dissabte, 31 de desembre de 2016

La ultima de l'any.

Vaig hi ha començar la que espere que ha de ser la ultima entrada de 2016, una entrada amb què acabarem i començarem un any i en la que es deuria realitzar un xicotet repàs a tot el que ha succeït en Dorsal 19, però no ho vaig a fer, ja que d'ací a dos setmanes en la Gala 2016 de Dorsal 19 ja ho farem.


Llavors que ens queda per fer en estes poques hores que ens queden d'este 2016, per descomptat córrer la Sant Silvestre de Pego i saldar tots els conflictes que hem pogut crear en els últims dotze mesos, cal abandonar este 2016 i poder mirar cap arrere i deixar-lo anar amb la consciència tranquil·la.
Pel que la primera cosa que faré és donar: Gràcies!
La segona cosa ha de ser: Demanar perdó!
Lo que vull fer de tercer: Demanar un gran any 2017!
Podem trobar molts motius per a donar les gràcies després de tot un any corrent. I trobar-los és possible si tenim els ulls ben oberts per a descobrir els milers de moments que hem disfrutat amb la carrera a peu.
GRÀCIES, per tots els quilòmetres que hem corregut enguany.
GRÀCIES, per tots els dies que es van convertir en inoblidables per eixa gran carrera que vam córrer.
GRÀCIES, per totes les nits d'insomni per culpa de la carrera de l'endemà.
GRÀCIES, per totes les profundes sestes que van succeir a eixos grans entrenaments.
GRÀCIES, pels entrenaments que me ens han permés aconseguir els nostres objectius.
GRÀCIES, a tots els corredors i dorsaleros que ens van recolzar i van animar a continuar corrent.
GRÀCIES, per tots els esmorzar, dinars i sopars que hem disfrutat gràcies a la carrera a peu.
GRÀCIES, GRÀCIES sobretot a la vida que com diu la cançó “m'ha donat tant”.


Ara he de pronunciar eixa paraula que tantes vegades deuria haver dit, però que per la meua desgana i orgull he callat.
És hora de demanar perdó a tots els que en enguany hem ferit, molestat o desairat d'alguna manera.  Als que tenien dret a esperar una resposta nostra i no li la vam donar, als que necessitaven unes paraules d'alé i ens vam quedar amb elles. Als que vam trobar desorientats, desesperats i tristos per no córrer com volien i vam passar de llarg. Vull demanar-los perdó.
PERDÓ, per les meues negligències, descuits i oblits, pel meu orgull, per la meua vanitat, per la meua neciesa i capritx, pel meu silenci i la meua excessiva loquacitat.
PERDÓ, per prejutjar els meus companys, per la meua falta d'alegria i entusiasme en algunes activitats que he fet.
En fi, PERDÓ per eixos llavis que no van somriure, per eixa paraula que vaig callar, per eixa mà que no vaig tendir, per eixa mirada que vaig desviar, per eixes oïdes que no vaig prestar i per eixa veritat que vaig ometre. 


Ara ja puc anar-me'n a dormir en pau esta última nit de 2016 i despertar demà en eixe any que començara i que serà el que cada un faça amb ell. Serà el millor o serà el pitjor? Serà un de tants, ni bo ni roín, sinó tot al contrari? De cada un de nosaltres depén.
Pel que hi hi ha començar-lo amb Esperanza per a no defallir. Amb Paciència i Humilitat. I amb la voluntat de fer les coses com deguem i no haver de demanar moltes vegades PERDÓ.
FELIÇ 2017.


dijous, 29 de desembre de 2016

L'esperit del Nadal encara contínua

Molt bé, estem en el centre de les festes nadalenques i a molts de nosaltres quan arriben estos dies ens resulta difícil mantindre l'esperit del Nadal. En estos dies ja pot trobar-se un poc atenuat, han passat ja moltes setmanes des que el vam començar a sentir ja que les decoracions nadalenques van començar fa ja molts dies, a mitjans de novembre,  al que hem d'afegir que ja fa dies que no rebem cap felicitació, així que és bon moment per a recordar com podem manifestar l'esperit nadalenc els corredors.



No és fàcil traslladar este esperit a les carreres, Podem, enmig de les moltes crueltats d'enguany, acudir a les carreres i entrenaments aparentment contents? Podem continuar romàntiçant la marxa d'una parella pobra que buscava recer fa dos mil anys enmig del tràngol pel qual passen hui els milions de refugiats que estan viatjant sense tindre tan sols un estable com a refugi? Significa alguna cosa parlar de carreres i entrenaments després que tot el que esta passant en tantes parts del món? On estan hui exactament la pau i la bona voluntat en el nostre món?
No obstant això, necessitem celebrar el Nadal 2016 de cor. Necessitem col·laborar en el que puguem i com a esportistes potenciar el respecte i bones maneres. Com ho fem? Comportant-nos correctament quan acudim a les carreres. És hora per tant de recordar algunes claus per a comportar-nos com a bons corredors.


Callosa de Segura
Començarem per córrer amb el nostre dorsal. Si correm fem-ho amb el nostre dorsal, no amb el d'un altre corredor ni de bon tros sense dorsal, sense dorsal estarem utilitzant uns servicis que no hem pagat i això es pot anomenar robar.
Siguem educats amb els organitzadors i voluntaris perquè els que estan en els avituallaments, en el guarda-roba, tallant carrers, repartint dorsals, donant-nos la bossa del corredor estan col·laborant amb l'atletisme popular, amb el seu poble i amb el seu club, estan ací a canvi del nostre somriure i el nostre agraïment. Siguem educats i donem sempre les gràcies per tot el que ens faciliten. Hi haurà errors d'organització però qui menys culpa té, segurament serà el voluntari.
Cal agafar només el que necessitem. Al finalitzar una carrera hi ha avituallament líquid i sòlid, la bossa de corredor, una samarreta i fins a vegades una medalla. Molts de nosaltres a l'arribar a meta tractem d'acumular més fruita i obsequis de què ens correspon. N'hi ha inclús que mentixen per a emportar-se dos bosses de corredor. Pensem que darrere de nosaltres està arribant més gent que també vol el que li correspon. Deixa alguna cosa per als altres.


Callosa de Segura
Siguem nets. L'organització de la carrera i l'ajuntament de la localitat que ens cedix els seus carrers per a córrer disposen de servici d'arreplega de fems, però així i tot, hem de facilitar el seu treball.
No retallem, les carreres populars solen tindre les distàncies ben mesurades i el mesurament es fa sense comptar les voreres, això vol dir que si et puges a elles estàs fent menys metres. Podríem discutir si està permés o no retallar en els cantons. Només un dada, els maratonians d'elit no retallen, pregunta't ara per què no ho fan.
Col·loquem-nos en el nostre caixó, a les carreres populars acudixen cada vegada més corredors, tant, que ben sovint els corredors ens amuntonem i ens molestem. Per a evitar colzades, entropessons o que els menys ràpids frenen als més veloços, en algunes carreres hi ha el que s'anomenen caixons. Hi ha uns quants caixons, sent el que està més prop de l'eixida el dels corredors més ràpids i el que esta més lluny, el dels competidors menys ràpids. Respecta el teu caixó, a tots ens agrada eixir dels primers i eixir en la foto, però si no eres prou ràpid el teu afany per situar-te en la línia d'eixida obstaculitzarà als que corren mes ràpids que tu. Si els que ixen darrere arriben a meta davant, alguna cosa no ha funcionat bé.


Benifla
Estes són algunes de les accions que podem fer perquè les nostres festes de Nadal siguen més raonables, més verdaderes, menys discriminatòries.
Els corredors vivim en el món com qualsevol i no podem evitar que accions semblants no es duguen a terme. Però sí que podem, i devem, distanciar-nos del que no ens agrada, del que no està d'acord amb les bases de l'esportivitat, i de la nostra manera de veure este món de la carrera a peu.
Ara en les Sant Silvestres, que són carreres més relaxades, podem dedicar-nos a practicar les bones maneres quan les correguem per a crear l'hàbit de comportar-nos com a bons esportistes.
Sens dubte hi ha moltes altres coses que puguem fer, però per a transmetre el bon fer en les carreres cal participar en elles perquè d'una altra forma no hi ha manera, i en Dorsal 19 no parem d'acudir a qualsevol poble a córrer i com ens estem acostumant a al podi, esta vegada ho ha fet Tania i Rafa en Callosa de Segura i Máximo en Beniflá, com veieu continuem propagant la dorsalmanía allí on anem.


dilluns, 26 de desembre de 2016

Esperant la Sant Silvestre

És hora d'anar preparant la ultima carrera de l'any, la Sant Silvestre, si, és hora que complim amb eixa tradició que ens arriba des de brasil i que ja és tan nostra que no recordem d'on ens arriba ni perquè.



Encara que hi ha una tradició francesa més vella de carreres nocturnes que es corrien amb torxes el 31 de desembre, no va ser fins a 1924 quan el periòdic la Gazeta Esportiva de Sao Paulo organitza la “I Correguda Internacional de São Silvestre" en Sao Paulo. I des de llavors cada una de les carreres que se celebren el 31 de desembre porta el nom de Sant Silvestre al celebrar-se en el dia de Sant Silvestre.
Tots els corredors procurem córrer una Sant Silvestre per a acabar l'any realitzant el que més ens agrada, enguany com els anteriors no cal desplaçar-se per a córrer una Sant Silvestre perquè la Falla la Font ens brinda l'oportunitat de fer-ho a Pego i a més el dia Sant Silvestre.


Quan arriben estes dates i ens trobem amb la Sant Silvestre inevitablement mirem cap arrere per a veure el que hem fet enguany, que coses no hem fet i que coses volem fer. Enguany ho estem mirant més si és possible perquè estem preparant la Gala del 14 de gener i necessàriament hem repassat tot el que ens ha succeït en Dorsal 19 i també inevitablement ens ve a la ment la pregunta: Ens convé canviar o continuar pel mateix camí?


Estic convençut que cal canviar, en el sentit que cal modificar, evolucionar i posar en discussió el que s'ha realitzat. El que estava be ahir pot no ser l'idoni hui. El que em va bé a mi, pot no funcionar bé a altres. Cada situació i cada corredor són diferents i com a tal han de ser considerats i respectats.


En estes dates és important comprendre que res es manté fixe en este món de la carrera a peu, que tot esta canviant i la labor d'un club és múltiple: imaginar i adonar-se d'eventuals canvis, obrir-se a idees noves, mantindre's al dia i tindre la humilitat de deixar el que fins ara es considera un dogma per a obrir-se a nous horitzons. Si ens quedem atrapats en les nostres idees i conviccions, no sols retrocedim, sinó que farem retrocedir també als nostres corredors.
Es diu moltes vegades que “no ens podem banyar dos vegades en la mateixa aigua d'un riu que fluïx”


I el món de la carrera a peu esta en constant moviment, els sistemes d'entrenament evolucionen i canvien i cada vegada es necessita més flexibilitat per a adaptar-se. Canvis que cal realitzar-los tranquil·lament sense presses procurant produir el mínim impacte, ja que els canvis que ens vénen si en realitat són bons i importants s'han d'anar introduint en el nostre món sense produir cap tipus de ruptura.

De totes maneres no parem d'entrenar per moltes festes nadalenques que tinguem o tal vegada entrenem més, la veritat que no hem pogut quedar-nos a casa esperant la Sant Silvestre i ens hem llançat a córrer i és el que fem “sense presses però sense pauses”.

dijous, 22 de desembre de 2016

A córrer ja siga amb va fred o pluja

Quan pareix que la “gota freda” a passat i ja hem entrat en l'hivern és hora ja de tindre adornades les nostres cases i tindre ja muntat el Betlem o l'Arbre de Nadal, també és hora d'estar preparats per a córrer amb fred i humitat, també és hora d'haver reservat en la nostra agenda el dissabte 14 de gener per a acudir a la Gala de Dorsal 19. Si ja tenim tot açò preparat ja estarem preparats per a passar un Bon Nadal.  



Fa dies que molts ja senten el fred en els seus ossos pel que és fàcil que esta entrada en el blog els arribe tard però “mai tarda qui arriba”, i és que l'hivern arriba ahir oficialment a les 11:44,  pel que inclús ens queden els mesos més freds per passar.
Alguna vegada ens hem preguntat Com ens afecta el fred? No se si ens ho hem plantejat alguna vegada però passar fred corrent segur que hem passat, sobretot en les mans. El principal problema que ens causa el tenim amb el fluir de la sang, que no arriba bé als capil·lars més fins de les fibres més superficials,  pel que tenim dificultat en els moviments. Açò ho notem més els veterans i els menys entrenats perquè tenim menys capil·lars en les cames i estes tarden un poc més a calfar-se.
Generalment no notarem un perduda de ritme quan correguem a ritmes lents en canvi a ritmes ràpids es poden perdre al voltant de 10'' per quilòmetre al principi de l'entrenament. Açò ens passara si realitzem la sessió d'entrenament seguint la mateixa pauta que quan la temperatura és més alta. Amb fred cal calfar més, haurem d'afegir al voltant dels 10' al nostre calfament en condicions normals. Una altra cosa que haurem d'evitar abans de córrer són les estirades passives ja que els nostres músculs necessiten calor per a estirar-se bé.


El millor de tot açò és que una vegada que el nostre organisme ha entrat en calor no hi ha cap diferència i es pot entrenar amb tota normalitat, amb l'avantatge psicològic que tindrem al comprovar que segons va passant la sessió ens trobem millor i molt més ràpids.
En teoria no hi ha cap dificultat que ens impedisca entrenar amb normalitat a l'hivern excepte la que ens puga ocasionar l'haver de dedicar un poc més de temps en el calfament. 
Vist-te en capes: És ideal que portes roba còmoda que et permeta llibertat de moviment, no obstant això, quan fa fred utilitza prendes intel·ligents, és a dir, aquelles que permeten la transpiració i que són d'assecat ràpid. 
Encara que per a ser sincers el que ens impedix entrenar a l'hivern la majoria de les vegades és quan mires l'entrenament que has de fer, mires el temps que fa, comproves el a gust
que et trobes assentat en el sofà ben calentet, veient el teu programa de televisió preferit i et dóna peresa i desgana posar-te les sabatilles i anar-te'n a entrenar.  
Inclús eixos moments es poden superar, la primera cosa que podem fer és rebaixar l'exigència de l'entrenament, reduint els quilòmetres i el ritme, pensant que si t'abrigues bé i corres a un ritme suau sentiràs un agradable caloret que permetera que et trobes còmode, després comprovaras que ja pots realitzar l'entrenament que tènies pensat, la majoria de les vegades funciona.


Bo vaig acabant que hi ha moltes coses que fer preparant el nadal, que no tot ha de ser córrer i entrenar perquè se'ns pot oblidar passar temps amb la família, atendre i disfrutar dels xicotets detalls.
Que este Nadal siga ocasió per a recordar les coses realment importants de la vida i que no val la pena perdre's.

dimarts, 20 de desembre de 2016

Al mal temps bona cara.

Diu el refrany que “al mal temps bona cara” i açò és el que hem fet en Dorsal 19 este cap de setmana, sobretot perquè Máximo arreplegava el dissabte el guardó com a guanyador del Circuit 10K Costa Blanca d'Alacant i nosaltres havíem de complir amb el “polvoró”.



En un cap de setmana on les persones normals hagueren disfrutat de la pluja darrere dels vidres i on el xocolate calent i la taula de braser haurien d'haver sigut l'habitat de la majoria, els corredors de Dorsal 19 van triar la pluja en la cara i els peus en els tolls així com l'esmorzar amb cervesa.
Hem complit com a corredors, arreplegant premis el dissabte a Alacant, corrent La Mitja d'Aspe i el “Polvoró” el diumenge i esmorzant després,  pel que hem ignorat tots els problemes que ens pot causar la pluja.
Quan passem uns dies en què plou ens solem realitzar la pregunta És bo córrer quan plou? És una pregunta fàcil de respondre si es tracta d'una pluja lleugera però es complica un poc més quan plou amb intensitat. Si ens fem esta pregunta generalment serem dels que no haurem eixit a córrer.



No és freqüent tampoc que en la Marina estiga tants dies continuats plovent pel que no estem acostumats i ens vegem obligats a prendre decisions complicades, ja que el normal és deixar passar els dos primers dies de pluja però el problema ens sorgix si li seguix un tercer i ací ja sentim la forta necessitat eixir a córrer ja que no estem disposats a estar tres dies seguits sense entrenar.
Quan se'ns presenta esta situació ja no raonem bé perquè comencem a pensar que estem perdent forma i que són massa dies de descans forçós, i quan deuríem tindre les idees més clares és quan sense pensar-ho ens llancem amb el nostre impermeable al carrer i a córrer.



Normalment els corredors veterans s'equivoquen menys quan ixen a córrer senzillament perquè solen usar millors materials per a córrer, i quan plou és fonamental. Per exemple no eixiran a córrer amb un ventisquero que només servix per al vent sinó que tindran algun impermeable de Goro Tex o material semblant que impedirà que ens els passe la pluja però que deixara eixir la seua transpiració, així com no deixaran que transcórrega més d'una hora de carrera i també procuraran portar un ritme més ràpid del que tenien previst, primer perquè els seus peus no estiguen massa temps mullats i segon per a no gelar-se.
I, és que es pot disfrutar de la carrera mentres plou però cal estar ben equipats i controlar molt bé el ritme de carrera i així podrem sentir la pluja sobre la nostra cara i podrem oldre a terra mullada.
Una altra cosa diferent és competir davall la pluja però això ja ho veurem en una altra ocasió encara que el diumenge a Aspe va ploure i molt durant la carrera però per sort van participar dos dorsaleros dels més experimentats que ja es van mullar en La Mitja d'Algemesí, així que ja saben perfectament el que han de fer, i l'únic inconvenient que se'ls presenta és la marca que sempre es ressent.



En fi, acabem hui donant una altra vegada l'enhorabona a Máximo pel seu triomf en circuit 10K Costa Blanca d'Alacant i amb l'esperança de tornar veure brillar el sol.

diumenge, 18 de desembre de 2016

Gala Dorsal 19, comença el compta arrere.

Feliç Nadal, continuem felicitant-nos i començant les celebracions de Nadal, és pues, bona hora per a llançar una mirada a tot el que ha realitzat Dorsal 19 durant tota la temporada, i tambe és l'ocasió per a anar preparant-se per a la Gala 2016 de Dorsal 19. 


Esta vegada anem d'estrena, perquè des de fa set anys nostra Gala de fi de temporada anava unida al Trofeu de Dorsal 19 i comprenia el temps que transcorria entre els dos Trofeus, i enguany s'han separat. A partir de la pròxima Gala se celebrara al Gener, el primer dissabte després de Reis.  
Ens trobem que esta temporada ha sigut la més llarga, ja que va començar el dia després del VI Trofeu Dorsal 19 que vam celebrar el 24 d'octubre del 2015 en Mora de Rubielos i acabara el 14 de gener del 2017 en el saló Fillols de Pego, ja separada esta vegada del Trofeu Dorsal 19.
Açò ens porta a algunes curiositats com que hem tingut dos Maratons de València i dos Mitges Maratons de Gandia dins de la mateixa temporada, és una temporada que serà l'última que no es correspondrà amb un any, perquè la nostra intenció és mantindre la data.

La Gala, que és un excel·lent moment per a reunir-nos és també l'ocasió perquè puguem recordar i mostrar totes les activitats realitzades per Dorsal 19 i també poder reconéixer públicament els èxits, i els èxits dels nostres corredors. Després de tot, són un exemple per a tots els del club. És l'ocasió per a homenatjar els membres de Dorsal 19 que han mostrat tindre un compromís sobreïxent i que han aconseguit realitzar grans coses.


Però sense considerar la grandària de l'èxit, tots els èxits i les activitats que s'han realitzat tenen en comú una gran quota de determinació, treball dur, i compromís.
Però la Gala inclús queda lluny, i inclús ens queda creuar totes les Festes Nadalenques per a arribar fins a ella, i eixe és un camí que pot tindre algunes trampes perquè són diversos els errors que podem cometre.
Podríem dir que estes setmanes es podrien considerar com fora de temporada i les podríem utilitzar perquè la nostra ment i el nostre cos es prenguen un descans, per exemple els que van córrer la Marató de València inclús estan en període de recuperació fins al dia d'Any Nou, però en canvi no es poden prendre estes dates com a descans actiu els corredors que estan preparant La Mitja Marató de Santa Pola ja que estan en la fase principal del seu entrenament, són com veieu dos formes diferents d'afrontar estos dies.


