dijous, 21 de desembre de 2017

Dorsaleros, Desperteu!

      Després de la marató estem en un merescut descans, però ja és hora de despertar, és hora ja d'alçar-se i tornar als entrenaments, no ens enganyem: no estem esperant eixa carrera o eixa competició que ens farà tornar a l'activitat; ni estem esperant que un matí a l'alçar-nos se'ns encenga una llumeneta i ens decidim a entrenar. No, això no és el que estem fent en este descans. Certament estem en un període “d'espera”, però esperar no significa assentar-se que vinga la nostra destinació; sinó un actiu “tendir cap a”, moure's, procurar, fer que arribe. El que implica la capacitat i el desig de despertar-se i la decisió de posar-se en camí.

     Ja estem veient com estan d'espavilats en l'Escola d'Atletisme amb Cristina Bañuls proclamant-se subcampiona Provincial en els 1000 metres dissabte passat a Elx.
     El diumenge en el Cross Comarcal de Nadal de Benissa, estaven també molt desperts Anna Savall que quasi guanye la carrera, perquè va tindre una caiguda quan anava en primera posició, excel·lent actuació d'Adai Prada quedant segon i Miquel Martínez tercer, mentres que Vicent Martínez el cap a en quinta posició.


     Completament espavilada havia d'estar Erika Miralles per a guanyar també la seua carrera mentres que Ainhoa Savall ho va fer en quarta posició. Cristina Bañuls no note el cansament i guanye la seua carrera mentres que Clara Batalla el cap a en la posició desé segona.
     Carlos González va aconseguir la segona posició i Christian Roselló ho va fer en la desena i Andrea Vicens la sexta.


     Com es pot comprovar l'escola no esta dormida, ja se que hi ha dorsaleros que juren que no estan dormits només perquè tenen una activitat febril i caminen d'una banda a l'altra. Però excepte a Máximo com també vam veure en cap de setmana passat i Bay com vam comprovar en la Marató de Màlaga i uns pocs més com Jose, Jacob, Jordi, Juanito, Raul, Fede, Tino i Linda, els altres dorsaleros encara caminen somnàmbuls amb els ulls embenats i en somnolència. 



     L'exemple és que no s'entrena sinó que s'ix a córrer. És hora ja, de començar a desemperesir-se i és una bona opció fer-ho en l'Entrenament de la Mantegada.
     Hi ha qui troba escuses en tot, per a no començar a entrenar: del fred, de la calor, de la pluja o de la sequera, sense donar-se compta que el corredor no pot estar molt de temps descansant. Cada estació, cada lloc i cada circumstància tanca un cúmul de possibilitats. Ara és temps de Mantegada i de SAN Silvestre.


     Dorsal 19 ens urgix a prendre el moment present com el moment per a començar. No deixar-ho passar, fins després de Nadal. El benestar en un corredor, el sentir-se descansat i relaxat no pot ser mai un fi, ni tan sols un ideal en si mateix; i menys basar-se en lo material o en la salut, perquè prompte o tard voldrem córrer ràpid per a aconseguir algun objectiu i estarem encallats. 


     El verdader benestar d'un dorsalero és una conseqüència; i és la conseqüència d'estar ben preparat per a afrontar qualsevol cap de setmana una carrera amb garanties, és la conseqüència de l'entrenament constant, sense presses però sense pauses. És la conseqüència de confiar plenament en les nostres forces i la nostra força de voluntat per a començar a entrenar, ja.


     El verdader benestar està a saber que estem en un estat de forma per a ser el que estem cridats a ser, tinguem el que tinguem, poc o molt. El verdader benestar està a saber que este diumenge amb l'Entrenament de la Mantegada comencem una nova fase del nostre caminar per estos camins de la carrera a peu que ens portaren a cada un a un lloc diferent, Circuit de la Marina, Trofeu Dorsal 19, 10K, Campionat d'Espanya de Cross, Marató de Castelló, cada dorsalero un camí diferent però tots en moviment i desperts.


dilluns, 18 de desembre de 2017

Máximo, Triple Campió

    Els Macua, allà a Moçambic diuen que: “No s'assenyala el camí mostrant-ho amb el dit, sinó caminant davant.” I, açò és el que fa Máximo Folques, seguix el proverbi dels Macua, i dia rere dia corre davant de nosaltres mostrant-nos el camí que s'ha de seguir en este món de la carrera a peu. Ser intel·ligent és una cosa bona i aprendre tots els dies és un repte excel·lent. Però per a ser un bon corredor, deus ademés de ser intel·ligent, tindre una gran força de voluntat i ademés un gran afecte la carrera a peu. 

    Máximo Folques, ens esta mostrant que harmonitza intel·ligència, voluntat i gran afecte la carrera a peu, coses indispensables per a poder aconseguir els triomfs que ha aconseguit enguany. Ha guanyat tres circuits de carreres.
     Harmonitzar intel·ligència, voluntat i sentiments és necessari per a tindre una personalitat capaç de buscar i d'assolir els objectius que ens hem proposat. Però és necessari aprendre a fer-ho. El mer fet de ser intel·ligent no significa haver format bé el cap, ni saber fer un bon ús de la nostra capacitat física o dels coneixements adquirits en els entrenaments. 
     Quan la qualitat física deixa d'estar guiada per l'ètica esportiva és com un cotxe amb un potent motor però sense fars. La intel·ligència en un corredor sense sòlides conviccions és com l'energia nuclear: possibilitat de grans avanços i mitjà per a grans desastres. 


     Però en este món de la carrera a peu no triomfen necessàriament els de millor capacitat intel·lectual, ni ser llest garantix disfrutar més corrent. Ser feliç corrent té molt més que veure amb l'harmonia de la personalitat que amb la capacitat intel·lectual i física. Sens dubte que desenrotllar la intel·ligència, tindre un excel·lent entrenament i una qualitat física àmplia, és un valor. Però, per a aconseguir guanyar el Circuit de les Arenes, el Circuit 10K d'Alacant i el Circuit Trail, resulta indispensable l'estudi de les dates, dels circuits, de les classificacions, de la preparació física i sobretot de voluntat.


     La voluntat ha sigut últimament menyspreada per molts corredors. No obstant això, és patent que la voluntat és un motor necessari per a aconseguir metes: un corredor sense voluntat està a mercé dels seus sentiments i instints, o de les pressions ambientals que reba. Per això, la cultura hedonista aplicada a la carrera a peu talla les ales per a poder volar a molts corredors. Molts corredors són incapaços d'aconseguir metes, inclús encara que les perceben com valuoses, perquè no poden realitzar l'esforç necessari per a aconseguir-les o per a mantindre's en elles amb constància.
     Sense voluntat és impossible la fidelitat a cap projecte, siga este aconseguir una marca personal, córrer una marató o guanyar un circuit de carreres. 


     El 19 de març en Torre dels Maçanes donava començament el primer objectiu de Máximo, el Circuit Costa Blanca de 10K. El 9 d'abril en el Moralet començava el segon objectiu, el Circuit Cross Trail d'Alacant i el 2 de juliol en la platja del Postiguet començava el tercer objectiu de Máximo, el Circuit Arenes Alacantines, que curiosament va ser el primer que finalitza, amb la seua victòria.
     Han sigut moltes carreres en què ha participat, molts els quilòmetres realitzats i molta la força de voluntat necessària per a poder completar els tres circuits i ademés guanyar-los.
     Dissabte passat vam assistir a l'entrega de premis de dos d'estos circuits, el Circuit Costa Blanca de 10K i del Circuit Cross Trail d'Alacant, i allí vam veure pujar a Máximo en quatre ocasions, com a guanyador absolut i en la seua categoria, i vam veure a un corredor amb una fam insaciable d'un poc més, quelcom major, quelcom superior. Un corredor com Màximo es nodrix de transcendència. Busca i anhela quelcom que el sobrepassa, però que li satisfà totalment.



     Però, què és això “ Quèés el que el corredor busca realment, el que li atrau d'una forma obsessiva fins a trobar-ho, o perdre's en l'intent? Tenim la certesa que un principi d'inquietud ha sigut sembrat en l'ànima de cada corredor. Des del fons del seu ser clama per eixa transcendència que el nodrisca: les marques, les victòries, els aplaudiments, la satisfacció personal de veure complits els seus objectius, lo més profundament humà. 
     I és açò el que ens admira d'un corredor: encarna algun valor, quelcom que li fa més persona, que el completa. No és el corredor, si no la virtut que en ell percebem, el que destaca. Campions pot haver-hi tants com a corredors, amb major o menor fama – les gestes no són de menor valor perquè ningú les lloe – no obstant això a un corredor com a Màximo el considerem una clase superior de corredor.

dijous, 7 de desembre de 2017

A per a la temporada 2018

              Un altre cap de setmana ple de carreres, esta vegada hem estat en la Quarta i Mitja Marató de Dénia, en la Volta a Peu a Beniflá, en La Mitja Marató d'Algemesí i en la Mitja d'Alcoy, destacant el trofeu com a equip més nombrós en la Quarta i Mitja Marató de Dénia. A totes estes carreres he d'afegir la d'ahir en el Raval de Gandia, i és que açò és un sense parar. 


                Dins d'aproximadament un mes, per a ser exactes el 13 de gener de 2018, ens reunirem per a sopar i recordar com va ser la temporada 2017 que se'ns està acabant, per això és temps d'anar preparant ja un pla per a la temporada 2018.
               Encara que tots els corredors tinguem una destinació clarament definit cap a on volem dirigir-nos, ja siga el Circuit a Peu de la Marina Alta, o establir una bona marca en un 10K, o en una Mitja, o en la Marató o en qualsevol altra prova, devem prèviament establir un pla per a poder aconseguir-ho.


               Si no preparem un pla de “vol” i només ens preocupem de disfrutar de la carrera a peu, a vegades sense voler ens allunyem de la destinació final que volíem aconseguir. És impossible aconseguir una meta real sense un pla prèviament establit.
               En el món de l'atletisme d'elit, per exemple, els grans corredors seguixen un pla establit per tot el seu grup d'entrenament, quan competirem?, quin tipus de competicions durem a terme?, quant entrenarem?, on concentrarem els nostres esforços?… I la majoria de les vegades si s'ixen del pla, difícilment s'aconseguixen les metes plantejades.       

   
               A nosaltres ens passa el mateix en la nostra vida quotidiana, sempre volem un pla, el pla del cap de setmana, el pla d'estudi, el pla de treball, el pla de negocis, el pla d'exercici, el pla de les vacacions, el pla familiar, el pla professional. Tractem de seguir-los i no ens sentim esclavitzats, al contrari, sabem que per a aconseguir l'èxit en el curt, mitjà i llarg termini hem de tindre i seguir el pla.
               En la nostra faceta com a corredors, també hem de tindre un pla. Encara que tots estem d'acord en què la gran meta és disfrutar de la carrera a peu, crec que podem establir una meta i fer-la més pròxima i fàcil d'aconseguir.


               ¿Qué tal si et plantege que la meta del teu pla de carrera per a la pròxima temporada siga passar-ho bé corrent?  És el mateix que estàs fent ara afegint la busca d'algun al·licient que mantinga dia a dia el teu interés. 
               Estem veient contínuament a corredors que porten corrent 20, 40 anys i més, acreixent la seua passió per la carrera cada dia, sí, són corredors que potser ja porten un pas cansat, perquè el temps desgasta els peus, però l'entusiasme es renova constantment, aconseguint eixe exquisit sabor d'un vi anyenc, un vi de qualitat immillorable, un vi d'esplèndida aroma.


               Estos corredors tenen, en primer lloc, quelcom en comú: han acudit a la carrera a peu en busca d'assossec, de descans per a relaxar-se del tràfec de la vida quotidiana. Són pacients i saben acceptar les seues limitacions i els seus errors; és com permetre que arribe al vi la llum adequada perquè els sucres es dissolguen al moment oportú i aporten el seu millor sabor. No es pot produir un bon vi mantenint una actitud ansiosa, nerviosa o d'irritació.


               Són corredors sensibles que els aporten igual que al vi la calidesa, dolçor i delicadesa. És necessari en este món de la carrera a peu evitar reaccionar impulsivament davant dels moments difícils i entendre els errors comesos.  
               Amb el pas dels anys han aprés a no ser orgullosos perquè no es jacten sobre el que aporten o han aportat als seus companys amb les seues experiències. Ja no busquen el seu interés personal, abans, troben satisfacció amb les carreres dels seus amics, eviten que el seu vi s'avinagre acceptant les moltes individualitats que existixen en els corredors.
               Plantejar-se la pròxima temporada intentar complir algunes d'eixes regles és el fonament perquè les metes i els objectius esportius comencen a albirar, sabent que es té una forta base des d'on començar.

               Val la pena valorar la manera en què estem practicant la carrera a peu i portant el procés del nostre vi.

dissabte, 2 de desembre de 2017

La lliga CEMA en Pedreguer

           Sabem que l'Escola d'Atletisme de Dorsal 19 està participant en la lliga del CEMA, i pot succeir que no sapiem que s'amaga darrere d'eixes sigles, ens interessara saber que ens estem referint al Consorci Esportiu de la Marina Alta.


           D'ara en avant quan donem els resultats de la nostra Escola d'Atletisme de Dorsal 19 en el CEMA ens estarem referint a la lliga d'atletisme que organitza el CEMA o siga la unió o agrupació de les àrees esportives dels Ajuntaments consorciats d'Alcalalí, Beniarbeig, Benidoleig, Benissa, Calp, Dénia, El Verger, Els Poblets, Gata de Gorgos, La Vall de Laguar, Ondara, Orba, Pedreguer, Pego, Poble Nou de Benitatxell, Ràfol, Senija, Teulada, Xàbia, Xaló, i els Entitats locals menors de Jesús Pobre i La Xara. 



           En esta edició es porten disputades ja dos competicions; la de Dénia que es va celebrar el 29 d'octubre i el de Pedreguer que es va celebrar diumenge passat.  
           Ens queden tres competicions que se celebraren en: Benissa el 17/12/17, a Pego el 21/01/18 i a Xàbia el 27/01/18.


           El sistema de competició és una combinada de tres proves, una carrera de velocitat, el salt de longitud i una carrera de mig fons. Menys a Benissa i Xàbia que es tractara d'un cross.



           Cal destacar que a Pedreguer l'Escola d'Atletisme Dorsal 19 a guanyat en 2 categories en la prova de salt de longitud amb Andrea Vicens i Erika Miralles i Adai Prada queda segon en les tres proves.

dijous, 30 de novembre de 2017

Ultim cap de setmana, Fontilles, Benidorm i Beniarjó.

El passat cap de setmana, ens hem repartit en tres carreres, el diumenge; Fontilles, Benidorm i Beniarjó. Podem estar orgulls de com estem de repartits tots els caps de setmana i la visibilitat que té Dorsal 19 en totes les carreres ja que també solem pujar al podi en quasi totes.
En Fontilles van pujar al podi, Carlos Siscar que ho va fer amb la segona posició de la seua categoria i la majoria dels integrants de l'Escola d'Atletisme de Dorsal 19 en Benidorm ho va fer també Carmen Sala i només ens vam quedar sense podi en Beniarjó. 


Vam complir, ho vam fer participant i complint els reglaments, reglaments que hem d'anar repassant de tant en tant per si se'ns obliden alguns detalls, per exemple tot allò que s'ha relacionat amb els dorsals.
En tots els reglaments podem llegir almenys un articule que esta reservat al dorsal, i en el reglament de competició de la Reial Federació Espanyola d'Atletisme en l'articule 5 podem llegir: 5) “Tots els atletes participants queden obligats a portar els dorsals en la forma que els indique l'organització desqualificant-se aquells que no el porten en la forma determinada.”   
        I com ens ho indiquen les organitzacions? perquè vegem l'exemple de què ens trobarem en el del Campionat del Món de Mitja Marató que se celebrara a València el pròxim 24 de març de 2018 i que en el seu articule 8 ens diu; “Article 8: Els dorsals/xip són personals i intransferibles, havent d'anar col·locats en el pit sense manipular ni doblegar. El xip de control també és personal i intransferible. La inobservança d'este article serà motiu de desqualificació. Els Jutges de la prova i l'Organització es reservaran la facultat de desqualificar l'infractor que, comprovada qualsevol irregularitat per algun corredor: no porte visible el seu dorsal, el manipule i/o el cedisca a un altre, altere les dades facilitats a l'Organització o al Jutge Àrbitre respecte als que figuren en lel seu DNI o fitxa federativa…"


