IN MEMORIAM

diumenge, 8 de gener del 2017

Ja estem llançats.

Els Reis Mags no han obsequiat amb carbó a Dorsal 19, s'han comportat bé, ens han regalat una gran carrera a Xeraco on ja hem vist a quatre dels nostres corredors pujar al podi, la primera carrera de l'any i ja estem llançats.


Ens hem portat bé, i així ens ho han recompensat els Mags d'Orient, ells hauran fet un repàs a tot l'any passat, i van arribar a la conclusió que ens mereixíem un poc més que una “casca” i així ens van deixar una bona primera carrera.
Nosaltres en la Gala del dissabte 14 de gener és fàcil que no puguem realitzar un repàs tan exacte com el que hauran realitzat Melcior, Gaspar i Baltasar, ja que no tenim el poder diví de saber diferenciar amb un simple ullada el millor del pitjor, ni tampoc podrem englobar en tan poc de temps tantes activitats i tantes carreres però farem el que es puga.


El que si podem repassar ara, és el principi d'este 2017, que hem començat amb força perquè a Xeraco, Máximo quint de la general i tercer de la seua categoria, Bay també tercer en la seua categoria, Tania segona i Carmen va ser la guanyadora en dones. Una primera carrera de l'any que ens ensenya un bon camí pel qual transcórrer este 2017.
Però el diumenge 8 de gener tampoc s'ha quedat arrere, Máximo ha aconseguit un gran segon lloc de la general i primer en la seua categoria en La Mitja Marató de Molina del Segura i Tania ha aconseguit una extraordinària marca en el 10K de València amb uns fantàstics 45 minuts i 48 segons.
Se sol dir que “lo que bé comença… bé acaba”, veurem si és veritat que en este 2017 es complix este refrany, això és el que volem i el que intentarem que es complisca encara que pel camí ens puguem trobar amb innumerables problemes.
De moment el dissabte recordarem el passat any i inevitablement intentarem superar-nos en este, una labor cada vegada més difícil d'aconseguir però per a la que comptem amb nous corredors i noves forces per a aconseguir-ho, este és el nostre anhel.


Se sol usar també la dita de “val més el pitjor conegut...” però nosaltres no solem estar d'acord ja que val més el que queda per conéixer que conformar-se en qualsevol moment amb el que es té. Un dels pitjors pensaments que pot tindre un corredor és considerar que tots els seus objectius estan complits, que no li falta res per aprendre o per voler i que puga conformar-se amb un trist “estic bé com a estic”. Si alguna vegada arribem a esta conclusió el que realment ocorre és que “estem acabats” i això sempre és una llàstima.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada