No ho puc remeiar, des que he començat a pensar a escriure algunes entrades
sobre el que és ja el VI Trofeu de Dorsal 19 no ha parat de pegar voltes pel
cap la tornada d'una cançó que he pogut localitzar com “Volver”, però no el “Volver
Volver” de la ranxera del mexicà Alberto Fernández sinó la del tango de
l'argentí Carlos Gardel.
I és que al començar a repassar com ha sigut esta temporada i veure tot el
que ha fet Dorsal 19 així com tots els èxits que han aconseguit els nostres
corredors m'òmplic de nostàlgia i estic segur que se'm posarà la "pell de
gallina" quan veja tot el que s'ha aconseguit durant tans anys.
Són molts els anys que els nostres corredors porten el nom de Pego a tots
els podiums, este matí per exemple, Carmen ha guanyat La Mitja Marató d'Alzira
igual que ho va fer en la seua primera edició fa ara 18 anys, si fa 18 anys
guanya la primera edició quan inclús no havien nascut ni Marina ni Nestor i és
que som un club amb una llarga trajectòria de triomfs i el que veurem en la
Gala del VI Trofeu és només tot el que ens ha succeït este ultim any.
Un altre exemple molt recent, divendres passat a Altea cinc dels nostres
corredors van obligar el locutor a dir per 6 vegades: “de Dorsal 19 de Pego”.
Ho va tindre haver de dir quan va fer pujar a Marina, ho va tornar a repetir
quan va pujar Tania, per dos vegades ho va dir per Carmen, quan va pujar Rafa
vam haver de tornar a sentir “Dorsal 19 de Pego” i quan va pujar a arreplegar
el seu trofeu Máximo el “Dorsal 19 de Pego” era com la tornada d'una cançó de
l'estiu, ens la sabíem tots els que estàvem allí.
Per a la majoria de què assistirem el 24 d'octubre a Mora de Rubielos serà
només un recompte del que ens ha succeït este ultime any però per als més
veterans serà un continu “Volver” a eixe tango de Gardel, serà un “Volver con
la frente marchita” als vells records de les nostres carreres, serà un “Sentir que veinte años no és nada” i que
continuem corrent amb les mateixes ganes i és “Vivir con el alma aferrada a un
dulce recuerdo que lloro otra vez” però que disfrute recordant.
Són moltes coses i moltes sensacions les que es donen en eixes celebracions
i enguany es tornaran a repetir en Mora de Rubielos, i ja no cal esperar molt
perquè el dia 24 d'octubre ja esta ací.
Enguany ens n'anem a Mora de Rubielos i encara que és la primera vegada que
anem hi ha celebrar allí el nostre Trofeu no és una carrera estranya per a
Dorsal 19 perquè són molts els anys que anem hi ha córrer allí, és una carrera
clàssica per als més veterans de Dorsal 19, podria dir que haurem estat
presents en la majoria de l'edicions de La Mitja Marató. Serà un “Volver” a
aquella ja llunyana “Oktoberfest” on vam unir forces amb el Cametes de
Pedreguer per a buidar de cervesa tota Mora.
En fi, hui a Alzira m'han recordat:“que es un soplo la vida, y que veinte
años no es nada” i que la carrera ha resultat un excel·lent test per a la
Marató de València i és que com diu Gardel: “Y aunque el olvido, que todo
destruye haya matado mi vieja ilusión, guardo escondida una esperanza humilde que
es toda la fortuna de mi corazón”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada