diumenge, 26 de juny de 2016

El III Gran Fons d'Orba donarà l'eixida.

          El “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 ja esta ací, el diumenge 17 de juliol comencem com va sent habitual a Orba amb el seu Gran Fons. El III Gran Fons d'Orba donarà l'eixida a un estiu ple d'activitats per a Dorsal 19 i per a tots els que es vullguen acostar a córrer, enguany ens trobarem amb un circuit diferent que ens portara a recórrer alguns llocs que seran nous per a la majoria de nosaltres, i així anar completant el nostre coneixement d'esta bonica zona de la Marina Alta. 

        Tornem un any més als entrenaments en grup durant l'estiu, uns entrenaments que hem agrupat sota la denominació del “III Open summer circuit training” de Dorsal 19, per ser este el seu tercer any que el celebrem i que no és una altra cosa que els “llargs” dels diumenges i que ens servixen d'escusa per a entrenar i esmorzar.
                Com tots els anys ens enfrontem a estos entrenaments amb diferents mentalitats, encara que la que els fonamenta és la necessitat realitzar quilòmetres que tenen els maratonians i que durant l'estiu es fan molt complicats de realitzar per culpa de la calor, les vacacions i per la sensació de llunyania amb què veiem la Marató de València.
                No vaig ara a recordar la importància que té per als maratonians l'entrenament llarg però si que recordaré que el “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 ens permet realitzar este tipus d'entrenaments per uns circuits que quan s'acosta la marató no podrem recórrer.
                Un dels moments clau de tota etapa serà l'hora i el lloc on ens reunirem abans de començar, el lloc generalment és un bar i l'hora sol oscil·lar al voltant d'una hora abans de començar a córrer, molts de nosaltres pensem que tota gira al voltant del lloc i la distància a què ens hem de desplaçar però resulta que el motiu principal sol ser el café.
                Prendre'ns una tassa de café abans d'estos entrenaments és un poc més que un acte social per a fer temps mentres esperem i és que la cafeïna és una de les substàncies més utilitzades per corredors per a millorar el rendiment esportiu, això quasi tots ho sabem.
                El que molts de nosaltres oblidem és que hi ha un temps que hem de deixar transcórrer perquè l'efecte del café siga l'ideal.
                Vegem, arribem al bar i la primera cosa que hem de tindre en compte és l'hora de començament de l'entrenament, ja que quan ens prenem un café el nostre cos absorbix la cafeïna ràpidament perquè a partir dels cinc minuts ja ha arribat al cervell i comencem a sentir els seus efectes i al quart d'hora ja la tenim en la sang encara que en molt poca quantitat, entre els 45 minuts i l'hora és quan tenim la màxima quantitat.  Així que eixe costum tan nostre de prendre'ns un café una hora abans té la seua importància i la seua raó de ser.

                No se encara l'hora en què començara el III Gran Fons d'Orba però el que hem d'estar atents és que una hora abans cal prendre's el café, Però si és un entrenament? Si no necessite competir? Dóna el mateix, la cafeïna és ideal per a este tipus d'entrenaments llargs i de baixa intensitat ja que el seu consum abans de l'exercici actua reduint la dependència de la utilització de glucogen (els hidrats de carboni emmagatzemats en fetge i músculs) i augmentant l'ús greix com a font d'energia.
                Al córrer al matí ens ajuda també a aclarir-nos i estar en millors condicions per a l'entrenament ja que si hem de córrer ràpid tindrem mes força i si ho fem lentament ens ajudara per a cremar més greixos, així que si l'excusa d'anar al bar per a reunir-nos no ens pareix prou bona sempre podrem utilitzar la de la necessitat prendre'ns el café.
                Després d'eixe café, ens enfrontarem al III Gran Fons d'Orba del que durant les dos edicions passades ja hem escrit molt sobre les seues característiques i els seus llocs emblemàtics, també coneixem ja part de la història d'Orba però en esta edició continuarem completant i augmentant el coneixement que tenim, per la qual cosa s'ha afegit un pas pel Sanatori de Fontilles, molts ja coneixem Fontilles per la carrera que allí se celebra, però és molt més.
                Parlar de Fontilles o millor dit del Sanatori Sant Francesc de Borja em porta inevitablement a recordar quan fa al voltant de 40 anys pujava algun dia de la setmana a treballar en les seues instal·lacions, este xicotet poble, perquè posseïa tot el que necessita una xicoteta població, sempre em va paréixer un lloc privilegiat per la seua bellesa, tranquil·litat i situació a què sempre pujava també amb un poc d'inquietud. Han passat els anys i la seua impressionant bellesa, els seus llocs màgics, els seus racons entranyables han augmentat i el meu temor ha desaparegut.

                Ara, en un entorn idíl·lic ningú recorda la lepra, tal vegada la muralla que rodeja tot el complex siga l'ultime vestigi, i és que la lepra sona a Edat Mitjana, a persones desposseïdes de tot dret i tota dignitat demanant esparracades per polsegosos camins o a les portes de les muralles. A sers humans abandonats en coves i refugis, units als seus familiars a penes per l'escudella en què els deixaven aigua i menjar. A vergonyant marginació. Tot això ja és història en Fontilles, un passat viscut pels quasi 3.000 malalts de lepra que han passat pel sanatori en l'últim segle. La lepra està ja pràcticament eradicada a Espanya.
                Un lloc especial que creuarem en este III Gran Fons d'Orba i que servirà també per a donar l'eixida al “III Open summer circuit training” de Dorsal 19, que comptara amb nombroses novetats que anirem mostrant a poc a poc.
           En la pròxima entrada Armando ens estripara i ens mostrara els secrets d'este III Gran Fons d'Orba.

dissabte, 25 de juny de 2016

El II Relleu 24 x 1 hora de Pego, una festa.

Al redactar esta entrada no pretenc elogiar, ni fer una arenga o un discurs per a enardir els ànims a favor del II Relleu 24 x 1 de Pego. Tampoc es tracta d'eixes sentides paraules, amb sabor a despedida que es pronuncien quan alguna cosa s'acaba. El meu elogi és d'un altre signe. Ni em propose fer el paper de líder que enfervorix a les masses, ni tampoc fer un resum d'una activitat de Dorsal 19, més o menys coneguda o més o menys valorada.
         
Potser el seu nom no els resulte a alguns conegut.
Els relleus 24 x 1 hora tenen ja molts anys de vida en el món de la carrera a peu i, per tant, d'aprenentatge, d'experiència, i de promoció de la carrera a peu. Però en el nostre entorn incara no.
En altres llocs les carreres de relleus han demostrat el seu èxit junt amb les carreres clàssiques i nosaltres ho comencem a veure en Dorsal 19. Ara bé, com mesurar l'èxit del II Relleu 24 x 1 hora de Pego? Un èxit de convocatòria, sens dubte.
 Van participar com a protagonistes dels distints reptes un total 95 persones que es van veure alguns d'ells acompanyats per 18 llebres que van ajudar a aconseguir els seus objectius, per tant 113 esportistes diferents repartits entre les 24 hores. Si contàrem als que després de córrer la seua part, van ajudar també com a llebres als altres el número es multiplicaria i augmentaria la sensació d'èxit com a grup de Dorsal 19.

Cal dir abans de continuar que tots els reptes es van complir; els dos equips de 24 x 1 hora corredors van superar els 300 quilòmetres, la marató per relleus realitzada per les nostres noves corredores es complet  i per davall de les 4 hores, la marató per relleus realitzada per les nostres caminadores va aconseguir baixar folgadament de les 7 hores i els nostres corredors més jóvens aconseguiren estar molt prop de l'hora i mitja en el seu mitja marató per relleus. Tot un triomf.
L'important en el nostre Relleu 21 x 1 hora de Pego no són els triomfs aconseguits sinó assentar les bases perquè la carrera a peu siga la principal activitat esportiva de molts dels pegolins. 

El II Relleu 24 x 1 hora de Pego pot assenyalar un camí que s'ha de seguir per a molts a què els interesse la carrera a peu, però caminar-lo és cosa de cada u. Dorsal 19 intenta posar tots els mitjans al seu abast per a divulgar la carrera a peu i ara li toca els aficionats aprofitar l'estela que hi ha deixat darrere de si el II Relleu 24 x 1 de Pego.
Si volem convéncer la gent que s'anime a córrer, no cal començar per parlar-los d'entrenaments ni sèries, ni ritmes: hem de compartir amb ells la nostra passió per la carrera a peu i el II Relleu de 24 x 1 és el nostre millor aparador.

Tal vegada sense voler ens hem convertit en els representants de la carrera a peu a Pego i això comporta algunes responsabilitats i moltes d'elles les vam exercir el passat cap de setmana.
Vam intentar mostrar el valor de la carrera a peu com una activitat física saludable i fàcilment practicable per a la majoria de persones, com es poden integrar dins d'un mateix repte o competició esportistes de molt diferent nivell i capacitat, vam ajudar a superar la desconfiança que es crea davant d'un esport que pot paréixer molt dur i sacrificat i vam començar el nostre camí amb els més jóvens.

No es pot dir que falten suggeriments però amb l'ajuda de tots els socis de Dorsal 19 i l'anàlisi d'estes dos edicions i després de veure com s'articulen estes i altres propostes de manera eficaç estem segurs que el Relleu 24 x 1 hora de Pego serà el nostre millor aparador.

D'ací a uns dies entrarem en els xicotets detalls, en els números de cada repte que transformats en quilòmetres i temps ens donaran també una visió que també esta dins de la carrera a peu, la competició.

dissabte, 11 de juny de 2016

“A on el camí anirà?”

Quan falta una setmana per a la realització del II Relleu 24 X 1 hora de Pego acabem d'afegir un altre repte que complir, esta vegada no correrem sinó a caminarem. Caminar és un acte que tots realitzem normalment sense donar-nos compte ja que és l'exercici que realitzem quan ens desplacem i que a causa del sedentarisme en què estem caient s'ha convertit en una activitat física, en una practica esportiva necessària per a mantindre i millorar la nostra salut, ja que el cos humà esta fet per al moviment.

Tots estem acostumats a veure tots els dies a moltes persones eixir a caminar, a recórrer els nostres camins i els nostres passejos, no per a anar enlloc sinó per a realitzar un exercici físic. Doncs bé, hem reunit a diverses d'estes persones perquè s'enfronten al repte de recórrer la mítica marató en relleus, caminant.
No anem ara a enumerar tots els avantatges que té per al nostre cos el simple fet de caminar ja que tots sabem que realitzar exercici tots els dies i alimentar-nos bé és vital. 
Com sempre diem, cada individu és únic i per tant també ho és l'estil de caminar. El ritme de marxa dels nostres caminants va hi ha dependre de moltes coses. L'edat, el nivell de condició física, el sexe i inclús l'alçada i el pes contribuiran en la rapidesa amb la qual els nostres caminadors van hi ha caminar. En termes molt generals, la velocitat de marxa normal d'un ser humà és de 4 a 4'5 quilòmetres per hora. Les dones poden caminar a un ritme lleugerament més lent, depenent de l'alçada i de la seua constitució. Pel que la duració de la Marató a relleus és una incògnita.

Esta prova la realitzarem pel carrer 3 de les pistes d'atletisme,  pel que els nostres caminants hauran de realitzar les 101 voltes més 298 metres, moltes voltes que es realitzaran amb molt d'entusiasme i alegria.
Per als maratonians, realitzar 42195 metres caminant potser no ho entenguem del tot, sobretot perquè caminar en una marató sempre és un símptoma de fracàs, caminar en una carrera és constatar que alguna cosa hem fet malament, però el nostre repte és tot al contrari, és constatar l'èxit d'una carrera mítica, és acostar la mística de la marató al major numere de persones.
Un dels misteris de la marató és el “tornada”, els maratonians tornen!!! Tornen a córrer els 42195 metres per molt dura que haja sigut l'experiència, perquè no importa quantes vegades l'hàgem corregut perquè la distància fa possible que sempre quede alguna cosa que pots canviar per a disfrutar-la més. Qui sap, hui la caminem i demà la correm. 

Tots els maratonians saben que el dia de la carrera és el resultat d'un camí meravellós que en la majoria de les ocasions supera al fet d'acabar la marató, cuantes vegades hem escoltad allò que “la marató es comença a córrer des que la idea de córrer-lo ens entra en el cap”, la idea de realitzar una marató a relleus caminant ha entrat en els nostres caminants, qui sap si algun dia començaren a caminar eixe camí meravellós per a córrer una marató. La llavor ha sigut sembrada.
Admet que al final, he aprés que la marató és un espill de la vida mateixa i cada u decidix com la vol recórrer o com la vol viure, en Dorsal 19 hem decidit disfrutar tot el procés, no sols la carrera, hem decidit veure els paratges per on entrenem, oldre els arbres, també a vegades entrenar dur, altres buscar recorreguts que no sols ens beneficien físicament sinó que també mentalment nos ompligen de plaer. Qualsevol camí ens portara en Dorsal 19 cap a la marató i el II Relleu 24 X 1 hora de Pego és un d'ells.
El dissabte 18 de juny del 2016 a les set del matí començara a caminar cap a la marató la primera de les 14 caminants, esta vegada seran 14 dones de les quals la primera realitzara 298 metres més set voltes a la pista pel carrer 3, 10 dones realitzaren 7 voltes i 3 donaran 8 voltes per a completar les 101 voltes i 298 metres que són els 42 195 metres de què consta la marató.

Este serà l'orde: A les 07:00 hores.
1a.- M. Carmen B. - 298 metres + 7 voltes.
2a.- Xelo – 7 voltes.
3a.- Mari Cortes – 7 voltes.
4a.- Cristina Greix – 7 voltes.
5a.- Rosaura – 7 voltes.
6a.- Mª Dolores – 7 voltes.
7a.- María – 7 voltes.
8a.- Rosana – 7 voltes.
9a.- Rosa Mari – 7 voltes.
10a.- Cristina – 7 voltes.
11a.- Mª Carmen – 7 voltes.
12a.- Mª Carmen “Fede” – 8 voltes.
13a.- Natalia – 8 voltes.
14a.- Lara – 8 voltes.
I acabem esta entrada de caminants com no podia ser d'una altra manera amb Antonio Machado i eixos versos que diuen així:
"Yo voy soñando caminos
de la tarde; las colinas
doradas, los verdes pinos,
las polvorientas encinas.
¿A dónde el camino irá?
Yo voy cantando, viajero,
a lo largo del sendero:
la tarde cayendo está."
 “A on el camí anirà?”  Sens dubte cap a la marató encara que potser l'important siga caminar.
També Machado deia: “Caminante, son tus huellas el camino y nada más”. Ara en Dorsal 19 l’estem traçant, anem hi ha intentar que la carrera a peu arribe a tots. Altres, darrere, respiraran la pols que deixem, i disfrutaran (o patiran) les conseqüències d'haver triat la carrera a peu com una forma de practicar esport i ells ens ho agrairan, perquè, a l'hora de triar el seu propi camí, sabran descobrir els senyals que els deixem

dimecres, 8 de juny de 2016

Els Set Magnífics de Dorsal 19.

Com tots els anys el Circuit a peu Marina Alta ha acabat, i ho ha fet amb la satisfacció per part de Dorsal 19 d'haver realitzat un excel·lent circuit. Si mirem les classificacions podem estar contents al veure la posició del nostre club, així com el lloc ocupat per Néstor i Cristina en les seues respectives categories, és per a estar satisfets.

Ens sentim contents, perquè les coses van eixir millor del que nosaltres volíem. No obstant això, no hauria de ser este el motiu principal de la nostra alegria.
La satisfacció tan agradable i tan necessària que experimentem al veure les classificacions ens hauria de portar a pensar en el que hem aconseguit amb tan poc. Este és el motiu principal pel qual deuríem estar contents. Saber que hem realitzat un excel·lent circuit amb el que tenim al nostre voltant, sense anar més enllà.
M'encanten les comparacions: més, menys, igual, quasi, tant com. Per a descriure són fantàstiques, però només per a descriure. Quan estes es convertixen en una veu per a qualificar, estem en problemes.

Podríem dir que tots en algun moment hem caigut en major o menor grau en açò de comparar-nos, en eixe afany que tenim de saber si som millors o pitjors que un altre. Les comparacions estan presents des que naixem.
Les comparacions poden convertir-se en pensaments molt freqüents entre els corredors. Hi ha corredors que es troben constantment mesurant-se amb tots al seu voltant. La necessitat de saber si estàs per damunt o per davall de l'estàndard amb què qualifiques a l'altre corredor pot inclús tornar-se una obsessió i els paràmetres de comparació poden ser infinits: la marca en una distància, la classificació en la general o en la categoria, numere de carreres, millor en les sèries o en els llargs, etc. Hi ha comparacions per a absolutament tot. Al qualificar als corredors, els tornem simples, amb un valor assignat d'acord només a la qualificació o a la marca. I així de sobte apareixen corredors que són superiors a altres, que valen més que altres, que tenen dignitat superior a altres o majors drets que altres.

I, este món de la carrera a peu esta ple de comparacions, que moltes vegades ens porten inseguretat i per tant angoixa. Que difícil estar sent tot el temps avaluat! Per un costat ens tornem objectes amb un valor assignat, valem d'acord amb la marca que hem aconseguit. Si no arribem a córrer a este ritme ens considerem menys, per tant ens angoixem i ens tornem insegurs. Inclús en alguns casos eixa angoixa i inseguretat poden traduir-se en zels i enveja, i quan ja estem contaminats amb estos sentiments som presa fàcil d'actituds tan nocives com la mentida, perquè per a aconseguir estar en el que creiem que hi ha de ser el nostre nivell no ens queda una altra alternativa que aparençar-ho. A poc a poc anem perdent eixe ser autèntic que hi ha en el nostre interior i quan ja ens sentim satisfets amb la marca o amb l'objectiu que hem aconseguit, hi ha el perill que l'orgull i la superba ens hagen tornat cegos, de tal manera que comencem a creure'ns superiors. 

M'he preguntat diverses vegades quina és la raó per la qual ens estem comparant contínuament. Per què eixa actitud de voler tindre una marca millor o aconseguir una classificació el més alta possible enfront d'un mateix i als altres corredors? Crec que la resposta és simple: la necessitat que té el ser humà de ser amat així com eixe dit a transcendir, a ser recordats.  No obstant això, contaminats com estem, els nostres anhels es traduïxen en comparacions que molt lluny de donar-nos valor ens l'captiven.
Generalment les nostres comparacions es basen només en molt pocs criteris, un lloc en la classificació i una marca, ens solem centrar en molt poques dades.
I, entre els sers humans no hi ha comparació vàlida. No hi ha dos hòmens iguals ni dos corredors iguals. Cada ser humà és únic i irrepetible. Ningú és exactament igual a tu, ni ha tingut les teues mateixes vivències, ni les teues mateixes experiències. Cada corredor té unes característiques pròpies; pes, alçada, edat, treball, família… Hem sigut creats d'esta manera i a cada un de nosaltres ens han entregat dons i facultats pròpies, destinades a portar a realitzar-se dins d'un pla que ningú més el podrà dur a terme. Dir açò pot resultar simple i fàcil però requerix una reflexió diària.

Per això, al comparar-nos perdem objectivitat, no ens veiem d'una manera integral sinó reduïts a una o a unes poques característiques. Tampoc veiem en nosaltres tot com tenim de bo.
En estes dates d'entrega de premis i de mirar classificacions, aprenguem per tant, amb molta paciència i calma amb nosaltres mateixos i amb els altres, a ser objectius i sense l'afany de qualificar-nos, sinó amb el desig de descobrir els nostres dons.
El quint lloc en clubs, el segon lloc de Nestor Vercher, el tercer de Cristina, el quint de Fede Server, el sèptim de Clara, l'octau de Julia Vicens, el nové de Tania Navarro i el desé de Sergi Siscar són les nostres millors classificacions aconseguides amb l'entusiasme que hem posat tots.

El dissabte en les dos Gales, la del 20a Circuit a peu Marina Alta i en la de l'Esport a Pego anem hi ha tindre representació, Nestor i Cristina ens representaren davant de tota la Marina Alta i a Pego; Màxim, Gym, Tania, Nuria i Linda junt amb Nestor i Cristina, que tindran molt de treball, seran els encarregats de representar-nos hi ha tots nosaltres quan pugen a arreplegar un xicotet record pel bon Circuit a la Marina que han realitzat al ser els millors classificats de Dorsal 19.
Ells seran els que representaran a Dorsal 19 en eixa festa de l'esport en què s'ha convertit la Gala d'Esports de l'Ajuntament de Pego, allí estarem tots per a donar-los el nostre aplaudiment i la nostra enhorabona per la seua gran Volta a la Marina.

dimecres, 1 de juny de 2016

Ja s'acosta el final del 20é Circuit a peu Marina Alta

Ja s'acosta el final del 20é Circuit a peu Marina Alta, s'acosta per tant l'hora de fer les valoracions dels nostres corredors, també estan prop les Gales on rebran els seus premis tots els corredors que han aconseguit sobreeixir, i és que en la pròxima entrada serà hora de resumir i valorar com s'ha comportat Dorsal 19 en esta 20a edició.

Enguany tornarem hi ha entregar el dissabte 11 de juny en la Gala d'Esports de l'Ajuntament de Pego els premis als tres millors corredors i a les tres millors corredores de Dorsal 19 en el 20é Circuit a peu Marina Alta, tant en la classificació general com als que han rebut trofeu en algunes les seues categories, i serà complicat. Ja que el circuit també celebra la seua Gala el mateix dia i pràcticament a la mateixa hora, però intentarem estar en les dos celebracions.
És temps de celebracions i d'arreplegar premis, tots celebrarem en la Gala de l'Esport de Pego i en la Gala d'entrega de trofeus del 20é Circuit a peu Marina Alta l'haver participat i disfrutat d'uns mesos de carreres on ens hem recorregut tota la Marina corrent. Els guanyadors arreplegaran els trofeus pel seu esforç, per haver sigut els millors en les seues categories i rebran el reconeixement i l'aplaudiment de tots nosaltres.

Tots hem sigut testimonis (almenys per televisió) d'alguna entrada triomfal. No sé. Per exemple, en el món del futbol, diumenge passat amb el Reial Madrid al tornar de Milà amb la copa d'Europa.
De vegades com eixes, els triomfadors es veuen rebuts moltes vegades per grans masses que els envolten en aplaudiments i ovacions. Cosa laudable, certament. És una manera de reconéixer i premiar el seu esforç i el bon paper que han fet, nosaltres més modestament també reconeixerem i premiarem l'esforç dels nostres corredors.
Tot el món desitja triomfar. En la carrera a peu generalment l'èxit que es perseguix és el personal, és eixe objectiu complit que val per a ara i per sempre, i que compta poc per a la majoria de la gent, un èxit que no puja al podium.

Els clubs intentem recompensar l'esforç de molts dels nostres corredors per a aconseguir eixe goig íntim que ens ompli tant com guanyar la “Champions”
De moment ens conformarem de recordar com a Màxim a Finestrat, Néstor Vercher i Cristina Bañuls a Ondara van pujar al podium per a arreplegar els trofeus de guanyadors en les seues categories, les celebracions ens les guardem per al dia 11. 
Fins llavors encara haurem d'acudir a Benissa a córrer.