IN MEMORIAM

diumenge, 13 de novembre del 2016

VII Trofeu Dorsal 19, ja es historia

Després d'una entrada de molt “bla, bla, bla…” és hora de tornar a la carrera a peu i ho anem fer parlant del VII Trofeu Dorsal 19, perquè esta edició ha batut el rècord de participació amb 31 dorsaleros en la Mitja Marató i 18 en el 10K, un total de 49 corredors.

Però saludem abans a tots els que d'alguna manera han participat en esta sèptima edició.
Enguany com l'anterior hem tingut dos classificacions i per tant han sigut sis els trofeus que hem entregat, tres per la mitja marató i altres tres pel 10K. Ja se que alguns poden estar trobant a faltar dos classificacions per a dones i poden pensar que no diferenciem els sexes o que els sexes no existixen però els coeficients per a fer les classificacions si que diferencien els sexes.
Sols dos dels nostres guanyadors estan acostumats a pujar amb regularitat a un podi a arreplegar trofeus, Tania i Máximo. Dos més han pujat alguna vegada a arreplegar algun premi en alguna carrera, Tino i Bay. Els altres dos segurament es van estrenar en l'arreplegada de trofeus en este VII Trofeu Dorsal 19 a saber Pepe i Armando.

Aconseguir un trofeu en una competició és un dels escassos plaers que té la carrera a peu que només esta reservat per a uns pocs i és que només són tres dels cents que participen en una carrera ho aconseguixen, i que en la majoria de les vegades són sempre els més ràpids, per això m'agrada este tipus de carreres compensades perquè obri molt les possibilitats als corredors no tan veloços.

Quan participes en una carrera i tens la possibilitat d'aconseguir un dels tres primers llocs ja siga en la general o en la teua categoria no saps encara que el moment de pujar a un podi és màgic, et diuen que estigues preparat, que possiblement d'emocionaras i que pots arribar a plorar o a riure.  Algunes vegades ens ho hem imaginat i després arribat el moment no sabríem definir el que vam viure, el que vam sentir, el que vam pensar. Només podem dir que supera per molt la millor de les expectatives que ens havien comentat o ens havíem imaginat. 

És indescriptible. No hi ha paraules. Intentes obrir els ulls de manera que ni tan sols encertes a parpellejar. Intentes que el teu cervell es quede amb totes les imatges. No escoltes res a teu al voltant i només estes tu i els teus dos acompanyants. Generalment rius, sospires i saludes… no saps què fer.
És impossible explicar-ho, diuen que una imatge val més que mil paraules i guardes eixa fotografia i eixe trofeu com si l'hagueres aconseguit en una olimpíada.
No se si el Trofeu Dorsal 19 pot arribar a crear alguna d'eixes emocions però pot ser un bon banc de prova per als que experimenten per primera vegada pujar a un podi, al cap i a la fi és una competició.

Diuen alguns que el nivell d'exigència atenta contra la igualtat ja que sempre guanyen els mateixos però l'única igualtat legítima és la igualtat d'oportunitats. I el Trofeu Dorsal 19 iguala molts les oportunitats encara que els millors sempre pujaran al podi però els costara més.
Els podis van quedar de la manera següent:
10K
1r.- Pepe Oltra.
2n.- Tania Navarro.
3r.- Armando Giner.
Mitja Marató.
1r.- Carlos Siscar.
2n.- Máximo Folques.
3.- Tino Navarro.

En fi, un any més hem celebrat el nostre Trofeu, enguany a Gandia, per al 2017 ja veurem on competirem però siga on siga la competició i la diversió esta assegurada.

Ara, és hora ja de marató perquè entrarem en la part final però això ja serà en una altra entrada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada