IV "Open Summer Circuit Training"

IV "Open Summer Circuit Training"

diumenge, 22 de maig de 2016

La calor, l'estiu i la marató.

Un any més ens trobem amb la calor, i un any més anem hi ha haver de recordar els problemes que ens pot causar al nostre entrenament l'augment de la temperatura i de la humitat, i que patirem durant tot l'estiu.

          Realment encara no hem patit els rigors de la calor però és segur que ens anem d'enfrontar amb ell, i llavors, sobretot les primeres setmanes veurem com els nostres ritmes disminuiran i el nostre cansament va hi ha augmentar sense saber molt bé el perquè, no cal preocupar-se, el nostre rendiment esta condicionat pel fet que el nostre cos i en modo particular l'aparell cardio-circulatori deu fer front al procés de termoregulació.
És fàcil que alguns dels nostres corredors ja el patiren el Pedreguer perquè ja comença per a alguns corredors l'adaptació a les altes temperatures, ja que no tots reaccionem igual davant de la calor ni ens adaptem igual. El bàsic és que les altes temperatures de l'aire fan augmentar la temperatura del nostre cos així com el treball del nostre cos per a eliminar quan abans la màxima calor possible, per tant comencem a suar i el nostre cos comença a enviar sang a la superfície de la pell.
Com ens afecta? A l'utilitzar part de la sang per a refrigerar-nos fa que disminuïsca la quantitat que va als nostres músculs amb què perdem eficiència en la carrera.


És este procés fisiològic el que fa que la nostra eficiència es resistisca,  pel que es pot arribar a córrer a igualtat d'empenyorament, d'uns 10 – 15 segons per quilòmetre més lentament. No cal posar-se nerviós i pensar que hem perdut la forma de colp, ja que és normal i tot tornarà a la normalitat en quan el nostre cos assimile el canvi de temperatura.
Tot açò ve al cas ja que en els pròxims dies les temperatures pujaran i encara no estem aclimatats, tenim iencara algunes setmanes per al II Relleu 24x1 hores de Pego, i llavors ja cal estar aclimatats, almenys els que hagen de córrer a les hores centrals del dia.
A Pedreguer ja vam començar a patir la calor, encara que inclús no amb la intensitat que anem hi ha tindre durant l'estiu a Pego, perquè la temperatura ambient sol superar els 28é durant mesos. 
És llavors quan el contingut calòric del cos tendix a augmentar, i els vasos sanguinis de la pell es dilaten (vasodilatació) augmentant el fluix sanguini i elevant la temperatura dèrmica. Si la temperatura exterior és menor que la de la pell, es facilita la pèrdua de calor, si la càrrega de calor és prou gran (entrene, temperatura exterior alta), s'activen les glàndules sudorípares i a l'evaporar-se la suor produïda, la pell es refreda. L'activació de les glàndules sudorípares provoca que l'evaporació de la suor extraga calor del cos i origina una pèrdua de calor per evaporació.

Es calcula que tenim almenys 2 milions de glàndules sudorípares en la pell. La diferència individual de capacitat per a suar és molt gran, algunes persones tenen molt poques glàndules sudorípares, per sort a mesura que una persona s'acostuma a la calor, augmenta la quantitat de suor que es produïx en resposta a una situació normal de tensió calòrica. 
Però bo, hi ha molta informació sobre com ens pot afectar la calor, com estes 10 regles per acórrer a l'estiu, encara que els pegolins ja hauríem d'estar acostumats a entrenar a l'estiu amb calor. Però cal anar amb atenció sobretot els maratonians que correran la marató de València perquè este estiu caldrà entrenar i haurem de tornar hi ha utilitzar el “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 per a posar-nos en forma.
Enguany la marató de València es presenta per a Dorsal 19 com un nou repte, amb molts dels nostres corredors que ja estan comptant els dies per a començar a entrenar, i eixe compte ha acabat, perquè divendres passat va començar eixe llarg camí cap a València, ja se que és llarg però això és el que el fa segur, un camí que haurà de creuar tot el calorós estiu, però que comptara amb l'ajuda inestimable del “III Open summer circuit training” de Dorsal 19, que ens ajudara a anar acumulant quilòmetres.

Enguany tenim a molts corredors que ja han comprat la farina, si la farina, perquè com hem dit més d'alguna vegada la marató és com el pa. Ara cal afegir l'aigua i començar a pastar bé la massa durant tot l'estiu amb eixos llargs entrenaments, ja vindrà l'hora d'afegir les sèries que seran el rent que ens farà fermentar la resistència i ens augmentara la velocitat i si som capaços de reposar bé la nostra massa amb unes bones recuperacions i un descans adequat ja només ens quedara d'encertar amb el ritme, calfar el forn a la temperatura adequada i esperar per a saber si hem seguit ben tots passos.
A pesar que puga paréixer un esforç molt llarg i cansat per als que disfrutem corrent reunir tots eixos ingredients serà un treball fàcil i sobretot divertit.
I això no serà només una altra història, seran moltes aventures les que haurem de córrer per a completar la història de la marató de València 2016.

dissabte, 21 de maig de 2016

El 20è Circuit a peu Marina Alta ha tornat.

El cap de setmana passat que el 20è Circuit a peu Marina Alta ens va donar descans, vam aprofitar per a acudir a altres carreres i començar a posar en marxa el II Relleu 24 x 1 hora de Pego i per a ultimar la secció de muntanya de Dorsal 19. Certament mai es descansa del tot en Dorsal 19. 

Hi ha un treball fosc, silenciós que es realitza en un club, que realitzem sense donar-nos compta i que no apareix en les classificacions de les carreres. Entre bastidors, en entrenaments solitaris, en xicotets grups, en qualsevol lloc on es reunisquen alguns dorsaleros allí s'estarà fent club. 
No solem adonar-nos de la importància que tenen les nostres xicotetes reunions per a la consistència d'un club, és la millor forma d'anar afegint xicotetes peces que ens van fent créixer i tindre més activitats, més apartats i més seccions. 
De totes maneres no vam estar descansats, vam estar en diverses carreres, com podeu comprovar en la informació de Ràdio Pego, i d'on jo destacaria les nostres eixides fora de les nostres fronteres, a La Mitja de Mora de Rubielos i sobretot a Vitòria a córrer la seua marató.
Tots ja sabeu el que representa una marató, molts mesos de preparació i molts quilòmetres d'entrenament amb el sacrifici que això comporta, encara que Alberto i Vicent Sendra són dels que no els molesta passar-se hores damunt de les sabatilles.


Va ser un cap de setmana dedicat a establir les pautes que mouran les nostres activitats durant tot l'estiu, perquè res més acabar el II Relleu 24 x 1 hora de Pego haurem de començar amb el  “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 i acudir al Burgo d'Osma.  Sense oblidar-nos que tenim abans dos Gales d'entrega de premis a què hem d'assistir.
Tenim la sort en Dorsal 19 de tindre a molts corredors que reconeixen la diferència entre col·laborar i implicar-se, el que ens permet tindre tanta activitat. Com passa amb el famós exemple del plat d'ous fregits amb beicon: on la gallina col·labora i el porc s'implica.
En fi, anem a preparar-nos per a esta vesprada anar-nos-en a córrer, el 20è Circuit a peu Marina Alta ha tornat, així que a córrer.

dimarts, 17 de maig de 2016

II Relleu 24 x 1 hora de Pego.

  Comencem esta nova edició de les 24x1 hora de Pego amb tota la il·lusió que ens deixa la passada edició, anem hi ha intentar a poc a poc i dia a dia anar donant informació de com s'estan component els equips i els horaris de cada un d'ells.
     Servisca esta primera entrada per a donar el tir d'eixida al II Relleu 24x1 hora de Pego.


NORMATIVA DEL II RELLEU 24 X 1 HORA DE PEGO

ARTICULE 01.
            L'associació Cultural Dorsal 19 amb la col·laboració del M.I. Ajuntament de Pego organitza el dia 17 i 18 de juny del 2016  el II Relleu 24x1 hora de Pego, en les pistes del Pujol.
            Donant començament el divendres 17 de juny a les 21 hores i acabant el dissabte 18 de juny a les 21 hores.

ARTICULE 02.
            2.1. Participaran dos equips cada un d'ells format per 24 corredors de Dorsal 19 a relleus d'una hora cada u. 
            2.3. L'objectiu serà l'aconseguir que els dos equips aconseguisquen arribar als 300 quilòmetres.

ARTICULE 03.
            3.1. Cada corredor prenguera l'eixida a l'hora que tinga assignada amb el seu dorsal i el seu xip, en la línia oficial de meta.
            3.2. Una vegada passats els 60 minuts el corredor haurà de completar la volta en què es trobe, inclús després que el temps expire.
            3.3. El quilometratge exacte de cada un es determina per interpolació en l'última volta.
            3.4. El quilometratge final de cada equip serà el resultat de la suma de les distàncias de cada un dels seus corredors.

ARTICULE 04.
            4.1 Cada corredor podrà portar una llebre que haurà de prendre l'eixida junt amb el seu company.
            4.2. No estaran autoritzades les llebres que s'incorporen una vegada començada l'hora de cada corredor.

ARTICULE 05.
            5.1. Seguint el criteri de l'organització, existirà un lloc d'avituallament líquid, un d'esponges i dos punts d'aspersors cada volta.


ARTICULE 06.
            6.1. La totalitat de la pista estarà restringida a totes les persones excepte els corredors. 
             
ARTICULE 07.
            Les pistes comptaren amb un servici de bar i menjars durant les 24 hores que durara la competició.

ARTICULE 08.
                   Es realitzaren les modificacions d'este reglament que l'organització crega oportunes i que se n'aniran afegint si fan falta.

diumenge, 15 de maig de 2016

Jesus Gomar i Maxine Mckinnon ja estan en la història de la Volta a peu a Pego

Hi ha moltes coses que dir, així com moltes altres que callar i és que la nostra carrera és ja una gran carrera, on caben tots els problemes però també totes les alegries, han sigut moltes les satisfaccions que hem tingut, al cap i a la fi han sigut 1178 els corredors que han triat la nostra carrera per a passar una divertida vesprada.

Es podria pensar que molts dels corredors que han corregut a Pego per primera vegada són corredors ocasionals i que només preparen el Circuit de la Marina Alta però no seria del tot encertat perquè si triem el ritme de 5 minuts el qm. per a delimitar als que entrenen regularment i els que només ho fan els caps de setmana ens trobem que han corregut a menys de 5 minuts el qm. 639, i entre 5 minuts i 6 han sigut 449, mentres que només 90 han corregut per damunt de 10 qm/h, per la qual cosa podem dir que el nivell mitjà és prou alt.
Estos corredors són corredors habituals, corredors que ixen a córrer com a mínim 3 o 4 vegades a la setmana, són persones que en l'activitat diària ja han incorporat l'habit de córrer, i com sabem que este esport s'agafa molt a les nostres vides, podríem dir que són corredors fixos, corredors que no fallaran en els pròxims anys, són un gran planter.

I els nostres guanyadors, si els nostres guanyadors, perquè els guanyadors no sols s'emporten el trofeu que els acredita com els millors sinó que es deixen una part de la seua història esportiva a Pego, quan es parle i es recorde la XXXIV Volta a peu a Pego sempre es recordara Jesús Gomar i a Maxine Mckinnon perquè ells són ja els encarregats de posar nom i cognoms a tots els corredors i corredores que van córrer la 34 edició, els seus noms representaren a cada un dels 1178 corredors que ens van visitar el 30 d'abril del 2016.
Ja se que esta molt de moda parlar i lloar l'esforç dels què ocupen les últimes posicions, elogiant el seu esforç i dedicació i oblidant moltes vegades als guanyadors, sense reconéixer-los realment el seu esforç, sacrifici i entrega.
Jesus Gomar i Maxine Mckinnon no es van posar unes sabatilles de córrer fa uns mesos i amb uns pocs entrenaments van guanyar la XXXIV Volta a peu a Pego. Jesús i Maxine fa anys que no es perden ni perdonen un entrenament, fa anys que se sacrifiquen i és esforcen fins a l'extenuació dos o tres vegades a la setmana, fa anys que seguixen un règim de vida prou estricte per a poder mantindre el seu nivell d'entrenament, són grans corredors en molts aspectes.

Moltes vegades ens n'anem d'una carrera sense saber ni interessar-nos pels guanyadors, no ens preocupem per esbrinar les seues marques i només ens interessem per les posicions de què ens són més pròxims, però cada carrera té els seus guanyadors i mereixen la nostra atenció i admiració.
No és suficient veure la carrera que ens interessa, és necessari mirar-la bé i observar els guanyadors per a descobrir això de nou que sempre porten amb si i que ens sorprenen de continu. És vital aprendre a admirar-nos de Jesús i Maxine. No es tracta de confondre l'admiració amb la ingenuïtat, ni de tindre una visió badoca de la vida. Es tracta de veure amb bons ulls a la gent. Si aconseguim fixar-nos un poc més en els aspectes positius de cada persona, tindrem oportunitat d'admirar-los, i amb això, els farem i ens farem molt de bé.
Altres noms que també quedaran per a la història de la XXXIV Volta a peu a Pego seran els dels guanyadors locals; Máximo Folques i Laura Pascual, perquè són els que es troben més pròxims a nosaltres, als que veiem quasi tots els dies i que són la nostra referència més pròxima.
Ens pot succeir que com a corredors més modestos arribem a pensar que no som iguals; que tots els corredors no som iguals, però sinó ens oblidem dels freds números de les marques ens adonem que no som tan diferents. Jesús, Màxim, Maxine i Laura disfruten corrent igual com ho fem nosaltres, ells a vegades patixen dures lesions que els impedixen córrer durant algunes setmanes, exactament com ens succeïx a nosaltres.

Igual que nosaltres s'alegren quan realitzen un bon entrenament o una bona marca així com patixen el fred i la calor quan entrenen i encara que puga paréixer estrany celebren amb la mateixa intensitat que nosaltres els seus èxits, encara que és possible que els seues celebracions continguen menys calories que les nostres o que la seua cervesa siga sense alcohol i el seu café sense sucre.
Nosaltres, només observar-los un poc quan calfen o quan competixen, sabrem admirar-los per que sabem el que significa l'esforç que han de realitzar per a aconseguir eixes marques així com ells i nosaltres sabem el merit que tenen els altres 1174 corredors que van acabar la XXXIV Volta a peu a Pego i que igual que ells, esperem, van aconseguir anar-se'n de Pego amb eixa satisfacció que se'ns queda quan hem participat i ens hem divertit en una carrera a peu.
Acabem de moment, és hora de repassar els triomfs dels dorsaleros de les dos ultimes setmanes i donar constància d'ells, han sigut molts, ens estem acostumant a veure als nostres corredors en els podios, és una costum que és ja un vici de què no ens volem separar.

dissabte, 14 de maig de 2016

La novetat de la XXXIV Volta a peu a Pego.

Continuarem recordant la XXXIV Volta a peu a Pego, doncs bé, cada any s'intenta fer alguna cosa nova pa què la nostra carrera continue millorant, intentem que siga més atractiva no sols per als corredors sinó també per als espectadors que ens visiten, cal recordar que un dels propòsits de la Volta a peu és donar a conéixer la carrera a peu i a Dorsal 19 a tot el nostre poble. 

Pretendre organitzar una carrera només per a corredors és oblidar als possibles nous corredors,  pel que enguany hem volgut mostrar a tots els visitants les activitats que realitza Dorsal 19 durant tot l'any.
Amb eixa idea un grup de dorsaleros encapçelats per Sandra Espla es van encarregar de muntar una exposició fotogràfica on se fa un recorregut per les activitats de Dorsal 19 durant l'ultim any.  Molts dels què van observar els panells amb les fotografies s'hauran sorprés de la quantitat d'activitats que organitza Dorsal 19 ja que a través d'un poc més de 200 fotografies es va poder repassar tota a l'història de Dorsal 19 en este ultime any.

Mostrar al públic les nostres activitats és quasi un deure ineludible, ja que esta de tal manera entrellaçat amb la labor de recolzar la carrera a peu que no s'han de separar. Sense mostrar les nostres activitats, no sabran de la nostra existència; si no ens coneixen no podrem promocionar la nostra afició.

El primer beneficiat va hi ha ser Dorsal 19, ho serà cada un dels seus corredors, ho serà la carrera a peu. Per tant el mateix esforç per muntar l'exposició, el poder veure reflectits tota la nostra labor anirà renovant i recordant la nostra afició. 

Com més ensenyem, més s'enrobustirà la nostra confiança quan parlem i practiquem el nostre esport i serà el millor mitjà per a conservar i acréixer la nostra afició. Ja sabem que promocionar la carrera a peu com si es tractara d'un procés industrial no és possible, perquè cada persona i per tant cada corredor és diferent, especial i únic. Cada corredor necessita les paraules, els consells, els entrenaments que s'ajusten no sols a la seua condició física sinó també a la seua forma de ser. Esta és una de les raons per la qual la promoció de la carrera a peu ens costa tant als clubs.

Per això, la labor de mostrar les activitats en què vam participar i que tota la gent puga comprovar que qualsevol tipus de corredor té un lloc en qualsevol d'elles, és una ferramenta que hem d'utilitzar, i hem d'agrair a tots els que van realitzar el treball d'organitzar i muntar l'exposició fotogràfica i donar-los les gràcies sabent que el seu esforç donarà els seus fruits en els pròxims mesos.
Les persones que es van acostar a mirar els panells van trobar raons per a córrer, van poder sentir i emocionar-se amb la carrera a peu i van poder trobar quelcom que els motive i els moga per a començar a córrer o per a continuar corrent.

En la pròxima entrada ja haurem de mostrar als verdaders protagonistes de la XXXIV Volta a peu a Pego; els corredors. Però això ja serà una altra història,

diumenge, 8 de maig de 2016

La XXXIV Volta a peu a Pego, i...

Un any més i van ja 34 ens hem citat amb la Volta a peu a Pego, una carrera que contínua sent el principal escaparate de la carrera a peu en el nostre poble. També un any més anem a trobar-nos amb la tasca d'escriure una crònica de com es desenrotlla la carrera i anomenar els guanyadors així com enumerar la quantitat de participants.

          Quasi tots els anys és el mateix, classificacions, marques, ritmes, crítiques i elogis. Es podria repetir el que vam escriure l'any passat canviant només alguns noms i algun número, i tindríem escrita la crònica de la XXXIV Volta a peu a Pego,però a passat un any i alguna cosa diferent hi hauria d'haver passat. 
Acabaríem ràpidament esta crònica amb el següent enllaç per a veure els resultats: "resultats" i alguns més per a veure algunes imatges: "imatges" i mes "imatges".  
Es diu que per a conéixer bé una cosa cal allunyar-se, cal mirar-ho des de fora per a veure-ho en conjunt i així veure-ho amb més claredat.
Imaginem una persona que s'acosta al passeig Cervantes el 30 d'abril del 2016 al voltant de les 18 hores, una persona que no sap res de la carrera a peu, que no sap que se'n va hi ha celebrar la XXXIV Volta a peu a Pego, i es troba amb un ambient diferent del de qualsevol dissabte. 

