Som o hauríem de ser experts en eutrapèlia

     Ja hem acabat la nostra particular representació "de la baralla del Senyor Carnal i Senyora Quaresma" i que vam llegir en el “Llibre de Bon Amor”, amb el seu Carnestoltes i el seu Enterrament de la Sardina, que com recordem va ser escrit allà per l'any 1330 per Juan Ruiz, arxipreste de Hita. També hem sobreviscut al dia de “Els enamorats” o de Sant Valentí una festa que es remunta al Regne Unit de principis del segle XX. 

     També estos dies hem celebrat el Dia de la Candelera, el Dia de la Crosta, el Dimecres de Cendra i el dia Sant Blai amb els seus “rotllos”, com veieu unes setmanes difícils de passar per a un corredor que visca en Pego, perquè totes són festes amb molta tradició en el nostre poble.

     El problema ens podria arribar si s'havia demanat a estes festes una alegria que no ens ha donat. Llavors ens desunflaríem deixant-nos tirats en la cuneta del disgust i amb la botella buida per l'obligació de passar-ho bé, mentres ens humilia la ressaca d'una borratxera en què no vam beure ni una gota de felicitat.

     Eixe podria ser el nostre drama, clar que, els corredors, no estem centrats només en les festes si no també a eixir a córrer i a entrenar, i una vegada més ho hem aconseguit, els nostres entrenaments no s'han vist alterats per estos dies de celebracions i de sa divertiment.

     Els corredors sabem molt bé que representa l'eutrapèlia per als nostres entrenaments, la majoria de nosaltres la practiquem perquè d'una altra forma no seria possible complir amb els nostres objectius, sabem molt de com moderar-nos en les festes i en les celebracions, controlem molt be la quantitat d'alcohol que hem de prendre, la quantitat de menjar que podem prendre, l'hora per a retirar-nos i així poder entrenar al matí següent. 

     Som o hauríem de ser experts en l'eutrapèlia.

     Inclús este últim cap de setmana hem acudit a la Font d'Encarros i Orihuela a córrer, perquè no som gent semada, taciturna i clients de la depressió. No ens espanta l'alegria, ens agrada celebrar i participar en totes les festes quan les disfrutem de veres. No ens interessa una celebració que faça caducar el nostre entrenament durant dies.

     Ens agrada la carrera a peu, celebrem-la sempre que puguem com fem amb totes estes festes. Sempre s'ha dit que el que realitzem amb passió i amor ens embellix, però és que és veritat, i els altres ho perceben. Si sentim que ens agrada la carrera a peu, per què no expressar-ho?

     El benefici és molt gran, estar emocionalment contents té beneficis en la nostra ment i el nostre cos.

     En resum, qualsevol festa és una oportunitat de celebrar la nostra afició. No importa d'on vinga la festa o si és comercial o no, l'única cosa important és disfrutar d'ella i després anar-nos-en a córrer