IV "Open Summer Circuit Training"

IV "Open Summer Circuit Training"

dimecres, 25 de març de 2015

Gata, comencem a reciclar

     En este món de la carrera a peu i per tant també en els seus corredors hi ha un fenomen molt estés però poc explicat, com és el reciclatge, un procés pel qual un corredor amb molts anys de carreres i molts quilòmetres en les seues cames se sotmet a uns entrenaments a fi d'obtindre un corredor nou, un corredor diferent per a afrontar carreres diferents.

     Ho veiem tots els caps de setmana, com companys nostres es dediquen a córrer i a preparar carreres de muntanya, triatló, macro fons, 100 km i carreres de qualsevol tipus.
     Però també hi ha una altra forma de reciclatge que és aprofitar l'entrenament que ja tenim i utilitzar-lo en una altra classe de distàncies, és el que ens succeïx quan volem aprofitar l'entrenament que hem fet per a la marató i preparar alguna distància més curta com la mitja o un 10k.
     Amb un poc d'imaginació podem aprofitar el que ens quede de la nostra forma després de córrer una marató, no cal tirar al contenidor tants mesos d'entrenament, llançar al fem una bona base d'entrenament aeròbic quan hem acabat la marató no és moltes vegades una bona opció.
     Mostrarem una de les moltes formes que hi ha per a reciclar tot un entrenament de marató i convertir-lo en un entrenament per a un 10k.

     Així doncs, després d'haver-nos recuperat bé de la marató, que pot arribar a durar un parell de setmanes, el nostre objectiu serà aconseguir una millora en la nostra velocitat de base. Canviarem de marxa, lo primer reduirem la quantitat de quilòmetres perquè no volem que els nostres músculs es cansen en excés, els llargs dels diumenges van a haver d'esperar encara que és possible que realitzem algun passades algunes setmanes.
     Com venim d'un entrenament de marató anem hi ha utilitzar els seus ritmes de les sèries però les realitzarem 5 segons més ràpides per quilòmetre, en especial les de 400, 500, 800 i 1000 metres.
     El nostre objectiu ara no és fer un gran nombre de repeticions, però les farem un poc més ràpides encara que sense arribar que siguen extenuants perquè no ens produïsquen massa acide làctic.
     Un per exemple; si estàvem realitzant 15 repeticions de 400 en 1' 30'' és millor realitzar 10 en 1' 25'' i també en compte de 8 x 1000 a 3' 55'' que féiem ara és millor que realitzem 6 a 3' 50'', però per a fer açò i que l'entrenament ens vaja bé haurem d'augmentar al mateix temps el temps de la nostra recuperació un minut per sèrie.

     Este reciclatge no és un procés ràpid ja que no sols la nostra musculatura s'ha d'adaptar a una major espenta del nostre turmell ni a unes camallades més llargues sinó que psicològicament ens haurem d'acostumar a patir un poc més en les sèries, amb el desagradable que això és per a molts de nosaltres.
     Segurament en 4 o 5 entrenaments que vindran a ser al voltant de 2 setmanes ja notarem que estem adaptats, encara que també percebrem algunes sensacions estranyes com a dolors i adoloriments en músculs que teníem oblidats sobretot perquè no estaven acostumats a suportar tant acide làctic. 
     Existix també en este món del reciclatge un altre procés que és convertir a corredors que estan acabats esportivament en nous corredors, tornar-los a les carreres és un procés diferent però possiblement més gratificant, que es mereix una altra entrada.
     En Gata de Gorgos hem entrat en un procés de reciclatge, hem corregut ja tres carreres seguides del 19é Circuit a la Marina Alta i ens toca ara en estes setmanes renovar un poc el nostre entrenament i aprofitar perquè els lesionats puguen “reciclar-se” i estar en perfectes condicions per a la següent carrera.
     Máximo, Manolo i Rosa Mari estan en la pitjor fase que es pot trobar un corredor, un dolor que impedix córrer, i amb la necessitat que representa l'haver de deixar de córrer per a curar-se i amb la perduda de forma que això comporta, dos fets que mai hem acceptat els corredors de bona gana, però per a estar en forma una de les primeres premisses és poder córrer, i fer-ho còmodament sense dolor.

     Estes setmanes en què molts de nosaltres anem hi ha renovar i revisar el nostre entrenament i adaptar-lo per a tornar amb més força al Circuit de la Marina, ells l'aprofitaran per a recuperar-se i sinó estar en plena forma almenys poder córrer en el El Verger sense cap molèstia.
     Quan he dit “renovar l'entrenament”, es podria dir: “Bueno, ja per a què servix?, si el meu entrenament va bé, necessite jo una renovació de l'entrenament?”. Quan les coses van bé i les carreres ens ixen bé, cal revisar, i quan les coses van malament, cal revisar, perquè no vaja a succeir com a aquells, que en compte de diagnòstic, necessiten autòpsia.
     Dorsal 19 ha perdut un poc de “gas” en Gata, les tres carreres seguides en el Circuit es comencen a notar i les nostres cames ho perceben, és normal que ens estiguem estabilitzant, no cal preocupar-se per tant en el El Verger les nostres cames tornaran hi ha estar fresques.
     En Gata, la millor classificació de Dorsal 19 en la carrera absoluta l'ha aconseguit Marina Sendra amb un 6t lloc, seguida d'Enrique Llambies amb un 8u lloc i de Bay amb un 9é lloc, i com no Cristina Bañuls que ha tornat a guanyar en la seua categoria, benjamí femení, i és que tenim tota una campiona.
     Ens queda encara la nostra xicoteta secció de Dorsal 19 pel món, però me la reserve per a la setmana que ve que no hi ha carrera del Circuit de la Marina, i així podré escriure també alguna cosa sobre la bilocació, però això ja serà si és possible en una altra ocasió. 

dissabte, 21 de març de 2015

Reglament de la XXXIII Volta a Peu a Pego

      És important conéixer les normes d'una carrera per a poder córrer-la i disfrutar-la.
     Sona elemental? Pues no ho és. El primer pas per a disfrutar en una carrera no és només saber o conéixer el seu reglament sinó saber també l'important que és el seu reglament. Llegir el reglament de la carrera pot no arribar hi ha ser suficient perquè en ell només s'establix lo elemental perquè es puga realitzar la carrera, no obstant això el verdader corredor sap i comprén el “perquè” de cada norma.

     Algú es podria preguntar sobre el per què de l'existència de normes en una carrera. No serien suficients la responsabilitat, l'espontaneïtat, i un ordinari sentit comú? Per què una carrera esta reglamentada? No seria suficient instruir als corredors amb un poc d'esportivitat?
     No obstant això, si es mira amb més atenció, es descobrix que molts articles lluny de ser una limitació per als corredors, estan dedicats a facilitar als corredors la seua participació i inclús permeten que es puga realitzar.
     Pense's a manera d'exemple, en l'ús del dorsal, en efecte: s'imagina algú què passaria si no existiren els dorsals en una carrera, si qualsevol poguera participar en una carrera i ho fera com estimara convenient, o que no haguera un circuit traçat per on córrer?
     L'anterior significa que en estos i molts altres casos, les normes, lluny de llevar-nos llibertat d'acció, fan tot al contrari, sempre, per descomptat, que el seu contingut siga racional i no arbitrari, o si es preferix, a condició que tinguen en compte la verdadera realitat i necessitats dels corredors i no siguen fruit del capritx i de l'arbitrarietat dels organitzadors.

     En conseqüència, les normes o els reglaments de les carreres correctament formulades poden convertir-se en grans aliades del corredor i en una de les màximes proves d'esportivitat dels corredors.
Tota esta història ve al cas per a mostrar la normativa per la que es regirà la XXXIII Volta a Peu a Pego, en ella podreu veure, més o menys, com volem que es desenrotlle la carrera.
      El reglament diu, per exemple, que no pots córrer amb el dorsal d'un altre corredor (prou elemental), no obstant això no diu que durant la carrera el comportar-se esportivament serà premiat o lloat i que fa que tots estiguem més contents i que inclús pot estalviar-nos algun contratemps.
     Parlar dels valors esportius és una cosa, però viure'ls és una altra història. Realment és tan difícil? La resposta és no. Requerix un cert esforç, concentració i perseverança, però no és tan difícil.
     El mateix ocorre en altres àmbits de la vida. Les lleis establixen una pena per l'homicidi, però no ens diu que tractar amb deferència i educació als altres ens ajuda a conviure encara millor. Als reglaments és possible que els falte enumerar les coses que fan bé la majoria dels corredors perquè siguem conscients de les coses que són realment importants. Realitzar el reglament podríem dir en positiu i no mostrant només el que esta prohibit.

