Si els jóvens saberen i els vells pogueren!”

     Em vaig recordar l'altre dia, quan rellegia l'entrada anterior d'una reflexió que va utilitzar Doris Lessing en una de les seues novel·les: Si els jóvens saberen i els vells pogueren!”. I és que en este món de la carrera a peu té molta importància la unió de les dos premisses, perquè els corredors veterans posseïxen experiència però en la majoria de les ocasions ja no la poden portar a la practica.

     Fan falta jóvens per a poder-les portar a la practica. I ací estem escassos en Dorsal 19, a pesar de tota la promoció que es fa, de com és de saludable la pràctica de la carrera a peu i sobretot dels elogis que rep.

     Ho comprovarem en la Gala dels Esports, la immensa majoria seran esportistes jóvens dels quals només una mínima part serà de Dorsal 19, serà mínima però existix.

     Diuen: que l'esport és vida i salut. És per açò que les activitats esportives en la joventut són de la màxima importància per a la formació física, mental, emocional i social del jove.

     Diuen, a més: un jove que practica un esport tindrà menys problemes de salut en el seu futur adult. Açò li porta grans beneficis per al desenrotllament del seu organisme que és tan important en esta etapa, sinó també, servirà per a previndre hàbits molt perjudicials com el consum de tabac, alcohol o drogues, li ajudara en l'estabilitat emocional, les bones relacions personals i repercutirà en tots els plans psíquics i emocionals, contribuint a una major sensació de benestar i optimisme.

     Es diuen moltes coses, ara només ens falta: Si els jóvens saberen!

     Quan ens posem a pensar en la joventut actual solem imaginar a adolescents i a jóvens egoistes, centrats en si mateixos i sense grans ideals. Al parlar de jóvens en general tendim a emfatitzar la seua desorientació, materialisme, exigències de gratificació immediata…

     Evocar a la joventut sol generar diàlegs sobre la seua apatia i desinterés.

     És cert que innumerables jóvens poden estar esclavitzats per la droga i la violència, i altres tants, no tenen sentit en la vida, es deixen portar per antivalors i creences falses…

     Però es construïx amb el que es té, no amb el que es manca… i Dorsal 19 compta amb alguns jóvens i els agrada córrer.

     Tot club i per tant també Dorsal 19 necessiten de l'estímul de la joventut, del seu entusiasme per córrer i per fer coses.

     Deia Francisco de Quevedo que “el que en la joventut s'aprén, tota la vida dura”, tenia raó, i això ens haguera de posar en moviment a què ens diem experimentats. No deuríem deixar passar cap ocasió per a mostrar i ensenyar als més jóvens tots els avantatges que té la carrera a peu.

     Tots els que correm ho sabem, córrer és fàcil perquè amb dos cames, un parell de pulmons i un cor tenim suficient, el lloc per a practicar-lo és tot el Planeta Terra perquè des de l'asfalt dels carrers o de les carreteres a les sendes de les muntanyes i els boscos en qualsevol lloc es troba el nostre terreny de joc.

     Pareix fàcil per tant mostrar-li'l a la joventut però moltes vegades no som capaços.

     Sempre és bo rectificar i fer autocrítica per la part de culpa que ens correspon. Moltes vegades hem sigut incapaços d'incloure veus jóvens en les nostres directives i ells són el motor de la nostra societat. Altres vegades, no hem sigut capaços de traslladar el merescut reconeixement al seu valor i valia, ni el que en veritat ens engrandix quan practiquem la carrera a peu. Cal tindre sempre present, per tant, que és la joventut la que, arreplegant els nostres exemples i les nostres ensenyances, formarà la gran massa de corredors del demà.

     I com sempre, en Dorsal 19 mirem les coses amb serenitat i amb fundat optimisme. La nostra joventut té uns problemes i unes dificultats preocupants, però posseïx també unes qualitats envejables que abans no es donaven a la seua edat. I l'actitud nostra serà, junt amb una prudència obligada, donar als xics i xiques la confiança que mereixen, sempre que estiga sostinguda en ells per un bon sentit de responsabilitat.

     Ara bé, als jóvens que els agrada córrer els aniria bé el reflexionar sobre el que els va dir el poeta Lope de Vega: "En els camps de la vida no hi ha més que una primavera". Que ho podríem traduir dient-los: Al tanto amb les flors, que encara no són els fruits!...

     Si volen fruits després, no tiren a perdre ara les flors. Un dels millors fruits que ens pot donar la carrera a peu és que és un esport per a tota la vida, i al tanto de tirar-ho a perdre per voler menjar-se el món.

     En fi, pocs jóvens tenim en Dorsal 19, però tots plens d'il·lusió i ganes de divertir-se amb la carrera a peu, que més podem demanar.