Esta clar, els que tinguen un objectiu prop deuen intentar complir amb el seu entrenament de la millor forma possible i procurar que les festes els molesten lo mínim possible el seu entrenament i els que estiguen en una fase de descans o recuperació haurien de tindre en compte que este no deuria ser total i córrer de 30 a 40 minuts la majoria dels dies de la setmana o realitzar alguna activitat física com a excursions o caminades els caps de setmana que serà el més recomanable.
Com el problema que la gran majoria dels corredors tenim durant tot l'any és la falta de temps per a entrenar i com en estes festes el temps disponible és major, molts aprofitem per a entrenar més, el que pot beneficiar als que estan en ple entrenament però perjudicar els que acaben d'ultimar la marató.
Córrer una marató està bé, si és el que ens agrada però hem de saber que vamos a haver de dedicar molts mesos a realitzar molts quilòmetres. Açò està perfectament bé. No obstant això, ha d'haver-hi una part important de la temporada dedicada a l'increment de la velocitat, ja que ens haurem adonat que som un poc lents, pel que en estos mesos després de la marató és una bona estratègia d'entrenament centrar-nos primordialment en una carrera curta com a objectiu. Açò serà una carrera de 5 km o 10 km. En un 10K, ens basta amb un llarg d'entre 13 a 15 quilòmetres i dedicar molt més temps a entrenaments centrats en la velocitat amb el que l'augment en la velocitat de carrera està garantit.
En conclusió, hem d'entendre que és molt difícil entrenar per a agafar velocitat quan el volum necessari d'entrenament és alt i el temps d'entrenament és limitat. La suma simultània de major intensitat (a través de l'entrenament de la velocitat) i augment de volum és una de les causes número u de lesió dels maratonians, d'ací la importància de separar en el temps estos entrenaments. 
Ara bé, un aspecte que cal mantindre viu és estes dates en què és tan fàcil relaxar-se és la motivació. La motivació en el corredor no sol aparéixer per "Art de màgia". Podríem definir-la com una força interna que forma part de la nostra personalitat i que impulsa al corredor a superar amb esforç qualsevol tipus d'entrenament. Quan s'esta motivat tractem d'esforçar-nos més per a obtindre millors resultats.


En fi, aprofitem estos dies per a descansar i disfrutar de les festes però al mateix temps busquem un objectiu que ens mantinga motivats i quan arribe la Gala 2016 el 14 de gener del 2017 comencem una nova aventura, una nova temporada i un nou any.

divendres, 16 de desembre de 2016

Ocasió per a felicitar el Nadal, el “Entrenament del Polvoró”

El diumenge 18 de novembre del 2016 realitzarem l'anomenat “Entrenament del Polvoró” amb el desig de continuar amb la tradició dels sopars i menjars que es realitzen per Nadal. Algunes persones ens podran dir que estes costums i tradicions les ha inventat la gent per a divertir-se i els comerços per a vendre. Però hem de recordar que hi ha molt de significat darrere de cada una i amb un sentit profund, perquè el Nadal no és un festeig més.

Les tradicions, en general, estan molt devaluades. S'ha difós la idea que són una cosa que es fa només per costum, inèrcia o imposició social o religiosa. Pues no, les tradicions tenen un nucli interior, un sentit profund que inspira i dóna significat a la celebració exterior.
Les tradicions i costums són una manera de fer present el que va ocórrer, o el que s'acostumava fer, en temps passats. Són els fets o obres que es transmeten d'una generació a una altra de forma oral o escrita. La paraula tradició ve del llatí “traditio” que ve del verb “tradere", que significa entregar. Es podria dir que tradició és el que els nostres avantpassats ens han entregat.
El “Entrenament del Polvoró” és una forma de continuar amb el costum de les famílies cristianes que se solen reunir en la nit del 24 de desembre, vespra del Nadal, i fer un sopar especial, o es reunixen en els dies successius. Es tracta que siga una menjar especial, diferent del de tots els dies, ja que s'està celebrant el Naixement del Fill de Déu. Este costum va nàixer a Europa i simbolitza l'abundància que Crist ens porta amb la seua arribada.
El Nadal és la tradició per excel·lència. Encara que immediatament cal aclarir que el Nadal és molt més que una tradició. És un esdeveniment. Un esdeveniment històric o, millor, "meta-històric", en el sentit que sobrepassa, desborda i envolta la història mateixa, il·luminant-la i donant-li el seu ple significat. Per això, el Nadal hui té tant que dir-li a la nostra cultura postmoderna.