     Donem per assentat que tots recorden o són conscients del que significa comportar-se educadament i esportivament, però no estaria malament que el ens ho recordàrem de tant en tant. 
     Estaria bé que immediatament després de promulgar-se el reglament de la XXXIII Volta a Peu a Pego, l'explicàrem amb claredat. Quines són les circumstàncies d'aplicació de cada article. Quines alternatives hi ha, quines excepcions (ben clares). I fer-ho dins de cada club quan estiguem tranquils, sense presses.
     Per exemple l'ús i col·locació del dorsal. Per molt populars que vullguem que siguen les nostres carreres i que vullguem que arriben al major numere de persones no deixen de ser unes competicions atlètiques, i en tota competició d'atletisme el dorsal va col·locat en el pit, subjecte en quatre punts i completament visible, pareix clar, però no ho és, mesclem competicions de triatló, muntanya, ciclisme i altres esports on el dorsal va col·locat per exigències de l'esport en altres llocs i formes, però les voltes a peu, mitges maratons, maratons i gran fons són carreres d'atletisme i hauríem d'exigir que continuaren sent això, una competició d'atletisme. 

     No és fàcil establir un reglament que siga perfecte i complet, però per a això comptem amb l'ajuda de la bona fe dels corredors per a cobrir les llacunes que poguera haver-hi, molt poca gent dubta de la necessitat que hi haja reglaments i que s'hagen de complir i un any més ací esta el de la Volta a peu a Pego, esta vegada en la seua 33a edició.

dimarts, 17 de març de 2015

Calp, la joventud comença.

    Quan la nostra afició a la carrera a peu no es conforma d'eixir a córrer pels nostres carrers o pels camins del nostre terme municipal i fa un pas més i pretén comprovar si anem millorant, quan comencem a calcular quant tardem a recórrer el nostre circuit habitual i sobretot quan volem fer-ho més ràpid, haurem entrat en una altra fase, haurem obert la porta a l'emoció de la competició. I encara que de moment només siga contra nosaltres mateixos i el nostre rival sol siga el nostre cronometre ja sabrem el que representa l'èxit i el fracàs en la carrera a peu.

      Quan vam anar a Xàbia a córrer la primera carrera del 19 Circuit a la Marina Alta i este diumenge vam estar a Calp i comparem els dos temps haurem traspassat una porta més i haurem entrat en un altre món dins de la carrera a peu, estarem en el país de les meravelles del corredor popular.
       I quan fa temps vam començar a mesurar les nostres carreres diàries i nos en vam adonar que la nostra millora era ràpida i contínua, i quan en els primers mesos vam viure una autentica eufòria ja que pràcticament tots els mesos milloràvem o bé els nostres temps o érem capaços de realitzar més quilòmetres, llavors també vam començar a donar-nos compte que amb el pas del temps cada vegada ens costava més millorar.
     Vam començar hi ha donar-nos compte, també, que la nostra millora no seguia una línia recta sempre ascendent, sinó que seguia una línia trencada per la qual a pesar de les lleugeres baixades que ens trobàvem, sempre continuàvem millorant. Quan vam començar hi ha sentir les xicotetes davallades i les èpoques en què la nostra millora estava equilibrada vam començar hi ha posar-nos nerviosos, a sentir-nos tristos i a pensar que estàvem perdent la forma.

     Ens posàvem nerviosos quan no realitzàvem les sèries com les vam fer la setmana anterior, però amb el pas d'eixes fases de baixada de rendiment vam comprendre que els entrenaments tenen les seues etapes de pujada i de baixada i que són normals ja que el nostre cos necessita un temps per a anar assimilant l'entrenament. Vam aprendre que açò no significa que estiguem perdent la forma sinó que simplement és una perduda d'eficiència perquè el nostre organisme no es troba en una situació favorable, perquè s'esta adaptant, s'esta transformant.
     Vam assimilar que el millor era continuar entrenant sense preocupar-nos per eixos entrenaments que ens eixien malament, vam comprendre que no calia posar-se nerviosos i que si per uns dies no féiem cas del nostre cronometre les coses millorarien en les pròximes setmanes.
     I ara, sabem ja, que no cal interpretar el nostre entrenament basant-nos en el cronometre i en la distància, i que no ens hem de preocupar ni pensar que alguna cosa funciona malament perquè no puguem complir amb el nostre entrenament, sabem que el que en realitat succeïx és que estem ignorant un concepte bàsic de tot entrenament, l'estimulació de l'organisme perquè es produïsca la súper-compensació i que ens trobem en un cicle durant el qual el nostre organisme s'esta adaptant, eixa sensació que alguna cosa va malament la solíem agreujar quan ens encabotàvem a complir estrictament el pla.

