem oblidar de tots els que van aconseguint realitzar les seues marques personals.


Est ultime cap de setmana ens ho mostra amb claredat; Cristina Bañuls guanya la seua carrera en Jesus Pobre, Carlos Siscar queda en tercera posició en la seua categoria també en Jesús Pobre mentre que en la Cala de Finestrat ho fa també Màxim Folques en la general i en la seua categoria i Carmen Sala queda segona de la seua categoria en el 10K del Grau de Gandia.

Bay, tercer a Jesús Pobre.

Máximo, tercer a la Cala de Finestrat. 
Però aquest cap de setmana s'han batut 6 marques personals en 10K, i ho han aconseguit on es deu aconseguir, en una carrera homologada com és el 10K del Grau de Gandia.


Nando Sendra “Tatxa”, aconsegueix ademes amb una marca en temps real de 00:40:06 la millor marca de la temporada en Dorsal 19 en 10K i es queda solament a 6’ de ser dels sub-40.


Esteban Caravaca amb els seus 00:40:19 es situá també molt prop de baixar dels 40 minuts, una linea que molt pocs s'atreveixen a creuar.


Armando Giner aconsegueix a poc a poc anar baixant la seua marca i separanse amb 00:44:15 cada vegada més dels 45 minuts.


Vicent Cuevas en canvi va acostant-se passet a passet a aqueixos tan desitjats 45 minuts i ho fa amb 00:45:35.


Linda Blanco contínua amb la seua linea ascendent i ja s'atreveix a baixar de 46 minuts, ja que amb 00:45:56 ja ha posat al punt de mira ser sub-45.
Santiago Mut també contínua acostant-se a una altra de les línies importants en aquest món de la carrera a peu, aqueixa línia que diuen que separa el trotar del córrer i que no és una altra que baixar de 5 minuts el quilòmetres o siga ser sub-50, de moment ja està en 00:52:26.
Com veieu no és complicat trobar objectius en aquest món de la carrera a peu, doncs hi ha de totes les classes i per a tot tipus de corredors i si volem un objectiu en comú sempre tenim el relleu 24 x 1 hora.


El fonament del III Relleu 24 X 1 Hora de Pego, és córrer, és fer-ho una hora individualment i 24 hores en equip. És convertir el nostre repte personal en un repte col·lectiu.
Per a molts el repte col·lectiu és la clau de les 24 hores ja que és la suma dels reptes individuals, com l'és un club, que és la suma de tots els seus corredors.

divendres, 26 de maig de 2017

Una setmana més

Una setmana més, i ens trobem amb les últimes carreres del Circuit a Peu a la Marina, el cap de setmana passat es va celebrar la carrera d'Ondara on també vam obtindre bons resultats per a Dorsal 19.
Una vegada més Cristina Bañuls va tornar a guanyar en la seua categoria, mentres que Carlos Siscar i Fede Server van ser tercers en les seues.


Com podem observar cada vegada són més els dorsaleros que pugen als podis per a arreplegar els seus trofeus el que ens diu de com ens estem comportant de bé en la Marina. Pel que la classificació dels nostres millors dorsaleros enguany tornarà a estar molt competida, si bé no en els guanyadors sí que per als segons i tercers, premis que entregarem en la Gala de l'Esport de Pego que se celebrara el 10 de juny del 2017. 


Pel que fa al III Relleu 24 X 1 hora de Pego ja tenim format l'equip de 24 corredores que disputaran 12 hores a la raó de 30 minuts cada una. Donant un gran pas avant ja que l'any passat ho van realitzar caminant.
Respecte als 48 corredors que formaren els dos equips encara ens falta triar la seua distribució perquè resulte el més competit possible. Ja que hi ha diversos sistemes i fins a 15 dies abans no ho anem a concretar. Igual que l'any passat l'escola d'atletisme també participara amb un repte que encara està per decidir.
Així que se'ns presenta el pròxim juny molt carregat d'activitats, amb una Gala d'Esports de l'Ajuntament de Pego i el III Relleu 24 X 1 hora de Pego.
Quan realitzem activitats hem de considerar que l'element humà ha de ser la base i al mateix temps l'element coordinador de qualsevol activitat que exercim. Este ha de tindre present i permanentment actualitzada la problemàtica amb que es troba cada corredor i no perdre de vista els objectius que cada u es marque durant la temporada, les nostres activitats deurien estratègicament donar resposta a les necessitats del corredor i així el seu compromís amb l'activitat serà major. Per exemple, el III Relleu 24 X 1 hora de Pego es realitza després de la Volta a la Marina perquè tots els nostres corredors tinguen la preparació suficient per a competir durant una hora.


En tot club de corredors hi ha diferents grups que es formen basant-se en la seua condició física pel que és també una labor a realitzar, el coordinar, organitzar i propiciar la interacció dels membres dels grups, per la qual cosa hi ha que idear totes les activitats possibles perquè existisquen grups per a tots els nivells i rebutjar la tendència a formar grups en forma aleatòria.
En fi, demà comença un nou cap de setmana carregat de carreres, on esperem arreplegar també algun trofeu i alguna marca personal, i és que la primera fase de la temporada està tocant al seu fi i amb un balanç que ja és positiu.


dijous, 18 de maig de 2017

Un bon cap de setmana

L'homenatge a les víctimes de l'accident  d'Oliva on van morir tres ciclistes del C. A. Llebeig de Xabia, que es va celebrar a Pedreguer, hi ha marcat sens dubte el passat cap de setmana.



Els corredors que van acudir a la Volta a Peu a Pedreguer van aprofitar l'ocasió per a recordar als ciclistes víctimes dels accidents de trànsit, esperem que les noves iniciatives relacionades amb estos accidents i l'educació respecte d'això aporten esperança per a solucionar prompte este greu problema.
Es van viure moments de profund dolor i de molt pesar, acompanyats amb un estrany sentiment de fracàs que dominava l'ambient, hi havia moments en què vam sentir una pena profunda. Pareixia que la vida no tenia sentit. No obstant això, eixos moments no han de tindre l'última paraula. Ni en la pròpia vida, ni en la vida dels altres. A un costat, a un altre, o tal vegada cap arrere, han de quedar oberts altres camins.


La vida seguix avant. La vida seguix el seu ritme. El món de la carrera a peu no deté els seus passos i les carreres amb les seues competicions han de continuar.
Els dorsaleros van tornar a realitzar un bon cap de setmana, si Cristina Bañuls guanya en la seua categoria a Pedreguer també ho va fer Máximo Folques en La Mitja Marató de Mora de Rubielos aconseguint a més ser tercer en la general, així com Carmen Sala que guanya en la categoria absoluta també en Mora de Rubielos, i Carlos Siscar el diumenge va aconseguir el tercer lloc en la seua categoria en La Mitja Marató d'Alacant.


Com podeu comprovar un excel·lent cap de setmana que ens servix per a comprovar com ens trobem de forma per a afrontar el III Relleu 24 X 1 hora de Pego, si mirem la classificació a Pedreguer  i mirem els resultats de  43a STAFFETTA 24 × 1 ORA SOCIETÀ SPORTIVA “VITTORIO ALFIERI” , realitzada el 25-26 de març del 2017 pels nostres amics italians d'Asti, veiem que també podem comptar amb un bon equip.
“Si vols fer quelcom bé, fes-ho tu mateix” Quina frase tan contundent, tan directa, tan senzilla i tan… errònia! Si l'apliquem al III Relleu 24 X 1 hora de Pego. Però hi ha una millor: si vols fer quelcom gran, meravellós i durador, busca un bon equip.


Els corredors solem ser uns esportistes molt independents i ens agrada tindre una autonomia total però també som capaços de formar part d'un equip i en les 24 hores ho demostrem. És on som capaços a deduir esta estranyíssima equació matemàtica: que 2+2=5 o a 6,7 en inclús més mentres siguem capaços de viure la màgia del  “esperit d'equip”. Un equip unit és quelcom molt especial, perquè no és simplement la suma de cada un dels seus membres. És, més aïna, la multiplicació dels esforços de tal manera que s'és molt més eficaç de quant es poguera ser si cada un obrara en manera individual.