Però no continuaré per ací, perquè al cap i a la fi som corredors i el món de la carrera a peu és un altre món, per descomptat, llavors; Té sentit desitjar un Feliç Nadal?
 El nostre món és un altre, però en paral·lel; on molts han posat la seua esperança en el capitalisme, o en l'Estat de benestar, o en estratègies financeres que faran que cada vegada treballem menys i visquem millor, o en el progrés fantàstic de la tecnologia, o en les bondats de tindre, per fi!, una democràcia que siga més que decent.
El que molts corredors i no corredors oblidem, potser voluntàriament, és que les lleis, els acords i les polítiques no tenen més poder que els cors dels sers humans que estiguen disposats a seguir-les, aplicar-les, fer-les valdre, patir inclús per elles. La fe secular i humanista sap tant d'organitzar racionalment el món que s'oblida de curar i educar profundament l'home.
Al final resulta que posar policies que ens cuiden a tots, i després súper-policies que vigilen els policies, i després meta-meta-policies que vigilen als súper-policies, no funciona, perquè tot cor humà està subjecte a corrompre's. Podem aconseguir que el parlament vigile el president, i els jutges vigilen als que vigilen el president. Podem posar cada funcionari, institució i projecte, cada un controlat per un altre i saber qui fiscalitza a qui i davant de qui ha de reportar-se cada u. Eixe entreteniment servix per un estona fins que et dónes compte que eixe esquema és dèbil quan tots són subornables.



Les coses no s'arreglen perque deixem de parlar en llatí i passem a l'anglés, al castellà o al català; no és assumpte d'introduir amb major audàcia o persuasió nous models cibernètics o tecnològics; no se soluciona amb lleis més dures o controls més estrictes. El que portem trencat, el que carreguem trencat, el que pressentim i plorem trencat, és el cor, que tan robust és per a descobrir un ideal i tan flac resulta per a seguir-lo.
I eixa és la raó per a alegrar-se en Nadal. Perquè el Nadal pot ensenyar-nos el camí del bé, de l'amor, de la pau i de la verdadera justícia, no és, potser motiu suficient per a cantar: FELIÇ NADAL?




I ara, que ja vos podeu donar tots per Felicitats és hora que acudir al “Entrenament del Polvoró”, ja siga convençuts o no, perquè ens puguem Felicitar el Nadal.   

dimecres, 14 de desembre de 2016

Les altres carreres del diumenge.

Tornem per unes línies una altra vegada al diumenge passat i tirem un ullada a les tres carreres que ens queden la Quarta i Mitja Marató de Dénia i la Mitja Marató de l'Olta, i encara que el més important podria ser els primers llocs en la seua categoria de Carmen i Tania i el premi al club més nombrós he vist també els bons registres de molts dels nostres corredors.



Com he comentat moltes vegades l'estimació o millor dita la valoració d'una marca no pot ser només un valor empíric sinó que sempre hi ha molt més darrere de cada carrera. Pel que no vaig a basar-me només en la classificació sinó en la meua valoració que estic segur no té res sòlid en què basar-se.


Per a començar he trobat molt interessant les carreres dels maratonians de València començant per Bay i en especial la de Raúl per davall de l'hora i mitja, així com igual d'interessant les carreres de Linda i José per davall de les dos hores, estes quatre carreres junt amb la de Paco per davall de l'hora i quaranta-cinc són, segons el meu paréixer, lo millor de la Mitja de Dénia. La carrera de Nando encara que és bona l'hauré d'estudiar-la un poc més.



Hi ha altres dos carreres que m'han sorprés també però que les mencione a part perquè no se realment el seu estat de forma actual ni el seu interés en la carrera de Dénia, però sens dubte cal anomenar a Manolo i Masso.
Si passem a la Quarta tres dones m'han cridat l'atenció, Tania, Julia i Sandra.



Tania esta en forma, ja baixa de cinc minuts el quilòmetre amb facilitat i ens permet somiar amb una altra línia que val la pena traspassar, els quatre minuts i trenta segons, no esperarem molt.
Julia no l'ha vista córrer però córrer per davall dels cinc minuts i trenta segons és un excel·lent ritme.


De Sandra el que més m'ha agradat de la seua carrera és el simple fet que l'ha correguda, no tinc ara la seua marca però em dóna igual, va agafar les seues sabatilles i va córrer, i açò que pareix un fet més, és de molta importància per a Dorsal 19 perquè la seua influència és molt àmplia dins del club. I és que si Sandra corre tot en Dorsal 19 esta bé.


Ens queda parlar dels muntanyencs, millor dit dels corredors de muntanya que continuen fidels a la seua passió, esta setmana van estar en La Mitjaa Marató Serra de l'Oltá, i allí van disfrutar del seu bonic circuit amb unes vistes increïbles, Armando, Alberto i Batiste. 



Com en les carreres de muntanya els temps i els ritmes ens diuen molt poc no queda més remei que fixar-nos en les seues cares i pareix que si no van guanyar els degué faltar poc.


En fi, ja només em queda acabar i preparar l'entrenament del diumenge 18, el nostre entrenament del Polvoró és la millor forma de començar estes Festes Nadalenques.



dimarts, 13 de desembre de 2016

El I Circuit 10k Costa Blanca Alacant, missió complida.

Diumenge passat va tornar a ser un dia gran per a Dorsal 19, ho va ser per l'acumulació de triomfs, vam acaparar no sols triomfs individuals com els de Carmen i Tania en les seues categories a Dénia i el de Máximo a Alacant, on a més, va aconseguir el triomf absolut en el circuit 10K d'Alacant, sinó que a ells cal afegir el de club més nombrós a Dénia. Esta abundància de victòries ens fa paréixer més grans del que en realitat som.


Tots els triomfs són significatius per a un xicotet club com a Dorsal 19 però guanyar un circuit de carreres és molt important i té molt merit ja que és una labor de molts mesos on no pots cometre quasi cap error i que necessita una dedicació contínua durant tot el trofeu.
I, estem satisfets i contents, i ho hem dit ja moltes vegades perquè ja han sigut moltes vegades les que ens hem trobat en estes situacions, han sigut també moltes les entrades on hem enumerat els trofeus obtinguts per Máximo per a proclamar-se vencedor del circuit, tots i cada un d'ells tenen la seua importància no sols per a Máximo si no que també per a Dorsal 19, i ara estaria bé que jo enumerara cada una de les carreres i les classificacions per a concloure amb la puntuació final que li dóna com a vencedor. Però això ho podeu veure tots en este enllaç; http://10kalicante.es/clasificaciones/ 
Esta és una història amb final feliç. El final d'este circuit és només el principi d'altres projectes que segur ja té pensats Máximo i que podrem començar a veure a partir del dissabte quan se li faça entrega del premi. La il·lusió a complir algun objectiu és el que ens dóna ganes d'entrenar i ens fa créixer com a corredors i persones.



 Máximo estarà buscant o segur ja hi haurà trobat el seu nou projecte que li espentara, li arrossegara, li tirara, li fascinara pel seu contingut i posarà en marxa la motivació suficient per a continuar corrent. És com sentir-se hipnotitzat davant d'allò que volem aconseguir. Quantes vegades hem sentit d'algun amic que, amb el rostre radiant, ens diu amb paraules rotundes: “Estic molt il·lusionat”! Què podem dir davant d'eixa il·lusió del corredor que no deforma la realitat, sinó que és el suport perquè es continue entrenat i que ens mou en busca de la consecució del nostre projecte? Sempre és possible dissenyar projectes que s'isquen de la quotidianitat, que siguen assequibles i ens motiven.
El pròxim projecte de Máximo s'unirà a tots els de tots els corredors de Dorsal 19, fent gran en il·lusions al nostre club, que és la millor forma de créixer perquè cada any augmentem els nostres projectes i activitats el que ens permet aconseguir arribar a ser el club amb més participació en una carrera de la Marina Alta. Ho vam aconseguir també en Villamalea, el Burgo d'Osma i Mora de Rubielos però mai en una carrera tan nombrosa.


Les il·lusions en Dorsal 19 és veure amb nous ulls i amb ànsies renovades les mateixes coses, les mateixes carreres i els mateixos objectius que ens rodegen, abordant-los amb lozania i frescor i estar sempre vibrant d'emoció en cada una d'elles.
Demà ens centrarem en totes les il·lusions que també es van veure complides tant a Dénia i a Calp.

divendres, 9 de desembre de 2016

"Beati Dorsalis quibus bibere vivere est"

Es podria dir que Dorsal 19 són moltes coses juntes, pel que estaríem dient també que és un poc més que un club de corredors però és que correr és un món massa gran per a concentrar-se en una sola activitat, córrer. Són molts mons connectats. Hi ha una connexió, entre totes les activitats que exercix un corredor i que es reflectixen en el club.


 

Al corredor li agrada per descomptat córrer i moltes de les seues activitats les realitza corrent, corrent mantenim animades conversacions sobre carreres, corrent parlem sobre entrenaments i també corrent preparem carreres. Però tot el que es gesta corrent necessita després d'unes activitats que res tenen a veure amb la carrera a peu però que naixen d'elles. Ens convertim en agència de viatges per a organitzar la nostra participació en una carrera, ens convertim en publicistes per a promocionar el que pensem fer, ens convertim en hostalers per a organitzar totes les celebracions en què culminen totes les nostres competicions i ens convertim en relacions públiques per a portar-ho tot a cap amb èxit, i després, ens agrada celebrar-ho.
És veritat, ens agrada celebrar com es mereix qualsevol esdeveniment de què ens sentim satisfets, i que millor manera que esmorzant, dinant o sopant. D'ací eixe romanç que – Sempre estan de festa-, - pareix més un club gastronomic que de corredors-   …. Però que és que les nostres celebracions sempre tenen una justificació que ens arriba de la carrera a peu. 



Cada carrera en què hem disfrutat, cada entrenament completat amb èxit o en el que ho hem passat bé o ha sigut un esdeveniment extraordinari cal exaltar-lo, de manera especial.
"Beati Hispani quibus bibere vivere est". Ja ho va dir un historiador romà; “Afortunats els Hispans per als que beure és viure” Encara que li faltat afegir “i el menjar”. I és que sempre ens agrada als mediterranis celebrar les nostres festes assentats al voltant d'una bona taula.
D'esta manera hauria de quedar ben clar que el nostre club no és només córrer, no és trist ni avorrit, sinó alegre perquè la festa està en el centre de la vida de Dorsal 19. El millor descans i la millor recuperació està en una bona celebració.
Estes celebracions, per a un dorsalero, haurien de ser el gran esclat de la carrera a peu, el moment en què el córrer es desborda. I tots al veure el nostre entusiasme haurien de preguntar-se per què estan tan contents.



És així? No sé si en tots els clubs succeïx el mateix, si cada esmorzar és un esclat de festa. Tal vegada en algun club parega regnar l'avorriment. Corredors resignats que miren repetidament el rellotge i als que se'ls fan llarguíssims els entrenaments. Corredors que ixen a córrer amb la impressió d'haver-se llevat un pes de damunt per a acabar l'entrenament amb la sensació que “ja han complit”.
Així es diuen encara alguns corredors “ja he complit amb l'entrenament”. Com que has complit amb l'entrenament! Amb l'entrenament no es complix i ja; els entrenaments cal disfrutar-los en bona companyia, amb satisfacció i en club.
Que li succeiria a un aspirant a corredor si ens observa i ens veu després d'un entrenament o d'una carrera amb les cares seriosotes, apagades, mig somnolentes i tristos, com es va a convertir en corredor. L'avorriment d'eixes cares li farà pensar que allí en eixe club no succeïx res agradable.
Si la gent arribara a creure que la carrera a peu fora trista i esgotadora, ho creuria perquè ens voria tristos i avorrits. Si, en canvi, convertím els nostres entrenaments i carreres en verdaderes festes: amb bons circuits per a tots, bon ambient, xarrades substancioses i jovials amb moments per a esmorzar, dinar o sopar... tots vindrien a veure què celebrem. I els diriem ¡celebrem que ens agrada córrer!.


Per això el nostre millor argument per a estes festes és l'Entrenament del Polvoro que celebrarem el diumenge 18 amb el seu corresponent esmorzar perquè ens puguem felicitar el Nadal i ens desitgem una Feliç Sant Silvestre.


dijous, 8 de desembre de 2016

Carreres i pujades.

El dia de la Constitució ens ha brindat carreres en el Raval de Gandia, en Terra Mítica i a Alcoi i hem pujat al podi en Terra Mítica amb Máximo que ha sigut 2n en la seua categoria i 3r de la general, gran carrera sens dubte.

Máximo en Terra Mitica
En estes setmanes on tants projectes estem preparant i tantes il·lusions comencen a nàixer, és hora també de tornar als entrenaments que fa setmanes que tenim oblidats, eixos entrenaments que no realitzem quan s'acosten les competicions com per exemple els que utilitzem per a millorar la força muscular en les cames, un entrenament que normalment no es realitza quan estem competint o preparant una carrera en concret, encara que es deuria realitzar durant tot l'any, m'estic referint a les “pujades”. 
És veritat que no tots els dorsaleros l'usem, però servisca en la nostra disculpa la quantitat de circuits que tenim i que ens obliguen constantment a pujar i baixar, i que realitzem durant tot l'any. Les “pujades” és un entrenament que per ser dur li solem tindre feredat, perquè sempre tenim por de lesionar-nos, sobretot els que ja som veterans, per això utilitzem els circuits de Sant Antoni, serra de Mustalla i la “volteta” amb tanta assiduïtat, amb la intenció de realitzar un entrenament “invisible” de força.
En realitat no ens agraden estos entrenaments perquè les nostres cames són dèbils, els nostres músculs no tenen la suficient força per a realitzar-los amb una certa comoditat,  pel que les primeres setmanes hem de realitzar-los amb atenció i més lents, i a pesar d'això continuem patint.

Este tipus d'entrenament té una paradoxa prou curiosa, mentres què és necessari per als corredors de més de quaranta anys perquè a partir d'esta edat ja es va perdent força en els músculs i és fonamental realitzar-lo, és l'edat la que augmenta el risc de lesió. Però el perill no esta en la pendent ni en la longitud sinó en la velocitat a què realitzem la pujada. Fins als cinquanta anys no hi ha cap problema amb este entrenament, una vegada passats els 50 i fins als 60, les repeticions més curtes de per exemple 100 metres no les haurem de fer a la nostra màxima intensitat sinó que un poc més lentes. Una vegada sobrepassats els 60 anys és millor que evitem les pujades curtes i ràpides i ens centrem en les de 200, 300 i 400 ja que estes es realitzen a un ritme més lent i no portem a la nostra musculatura a un esforç tan alt.

Estos entrenaments els deuríem realitzar tots els corredors ja que només el véncer la força de la gravetat ja estem estimulant als nostres músculs perquè moguen una quantitat de fibres musculars que d'una altra forma quasi mai mouríem. Com més fibres musculars un corredor aconseguisca entrenar major serà el rendiment que li traura al seu entrenament.
Tres són els circuits que més realitzem per a aconseguir unes cames més fortes, el circuit estrela sempre a sigut i contínua sent el de Sant Antoni, 3'2 quilòmetres, ja siga a dreta o esquerra segons ens interessen que les pujades siguen curtes i dures fins als 100 metres o llargues i un poc més suaus arribant als 200 metres. L'altre circuit on ens agrada realitzar este tipus d'entrenament és el de la Peña del Gat, 500 metres, que a l'estar il·luminat és el que realitzem majoritàriament a l'hivern. El de la “volteta”, 19 quilòmetres, Pego-Ràfol-Sagra-Pego, és una altra història ja que les pujades són molt llargues i les baixades també amb el que és un entrenament diferent però és dels que més ens agrada als dorsaleros. 

Realitzant estos circuits és una bona forma de fer fàcil el difícil i possible el que pareix impossible.
Mitja d'Alcoy per relleus.
Manolo Mira y Rafa Sastre: 01:27:26-
Quarta de Marato. Alcoy.

Tania Navarro: 52: 53