Düsseldorf sonara per molt de temps

          Des de l'última vegada que vam escriure en el blog han passat molts dies per a ser exactes, 21 i han succeït moltes coses, com en moltes d'elles hem pres part no hem pogut mantindre el blog en actiu. S'han celebrat entre moltes altres les carreres del El Verger, Teulada, la Marató de Dusseldorf i la XXXIV Volta a peu a Pego, com veieu molt de treball d'organització i molt de viatge.

          Deixaré de costat algunes carreres i alguns esdeveniments, no és que els considere poc interesants sinó perquè ja han sigut molt comentats ja siga en el nostre whatsapp o en el facetbook, és el que tenen els nous mitjans de comunicació que són molt ràpids a l'hora de transmetre les imatges i les notícies. Així que em centrare en esta entrada en el viatge de Dorsal 19 a la marató de Dusseldorf, i en la següent ja repassarem la XXXIV Volta a peu a Pego.

                         Caldria tindre en compte que no és el mateix córrer una carrera o realitzar un viatge a una marató com la de Dusseldorf que conéixer les marques dels nostres corredors i veure unes quantes fotografies. Hi ha moltes sensacions i experiències que no apareixen en uns quants números ni en unes imatges.

                         La marató de Dusseldorf, tenint els 42 195 metres com totes va ser diferent, va ser diferent per ser la primera marató a què Dorsal 19 va acudir en l'estranger amb un numere considerable de corredors, amb la qual cosa podríem dir que ha sigut el primer viatge del nostre club fora de les nostres fronteres. 

                         Les idees i els projectes sorgixen moltes vegades d'una xicoteta idea que s'establix en una persona i que per la seua perseverança va creixent fins a convertir-se en realitat.

                         A Tino Navarro li agrada emprendre i escometre nous projectes, dur a terme coses noves i canviar les coses pel que no li molesta córrer alguns riscos. Podríem dir que és un visionari, una persona que vol fer realitat el que segons ell és possible.

                         “Dusseldorf sona molt” és una de les frases que no s'ha cansat de repetir Tino i que tots els dorsaleros hem escoltat durant molts dies i que ha portat a Alemanya a molts de nosaltres, i és que amb persones com Tino és com es realitzen molts projectes i idees que d'una altra manera no succeirien; és un creador.

                         A quants de nosaltres ens falta capacitat innovadora i creativa, virtuts que li sobren a Tino. Quants de nosaltres tendim a repetir fins a la sacietat: les mateixes carreres tots els anys, les mateixes idees i automatismes en els entrenaments i activitats. I quan arriba alguna novetat preferim la tranquil·litat de la rutina que s'aniria apoderant de nosaltres si no ens alliberaren alguna vegada persones com a Tino Navarro.

                         El viatge a la marató de Dusseldorf si bé va ser creat i organitzat per Tino es construïsc i es munta gràcies a Jessica i Enric que residents en Mönchengladbach, i, gràcies a Déu coneixedors de l'idioma, es van encarregar de convertir en realitat el projecte de Tino.

                         Afortunadament estem en un club on abunden persones creatives, com ho és també Felipe “Alma Mater” del viatge de Dorsal 19 a La Mitja Marató del Burg d'Osma. Sempre existix algú que esta darrere de tots els projectes que s'escometen i que finalment es porten a la pràctica.

                         Tenim sort en Dorsal 19, perquè tenim molts artistes que creen sense parar activitats per a mantindre a tots els corredors en acció i és que la creativitat naix de la passió per una cosa i la nostra passió és la carrera a peu.

                         La nostra passió és també la marató i en Dusseldorf hi havia dos formes de córrer-la; la clàssica i per relleus. Dorsal 19 va estar perfectament representat en les dos modalitats, per tant per primera vegada vam contar amb un equip de relleus que es classifiqua en la posició 126 d'un total de 2710 equips, un èxit que es mereixien els nostres corredors perquè tots van córrer al seu màxim nivell. Tant Vicent Cuevas, com Pascual Sendra, Rafa Sastre i Tania Navarro van realitzar un generós esforç en una competició en què tenien molt poca experiència i en la que la dificultat de l'idioma en les zones de relleu va fer que la labor de Jessica i Enric fóra impagable.

                         Però el major èxit de Dorsal 19 en Dusseldorf va estar en la marató completa, si anteriorment ham parlar dels artistes que tenim i que són capaços de crear activitats sense parar, no cal oblidar-se dels artistes de la marató que saben crear una obra mestra o una marca personal cada vegada que s'enfronten amb els 42 195 metres i açò no és gens fàcil, creguen-me.

                         Deia Jim Goodwin que “L'impossible és sovint allò que no s'intenta” i tenia raó, Fede i Tino van aconseguir millorar les seues marques amb un entrenament de mínims per a esta marató. Cal ser un verdader artista de la marató per a crear una marca personal amb un entrenament tan ajustat, però ells ho van aconseguir i cal donar-los l'enhorabona però també agrair-los que ens mostraren que ser un artista de la marató no és un do de poques persones, sinó de totes.

                         Córrer ben una marató podria pensar-se que és una habilitat de molt pocs corredors però els números ens demostren que cada vegada són més els corredors que s'atrevixen amb els 42 195 metres i açò ens indica que a la majoria els va bé la marató.

                         Podríem dir que a tots ens va anar bé en Dusseldorf, Máximo col·labora de forma important en la consecució de les marques de Tino i Fede, mentres que Bay i Vicent van complir amb escreix les seues millors expectatives, en conjunt va anar molt bé, encara que idealment va poder haver anat millor. Podria haver anat millor si, prèviament al viatge haguérem tingut més temps per a preparar-lo i més temps per a descansar, de manera que haguérem arribat a la carrera ben descansats, plens d'energia i capaços de donar el màxim del nostre potencial.

                         Per descomptat, el cas no va ser així. Els dies previs a la marató vam estar molt ocupats intentant avançar el treball, preparant el viatge i tot el tràfec d'un viatge a què no estem acostumats i a pesar d'açò, la marató va anar bé. Vam tindre suficient energia i concentració per a fer que la carrera funcionara a la nostra satisfacció ja que vam realitzar la millor carrera que vam poder fer. 

                         De totes maneres en la classificació per clubs vam quedar en una més que meritòria desena plaça el que posa de manifest el bon nivell dels nostres corredors.

                         En el record de tots els que vam acudir a Mönchengladbach a córrer la marató de Dusseldorf quedaran moltes anècdotes que anirem contant durant molts mesos, també queda superada eixa por d'eixir a córrer a un lloc desconegut, llunyà i estrany, que moltes vegades ens impedix visitar nous llocs i sobretot quedara un agradable record d'un cap de setmana que no oblidarem.