Costa imaginar-ho, ja que nosaltres estem acostumats quasi totes les setmanes a estar en ambients semblants i estem familiaritzats amb estos esdeveniments i ràpidament localitzem la meta, i l'eixida, i l'entrega de dorsals i nos en adonem si l'organització esta bé o té algun defecte, però el nostre personatge veu molts hòmens i dones amb roba esportiva deambulant per tot el passeig, i uns parlant, i altres trotant, i no sap en realitat que va hi ha succeir en el passeig, però es dóna compte que tota eixa gent esta feliç, i que estan contents i satisfets amb el que se'n va hi ha celebrar en el passeig.
Ràpidament localitza el que sens dubte és una meta i algunes tanques que limiten l'accés a un cert llocs i té la sensació que tots els que per allí estan es preparen per a una festa. La paraula clau per al nostre personatge pot ser festa. Va hi ha celebrar-se una festa a què han acudit persones de molt distints llocs, i comença a comprendre, i a saber que la carrera a peu que se'n va hi ha celebrar és una festa per a tots els que omplin tot el passeig i el Pla de la Font.
Una volta a peu és sempre una festa, perquè quan una ciutat està plena d'hòmens i dones que vaguen pels carrers amb vestimentes esportives de tots els colors, omplint tots els bars, rient-se, saludant-se, açò és una verdadera festa. Però després està la festa més gran que és la festa de la carrera, quan corren junts, disfrutant, alguns escoltant música, altres romanent en silenci i concentrats a mantindre un ritme constant; tot açò és la culminació de totes les festes de la carrera a peu que se celebren tots els caps de setmana en una gran quantitat de pobles.

I el nostre amic comença a adonar-se que hi ha molts que porten la mateixa roba amb un dorsal en el pit, i que s'agrupen en equips o clubs, i que es troba amb gent de totes l'edats que han arribat a Pego amb una missió; córrer 10 quilòmetres. Van passant els minuts, i es va creant una multitud que es va concentrant al voltant d'un arc unflable per a començar la carrera.
Pensem en el que significa aquella multitud de persones que s'han reunit en el passeig Cervantes per al nostre espectador quan esbrina que és la 34 edició i que mai ho havia sentit, ni llegit en cap lloc, i es pregunta Com un esdeveniment d'esta magnitud mai a sigut notícia?
I el nostre, ja fan, comença a admirar a tots els corredors que es va trobant en qualsevol lloc al voltant del passeig, i comença a adonar-se que són uns esportistes diferents, i amb una visió de la practica esportiva especial, i es meravella al trobar-se amb un esport en què hi ha més participants que espectadors. Ell, que sempre ha sigut espectador comença a sentir que vol ser protagonista d'un esdeveniment esportiu com este.
I, llavors li sorgix la pregunta; qui organitza tot açò?



I pregunta, i li contesten que un grup de corredors de Pego que s'agrupen en un club que es denomina Dorsal 19, i de sobte comença a veure camisetes amb el nom d'eixe club que fins a este moment desconeixia que existira a Pego. I vol acostar-se a un d'ells, i preguntar-los, però no pot les tanques li l'impedixen, i espera, i quan comença la carrera, i per moments el passeig es queda tranquil aprofita l'ocasió, i pregunta, i li responen, i li animen a córrer, i li diuen que l'any que ve en la XXXV Volta a peu a Pego l'ha de ser un d'eixos corredors, i de sobte comença a veure passar corredors al voltant de tot el passeig, i per la dreta, i per l'esquerra, i els seus dubtes comencen a aclarir-se quan veu passar a corredors amb els que ell podria córrer, i se'n va en busca de la meta vol veure com acaben els que podrien arribar a ser els seus companys l'any que ve, i els veu arribar cansats però alegres, suats però satisfets, i ja no té elecció, l'any que ve correrà la XXXV Volta a peu a Pego.
I el nostre amic, mentres pensa on comprar-se unes sabatilles, s'acosta a on estan arreplegant la zona de meta els de Dorsal 19, i al parlar amb ells es lamenta de no poder participar en el II Relleu 24 x 1 de Pego perquè el 17 i 18 de juny encar no podrà córrer durant una hora però els promet participar en les ultimes etapes del “III Open summer circuit training” de Dorsal 19, i és que córrer a Pego esta de moda, i encara que la XXXIV Volta a peu a Pego només haja servit perquè el nostre amic s'anime a córrer, hi haurà valgut la pena tot l'esforç que s'ha realitzat per a organitzar esta carrera.

I, i, i… ens detenim per hui, hi ha moltes més “i” en esta XXXIV Volta a peu a Pego, però com diem moltes vegades; eixa serà una altra història.

divendres, 6 de maig de 2016

Düsseldorf sonara per molt de temps

          Des de l'última vegada que vam escriure en el blog han passat molts dies per a ser exactes, 21 i han succeït moltes coses, com en moltes d'elles hem pres part no hem pogut mantindre el blog en actiu. S'han celebrat entre moltes altres les carreres del El Verger, Teulada, la Marató de Dusseldorf i la XXXIV Volta a peu a Pego, com veieu molt de treball d'organització i molt de viatge.


          Deixaré de costat algunes carreres i alguns esdeveniments, no és que els considere poc interesants sinó perquè ja han sigut molt comentats ja siga en el nostre whatsapp o en el facetbook, és el que tenen els nous mitjans de comunicació que són molt ràpids a l'hora de transmetre les imatges i les notícies. Així que em centrare en esta entrada en el viatge de Dorsal 19 a la marató de Dusseldorf, i en la següent ja repassarem la XXXIV Volta a peu a Pego.
                         Caldria tindre en compte que no és el mateix córrer una carrera o realitzar un viatge a una marató com la de Dusseldorf que conéixer les marques dels nostres corredors i veure unes quantes fotografies. Hi ha moltes sensacions i experiències que no apareixen en uns quants números ni en unes imatges.
                         La marató de Dusseldorf, tenint els 42 195 metres com totes va ser diferent, va ser diferent per ser la primera marató a què Dorsal 19 va acudir en l'estranger amb un numere considerable de corredors, amb la qual cosa podríem dir que ha sigut el primer viatge del nostre club fora de les nostres fronteres. 


                         Les idees i els projectes sorgixen moltes vegades d'una xicoteta idea que s'establix en una persona i que per la seua perseverança va creixent fins a convertir-se en realitat.
                         A Tino Navarro li agrada emprendre i escometre nous projectes, dur a terme coses noves i canviar les coses pel que no li molesta córrer alguns riscos. Podríem dir que és un visionari, una persona que vol fer realitat el que segons ell és possible.
                         “Dusseldorf sona molt” és una de les frases que no s'ha cansat de repetir Tino i que tots els dorsaleros hem escoltat durant molts dies i que ha portat a Alemanya a molts de nosaltres, i és que amb persones com Tino és com es realitzen molts projectes i idees que d'una altra manera no succeirien; és un creador.
                         A quants de nosaltres ens falta capacitat innovadora i creativa, virtuts que li sobren a Tino. Quants de nosaltres tendim a repetir fins a la sacietat: les mateixes carreres tots els anys, les mateixes idees i automatismes en els entrenaments i activitats. I quan arriba alguna novetat preferim la tranquil·litat de la rutina que s'aniria apoderant de nosaltres si no ens alliberaren alguna vegada persones com a Tino Navarro.

                         El viatge a la marató de Dusseldorf si bé va ser creat i organitzat per Tino es construïsc i es munta gràcies a Jessica i Enric que residents en Mönchengladbach, i, gràcies a Déu coneixedors de l'idioma, es van encarregar de convertir en realitat el projecte de Tino.
                         Afortunadament estem en un club on abunden persones creatives, com ho és també Felipe “Alma Mater” del viatge de Dorsal 19 a La Mitja Marató del Burg d'Osma. Sempre existix algú que esta darrere de tots els projectes que s'escometen i que finalment es porten a la pràctica.
                         Tenim sort en Dorsal 19, perquè tenim molts artistes que creen sense parar activitats per a mantindre a tots els corredors en acció i és que la creativitat naix de la passió per una cosa i la nostra passió és la carrera a peu.
                         La nostra passió és també la marató i en Dusseldorf hi havia dos formes de córrer-la; la clàssica i per relleus. Dorsal 19 va estar perfectament representat en les dos modalitats, per tant per primera vegada vam contar amb un equip de relleus que es classifiqua en la posició 126 d'un total de 2710 equips, un èxit que es mereixien els nostres corredors perquè tots van córrer al seu màxim nivell. Tant Vicent Cuevas, com Pascual Sendra, Rafa Sastre i Tania Navarro van realitzar un generós esforç en una competició en què tenien molt poca experiència i en la que la dificultat de l'idioma en les zones de relleu va fer que la labor de Jessica i Enric fóra impagable.


                         Però el major èxit de Dorsal 19 en Dusseldorf va estar en la marató completa, si anteriorment ham parlar dels artistes que tenim i que són capaços de crear activitats sense parar, no cal oblidar-se dels artistes de la marató que saben crear una obra mestra o una marca personal cada vegada que s'enfronten amb els 42 195 metres i açò no és gens fàcil, creguen-me.
                         Deia Jim Goodwin que “L'impossible és sovint allò que no s'intenta” i tenia raó, Fede i Tino van aconseguir millorar les seues marques amb un entrenament de mínims per a esta marató. Cal ser un verdader artista de la marató per a crear una marca personal amb un entrenament tan ajustat, però ells ho van aconseguir i cal donar-los l'enhorabona però també agrair-los que ens mostraren que ser un artista de la marató no és un do de poques persones, sinó de totes.
                         Córrer ben una marató podria pensar-se que és una habilitat de molt pocs corredors però els números ens demostren que cada vegada són més els corredors que s'atrevixen amb els 42 195 metres i açò ens indica que a la majoria els va bé la marató.

                         Podríem dir que a tots ens va anar bé en Dusseldorf, Máximo col·labora de forma important en la consecució de les marques de Tino i Fede, mentres que Bay i Vicent van complir amb escreix les seues millors expectatives, en conjunt va anar molt bé, encara que idealment va poder haver anat millor. Podria haver anat millor si, prèviament al viatge haguérem tingut més temps per a preparar-lo i més temps per a descansar, de manera que haguérem arribat a la carrera ben descansats, plens d'energia i capaços de donar el màxim del nostre potencial.



                         Per descomptat, el cas no va ser així. Els dies previs a la marató vam estar molt ocupats intentant avançar el treball, preparant el viatge i tot el tràfec d'un viatge a què no estem acostumats i a pesar d'açò, la marató va anar bé. Vam tindre suficient energia i concentració per a fer que la carrera funcionara a la nostra satisfacció ja que vam realitzar la millor carrera que vam poder fer. 
                         De totes maneres en la classificació per clubs vam quedar en una més que meritòria desena plaça el que posa de manifest el bon nivell dels nostres corredors.

                         En el record de tots els que vam acudir a Mönchengladbach a córrer la marató de Dusseldorf quedaran moltes anècdotes que anirem contant durant molts mesos, també queda superada eixa por d'eixir a córrer a un lloc desconegut, llunyà i estrany, que moltes vegades ens impedix visitar nous llocs i sobretot quedara un agradable record d'un cap de setmana que no oblidarem.