Veurem enguany on som capaços d'arribar.

divendres, 12 de maig de 2017

Descansen en Pau; Eduardo Monfort, Alberto Contreras i José Antonio Albi

Eduardo Monfort, Alberto Contreras i José Antonio Albi són les tres persones que van perdre la vida en un desgraciat accident quan estaven practicant una activitat tan pròxima a la nostra com és el ciclisme, tres corredors d'un club tan amic com el Club Atletisme Llebeig de Xabia i amb els quals haurem compartit algunes carreres. 



És difícil escriure paraules de consol quan estem cara a cara amb la mort, inclús quan la persona que va morir va viure una vida plena i va morir en les millors circumstàncies. És especialment dur quan el que hi ha mort és una persona jove, i més encara que la persona jove no mor en circumstàncies ideals. I ho és molt més si són tres persones amb què compartim moltes de les seues aficions.
Demà a Pedreguer realitzarem un homenatge als nostres companys que se centrara en el Club Atletisme Llebeig de Xabia, desgraciadament en algunes ocasions hem assistit a funerals de persones que han mort jóvens. Este tipus de funerals són sempre doblement tristos. No hi ha moltes paraules que ajuden en una situació com esta, però inclús el poc que es pot dir, en un dia com eixe, quan la mort és tan crua, no oferix massa consol emocional. Què es diu quan ens enfrontem a unes morts com estes? Simplement un “Descansen en pau” i recordar-los amb la millor imatge que puguem tindre d'ells.


De qualsevol manera este consol no borra el dolor de la pèrdua d'un ser volgut. Res es borra perquè res pot. Hi ha morts previstes: donen temps per a preparar-nos a la seua arribada. Altres morts, en canvi, ocorren sorprenentment, de colp, com un rellamp inesperat.
La mort d'un familiar ancià, o d'algú que cedix a poc a poc ant una malaltia inexorable, arriba d'una manera més o menys esperada. El cor pot preparar-se, perquè endevina que, prompte o tard, una vida terrena acaba. Estem, llavors, llestos per a acollir el “colp”, que no deixa de ser dolorós, però que sabem estava pròxim.
Però la situació és molt diferent quan un fet imprevist irromp en una vida i provoca una mort inesperada. Les morts imprevistes criden a la porta de qualsevol: del xiquet i de l'adult, del ric i del pobre, del ciutadà honest i del delinqüent, del sant i del pecador, de l'amic i de l'enemic. No hi ha distincions, com si tots, davant del fet inesperat, fossen igualment vulnerables, fràgils, incapaços de defendre's o de fugir.
Arriba després la telefonada, el whatsapp o el correu electrònic que provoca una commoció indescriptible: un familiar, un amic, un company de treball, un veí, acaba de morir. Sentim llavors un esgarró profund en l'ànima. Per l'inesperat del fet. Per l'afecte que sentíem cap a una persona pròxima o coneguda. Per la ruptura radical que s'imposa en els llaços temporals.
  Si descobrim, a més, que la causa d'eixa mort va ser la borratxera d'un xòfer irresponsable,  sentim una ràbia profunda per la injustícia patida. Descobrim amb amargor que vivim en un món pervers, en el que moltes vegades les autoritats no aconseguixen controlar agressions que destruïxen famílies.


Quedarà, certament, un buit profund per dies, per mesos, tal vegada per anys. Però eixe buit no és complet, perquè el ser volgut no ha desaparegut en el remolí del no-res, sinó que està present en el cor de tots els seus amics i molt més de les seues famílies.
I, mentres eixe record pervisca la seua mort no haurà sigut el seu final, és tan sols la conclusió d'una etapa, i per això no m'estranya que existisca un sagrament que la tinga present. Si som catòlics sabrem que en la frontera que separa el temps de l'eternitat hi ha una porta -la mort- que s'obri per a donar pas a l'home. L'home no és etern, però és immortal. Naix en el temps, però el temps acaba allí on eixa porta s'obri per a la seua ànima, que és un bufit diví, com ens recorda la Gènesi.

Descansen en Pau. 

Música i córrer

Davant de la proximitat del III Relleu 24 X 1 Hora de Pego va sent hora que busquem alguns temes que ens facen anar calfant els “motors”, i un que em ve bé és la utilització de la música.



Tots recordàreu que en la primera edició quan només participa un equip se li va donar l'oportunitat a cada corredor perquè triara la música que volia sentir en el seu relleu, sempre hem conegut de la seua importància per als corredors.
Igual que succeirà en el III Relleu 24 X 1 Hora de Pego la música podrà sentir-se igual que en qualsevol esdeveniment esportiu important o en qualsevol instal·lació on es realitze algun tipus d'esport. La música durant la realització de la primera edició representava i expressava la individualitat del corredor i a més motivava i agregava emoció a l'atmosfera. 
Amb el desenrotllament de nous dispositius musicals portàtils més compactes com reproductors de MP3; I-Pods i Zunes, la música s'ha tornat més accessible per als corredors no sols en els seus entrenaments sinó també en les carreres, tot açò unit que l'acompanyament dels exercicis i dels esdeveniments esportius amb música proporciona un efecte beneficiós important per a l'exercici i la pràctica dels esports ha fet que la música s'haja transformat en una influència important en l'esport,  pel que no és cap sorpresa que la música s'haja tornat prominent en l'arena de l'activitat física.


Molts entrenadors consideren l'addició de música a l'exercici semblant a una ajuda ergogénica  ja que la música millora l'estat d'ànim, augmenta l'excitació i ajuda a percebre menys la fatiga.
Encara que en realitat els resultats de les investigacions són contradictoris i les podem trobar de totes les classes i d'opinions. És veritat que la música proporciona un efecte estimulador per al rendiment quan escoltem la nostra música preferida i sobretot si té un fort component rítmic.
Les investigacions que contradiuen la teoria que la música pot proporcionar guanys ergogénicas assenyalen que en la capacitat de treball màxima, la música no pot proporcionar un efecte ergogénic per damunt de les limitacions fisiològiques del cos. Queda clar en la investigació, que els individus van disfrutar molt més del règim d'exercicis quan la música els estava motivant.


Com veieu, cada un pot triar el que li resulte millor, encara que cal dir que l'ús d'auriculars quan eixim a córrer ens pot donar problemes ja que d'alguna manera romanem aïllats i no podem sentir els possibles problemes que ens puguen sorgir com els cotxes o els gossos, sense oblidar que un volum excessiu pot danyar les nostres orelles. No cregues que utilitzar un sol auricular és més segur. Les investigacions mostren que l'ús d'auriculars en una sol orella pot confondre al nostre cervell. Així que portar un sol auricular potser serà més perillós que portar els dos.

En fi, córregues amb música o sense ella el segur és que en el III Relleu 24 X 1 Hora de Pego tindrem música ambient, almenys durant les hores en què ens ho permeten.

divendres, 5 de maig de 2017

Penyagolosa trails i marató

Continuaré amb una entrada que se'm queda retardada a l'involucrar-nos en la Volta a Peu, se'm va ocórrer al veure com Batiste Piera es llançava a pel trail del Penyagolosa, i, si es podia combinar un entrenament de trail amb una marató.


És un poc complicat combinar els dos entrenaments almenys en els dos últims mesos ja que l'entrenament de marató és un entrenament que es basa a buscar  i mantindre el ritme de marató i en la muntanya els canvis de ritme i d'intensitat són constants.
Però, sens dubte, l'entrenament per muntanya ens pot servir per a oblidar-nos per unes hores del rellotge i per a fer alguna tirada llarga de cap de setmana. 
L'ideal seria córrer per muntanya al principi de l'entrenament per a la marató, fer uns 20 quilòmetres, sense mirar el GPS, perquè no ens interessa el ritme, només cal recórrer un circuit que ja coneguem i a disfrutar-lo. Però, sempre que es corre per muntanya cal prendre unes poques precaucions.
Cal eixir amb una xicoteta motxilla on deuríem portar alguna beguda, alguna barreta o algun gel i també és aconsellable alguna peça de roba per a protegir-nos del fret per si ens hem de posar a caminar durant una llarga estona o ens parem uns moments a admirar el paisatge.
Una altra cosa que hauríem de fer quasi obligatòriament és anar acompanyat i, en tot cas, portar un mòbil damunt pel que puga passar.


Però clar, fer un entrenament no és fer com el nostre amic Juanito els 65 quilòmetres del Penyagolosa, perquè per a això cal tindre una àmplia experiència en la muntanya i preparar-se d'una manera diferent.
Ara, ens toca, escriure un poc de oïdes ja que no m'he llançat mai a córrer una carrera tan llarga però supose que per a acabar una carrera així, que era l'objectiu de Juanito, no tot depén de l'entrenament físic que s'haja realitzat sinó que té una part molt important altres factors, com per exemple l'estratègia.
Anar improvisant no sol ser un bon sistema en este tipus de carreres, cal saber el que hem de fer en cada moment, cal tindre-ho tot pensat i molt ben estudiat ja que en carrera se'ns solen oblidar moltes coses i a vegades més passem per alt algunes molt importants com menjar i beure. 
Abans que res cal saber on ens anem a ficar, cal buscar un bon mapa i estudiar sobre tot l'itinerari i triar quin material portarem, on el tindrem d'agafar i on el podem deixar.


El dia de la carrera no cal confiar en la nostra memòria sinó que cal portar-ho tot per escrit en un paper, com més informació tinguem menys coses se'ns oblidaran, portar les distàncies i on es troben els avituallaments i on menjar i beure és fonamental per a poder arribar a meta.
Un apartat molt important que els resulta difícil de comprendre als maratonians d'asfalt són les parades en els avituallaments, cal saber el que hem de fer en cada un d'ells, quan cal carregar aigua, en quin avituallament cal menjar i en quin no, si cal parar o passar de llarg, i una cosa també molt important és saber com anem de ritme, i és aconsellable saber amb quin temps cal passar per cada avituallament perquè este control és fonamental per als menys experimentats per a no passar-se de ritme almenys en els primers avituallaments.
De totes maneres el millor serà que tinga una llarga conversació amb Juanito perquè me explique com he de preparar-me per a córrer amb seguretat un ultra-trail. L'experiència que es va adquirint carrera rere carrera és fonamental per a encertar en estes carreres tan llargues, sens dubte cal córrer algunes un poc més curtes perquè eixe dia nostra estratègia ens siga fàcil de planificar.


M'he desviat un poc de la meua primera intenció, però torne ràpidament a ella, les carreres de muntanya són bones per a l'entrenament de marató si les fem lluny de la marató ja que aprofitarem els pendents per a millorar la nostra força, al córrer per un terreny més bla les nostres articulacions patiran menys
 El fet de córrer per diferents superfícies, pendents, terrenys amb dificultat tècnica diferent farà que els principals grups musculars implicats en la carrera treballen d'una manera diferent i més variada,  pel que ajudara a sobrecarregar menys algunes zones de la nostra musculatura.

En fi, tenim encara molt que aprendre en Dorsal 19 sobre les carreres de muntanya però tot es caminarà perquè és una especialitat que no para de créixer i a la que hem de prestar més atenció.

dimecres, 3 de maig de 2017

XXXV Volta a Peu a Pego

Parlar de la XXXV Volta a Peu a Pego és parlar de la competició atlètica mes vella de la Marina Alta, és parlar de la carrera degana, és també expressar que tenim la sort d'organitzar una carrera que està molt consolidada no sols en la Marina si no en la Comunitat, tenim un número de corredors que any rere any ens són fidels i ens acompanyen, també tenim un conjunt de col·laboradors que any rere any fan possible que esta carrera siga una de les millor organitzades en la Marina Alta. 


Enguany ha sigut per a mi posiblement l'edició millor organitzada i no dic perfecta perquè hi ha errors complicats de solucionar, la zona de meta és sens dubte de les què compten amb un entorn més espectacular igual que la zona d'eixida, el circuit ja fa anys que és dels millors quant a senyalització i seguretat per al corredor. En resum un excel·lent per a la XXXV Volta a Peu a Pego 2017.


Però els temps estan canviant i cada vegada estem obligats a realitzar majors esforços per a poder mantindre el nivell organitzatiu, la qual cosa equival com tots ja estareu pensant en un major cost econòmic, la incorporació del xip, els segurs per als corredors i el muntatge de la zona d'eixida i meta cada vegada són més grans i pareix que enguany hem arribat quasi al nostre límit organitzatiu, amb el que tenim, pense que ja no podem aspirar a molt més, no podem fer ja una millor carrera que la de 2017, per això hauríem d'obrir un debat i preguntar-nos com volem que siga la nostra Volta a Peu en els pròxims anys.


Ens toca en este any que tenim per davant, decidir el que volem que siga en el futur la nostra carrera i esta és una labor en què tots hem de donar la nostra opinió, decidir la data, la distància, el circuit, si és necessari cobrar i quant, en definitiva decidir si ens quedem com estem o fem un pas arrere o en cas contrari un pas avant.


Amb tot açò no vull donar una imatge negativa sinó tot al contrari perquè el llistó està molt alt i si el volem pujar un poc més es necessita un poc més que bona voluntat, ens farà falta molta dedicació i col·laboració de tots, haurem de començar a agafar velocitat per a passar per damunt de la XXXV Volta a Peu. Serà un gran bot.
Ens toca ara fer una xicoteta crònica de la XXXV Volta a Peu a Pego, i, de donant un pocs números podríem donar-la per conclosa, podríem dir que van participar un total de 987 corredors en la carrera absoluta i que els guanyadors van ser:
Hòmens.
1.-GOMAR HONRUBIA, SALVA; C. A. Safor - Delikia Sport:                0:34:09.
2.- GIMENO BENAVENT, JUAN; C. A. Automoción Moll:                     0:34:23.
3.- PLA MONTORO, CARLOS JAVIER; C. A. Franc Beneyto R. Denia: 0:34:48.
Dones.
1.- FERRER CASTELL, MARIA ISABEL; C. A. Llebeig Xàbia:  0:38:10.
2.- ROSELLÓ PRATS, CRISTINA; C. Multiesport Benitatxell;     0:39:31.
3.- ABAD APARISI, ANDREA; G. A. Publidom:                           0:40:13.

Podríem dir que en les carreres per a les categories dels més jóvens van participar 157 corredors i podríem acabar dient que totes les classificacions les podem trobar en: http://www.somesport.org/circuitapeu/2017/general_pego_17.php .

Amb tot l'anterior hauríem donat tota la informació dels principals protagonistes de la carrera que són els corredors, però jo vull utilitzar esta ocasió per a parlar també de tots aquells que van participar en l'organització de la XXXV Volta a Peu a Pego, de tots aquells que van muntar tota la infraestructura que ha fet falta perquè es poguera córrer.


Podríem començar esta altra crònica de la XXXV Volta a Peu a Pego dient que van participar 195 persones, entre les que hem de comptar a la Policia Municipal de Pego, a Acció Urgent, a la regidoria d'esports de l'Ajuntament de Pego,  als treballadors de la secció de servicis de l'Ajuntament de Pego, a la Falla la Font, al club Botamargens i tot Dorsal 19. Sense els quals no haguera sigut possible córrer a Pego el dissabte 29 d'abril.
I, a pesar d'estes dos xicotetes cròniques encara ens falta parlar de les categories inferiors, dels corredors locals i dels dorsaleros, per la qual cosa encara no hem acabat.


A tots ens agrada córrer en el nostre poble, rodejats dels nostres amics i veïns, mostrant-los l'esport que practiquem i pel que hem sacrificat tants actes socials,  pel que esta carrera es convertix en una competició diferent de totes les que disputem durant tot l'any a l'existir la categoria, local.
I ací, ens enfrontem davant d'una competició a què les nostres famílies i amics acudixen a veure eixe esport que practiquem i que tantes hores ens lleva, i esperen no veure'ns guanyar però si disfrutar  i això ens porta moltes vegades a intentar quedar el millor possible amb el que ens carreguem d'una responsabilitat que no té cap altra carrera.


Per això, pujar al podi en el nostre poble té un sabor especial i diferent de tots els podis que ens puguem trobar en altres carreres,  pel que felicitem doblement tots els pegonils que van pujar a arreplegar el seu trofeu en el seu poble i amb l'aplaudiment dels seus amics i familiars. 
Quan ens plantegem l'organització de la Volta a Peu sempre intentem anar esmenant errors, perquè algun any realitzem eixa carrera perfecta que afortunadament se'ns resistix, i dic ben afortunadament perquè això ens obligara l'any que ve a intentar-ho una altra vegada.


Créiem que enguany ens acostaríem a la perfecció i quasi ho aconseguim, ha sigut quasi perfecta, però ens haurem d'esperar a la XXXVI Volta a Peu a Pego per a aconseguir-ho.

Fins a l'any que ve.