IV "Open Summer Circuit Training"

IV "Open Summer Circuit Training"

dijous, 20 de juliol de 2017

El IV “Open summer circuit training” de Dorsal 19, Comença ja¡

El nostre gran amic Christopher McDougall deia en el seu llibre “Nacidos para correr” que; “La clau per a tindre una preparació òptima és entrenar com ho faria un xiquet” i potser tindrà molta raó, ja que si observem com aprenen els xiquets ens n'adonem que ells, més que entrenar juguen i disfruten.

És per això que una part important a l'hora de tindre èxit en un entrenament depén precisament en esta capacitat de disfrutar i de saber trobar la diversió més que a forçar el nostre propis límits.
I és ací en el IV “Open summer circuit training” de Dorsal 19 on podem trobar les condicions ideals per a entrenar i divertir-nos. La primera etapa és una bona opció per a comprovar-ho, el IV Gran Fons d'Orba ens presenta dos opcions, el circuit de 15 quilòmetres amb asfalt i muntanya i un completament pla i d'asfalt amb 7’600 metres, ideal per als que desitgen un entrenament més lleuger.
Observeu com es pot córrer de ràpid en el circuit curt.
Però anem per parts, els que trien el circuit llarg tindran quatre avituallaments sent dos d'ells amb aigua embotellada en el quilòmetre 5 i l'11, mentres que els altres dos seran en dos fonts en els punts quilòmetres 8’7 i el 10.
Els del circuit curt disposaran d'una avituallament en el quilòmetre 4, a estos avituallaments se li unirà el del final, com veieu podrem estar ben hidratats.
Així que, recordeu, lloc de trobada en el Poliesportiu d'Orba a les 07:00, és fàcil de trobar ja que esta indicat i un altre punt que cal memoritzar és el que esta situat en el carrer Major numere 20 on esta situat el bar Al Cine, lloc este on tindrà lloc l'esmorzar.
Ja tenim en el nostre poder la informació necessària per a poder disfrutar diumenge que ve d'un matí corrent, només necessitem ara fer dos eleccions, triar el circuit i triar el nostre ritme sabent que no cal que el nostre ritme siga molt exigent ja que cal saber que corrent lent també s'entrena. Ja es que els que poden córrer ràpid els costa molt córrer lent però no estaria de més que ens recordàrem que per a córrer necessitem d'un combustible i per a això, el nostre cos té dos principals fonts d'energia: els carbohidrats (emmagatzemats en els nostres músculs i fetge com glucogen) i els greixos. Les proteïnes també poden ser utilitzades com a font d'energia, però de manera molt inferior i excepcional.


Succeïx com tots ja sabem que per a aconseguir utilitzar estes fonts d'energia, el nostre cos treballa amb 2 sistemes energètics diferents, el sistema aeròbic i l'anaeròbic. I tots ja sabem que el nostre sistema energètic preferit és l'aeròbic, encara que estos sistemes energètics mai treballen en forma absoluta, és a dir, l'energia que utilitzem al córrer mai prové 100% aeròbicament o anaeròbicament (hi ha influència d'ambdós).
Tan important és el sistema aeròbic, que en distàncies com els 10 quilòmetres, la mitja marató i la marató, la seua contribució és superior al 90%. Per a aconseguir la producció d'energia, el sistema aeròbic necessita d'oxigen i és per això que este sistema té preponderància quan correm a ritmes lents i no necessitem energia de manera tan ràpida.


És a dir el 90 % de l'energia que utilitzem en eixes distàncies prové del sistema aeròbic i d'allí radica la necessitat entrenar al nostre cos a treballar de manera eficient a ritmes lents.
Així que tranquils si algun dia correm a ritmes un poc més lents del que normalment ho solem fer.

dimecres, 19 de juliol de 2017

IV Gran Fons d'Orba

Ja esta quasi tot preparat perquè el diumenge 23 de juliol de 2017 als 07:00 hores i des de la piscina del poliesportiu d'Orba començe amb el IV Gran Fons d'Orba el IV “Open summer circuit training” de Dorsal 19.
 
Tenim el calendari de tot el circuit ja establit i ara només ens queda veure en que condicions ens trobem i triar els distàncies que millor s'adapten als nostres característiques, com acabem d'acabar el VIII Trofeu de Dorsal 19 hauríem de tindre el suficient fons per a poder enfrontar-nos sense problemes amb els distàncies mes llargues del “Open Summer” però l'entrenament és una qüestió molt personal.
El circuit de 15 quilòmetres del IV Gran Fons d'Orba és una combinació d'asfalt i muntanya que no representa cap dificultat física per a cap de nosaltres excepte en l'aspecte tècnic, la tècnica de la carrera per sendes i sobretot en els baixades presenta dificultats per als corredors d'asfalt que no coneixen els tècniques de la carrera en baixada. La solució és fàcil; en els trams en què no ens trobem segurs el millor és caminar encara que tinguem la força suficient per a pujar o baixar, l'important és no caure.


Enguany el IV “Open summersummer circuit training” de Dorsal 19 és troba ficat en el centre de l'entrenament per a la marató de Carpi, per la qual cosa molts dorsaleros anem a haver de fer alguns canvis per a poder-nos adaptar als diferents circuits. Una altra dels dificultats que ens solem trobar en estes etapes és que molts de nosaltres hem de córrer mes lent del que ho faríem si entrenàrem sols, però açò és moltes vegades mes un avantatge que un inconvenient.
No cal preocupar-se tant per no córrer al nostre ritme i haver de fer-ho un poc mes lent. Son diversos els motius pels quals deuríem de córrer de tant en tant mes lents del que ens sol ser habitual, per exemple per a millorar el nostre sistema de producció d'energia, també per a evitar lesions, així com escapar del sobreentrenament i sobretot per a poder fer mes quilòmetres.

Però estos assumptes ja els anirem aclarint en els pròxims dies, ara ens deurem de fixar en el circuit de 15 quilòmetres i veure si és troba dins dels nostres possibilitats.

Demà continuarem donant informació sobre esta primera etapa, com, on es troben els avituallaments, on esmorzarem i com és el circuit de 8 quilòmetres.

dimarts, 18 de juliol de 2017

VIII Trofeu Dorsal 19

Després de dos setmanes de vacacions tornem als nostres entrenaments i a les nostres carreres, dos setmanes en què hem vist com ja sabreu del triomf de Carlos Siscar en el VII Trofeu de Dorsal 19 en el Burg d'Osma, també hem disfrutat de l'excel·lent actuació de Màxim Folques en l'I Cross Trail Serra de les Índies Alceraya Alacant, on va aconseguir la segona posició tant de la general com de la seua categoria. 


Resumir en unes poques paraules el VIII Trofeu de Dorsal 19 serà un problema per la gran quantitat d'esdeveniments que es van desenrotllar, perquè no va ser només una carrera com en les edicions anteriors sinó que es desenrotlla en el transcurs de tot un cap de setmana.
Així que copiaré el que ens va escriure Felipe resumint tot el cap de setmana.
Hola amigos; Solo quiero poneros unas palabras para compartir con todos vosotros lo que siento después del fantástico fin de semana que hemos pasado juntos en El Burgo de Osma y de vuestras palabras de agradecimiento hacía mi María y hacia mí.
Tengo que confesaros que hasta que no estábamos todos subidos en el autobús para volver a casa no me he quedado tranquilo de que todo saliese bien, pero ya me decía mi querido Pepe (Quintana), día sí y día también, que no me preocupase, que tenía que salir todo bien.
La verdad es que vosotros habéis hecho que lo que a mí me parecía tan difícil que saliera bien, haya salido como ha salido. Muchas gracias.
También quiero deciros que el club CAP AREVACOS no ha dejado de agradecerme nuestra presencia en la media maratón. Todos los miembros del club con los que he coincidido estos días solo tenían palabras de gratitud hacia nosotros.
Igual agradecimiento de nuestra visita al Burgo de Osma me han trasladado el Alcalde del Burgo, Jesús Alonso Romero y el Primer Teniente de Alcalde y Concejal de Fiestas, Elías Alonso Palomar. Ya me han dicho que nos esperan con los brazos abiertos siempre que vayamos por allí.


En cuanto a nuestra estancia en el Burgo de Osma, que os voy a decir que no hayáis visto vosotros. Yo mismo me sorprendo año tras año de lo bien que lo pasamos. Sólo lamento no haber podido mostraros más cosas de las excelencias del Burgo de Osma, pero ya sabéis que el Bar Circulo está de paso hacia la catedral y si entras a tomar un torrezno y una cerveza, ya no sales.
En cuanto a vosotros que queréis que os diga. No tengo palabras suficientes para agradecer el buen trato que tenéis hacia mi María y hacia mí. Este fin de semana será difícil de borrar de mi memoria. Muchas gracias.
También quiero disculparme con vosotros por la caminata del domingo por el parque natural del Cañón del Río Lobos, sobre todo con los que corristeis la media maratón, que después de la paliza de los 21 km., la caminata de 12 km., del día siguiente no tuvo que sentar muy bien. Si os sirve de consuelo recordad que las agujetas y el dolor de piernas se pasa en un par de días y el paisaje del cañón se quedará con vosotros para toda la vida.
También quiero que sepáis el orgullo que siento de pertenecer al club Dorsal 19, allá por donde voy está conmigo y así se lo hago saber a todos. Desde que entré al club no he parado de hacer amigos y en él me siento como en casa, y ya sabéis todos que aquí tenéis un amigo para todo lo que necesitéis.
Y por último quiero agradecerle a mi María la ayuda prestada para que este fin de semana haya salido como ha salido. Solo ella sabe la paciencia que ha tenido que tener conmigo por los ratos dedicados a prepararlo todo y los nervios compartidos. Muchas gracias amor.
Bueno y nada más, quedáis todos emplazados para la media maratón del Burgo de Osma 2018, que ese año seguro que la corro.
Muchas gracias a todos.”


Després d'estes sentides paraules del nostre Felipe, no queda més remei que parlar de la carrera, cal dir que el circuit encara que és bo té les seues “coses” i encara que les marques no eren l'objectiu més important sinó traure la màxima diferència als nostres companys va fer que el nivell d'exigència fóra màxim.
El guanyador del VII Trofeu Dorsal 19 va ser com ja sabreu Carlos Siscar Bay que va aconseguir ademes col·locar-se entre els 30 primers amb el que va aconseguir un merescut premi que s'atorgava als 30 primers de la general. El segon classificat va ser Raúl Tamarit que realitza una excel·lent carrera aconseguint que la seua marca junt amb el seu coeficient el col·locaren en el segon lloc. Carlos Bañuls “Masso” va fer valdre el seu experiència per a aconseguir un tercer lloc molt ajustat sobre Nando Sendra “Tatxa” de què només els separaven unes quantes centèsimes.


Cal dir que excepte la victòria de Bay, entre el segon i el sexe lloc només els separaven 200 centèsimes entre cada u.
Tony Woodall quedá quint i Linda Blanco ocupá la sexta posició. Va caldre repetir les operacions dos vegades perquè les diferències van ser mínimes.
Però La Mitja Marató del Burg d'Osma també va veure com Carmen Sala guanyava en la seua categoria i la nostra amiga Laura Pascual ocupava la tercera posició en la seua mentres que Linda quedava en una molt bona quarta posició.
Però va haver-hi més, Dorsal 19 guanyá el premi com a equip amb més corredors, la qual cosa ens dóna una idea de la quantitat de dorsaleros que van participar, un total de 38.


Com sabeu les activitats se succeïxen. En moltes d'elles afrontem metes xicotetes que ens porten a altres objectius un poc més grans. Acabem una activitat que ens plena de satisfacció i ràpidament ens afanyem amb la següent.
En quin moment podem dir que ha acabat la carrera, que hem arribat a la meta decisiva? Totes les opcions, els objectius i activitats en este món de la carrera a peu pareixen parades provisionals: servixen per a un temps concret, i després ens llancen a nous objectius.


En el fons de tantes activitats, brilla confusament la idea d'una perfecció completa, d'un objectiu definitiu. Intuïm que això pot ocórrer però una vegada després d'una altra tot el que arriba al final acaba i passa.
Ara ens arriba l'hora del IV “Open summer circuit training” de Dorsal 19 i de la seua primera etapa a Orba amb el seu IV Gran Fons d'Orba i empezamos una altra vegada a caminar. A preparar circuits, a posar en orde circuits, col·locar avituallaments. 

Llavors, hi haurà una meta definitiva? Ser corredor i dorsalero implica mirar més lluny dels mil avatars dels nostres entrenaments i les nostres carreres, implica continuar corrent cap a on la nostra sensibilitat ens porte. 

diumenge, 9 de juliol de 2017

El Beat d'El Burg d'Osma.

Ja estem en la setmana anterior del VIII Trofeu de Dorsal 19 i com va sent normal abans d'una competició cal procurar arribar a ella lo millor preparats possible, i encara que el Burg d'Osma tinga suficients al·licients ja siguen artístics com gastronòmics per a disfrutar d'un bon cap de setmana és veritat que la seua mitja marató és la que ha permés que ens desplacem fins allí.

Sabem moltes coses del Burg d'Osma, sabem com és la seua carrera, sabem un poc de la seua gastronomia i només ens falta conéixer els seus monuments. Tenim temps més que suficient per a conéixer bé com a és esta bella ciutat, passejarem pels seus carrers i places que van ser declarades Bé d'Interés Cultural amb la categoria de Conjunt Històric Artístic el 24 de Juny de 1993, i que són la culminació d'un procés d'assentaments humans que tenen el seu origen en Úxama, ciutat arevaca i després romana, que va ser la base per a la fundació d'Osma, a la vora del riu.
I que després de la restauració episcopal, després de la dominació musulmana, al triar el bisbe Pedro de Bourges (San Pedro d'Osma) com a seu catedralícia un monestir situat en la vora esquerra del riu Ucero, es va formar El Burg d'Osma. 

No vaig ara a mostrar-vos, ja que ja ho veurem, la Catedral, ni el Palau Episcopal, ni la muralla que tanca el nucli medieval, ni la Universitat de Santa Caterina, ni el Convent del Carme, ni l'Hospital de San Agustin i la seua Plaça Major, ni el Seminari i Reial Hospici, ni la seua Plaça de Bous, ni el Castell d'Osma, no, no vaig a explicar-vos estos importants monuments.
Jo, només faré incapie en el que per a mi, i és una opinió personal, és l'objecte més interessant que jo he trobat en el Burg d'Osma; El Beat d'El Burg d'Osma.
Ja se, que la gran majoria no el vora i que tal vegada no li preste atenció quan visite la Catedral però El Beat d'El Burg d'Osma és el primer Beat romànic hispà conegut, una obra mestra del romànic internacional, dels més creatius respecte a la iconografia tradicional i un dels millor conservats de les dos primeres edicions originals del Beat.


I, vosaltres vos preguntàreu Què és un Beat? Beat o Beatus va ser un cèlebre monjo del Monestir de San Martín de Turieno (actualment denominat Sant Toribi) en la Vall de Liébana, un de les belles i profundes valls càntabres poblats pels cristians refugiats després de la invasió musulmana, als peus dels Pics d'Europa. Va viure a finals del S. VIII.
El Beat de Liébana és conegut, sens dubte, pel seu llibre anomenat "Comentaris a l'Apocalipsi de San Juan", basat en els textos de dos pares africans: Primari i Ticonio, i altres d'Apringio de Beja (SS. V i VI). Este llibre va haver de ser acabat al voltant de l'any 786. Les explicacions sobre les revelacions de San Juan calmaven la inquietud espiritual dels creients, preocupats pels mals del seu temps, el pròxim fi del món i la mort; tals fets es veien personificats a Espanya per la invasió islàmica i el fi del regne cristià visigot. A partir d'esta data es van copiar múltiples exemplars d'este llibre original, si bé el més important no és el text en si sinó les miniatures que l'acompanyen. D'ací que a totes les còpies del còdex "Comentari a l'Apocalipsi de San Juan" se'ls denomine "Beats".
El Beat de Burg d'Osma, segons consta en diversos llocs del còdex, va ser escrit pel clergue Pedro i miniat per Martino en 1086. El dibuix és exquisit, amb una elegància de línia que unfla i arrissa les formes.


Justament ha sigut qualificat com l'obra culminant del segle XI. Una obra ambiciosa de gran format, d'una gran qualitat i creativitat artística, i d'un estil plenament romànic d'origen francés.
Però hi ha en el Burg d'Osma un altre Beat, El Beat, que és una empresa familiar i artesana que utilitzant receptes clàssiques fabrica els Gemes del Beat, un altre dels llocs a què no podem faltar, sobretot per a carregar-nos d'hidrats de carboni tant abans com després del VIII Trofeu Dorsal 19.

Només ens queda recordar que el VIII Trofeu Dorsal 19 sera una realitat el pròxim 15 de juliol i que el recordarem no sols pels guanyadors sinó per haver-nos portat a conéixer una bella ciutat.

dimecres, 5 de juliol de 2017

1º Veterà A.

En este ultime cap de setmana, el més destacable contínua sent el bon estat de forma que esta aconseguint Máximo Folques, ja que va aconseguir guanyar en la seua categoria en la carrera de Xeresa, el dissabte, sent sext de la general, i el diumenge en el Cross Arenes Alacantines que se celebrá en el Postiguet va tornar a quedar primer en la seua categoria i quint de la general. 
Com veieu esta en ratxa i preparat per a donar-nos un estiu ple de satisfaccions, satisfaccions que assaborirem amb el màxim plaer. Per això brindarem per tots els triomfs de Máximo i ho anem a fer amb una excel·lent Anna Netrebko molt ben acompanyada en esta ocasió per Plàcido Domingo i Rolando Villazon en el que pot ser el brindis més famós, el de la Traviata.

Per la seua banda la resta de dorsalers disfruta d'uns agradables entrenaments en la Marjal i d'uns reconfortants sopars i esmorzars a l'espera del VIII Trofeu de Dorsal 19 que se celebrara el 15 de juliol de 2017 en el Burg d'Osma.
Se sol dir que quasi sempre la felicitat i l'encert en el viure no depenen del que tenim, sinó més inclús del que som, de com vivim. I com a corredors el que fem amb el que tenim determina en gran manera com correrem.


Moltes vegades ho hem dit, ser dorsalero és un estil de vida. No és qüestió de tindre molt de temps ni molta forma física. És qüestió d'eixir a córrer, siga poc o molt. De decidir amb encert quin és el nostre estat de forma i acudir als entrenaments i a les carreres sense deixar-nos portar per la rutina ni per l'excessiva il·lusió, sinó procurar posar en la carrera un poc més d'enginy i de reflexió.
Tot açò pot paréixer poca cosa, però és més important del que pareix. Qualsevol xicotet detall té un efecte positiu sobre el nostre entrenament i pot marcar-nos el camí que cal seguir. I un conjunt de xicotets detalls pot canviar per complet el concepte que tenim de la carrera a peu i aconseguir que ens proposem un repte que ens mantinga la il·lusió i açò és una cosa que sempre valdrà la pena. 

No hi ha res com buscar una motivació, un bon lloc és en les tables que ens serviran com a referència en el VIII Trofeu Dorsal 19, és veritat que només hi haurà tres trofeus però com deia Juan Manuel Fangio; “Per a guanyar la primera cosa que cal fer és arribar”.

divendres, 30 de juny de 2017

El Burgo de Osma i VIII Trofeu Dorsal 19.

 “La nobleza que tiene esta tierra
en la historia escrita está
su Catedral y su Plaza
gloria y fama a esta villa de dan.”
M'aneu a permetre que amb esta segona estrofa de l'himne del Burg d'Osma comence a mostrar algunes coses que no podrem disfrutar en la seua totalitat en el VIII Trofeu Dorsal 19. 
Hi ha una tradició en el Burg d'Osma que compta amb més de quaranta anys d'història i que per desenrotllar-se des de gener fins a abril queda fora del nostre calendari, es tracta de les Jornades de la Matança.


Justament es desenrotllen durant tots eixos caps de setmana en el mateix hotel en què ens anem a hostatjar. Fem un poc de memòria, almenys els que ja tenim una edat.
Fins a la dècada dels seixanta la matança del porc constituïa una font de recursos i alimentació per a moltes famílies. Eren èpoques d'escassetat, de postguerra, i del porc provenien la major part de les proteïnes que es consumien. L'animal convivia amb la família durant uns quants mesos, alimentant-se amb les sobres, i engreixant fins a l'arribada de la matança que es convertia en un poc més que un mer acte de supervivència.
Eixe dia passava a convertir-se en un dia de festa en què participaven tots: família, amics, veïns... des dels més xics als més majors. Esta tradició s'ha mantingut en les zones on el porc és molt popular.


Tradicionalment Sòria ha sigut terra de bons embotits. Els llargs, freds i secs hiverns sorianos curaven de manera excepcional els xoriços i pernils, sent molt cobejats els de la part del Moncayo, influenciat pels vents del nord-oest (el famós Cerç). D'ací sorgixen les Jornades gastronòmiques de la Matança, que constituïxen l'esdeveniment gastronòmic més important de Castella i Lleó des de la seua creació en 1974.
Com se celebra durant els caps de setmana de gener, febrer i març, entre els milers de comensals que es reunixen en El Burg d'Osma (Sòria) entorn dels foguers del restaurant Virrei Palafox no estarem els dorsaleros pel que no podrem degustar eixe variat menú compost per 24 plats diferents en què el porc i els seus productes són els protagonistes. 

És una danya, pel que es fa necessari que incloguem tot el que este relacionat amb el porc dins de la nostra alimentació en eixe cap de setmana, però no tot és porc en la gastronomia del Burg d'Osma, els típics fesols i les faves de Burg d'Osma i els rovellons són per si sols suficients perquè ens oblidem del porc per uns instants.
Però tornem al VIII Trofeu de Dorsal 19, un altre dia continuarem amb les tapes, les postres o els vins característics ja que hi ha molt del que escriure sobre la seua gastronomia.


Una de les coses que sempre hem de tindre en compte quan afrontem una carrera és el seu circuit, i en la XVIII Mitja Marató d'El Burg d'Osma encara que el circuit no presenta cap dificultat destacable si que cal saber que consta de tres voltes pràcticament iguals i açò ens porta a haver de mentalitzar-nos perquè no se'ns faça dur, i no pel seu desnivell ja que és pràcticament pla sinó per la seua duresa mental a l'haver de repetir el mateix tram amb diferents sensacions de cansament i d'esforç.


Així que estudiem i disfrutem d'açò bonic circuit en el vídeo i així quan arribe li dia de la carrera ja estarem preparats.

dimecres, 28 de juny de 2017

VIII Trofeu Dorsal 19.

 “Es la invicta ciudad de El Burgo de Osma
una joya de gran valor
y por su hidalguía soriana
en Castilla es la más bella flor”.
Així comença l'himne del Burg d'Osma, que com tots ja sabreu és la seu del VIII Trofeu Dorsal 19, i la seua XVIII Mitja Marató que se celebrarà el 15 de juliol la carrera que ens servirà per a establir els que seran els guanyadors, una classificació que com totes les celebrades en el Trofeu Dorsal 19 sera compensada. 

Per a tots els burgenses, la seua ciutat serà un dels llocs més agraciats i sens dubte bonic, pel que si pretenguera enumerar tot el que d'interessant té el Burg d'Osma no estaria a l'altura del que es mereix, i és que just ara em recorde d'eixa frase de diu: << El secret d'avorrir consistix a comptar-ho tot>>.
Tindrem el temps suficient per a poder admirar tot el que la història a anat depositant en els carrers del Burg pel que no cal que repasse cada un dels seus monuments i part de la seua història. Pel que ens dedicarem a part més esportiva, encara que és impossible oblidar-nos que encara que correrem en una ciutat xicoteta no per això deixa de ser important, va ser declarada Vila d'Interés Turístic en 1962 i Conjunt Histórico-Artístico en 1993.
Així que no sols haurem de tindre les nostres cames preparades per a córrer sinó que la nostra ment haurà d'estar en condicions d'absorbir tot el que ens brindara el Burg.
Quan ens enfrontem a una competició i el VIII Trofeu Dorsal 19 ho és, encara que se celebre prou lluny de Pego i es puga paréixer a un viatge de vacacions no cal oblidar que correrem una mitja marató.


Ja sabem que molts de nosaltres quan acabem la carrera sempre direm que la competició no va resultar "prou bona". No importa el que fem, mai pareix satisfer les nostres expectatives del que pensàvem que érem capaços de fer.
Altres corredors pareixen obsessionats amb el que seria "normal". Siga quina siga la distància que acaben de córrer o la marca que acaben de realitzar, volen saber que els seus esforços estan d'alguna manera en línia amb els de la resta dels corredors. Constantment necessiten una validació que mesurar amb la resta del club i saber que no estan, de cap mode, per "davall del normal", perquè llavors es desmoralitzarien i la seua passió per la carrera a peu s'esquerdaria.
La societat occidental pareix estar obsessionada amb la classificació, estandarditzar i "cabre en" un motle determinat que ens faça sentir com que tindrem més èxit si estem "per damunt de la mitjana".
Però siguem realistes. Tots som imperfectes, i tots tenim coses en què estem per damunt del normal i per davall del normal. Són estes diferències les que ens fan únics a cada un de nosaltres i les que ens permeten apreciar l'espectacular. A més, les proves estandarditzades no proven res.


El normal no importa, i lo perfecte no existix. Per siga quina siga la raó, tots volem ser normals, però una cosa que he trobat, és que lo normal no crida l'atenció. Algunes altres paraules per a descriure normal són "pla, general, ordinari i bàsic". ¡¡¡¡Qui vol ser això?!!!! ??¡Això no sona emocionant, agradable, o que valga la pena!!
L'èxit a qualsevol nivell està determinat per aquells que són diferents a la resta, no necessàriament millors. En la majoria dels casos, és millor recordar que tots som rars per a algú, i abraçar això que ens fa millors, pitjors i totalment diferents dels que ens rodegen es una opció.

Prepararem les maletes, el Burg d'Osma ens espera i amb ell el nostre VIII Trofeu Dorsal 19, una combinació que com veurem en els pròxims dies va hi ha resultar molt interessant. 

dimecres, 21 de juny de 2017

III Relleu 24 X 1 hora de Pego. 1ª part.

Diu un refrany castellà que els arbres no deixen veure el bosc, quan volem significar que, de vegades, estem tan ficats dins d'un problema o d'una activitat qualsevol, que, oblidem l'entorn que ens rodeja, encara que estiga pegat a la nostra pell.



En el III Relleu 24 X 1 hora de Pego, com moltes vegades en la vida, hi ha tal quantitat arbres que ens pot succeir el mateix, que no vegem la grandesa d'eixe bosc que vam plantar fa ja tres anys.
En total hem sigut 96 els corredors que formem eixe bosc, tal vegada molts de nosaltres vam estar tan concentrats en la nostra carrera, a aconseguir la màxima quantitat de quilòmetres que no ens vam adonar de l'important que va ser este cap de setmana per a Dorsal 19.
La unitat, inclús entre corredors a peu, és un bé social ja que la unitat no és uniformitat sinó col·laboració, enriquiment de dons i intercanvi dels mateixos.



En les 24 hores, cada dorsaler, amb les seues virtuts i condició física, col·labora primer a ajudar al seu equip a sumar quilòmetres i segon col·labora al bé comú que no és una altra cosa que la unitat de tot Dorsal 19, afavorint que passem un agradable i divertit cap de setmana. El refranyer ens torna a recordar que “la unió fa la força”. Res del que li ocorre a un dorsaler ens hi ha de ser indiferent i el que dóna densitat a la relació entre els corredors és la busca de fer que prevalga més el que ens unix que el que ens dividix.
Quan contemplem els resultats del III Relleu 24 X 1 hora de Pego ens podem parar a mirar els quilòmetres realitzats per cada un i comprovar si van servir per a aconseguir l'objectiu marcat en cada repte, o ens podem concentrar a veure si es van complir tots els objectius, però si ho fem només així serem massa egoistes ja que només veurem resultats particulars i se'ns pot passar per alt el fet que vam passar 24 hores junts al voltant de la carrera a peu.



Tot club de corredors ha de tindre fam de fraternitat i unitat. La majoria de les activitats que es realitzen han de procurar buscar més el que ens unix que el que ens dividix i esta és la millor forma per a millorar com a club. Quan els interessos personals primen es corre el risc de fragmentar i anar cap a la deriva. Amb açò no estem dient que tinguem uniformitat en objectius i marques però sí confluència de voluntats per a aconseguir que la carrera a peu siga cada vegada més popular.
Es van aconseguir els objectius dels diferents equips? Pos no. Cap dels equips va aconseguir arribar als 300 quilòmetres ni el de dones arribar als 120, pero els xiquets van aconseguir 28 quilòmetres; mes que la marca de l'any passat. I té açò importància? Per tant no. Ja que el principal objectiu si que es va complir. Curiosament als 3 equips ens van faltar dos quilòmetres.



Ja se que d'acord amb la mentalitat pragmàtica contemporània, sinó aconseguim els nostres objectius es diu que no hem aconseguit l'èxit, sense examinar què conté este concepte. Sobreentenen que l'èxit consistix a aconseguir les pròpies metes. Potser no s'equivoquen. Però no totes les metes valen igualment la pena.
L'èxit en el III Relleu 24 X 1 hora de Pego es deu a quants corredors es van divertir, a quanta gent vam aconseguir que s'acostara a la carrera a peu i quants admiren la nostra sinceritat i la senzillesa amb l'esport de la carrera a peu; es tracta de si ens recordaran quan passen unes setmanes. Es referix a quanta gent portem a córrer, a quanta espera a l'any que ve per a tornar a disfrutar d'unes hores amb la practica de la carrera a peu. No és sobre transmetre la carrera a peu sinó de quants ens creuen quan els mostrem que és un bon esport.



Este hauria de ser el resultat d'un verdader èxit en el III Relleu 24 X 1 hora de Pego, crec que ho vam aconseguir, que hem triomfat fins a la data, i que sens dubte, intentarem que siga triomfant.
Desitgem una reeixida vida a esta modalitat de carrera a peu, un reeixit envol, un viatge tranquil. L'any que ve ja seran altres 24 hores, ja no seran les mateixes, és fàcil que els quatre equips augmenten i que els seus reptes siguen distints, enguany hem acabat una bonica aventura i ja estem preparats per a la següent, ens n'anem al Burg d'Osma.



Volem triomfar i tindre èxit?: el 15 de juny del 2017 amb el VIII Trofeu Dorsal 19 en el Burg d'Osma ho tornarem a aconseguir.

dimecres, 14 de juny de 2017

Temps de collita

   El cap de setmana passat va ser temps de collita, i tots sabem que això té un sabor especial, ja que recordem i valorem les suors i els entrenaments que hem realitzat per a aconseguir que els nostres resultats siguen una bona collita.



    El divendres 9 es van entregar els premis del Circuit a peu de la Marina Alta on la dorsalera Cristina Bañuls va arreplegar el premi com a guanyadora absoluta en la seua categoria, un premi que és la collita de setmanes i mesos d'entrenaments amb les seues competicions. I és que la llavor va donar fruit.
   El temps de collites té un sabor especial per a qui ha estat tants dies sobre el solc. No és el mateix arreplegar un premi sense haver-ho treballat que prendre entre les mans un trofeu quan en el cor es guarda el record de suors i sacrificis.


   Linda Blanco i Máximo Folques també van collir junt amb Cristina Bañuls el dissabte 10 en la Gala d'Esports de l'Ajuntament de Pego els premis com els millor classificats de Dorsal 19 en el 21é Circuit a peu Marina Alta. Si la collita va ser bona per a ells tres, també ho va ser per als seus perseguidors, Sandra Espla, Carlos Siscar i Fede Server que també van obtindre el seu fruit per mantindre viva la competició fins a les ultimes carreres.
   Si la collita ha sigut bona, ho és per a molta gent, i la gratitud, si és completa, es convertix en una festa compartida per tot Dorsal 19 com es va poder comprovar en el sopar de la Gala d'Esports de l'Ajuntament de Pego.


   Gratitud que vam compartir amb Cristina Bañuls quan l'Ajuntament de Pego la va reconéixer com una de les promeses més significatives de l'esport pegolino, i Dorsal 19 dóna les gràcies a Cristina i a la seua família, i és que agrair significa trobar un motiu per a donar les gràcies, i trobar-lo en Cristina és molt fàcil perquè no cal tindre els ulls ben oberts per a descobrir els milers de gestos que ens brinda a tots a totes hores i totes les setmanes, no sols en la carreres sinó també en els entrenaments.

   Dorsal 19 té la sort de donar les gràcies totes les setmanes als seus corredors, com este cap de setmana també li dóna les gràcies a Màxim per aconseguir pujar al podi en la Nucia i a Carmen per aconseguir ser campiona autonòmica de 5000 metres en W-45. 


   Però no sols a ells sinó a tots els dorsaleros perquè este món de la carrera a peu necessita una bona dosi de gratitud per a continuar amb els entrenaments perquè només els que som corredors podem comprendre el que significa poder córrer, així que, hui i sempre, simplement esta breu i jove paraula: gràcies!

dimecres, 7 de juny de 2017

Cada un a complit

     Quan em veig assentat davant de l'ordinador per a contar el que succeïx el cap de setmana passat, em sent molt més emocionat, és a dir, molt més conscient dels meus deures cap als que consenten llegir açò.



     Estic ací com en família, com reunits al voltant d'una ximenera en una vesprada d'hivern, per a contar-nos les nostres històries, cada un a complit amb la seua carrera el cap de setmana i també jo he complit amb la meua. He anat arreplegant tota la informació que he trobat en el whatsapp i l'he anat anotant en una llibreta que ara tinc davant de mi.

Muxamel
     I mirant els apunts que he anat prenent veig que els dorsaleros no van desperdiciar el cap de setmana. Ara es tracta de no perdre tampoc estos pocs minuts llegint açò. L'aprovació o inclús l'aplaudiment a tots pel gran cap de setmana i pel gran Circuit de la Marina que ha realitzat Dorsal 19 és sovint una manera d'esquivar exigències molt més difícils, una espècie de salutació cortes a eixes idees que un recorda haver sentit en alguna ocasió.
     Parlant més clar, no em bastaria d'obtindre la vostra aprovació, voldria convéncer. Oh! Sens dubte, no pretenc convéncer ara, no faig miracles!, almenys no he intentat fer-los mai fins al present. Em bastaria, estaria molt bé, amb que traguéreu d'estes esbosses, un xicotet nombre d'idees, d'imatges a què unisc no prestem molta atenció.


     Mireu, tenim grans corredors; Máximo Folques guanya el 10K de Muxamel no sols en la seua categoria sinó també en la general. Cristina Bañuls guanya, encara que no va acudir a Benissa, el Circuit Marina Alta en la categoria aleví femenina. Carmen Sala guanya en la seua categoria en La Mitja d'Albacete i va aconseguir la marca mínima per als campionats d'Espanya de veterans en 800 metres el dissabte a València. Dorsal 19 va aconseguir un any més col·locar-se entre els top 10 del Circuit de la Marina al classificar-se en sexta posició. Javier Simo va aconseguir acabar una altra triatló en Cullera i la nostra secció de triatló contínua creixent.
     Tot l'anterior ha succeït en el passat cap de setmana, tot l'anterior pel que fa a premis i trofeus, tot l'anterior és quasi una anècdota si ho comparem amb tot el que succeïx qualsevol cap de setmana en Dorsal 19. Si miràrem les activitats que es programen durant la setmana i els caps de setmana nos en adonaríem que hi ha un poc més que ganes de córrer en Dorsal 19.


     El clima primaveral, per exemple, amb els seus perfums i la seua llum, invita ja als dorsaleros a començar amb els entrenaments diaris en el Blau del Carapatar, i ens ha de cridar l'atenció l'admiració i la relació entre tots els que allí van perquè sobrepassa l'esportiu perquè hi ha una actitud de gaudir. Si, acudixes algun dia voras que a part de córrer et naix un sentiment especial d'alegria i gratitud, i no sols per la carrera a peu.


     Són eixos entrenaments en grup els que fan atractiva esta forma de vida. En ells es mostren l'energia vital dels dorsaleros en la carrera a peu. En ells es viu l'entusiasme i la passió per la carrera a peu, però també la decisió de relacionar-se per damunt dels entrenaments personals del moment. Hi hi ha moltíssims dorsaleros així. Jo conec a alguns. Tenen un encant especial. Són una escola intensiva de comunicació, d'escolta i d'entusiasme. Recorden, preparen i renoven els seus projectes per a les carreres junts. Són exemple de fortalesa i compromís amb els seus companys. Són capaços de discernir junts, prenen decisions junts. Tenen problemes amb els entrenaments, però els enfronten amb constància. S'enfaden i discutixen. Es demanen perdó i es donen el perdó. Se troben molt a faltar quan algú està lesionat. I s'alegren quan torna a córrer. I fins a se'n van de festa junts.


     Eixe és l'ambient que per exemple podrem sentir en el III Relleu 24 X 1 hora de Pego un ambient que ja intuirem en la Gala d'Esports de l'Ajuntament de Pego este dissabte on també recordarem als nostres millors corredors i corredores en el Circuit a la Marina.

     En fi, que dos equips aconseguisquen superar els 300 quilòmetres, que l'equip de dones aconseguisca passar de 120 quilòmetres en les seues dotze hores i que tambe l'escola d'atletisme aconseguisca acabar la mitja marató per davall de l'hora i mitja són només l'excusa per a passar unes 24 hores tots junts al voltant de la carrera a peu i fer si pot ser un poc millor a Dorsal 19.