IV "Open Summer Circuit Training"

IV "Open Summer Circuit Training"

diumenge, 31 de maig de 2015

Si els jóvens saberen i els vells pogueren!”

     Em vaig recordar l'altre dia, quan rellegia l'entrada anterior d'una reflexió que va utilitzar Doris Lessing en una de les seues novel·les: Si els jóvens saberen i els vells pogueren!”. I és que en este món de la carrera a peu té molta importància la unió de les dos premisses, perquè els corredors veterans posseïxen experiència però en la majoria de les ocasions ja no la poden portar a la practica.

     Fan falta jóvens per a poder-les portar a la practica. I ací estem escassos en Dorsal 19, a pesar de tota la promoció que es fa, de com és de saludable la pràctica de la carrera a peu i sobretot dels elogis que rep.
     Ho comprovarem en la Gala dels Esports, la immensa majoria seran esportistes jóvens dels quals només una mínima part serà de Dorsal 19, serà mínima però existix.
     Diuen: que l'esport és vida i salut. És per açò que les activitats esportives en la joventut són de la màxima importància per a la formació física, mental, emocional i social del jove.

     Diuen, a més: un jove que practica un esport tindrà menys problemes de salut en el seu futur adult. Açò li porta grans beneficis per al desenrotllament del seu organisme que és tan important en esta etapa, sinó també, servirà per a previndre hàbits molt perjudicials com el consum de tabac, alcohol o drogues, li ajudara en l'estabilitat emocional, les bones relacions personals i repercutirà en tots els plans psíquics i emocionals, contribuint a una major sensació de benestar i optimisme.
     Es diuen moltes coses, ara només ens falta: Si els jóvens saberen!
     Quan ens posem a pensar en la joventut actual solem imaginar a adolescents i a jóvens egoistes, centrats en si mateixos i sense grans ideals. Al parlar de jóvens en general tendim a emfatitzar la seua desorientació, materialisme, exigències de gratificació immediata…
     Evocar a la joventut sol generar diàlegs sobre la seua apatia i desinterés.

     És cert que innumerables jóvens poden estar esclavitzats per la droga i la violència, i altres tants, no tenen sentit en la vida, es deixen portar per antivalors i creences falses…
     Però es construïx amb el que es té, no amb el que es manca… i Dorsal 19 compta amb alguns jóvens i els agrada córrer.
     Tot club i per tant també Dorsal 19 necessiten de l'estímul de la joventut, del seu entusiasme per córrer i per fer coses.
     Deia Francisco de Quevedo que “el que en la joventut s'aprén, tota la vida dura”, tenia raó, i això ens haguera de posar en moviment a què ens diem experimentats. No deuríem deixar passar cap ocasió per a mostrar i ensenyar als més jóvens tots els avantatges que té la carrera a peu.

     Tots els que correm ho sabem, córrer és fàcil perquè amb dos cames, un parell de pulmons i un cor tenim suficient, el lloc per a practicar-lo és tot el Planeta Terra perquè des de l'asfalt dels carrers o de les carreteres a les sendes de les muntanyes i els boscos en qualsevol lloc es troba el nostre terreny de joc.
     Pareix fàcil per tant mostrar-li'l a la joventut però moltes vegades no som capaços.
     Sempre és bo rectificar i fer autocrítica per la part de culpa que ens correspon. Moltes vegades hem sigut incapaços d'incloure veus jóvens en les nostres directives i ells són el motor de la nostra societat. Altres vegades, no hem sigut capaços de traslladar el merescut reconeixement al seu valor i valia, ni el que en veritat ens engrandix quan practiquem la carrera a peu. Cal tindre sempre present, per tant, que és la joventut la que, arreplegant els nostres exemples i les nostres ensenyances, formarà la gran massa de corredors del demà.

     I com sempre, en Dorsal 19 mirem les coses amb serenitat i amb fundat optimisme. La nostra joventut té uns problemes i unes dificultats preocupants, però posseïx també unes qualitats envejables que abans no es donaven a la seua edat. I l'actitud nostra serà, junt amb una prudència obligada, donar als xics i xiques la confiança que mereixen, sempre que estiga sostinguda en ells per un bon sentit de responsabilitat.
     Ara bé, als jóvens que els agrada córrer els aniria bé el reflexionar sobre el que els va dir el poeta Lope de Vega: "En els camps de la vida no hi ha més que una primavera". Que ho podríem traduir dient-los: Al tanto amb les flors, que encara no són els fruits!...
     Si volen fruits després, no tiren a perdre ara les flors. Un dels millors fruits que ens pot donar la carrera a peu és que és un esport per a tota la vida, i al tanto de tirar-ho a perdre per voler menjar-se el món.

     En fi, pocs jóvens tenim en Dorsal 19, però tots plens d'il·lusió i ganes de divertir-se amb la carrera a peu, que més podem demanar.

dijous, 28 de maig de 2015

Avant amb de l'esport de veterans

     Ja només ens queda una carrera del Circuit de la Marina i les nostres classificacions estan quasi totes decidides, en dones tot esta decidit perquè Tania, Marina i María són les millors i les seues posicions ja no poden variar, en canvi en hòmens només esta decidit el primer lloc de Máximo, el segon i el tercer encara no tenen un nom decidit.


     Només se'l poden repartir Bay i Rafa, però la presència de Rafa en Bensissa obligaria a Bay a defendre el segon que posseïx a hores d'ara, deixe els punts de cada un d'ells perquè vegeu que a Benissa esta en joc el segon lloc.

Bay: 1333 + 1332 + 1345 + 1269 + 1335 + 1349 + 1360 = 9323.
Rafa: 1315 + 1345 + 1306 + 1306 + 1359 + 1328 + 1349 = 9308.

     Estos trofeus s'entregaran el dissabte 13 de juny en la Gala d'Esports de l'Ajuntament de Pego i ens serviran com escussa per a passar una nit rodejats de tots els esportistes de Pego.

     No estem sols, és veritat, en el nostre poble hi ha molts altres esportistes que practiquen altres esports i que de segur estaran representats pels seus clubs, és la festa de l'esport a Pego.
     No estem sols, és veritat, encara que serem molt pocs els esportistes veterans perquè l'esport veterà pareix que només esta concentrat en els Carreters, els Caçadors, els Pescadors i els corredors.
     És una danya l'escassetat de l'esport per a veterans perquè és una filosofia de l'esport totalment diferent.  

     Ja se que l'esport veterà és relativament recent, potser en el nord d'Europa o Centreuropa i als Estats Units, el van desenrotllar abans. A Espanya, és un moviment que va irrompre fa 20-25 anys, i només en casos aïllats va haver-hi atletes anteriors que per qualitat de vida i salut, van seguir enganxats, en este cas, a l'atletisme després de la seua època d'atleta Senior. 
     Actualment el ‘esport dels majors' ha provocat una revolució. En les carreres la participació és molt nombrosa i generalment supera la dels senior. El bon ambient i la camaraderia sempre estan presents en les manifestacions esportives on els veterans participen.

     Potser haura casos d'excessiva ansietat per una marca o per un títol però normalment l'atleta veterà és una mescla entre l'esportista que vol seguir en actiu al seu nivell i sense uns objectius exigents, i un esportista que li agrada transmetre, que ensenya als altres la seua experiència o bé ajuda al seu club en l'organització de carreres o és un directiu o simplement porta als més jóvens als entrenaments o a una competició.

     Avant amb de l'esport de veterans perquè els seus components formen part d'una manera o d'una altra del grup d'esportistes que competixen, que entrenen i que no sols es dediquen a les labors d'ensenyança i organització. És una filosofia necessària.
     Si eixa premissa anterior es complix, anem pel bon camí. Si només hi ha obsessió per recolzar i promocionar l'esport per als més jóvens i abandonem als esportistes a partir dels 35 anys i ens tornem a acordar d'ells quan arriben a la jubilació, el camí és l'equivocat.
     Estos dies repartirem molts trofeus, Circuit de la Marina i Gales d'Esports i l'esport veterà estarà molt ben representat encara que només en molt pocs esports, seran dies de glòria per a molts. Correcte.

     I després l'esportista veterà serà campió també d'una altra forma, col·laborant amb l'esport que ama. Són molt necessaris les seues mans, les seues idees, els seus ànims. L'altre esport ho agrairà.

     Per a acabar, només un xicotet dato, en la celebració de la XXXIII Volta a Peu a Pego van participar un total de 640 corredors i corredores veterans, repartits en 10 categories i es van repartir 30 trofeus, esperem prompte veure el mateix en altres esports.

diumenge, 24 de maig de 2015

Els valents són:

     Davant de la gran quantitat de consultes que estic rebent sobre els que participaran en les 24 X 1 no em queda més remei que posar la llista dels què fins al dia de hui estan apuntats per al sorteig del divendres.

     Els valents són:
1.- Rafa Sendra.
2.- Valderrama.
3.- Bay.
4.- Marina.
5.- Tony Woodall.
6.- Armando.
7.- Vicent Arbona.
8.- Vicent Sendra.
9.- Fede.
10.- Tino Navarro.
11.- Joan Caselles.
12.- Joan Bolta.
13.- Ceresola.
14.- Calafat.
15.- Vicent Sala.
16.- Batiste.
17.- Feliu.
18.- Carles Bañuls.
19.- Enrique.
20.- Joan Pons.
21.- Felipe.
22.- Carmen.
23.- Pascual Sendra.
24.- Juan Salvador.
25.- Jimenez.
26.- Rosa.
27.- J.C.
28.- Maximo.
29.- Ramon.
30.- Alberto.

     Ja veieu que el que va començar sent una xicoteta idea ha agafat força i serà una gran realitat.
     Com recorda el dita popular, la llei més universal és la llei de la gravetat, que tendix a emportar-nos cap avall, i ens fa abandonar molts dels reptes que ens plantegem. Però en Dorsal 19 sabem rodejar-nos de persones positives, amb desitjos de fer coses noves, amb il·lusió per fer que la llei de la gravetat no es complisca i som capaços d'alçar un xicotet comentari i pujar-ho fins a dur-lo a terme. Per això és vital per a un club rodejar-se de persones que ens porten a aconseguir alçar eixos xicotets projectes que al final poden representar un gran esdeveniment. 
     Bueno,  al que anava, si hi ha algú de Dorsal 19 que vullga apuntar-se i que no este en la llista que ho diga.

Estem preparant juny

     Estem en la part final del Circuit a peu de la Marina, és hora ja de començar amb el ”II Open summer circuit training” de Dorsal 19 i de la 1a Edició de les 24 X 1, i, sense esperar-nos a veure el desenllaç del Circuit de la Marina anem a començar el divendres que ve 29 amb la primera de les nostres activitats. 


     El sorteig de l'horari i dels corredors que intentaran arribar als 300 quilòmetres en la 1a Edició de les 24 X 1 de Pego així com dels reserves sera la primera activitat, la realitzarem el divendres 29 a les 20,30 hores.
     Ja se que encara faltara un mes però és necessari realitzar-lo amb l'antelació suficient per a poder realitzar els canvis per si hi ha coincidències amb les hores de treball de cada corredor o algun altre impediment. Així, a partir del cap de setmana que ve ja podrem anar fent els nostres càlculs i preparatius per a poder estar en l'hora indicada preparats per a córrer durant 60 minuts, als que caldrà afegir els que ens quede per a finalitzar la volta que estiguem realitzant.
     La majoria de nosaltres ja coneixem les activitats que anem a realitzar a partir del pròxim cap de setmana i durant juny, però vaig ara a realitzar un xicotet recordatori:
     El dissabte 30 de maig: 10 K del Grau de Gandia amb sopar posterior. (Cal avisar pal sopar).
     Divendres 12 de juny: Gala del Circuit la Marina. (Cal comprar el tiquet).
     Dissabte 13 de juny: Gala d'Esports de Pego. On entregarem els trofeus als millors classificats de Dorsal 19 en la Marina i als primers corredors de Pego en les categories inferiors durant la XXXIII Volta a Peu a Pego. (Cal avisar per al sopar i per al tauler).
     Divendres 26 i dissabte 27 de juny: La 1a Edició de les 24 X 1 de Pego.

     Com veieu moltes activitats on el sentiment de club va hi ha estar molt present, saber compartir estes activitats amb els altres corredors, fer equip, sentir-se unit a altres corredors per a aconseguir qualsevol objectiu és sempre gratificant, i també és freqüent que siga un bon esperó per a esforçar-se, per a millorar. La presència d'altres companys de club ens inspira i estimula a un nivell potser difícilment accessible per a nosaltres anant en solitari. Dels altres corredors aprenem moltes coses que ens enriquixen enormement, i per ajudar-los o col·laborar en algunes activitats a vegades ens sorprenem fent coses que potser no faríem ni per nosaltres mateixos.
     Cada un dels corredors de Dorsal 19 és un element decisiu en la nostra millora personal. És cert que la nostra millora depén en gran part dels nostres entrenaments. Però també sabem que els companys que ens rodegen poden ajudar-nos o destorbar-nos molt en eixe camí. La nostra capacitat per a millorar es veu la majoria de les vegades reforçada quan sabem conviure amb els altres, quan sabem treballar en equip, quan aconseguim estar pròxims als corredors que componen el nostre entorn.
     El corredor que entrena dins d'un àmbit de confiança i il·lusió, ben integrat entre persones a qui aprecia, normalment s'esforça més i millor. I això sol produir un benèfic efecte feedback. Com més dónes, més reps, i millor clima de col·laboració i suport aconseguixes, la qual cosa sempre reforça la satisfacció de tots.

     Es tracta, al cap i a la fi de saber integrar-se el millor possible en els ambients en què ens movem. Podem triar quedar-nos assentats i mirar com es van desenrotllant totes les activitats, o bé alçar-se i participar. I és molt millor participar. Compartir la nostra afició amb els altres. Com més donem, més ens donaran. Com més participem, més donarem i més rebrem.
     En fi, ja esta bé per ara, ens n'anem hi ha entrenar i a esperar les classificacions d'Ondara, ja les comentarem.

dimarts, 19 de maig de 2015

Un cap de setmana complicat este de Pedreguer

     La nostra classificació en el Circuit a la Marina va en caiguda lliure, encara sort que arribarem al sòl prompte i no ens farem molt de dany perquè només ens queden dos carreres i és que alguna lesió i les moltes bodes i comunions estan passant factura al nostre club que encara que té un banqueta nombrosa no esta acabant amb la força esperada este Circuit de la Marina.

      Ja se que el 10K del Grau de Gandia és una de les dates claus per a molts dels nostres corredors i que la seua data ens esta obligant a utilitzar les ultimes carreres de la Marina per a afinar un poc.
     També és cert que el nostre objectiu de ficar-nos entre els 10 primers pareix que no corre perill i açò també ens ha servit per a preparar millor el 10K del Grau de Gandia.
     També ens servirà per a preparar millor la 1a Edició de les 24 X 1, perquè cal tindre en compte que una hora en la pista és una carrera més dura que un 10K.
     Intentar córrer la màxima distància possible durant una hora és un esforç molt dur, ens pot paréixer que és fàcil pegar voltes i voltes fins a deixar passar eixos llargs 60 minuts però la majoria dels relevistes donaran més de 30 voltes, i això amics meus és psicològicament molt dur.

     A estes altures ja tots sabem que la 24 X 1 hora és una carrera de relleus en equip que dura 24 hores, on cada corredor ha de córrer per una hora seguida. Es van sumant les distàncies recorregudes per cada corredor i així sabrem la distància final.
     També a estes altures sabem que des de les 21,00 hores del divendres 26 fins a les 22,00 hores del dissabte 27 de juny hi ha moltes hores de calor i un sol que martiritzara als que els toque les hores centrals del dia.
     Com podeu imaginar aconseguir arribar als 300 quilòmetres és una tasca difícil que amb el suport de tots es pot aconseguir ja que si tots els relevistes es troben prou acompanyats per l'anim de la resta de nosaltres,  podem superar eixos 300 quilòmetres.

      Deixem per ara el nostre repte perquè incara falta més d'un mes i centrem-nos un poc en el que esta succeint en estos dies.
     El més pròxim que tenim és la carrera de Pedreguer i si mirem la classificació dels corredors de Dorsal 19 la primera cosa que veiem, bo la primera cosa que no veiem és a molts dels nostres corredors, no veiem al lesionat, no veiem als que estan de boda, no trobem per cap part a què té l'estomac descompost, no veiem els Fernandos, no veiem a què esta refredat, tampoc als que el diumenge van anar de comunió i tampoc veiem als que no es troben participant en el Circuit de la Marina.

     Moltes absències que ens permeten veure amb més claredat que Marina contínua aconseguint la millor classificació amb un 5t lloc, seguida de Bay amb un 6t'i Enrique amb un 9é. 
     No m'agradaria acabar sense anomenar una vegada més a Cristina Bañuls i Carlos González que continuen pujant al podi en quasi totes les carreres en les categories inferiors.


dissabte, 16 de maig de 2015

Comencem l'estiu amb força

     Diumenge passat a Granada, Carmen va aconseguir proclamar-se Campiona d'Espanya de Mitja Marató en la categoria veteranes C, tot un èxit per a ella i per a tot Dorsal 19.
     Parlar bé i lloar a Carmen és molt fàcil, ja no ho és tant l'enumerar totes les seues victòries i marques ja que seria massa larg i pesat, pel que em limitare a felicitar-la i donar-li també les gràcies per donar-nos a tots un Campionat d'Espanya.


FELICITATS CARMEN i MOLTES GRÀCIES.
     Si es mira en anys anteriors veurem que totes les activitats de Dorsal 19 pareix que es repetisquen una vegada i una altra, és evident que l'argument és el mateix, la carrera a peu. Encara que amb distintes activitats, però amb el mateix significat i missatge.
     Acabem d'acabar la XXXIII Volta a Peu a Pego i el missatge que hem volgut mostrar és; donar a conéixer el nostre esport a Pego, i ara ja ens disposem a començar amb altres activitats que també giraran al voltant de la carrera a peu.
     Córrer és la pedra que hem llançat a un estany i que produïx cercles que s'obrin més i més, l'un més gran que l'altre, alguns xoquen contra qualsevol objecte o arriben a la vora i es trenquen però tots provinents del mateix esdeveniment. La Pedra, el centre de tota esta història, la carrera a peu.

     D'ací a uns dies quan acabe el Circuit a la Marina continuarem provocant cercles i ho farem amb un nou, la 1a Edició 24x1, per a continuar durant tot l'estiu amb els cercles concèntrics del “II Open summer circuit training” de Dorsal 19 que constara enguany amb 7 etapes, en el mig ens trobarem amb l'excursió que esta preparada per a acudir a La Mitja Marató del Burg d'Osma.
     Com veieu, igual que una pedra que és llançada enmig d'un estany el nostre club contínua generant moviment, contínua generant cada vegada un cercle major i contínua engrandint les seues activitats i portant més lluny una idea llançada fa anys enmig de Pego.
     Posar la carrera a peu i les seues activitats, com a centre de què partixen totes les activitats d'un club és senzill i al mateix temps difícil. Perquè tenim mil una cosa amb les quals podem promocionar i practicar la carrera a peu però al mateix temps requerixen paciència i perseverança.

     Moltes vegades es requerix un gran realisme i una gran paciència. Som tots corredors amb les nostres tendències i punts de vista diferents i hi ha projectes que no arribem a aconseguir. Ens agradaria tindre una gran escola de corredors no sols per als més jóvens sinó també per als que ja han sobrepassat els trenta però de moment no pot ser perquè cal ser realistes i afrontar que ens falta la gent adequada per a portar-la a acabe i ens falten també els mitjans materials per a mantindre-la. Però tenim paciència i tots els anys ens continuem plantejant la possibilitat de posseir un lloc on ensenyar a córrer i cada any ens anem acostant un poc més.
     Podríem dir que totes les nostres activitats, tots els cercles que anem generant comprenen a tots els que ja els agrada córrer i servixen per a reunir-los, i açò a més ens servix per a mostrar la carrera a peu a tots.
     El “Open summer circuit training”, és un exemple de com eixir a córrer durant tot l'estiu i el Trofeu Dorsal 19 és un altre exemple en què a més hi ha l'afegit de la competició, esta vegada compensada per a intentar igualar a tots els corredors, i enguany hem afegit un altre circule en el que a més afegirem la possibilitat d'anar aconseguint reptes.

     La 1a Edició de la 24x1 naix amb la il·lusió d'aconseguir unir a tot Dorsal 19 durant 24 hores per a aconseguir recórrer la major quantitat de quilòmetres possibles, amb relleus d'una hora cada corredor, un objectiu bonic seria arribar als 300 quilòmetres, una activitat que permetrà a cada corredor unir el seu esforç al de tots els altres per a aconseguir un objectiu comú; sumar quilòmetres.

    Però bo, la realitat ens diu que la XXXIII Volta a Peu ha passat i que la podríem considerar com un èxit, també ens diu que millorarem la nostra classificació en la Volta a la Marina i ens diu que tenim una campiona d'Espanya en Dorsal 19. Així que comencem l'estiu amb força.

divendres, 8 de maig de 2015

Tancant la XXXIII Volta a Peu

     És tard, eu se, han passat molts dies des de la celebració de la XXXIII Volta a Peu a Pego però és que esta edició tènia moltes coses que dir, i després de molt escoltar he preferit callar la majoria.

Sam Valgarem, el nostre guanyador.
     He passat del “ja parlarem dema” a “corramos un tupido velo” i és el que té l'edat que ens fa més prudents o tal vegada més covards que decidits i valents, més conservadors que revolucionaris.
     Ja esta, la XXXIII Volta a Peu a Pego ja s'ha realitzat però costa un poc acabar-la per complet perquè inclús ens falten alguns trofeus que entregar i moltes factures per pagar, podríem dir que esportivament és ja història, encara que una història per contar.
     Estem acabant amb la XXXIII Volta a Peu, ens trobem en estos dies tancant totes les portes de la carrera, o tancant capítols o com vullguem anomenaro; l'important és poder tancar-los, el transcendental és poder deixar ben acabada esta edició per a començar ja amb nous projectes. Podem passar-nos molts dies preguntant-nos els perquè i els "comos", i tractar d'entendre perquè va succeir tal o qual fet. Però el desgast podria ser infinit, i al final estem abocats a anar tancant capítols.
     A passar el full. A acabar amb esta etapa o amb esta edició de la Volta a Peu i seguir per a avant.

     No podem estar dies i dies analitzant, ni tan sols preguntant-nos el perquè del que ens funciona bé i el que ens va anar mal. El que va succeir, va succeir. I cal soltar, cal desprendre's.
     Hem organitzat una bona carrera i hem de sentir-nos orgullosos d'haver estat presents en tots els apartats de la carrera.  Els fets passen i cal deixar-los anar! Per això a vegades és tan important destruir records, regalar presents, canviar de casa. Papers per trencar, documents per tirar, llibres per vendre o regalar.
     I ara ens toca canviar, nous projectes en què ens haurem de superar-nos una altra vegada. I la XXXIII Volta a Peu a Pego cal deixar-la anar, soltar-la i desprendre'ns per una temporada de la joia de Dorsal 19.
     Açò no significa que hàgem d'oblidar, no hem d'oblidar a tots els corredors que ens van visitar, no hem d'oblidar a la nostra guanyadora i sobretot al nostre guanyador, cal recordar a cada un dels corredors que es van emportar un trofeu i als que van lluitar per aconseguir-ho, cal recordar i tindre present tot el que va succeir la setmana abans, el dia abans, hores abans, durant i després de la carrera per a poder repetir el que vam fer bé i no repetir el que vam fer malament.

El podio de guanyadores.
     Va ser un èxit? Pot ser que si, encara que per descomptat no ho va ser en l'econòmic però una carrera com la XXXIII Volta a Peu a Pego no pot mesurar el seu èxit en l'econòmic, ni en la quantitat de corredors, ni en l'excel·lent carrera de Sam Valgaren, ni en les marques que es van realitzar, no necessàriament devem utilitzar estes mesures.
     Pense que per a saber amb certesa si va ser un èxit cal fer una xicoteta reflexió: L'èxit, de la nostra carrera, no té res a veure amb el que molta gent s'imagina. No es deu a les bones o males marques que es van realitzar, ni al nombre de corredors que ens van visitar o als que van triar altres opcions. No es tracta si la camiseta era més bonica o menys.  No té res a veure amb la bossa del corredor. No és la música ni l'animació. No es deu als trofeus, ni si eren boniques les seues etiquetes.

Guanyadores locals
     L'èxit de la XXXIII Volta a Peu a Pego es deurà a quants corredors la recordaran i esperaran tornar, a quants corredors haurem ajudat a continuar en este món de la carrera a peu i quants admiraran el nostre esforç; es tracta de si et recorden quan s'acabe el Circuit de la Marina. Es referix a quants corredors hem creat, a quants hem ensenyat el millor de practicar este esport.

Guanyadors locals
     Es tracta que en l'èxit de la XXXIII Volta a Peu a Pego estiguen inclosos els èxits de tots els que en ella van participar i van col·laborar. És sobre les ganes de tornar que tinguen els corredors l'any que ve, no sols d'haver acabat bé enguany. Es referix al nostre tracte als corredors, al nostre desig de fer les coses bé, a la nostra capacitat d'escoltar als corredors i mostrar-los amb la nostra conducta com és Dorsal 19. No és sobre quants van vindre a córrer, sinó de quants realment els agrada córrer a Pego. No és sobre transmetre la carrera a peu, sinó de quants ens creuen quan ho fem. Es tracta de l'equilibri entre fer feliços als corredors i sentir-nos feliços quan ho fem. Es tracta que la nostra consciència es trobe tranquil·la.

     Este hauria de ser el resultat del nostre verdader èxit, que hem fet totes estes coses bé fins a la data, i que sens dubte, seguirem fent-les.
     Tancarem la porta de la XXXIII Volta a Peu a Pego, anem hi ha passar el full, tanquem ja el circule. I quan arribe octubre el tornarem hi ha obrir, ni nosaltres serem els mateixos ni el que trobarem dins ens pareixerà igual o ho recordarem diferent, perquè en la vida res es queda quiet, res és estàtic.

     Encara que la història esportiva l'anirem contanla a poc a poc l'altra, esperara.