M'agradaria destacar diversos aspectes per a que els tinguem en compte per a les pròximes carreres així com per a tota la Volta a la Marina, començant per; “Los dorsales/chip son personales e intransferibles”, supose que no fa falta explicar el significat de “personals” encara que tal vegada resulte un poc més complicat el “d'intransferible” que no és una altra cosa que el prefix “in” que significa; negació o privació, seguit de la paraula “transferible” que significa ; “Cedir a una altra persona el dret, domini o atribució que es té sobre quelcom”. O siga, que no es pot cedir a una altra persona, en este cas el dorsal.
Pareix clar, però no l'esta en vista de la quantitat d'infraccions que es fan a este articule del reglament, anem a un altre apartat; devent anar col·locats en el pit sense manipular ni doblegar”, vegem, que és el que no s'entén? És possible que molts de nosaltres no ubiquem bé el nostre pit en eixe cas caldria recordar que el pit és ; “ Part del cos humà, que s'estén des del coll fins al ventre, i en la cavitat del qual es contenen el cor i els pulmons”, esta clar ara, doncs bé.
Aclariré una part més d'este articule que pareix que no s'entén molt bé; “Els Jutges de la prova i l'Organització es reservaran la facultat de desqualificar l'infractor que, comprovada qualsevol irregularitat per algun corredor: no porte visible el seu dorsal, ho manipule i/o el cedisca a un altre, altere les dades facilitats a l'Organització o al Jutge Àrbitre respecte als que figuren en el seu DNI o fitxa federativa...”

Vegem; “no porte visible el seu dorsal”, que hem d'entendre, el significat de visible és; “Que es pot veure.” O siga que puga ser percebut amb els ulls, però amb els ulls de què este davant de nosaltres, no des de darrere ni des d'un costat, ja que ha portar-se en el pit, o siga en el pit i a la vista, no en el pit i davall d'una camiseta sinó en el pit i a la vista.
Seguim; “el manipule i/o el cedisca a un altre”, és fàcil d'entendre i també de complir, però per si “de cas” això significa que no es pot alterar ni canviar cap part i molt menys deixar-li'l a ningú per a que l'utilitze en una carrera. 

Hi ha un aspecte dels corredors populars que hem d'anar canalitzant i és la picaresca que tant es veu en les carreres a l'hora d'inscriure's i participar, ja se que tots som molt llestos i espavilats però això no ens ha de portar a ser tramposos i desvergonyits, que ho podem ser, clar que si, sempre que ho siguem a titule personal i que la sanció o la desqualificació siga per a eixos corredors, però si eixos corredors pertanyen a algun club, Com es neteja la imatge del dit club, que pot fer un club quan els seus corredors incomplixen contínuament els reglaments de les carreres?, cada club hauria d'adoptar les solucions que crega més oportunes ja que tots hem d'ajudar a millorar les carreres en què participem.

divendres, 24 de novembre de 2017

II Control Provincial Alacant JECV PC - Infantil a Elx

Se'ns oblidava que dissabte passat es realitzá el II Control Provincial Alacant JECV PC - Infantil  a Elx, i que fins allí es desplace l'Escola d'Atletisme Dorsal 19 amb dos dels seus representants de la categoria infantil que van participar en la prova de 1000 metres. 


Intentaré a poc a poc, setmana a setmana anar mostrant com és el món de l'atletisme dins de la Reial Federació d'Atletisme, ja que com a corredors populars hi ha algunes coses que ens resultaren estranyes.
Per exemple, la definició de “temporada” i la definició de “categoria”  que s'usa, ja que enguany és any de canvis.
Resulta que per a la Reial Federació Espanyola d'Atletisme (RFEA), així com per a la federació valenciana a què pertanyem, la temporada esportiva va de l'1 de novembre al 31 d'octubre de l'any següent.


Les dites federacions definixen les categories per a cada temporada per l'edat que es tinga a 31 de desembre de l'any en què ACABA la temporada.
                Anem ara amb les nomenclatures fins a 2016-2017, i des de 2017-2018, i ací és on trobem la primera novetat, la Federació Espanyola (RFEA) va decidir canviar en 2017 la nomenclatura de les categories d'edat, amb efectes des de l'inici d'esta temporada 2017-2018, per a adaptar-la a la nomenclatura de la Federació Internacional d'Atletisme (IAAF), que l'havia modificat l'any anterior.
Així, els que fins a 2016-2017 eren veterans o veteranes constituïxen des de 2017-2018 la categoria MÀSTER; mentres que les categories conegudes anteriorment com infantil, cadet,  juvenil,  júnior  i promesa es denominen ara, respectivament: SUB 14, SUB 16,  SUB 18, SUB 20  i SUB 23  (els seus corresponents en anglés són les denominacions U14—per "under 14"—, U 16, U18, U20  i U 23).

CATEGORÍAEdad a 31 de diciembre del año en que ACABA la temporadaTemporada 2016-2017(1/11/2016 a 31/10/2017)Temporada 2017-2018(1/11/2017 a 31/10/2018)Temporada 2018-2019(1/11/2018 a 31/10/2019)
nacidos en...
Prebenjamín7 años o menos2010 y años posteriores2011 y años posteriores2012 y años posteriores

Prebenjamín sin licencia
5 años o menos
2012 y años posteriores
2013 y años posteriores
2014 y años posteriores
MINIBENJAMÍN6 ó 7 años2011 y 20102012 y 20112013 y 2012
BENJAMÍN8 ó 9 años2009 y 20082010 y 20092011 y 2010
ALEVÍN10 u 11 años2007 y 20062008 y 20072009 y 2008
SUB 14 (infantil)12 ó 13 años2005 y 20042006 y 20052007 y 2006
SUB 16 (cadete)14 ó 15 años2003 y 20022004 y 20032005 y 2004
SUB 18 (juvenil)16 ó 17 años2001 y 20002002 y 20012003 y 2002
SUB 20 (júnior)18 ó 19 años1999 y 19982000 y 19992001 y 2000
SUB 23(promesa)20, 21 ó 22 años1997, 1996 y 19951998, 1997 y 19961999, 1998 y 1997
SÉNIOR23 años o más (hasta el día en que se cumplen 35 años)entre 2/11/1981 y 31/12/1994(l@s nacid@s entre el 2/11/1981 y el 31/10/1982, sólo hasta el día en que cumplen 35 años)entre 2/11/1982 y 31/12/1995(l@s nacid@s entre el 2/11/1982 y el 31/10/1983, sólo hasta el día en que cumplen 35 años)entre 2/11/1983 y 31/12/1996(l@s nacid@s entre el 2/11/1983 y el 31/10/1984, sólo hasta el día en que cumplen 35 años)
MÁSTER(veteran@s)desde el día en que se cumplen 35 añosantes del 1/11/1982(l@s nacid@s entre el 2/11/1981 y el 31/10/1982, sólo desde el día en que cumplen 35 años)antes del 1/11/1983(l@s nacid@s entre el 2/11/1982 y el 31/10/1983, sólo desde el día en que cumplen 35 años)antes del 1/11/1984(l@s nacid@s entre el 2/11/1983 y el 31/10/1984, sólo desde el día en que cumplen 35 años)

Edad a 31 de diciembre del año en que ACABA la temporadaTemporada 2016-2017(1/11/2016 a 31/10/2017)Temporada 2017-2018(1/11/2017 a 31/10/2018)Temporada 2018-2019(1/11/2018 a 31/10/2019)
Com bé s'aprecia en la taula, que esta en la imatge, els atletes pertanyents a cada una d'estes categories tindran, durant tota la temporada, una edat sempre estrictament inferior al número que figura en la denominació de la seua categoria.
Notes sobre la tabla.
En la tabla, en aquells casos en què la terminologia vigent des de 2017-2018 diferix de l'antiga, he deixat entre parèntesis la denominació que s'usava fins al final de la temporada 2016-2017.
D'altra banda, cal fer notar que la categoria prebenjamí és una categoria informal, no oficial ni per a la RFEA ni per a la FAM; però que s'usa en algunes competicions, o per a formar grups d'entrenament. La categoria minibenjamín és una subcategoria de la prebenjamí, reconeguda oficialment com a categoria per la FAM, però no per la RFEA. 


                Bueno, fins ací algunes coses interessants sobre les categories a què ens haurem d'anar acostumant, ja que el normal siga que ja comencem a veure els canvis en la pròximes carreres.
                Per cert, per si algun es creu que baixar de quatre en el quilòmetre és una bona marca vull recordar que la marca de Carlos González a Elx va ser de 3 minuts i 22 segons i la de Cristina Bañuls de 3 minuts i 28 segons, així que ja sabeu, si voleu veure com és això de córrer ràpid a veure les categories “menors”.

dijous, 23 de novembre de 2017

XXXVII Marato de Valencia.

Diumenge passat Dorsal 19 va acudir a la carrera que més il·lusions provoca; la Marató de València, s'ha convertit en el punt de referència de cada temporada per al nostre club, si participar-hi consistira en una mera anticipació del futur, el compliment de les nostres il·lusions la faria esvair-se, l'anul·laria. No és així. 


L'haver aconseguit el nostre objectiu o haver-nos quedat en l'intent no fa variar la il·lusió d'un maratonià per a la pròxima edició, no destruïx la il·lusió; vull dir, no necessàriament; si ocorre, direm que hi ha hagut decepció, desil·lusió en sentit rigorós.
Perquè la il·lusió d'un maratonià persistisca, no obstant això, fan falta certes condicions, que aclarixquen més la seua consistència. Cal que hi haja continuïtat, és a dir, que la percepció que podem millorar o la certesa que ens hem passat uns mesos disfrutant de la carrera a peu, va a continuar. Si a l'acabar la marató es compliren totes les nostres expectatives, deixaríem de tindre il·lusió. Si en canvi es dóna un avanç o increment de les nostres expectatives, la il·lusió subsistix i pot augmentar o elevar la seua intensitat.

Quan un corredor corre una carrera i la disfruta, pot succeir que quan acabe la recorde com un gran dia en què disfrutá de la carrera a peu. Un maratonià continua veient i vivint indefinidament la ultima marató que ha corregut. El maratonià ama tant la marató que se la pot continuar mirant durant tota la vida, sense que s'acabe mai, sense que se la done per «ja acabada».


Esta consideració ens conduïx a una evidència de la major importància per a comprendre el que signifiquen els 42195 metres. En sentit estricte, no ens il·lusiona qualsevol cosa, sinó més aïna el que no és «cosa». Ens il·lusionen, sobretot i pròpiament, les carreres; en segon lloc, els objectius que ens marquem; finalment, algunes competicions quan s'incorporen al nostre projecte personal, quan no funcionen merament pel que són, sinó per la significació que adquirixen dins de la nostra vida, per una espècie de personalització sobrevinguda.

Sens dubte la consecució de marques personals no garantix la il·lusió per a la següent marató però sense cap dubte ajuda, molts dorsaleros van aconseguir millorar les seues marques; Tino, Raúl, Tatka, Esteban, Linda, José i Juanito, amb el que eixa faceta de l'èxit es va veure complida i ara només falta la continuïtat a buscar la millora en la següent.
Tots els que hem corregut una marató sabem que té un argument, perquè és una realitat dramàtica, i per això es pot contar. Cada marató té la seua història i no hi ha manera d'entendre-la més que contant-la, cada dorsalero té la seua que sent els mateixos 42195 metres és diferent.

Els que s'enfrontaven per primera vegada amb la marató com; August, Iván, Manolo, Rafa i Vicent Cuevas tenen una narració de la història diferent de la de Vicent Arbona, Vicent Sala, Tony, Bay i Màximo que ja porten moltes maratons en les seues cames.
Si llegírem la narració de cada una de les maratons dels dorsaleros a València ens trobaríem en algun moment d'eixes maratons, en unes breus línies, esta consideració o alguna molt pareguda: “Si en compte d'iniciar el canvi de ritme en tal quilòmetre haguera esperat a tal, tal vegada hauria sigut possible una millor marató ” . Este tipus de frases es poden aplicar a tants i tants fets que ens han passat durant tota la marató, que tenen sentit perquè ens n'adonem de que les decisions adoptades podrien haver sigut molt diferents. Però davant de les mateixes sorgixen altres preguntes. Per exemple: és correcte culpar-me per haver triat un ritme en compte d'un altre? Hagueren anat millor les coses si haguera realitzat més quilòmetres?
Indagar sobre la correcció (o incorrecció) d'una determinada decisió del passat implica suposar que tenim els suficients elements de juí per a aprovar o condemnar tal decisió. Tals elements de juí són “els nostres”, és a dir, de corredors que estem potser assentats ara en una cadira però no en les situacions concretes que vam viure amb una intensitat i dramatisme que difícilment podem imaginar.
Per això, quan ens assabentem que Batiste abandona la marató, podem pensar que haguera degut prendre alguna altra decisió; però si ens trobàrem en una situació semblant, què hauríem decidit nosaltres?

Mirem ara l'altra pregunta: haurien anat millor les coses en la marató si les decisions hagueren sigut diferents? Esta pregunta suposa tindre idees més o menys clares sobre el que seria millor i el que seria pitjor per a aquell determinat moment de la carrera.
Hauria sigut millor la marató si s'haguera actuat d'una altra manera? En alguns casos la resposta pareix fàcil, però en altres seríem més honestos si ens limitàrem a descriure alguns fets i deixem de costat suposicions sobre futuribles sobre els quals no tenim idees clares.
El que sí que podem fer, ara i sempre, és reconéixer eixe misteri de la marató. Des d'ella naixen heroismes i covardies, ambicions i generositats. Després, cada un pot posar els ulls i el cor en la següent marató i vora quines opcions estaria cridat a adoptar per a construir una carrera amb menys errors i amb un poc menys de temps.


dijous, 16 de novembre de 2017

I Control Provincial Alacant JECV PC – Aleví/Cadet a Elda

El passat cap de setmana l'Escola d'Atletisme participe en un control de la Federació Valenciana d'Atletisme en la pista d'Elda, era la primera vegada que acudíem a un control i va ser una experiència
 

Ho hem dit alguna vegada, l'atletisme és un esport que comprén una sèrie d'activitats que es realitzen tant a l'aire lliure, com en pista coberta, encara que nosaltres només ho podem practicar a l'aire lliure i és un dels pocs esports que es practica en tot el món perquè dins del tenim: carreres, llançaments, bots, proves combinades, marxa i marató.
A quin xiquet no li agrada botar o córrer? L'atletisme reunix les principals qualitats per al gaudi dels més xicotets. És un esport a l'abast dels xiquets, que no necessita de grans desplegaments econòmics o logístics per a ser practicat.


Encara que hi ha una gran diferència, no es practica de la mateixa manera en xiquets que en adults, encara que la tècnica siga la mateixa, hi ha diferències basades en l'edat del xiquet. Ens anem a trobar, per tant, diferents categories per edat, de tal manera, que els xicotets competixen en disciplines de velocitat amb distàncies més curtes, en els bots les tanques tenen unes dimensions més xicotetes o en el cas dels llançaments, els elements tenen un pes menor.
Una de les particularitats de l'atletisme és que no cal ser molt alt, o molt baix, basta amb què al xiquet li abellisca participar. En l'escola es detectarà segons les qualitats del xicotet la destresa en què destaca. I és que, l'atletisme és un esport tan variat que segur que el xiquet troba una disciplina adaptada a ell: salts de tanca, salt de longitud, carreres, llançament, etc.

No hem d'oblidar-nos dels beneficis físics per al xiquet. Desenrotllarem la força en les extremitats inferiors, es guanyara resistència física i s'aconseguix velocitat. A més, córrer fa que millore la capacitat pulmonar. En els xiquets s'ha constatat la seua eficàcia com a estimulant de les hormones del creixement i el desenrotllament dels músculs.
Però no tots seran avantatges físics, l'atletisme en xiquets té altres psicològiques: els ajuda a distraure's de qualsevol problema que puga preocupar-los, guanyen en confiança, tenen més autocontrol, una major estabilitat emocional i inclús hi ha estudis que demostren que els xiquets que practiquen esport tenen un millor rendiment en el col·legi.


És veritat que a alguns pares els preocupa el fet de que la competició puga suposar una pressió extra per al xiquet. Però en la majoria dels casos els campionats es realitzen en un ambient molt relaxat, es tracta de xicotets campionats en què el xiquet haurà de competir i de vegades, fracassar, però açò també forma part de l'educació dels més xicotets i els ajudarà a forjar la seua personalitat.
Els resultats en el I Control Provincial Alacant JECV PC – Aleví/Cadet a Elda
60 metres.
Ana González Duren: 8.79.
300 metres.
Ana González Duren: 48.97.
1000 metres.
Ainhoa Savall Mengual: 4:13.26.
Erika Miralles Cots: 4:26.76.
Salt d'Altura.
Erika Miralles Cots: 1.25.
Salt de Longitud.
Andrea Del Moral Vicens: 3.56.
Estos són els resultats oficials amb els que comencem esta temporada, unes marques que són l'inici d'una temporada d'atletisme nova per a Dorsal 19 i que ens aniran mostrant una nova forma de veure i entendre l'atletisme.



Però també va haver-hi atletisme popular a Rótova, on acudim als triomfs d'Anna González i Carlos González en les seues categories i a la participació d'Anna Savall, Ainhoa, Victor, Pau, Edurne, Adai i Vicent.