     Un error que solem cometre els corredors populars és avaluar el nostre estat de forma basant-nos en una sola prova o test, ja siga per a bé o per a mal, no sempre si la prova que realitzem ens ix bé estarem bé per a la carrera o al revés, perquè ens podem trobar durant la realització del nostre test en una fase en què el nostre cos esta assimilant l'entrenament o en la fase següent on ja tindrem tot el nostre potencial, per la qual cosa no cal posar-se nerviosos si hi ha alguna setmana en què no ens ixen els entrenaments i altres en què els fem amb facilitat.
     Cal pensar que el nostre entrenament, esta basat, per a després d'unes fases de pujades i baixades a estar bé la setmana de la competició. Els maratonians ho hem comprovat moltes vegades i sabem que realitzar un bon 30 o una molt bona mitja marató 15 dies abans de la marató no significa res, si no portem mesos realitzant un bon entrenament.
     La carrera d'este diumenge a Calp pot arribar a ser per a alguns el començament d'una fase d'estabilitat o de lleugera baixada en el rendiment, però no ens deu preocupar massa ja que els nostres temps en alguns es mantenen i inclús en alguns van millorant, tot és qüestió de que fase d'assimilació es trobe el nostre organisme.
     És veritat que la nostra activitat principal en estes setmanes serà el Circuit a la Marina Alta però tenint a Bay en el club és impossible oblidar-se de la marató, sempre hi ha una marató en el seu cap i este diumenge es corria una de les seues favorites, Barcelona, i no podia faltar, no se si les seues tres hores i catorze minuts serà la ultima marca de la temporada perquè amb Bay mai es pot estar segur si la seua temporada maratoniana ha acabat,  pel que anem hi ha deixar la temporada de marató encara oberta.

     A Calp, Dorsal 19 ha estat resplendit, anem millorant les marques i sobretot anem veient ja en la classificació tot el potencial dels nostres corredors, i dic corredors comprenent amb eixa denominació a tots, corredors i corredores, i són elles les que en esta setmana més han brillat i no ja només en les categories inferiors on Cristina Bañuls ha pujat un altre escaló en el podium i hi ha sa fet amb el primer lloc en la seua categoria i on Carlos González ha arribat tercer, sinó que esta vegada en la carrera absoluta també ha entrat amb força Marina Sendra que amb el seu 5t lloc en la seua categoria és la millor classificació de Dorsal 19 a Calp, seguida de Vicent Sendra amb un 7m lloc i d'Enrique Llambies amb un 11é lloc.
     La joventut comença ha espentar en Dorsal 19, com deu ser, i encara que Dorsal 19 se'l considera un club de veterans no per això deixa de ser un club jove, la joventut en Dorsal 19 comença a col·locar-se en les primeres posicions de les classificacions, Máximo, Rafa, Manolo, José, Ximo, Joan, Rosa i Marina són la joventut, són els més jóvens i inclús poden ser els més ràpids, però en Dorsal 19 la joventut no és només l'absència d'anys i millors marques, és un estat d'anim.
     En Dorsal 19 no s'envellix només per haver-hi complit molts anys, s'envellix quan es renuncia a continuar disfrutant de la carrera a peu. El pas dels anys deixa les seues empremtes en el nostre crono però l'alegria que podem observar al creuar la meta de Calp a Marina és la mateixa que es pot veure en Ramón. 

     Un corredor és jove mentres continue alegrant-se cada vegada que es pose unes sabatilles per a córrer, mentres el seu cor perceba els missatges de bellesa, gallardia i valor, grandesa i força que emanen de l'acte de córrer i participar en carreres.


dijous, 12 de març de 2015

Xàbia, la primera.

     Passades unes hores de qualsevol esdeveniment i una carrera ho és, ja disposem de tota la informació que necessitem per a saber el que ha passat, ja haurem vist les imatges de la carrera, hem consultat les classificacions i ja tindrem una idea general de com ha anat la carrera, i tan sols hauran passat unes hores.

     Que queda per dir del que va succeir el diumenge en Xàbia?, que comentaris podem escriure que no es hàgem llegit ja per Internet?, i és que hui en dia a les poques hores qualsevol esdeveniment ja és vell informativament.
     Ho sabem tot de la carrera de Xàbia, hem vist les imatges dels nostres corredors, que ens presten Sandra, Feliu i Jake, ens han mostrat també els seus vídeos, hem acudit al blog de Caligat, o al Faceboox de Vicent Esteve i Kike Aracil, i hem consultat les classificacions en Somesport, també hem escrit les nostres opinions en el whatsapp així que ho tenim tot dit i llegit.
     El diumenge a la vesprada ja ho sabíem tot de la carrera de Xàbia i del principi del 19 Circuit a la Marina Alta i el dilluns ja estàvem amb altres històries i amb la carrera de Calp, són les presses i les reaccions davant de la immediatesa.
     Així que només ens queda recordar, fer un esforç i recordar aquelles coses que se'ns van poder passar inadvertides, recordar per exemple que el nostre millor corredor va ser Vicent Sendra que es classifiqua 5t en la seua categoria, seguit d'Enrique Llambies que queda 10é i de Carlos Siscar en la posició 12.

     Ens toca fer memòria i no oblidar-nos dels nostres companys que van estar el dissabte i el diumenge repartint, ja, molts dels dorsals de la XXXIII Volta a Peu a Pego.
     Val la pena no oblidar-se dels 1653 corredors que van córrer en Xàbia en la carrera absoluta i pensar que el 2 de maig molt possiblement ens els trobarem a Pego, la qual cosa ens porta a haver de recapacitar com podrem controlar a tants corredors.
     Una altra cosa que hauríem de recordar és als 23 corredors que van passar de l'hora i deu minuts i que van arribar, alguns, a l'hora i trenta minuts, i cal pensar si anem hi ha poder mantindre aclarit el Pla de la Font i els carrers laterals del passeig Cervantes perquè puguen acabar estos corredors en unes condicions òptimes.

     Cal recordar també que en les carreres que es van disputar després, on van córrer els més jóvens també vam tindre representació de Dorsal 19, amb molt bons resultats com els de Cristina Bañuls Pastor que queda segona en la seua categoria, i també segon queda un altre pegolino, Carlos González.

     Hi ha moltes coses que veure i recordar d'una carrera, com és, com s'ha solucionat el problema del nostre corredor indetectable, com ha solucionat Joan el seu problema amb el xip?

     Molt poques coses ens queden per dir ja de la carrera de Xàbia, però hi haurà alguna que ens agradaria oblidar, però que hauríem de mantindre en la memòria perquè no ens tornara hi ha succeir a Calp i és que la vida és així.

dijous, 5 de març de 2015

Desperteu, corredors; és hora ja de començar l'aventura!

     “Desperteu, amants; és hora ja de començar l'aventura! Hem vist ja prou d'este món; és hora de veure un altre”.  No es podia imaginar Yalal ad-DIN Muhammad Rumi quan en el segle XIII escrivia estos versos, que ara jo els utilitzaria per a animar-vos a descansar, de moment, de les maratons i les mitges, per a dedicar-nos a explorar altres mons dins de la carrera a peu, i per uns mesos córrer deu milers en el XIX Circuit a peu Marina Alta i com no la XXXIII Volta a Peu a Pego.

       “Desperteu, corredors; és hora ja de començar l'aventura!”. Amb estos sentiments i este esperit, amics corredors, ens trobem en la setmana prèvia al començament del XIX Circuit a peu Marina Alta. Salude a tots cordialment. Salude amb deferència als corredors de Dorsal 19, i als corredors de tota la Marina Alta. Salude als organitzadors i a tots els clubs organitzadors, igual que als clubs i tots els corredors que vindran de tota la Comunitat Valenciana, i de forma especial a tots aquells que s'acostaran de la resta d'Espanya. La meua salutació arriba també a tots els que vindran a córrer al maig la XXXIII Volta a Peu a Pego i com no a tots els que en qualsevol lloc del món lligen este blog.
      "Hem vist ja prou d'este món; és hora de veure un altre”, diu Rumi, esta frase pot considerar-se com la clau per a comprendre el que mou als corredors a buscar altres aventures i altres metes.
     “Desperteu, corredors; és hora ja de començar l'aventura!, La temporada per excel·lència dels 10K, com se'ls denomina ara, comença, i ens trobem en el preàmbul del Circuit a la Marina Alta i este és el moment de recordar que significa córrer 10 000 metres.

       La majoria dels corredors populars estan molt acostumats a córrer els 10K i sobretot els de la Marina Alta ja que el Circuit a Peu porta molts anys insistint en esta distància.
     Per a la majoria dels mortals és una carrera que sol durar entre la mitja hora i l'hora i mitja, i que ens diu açò? Pues que és una carrera que l'anem hi ha córrer utilitzant predominantment la via energètica aeròbica.
     Açò vol dir com tots ja suposem que el glucogen muscular serà el que ens donarà l'energia, també sabem que si la correm al nostre ritme no anem hi ha produir més acide làctic del que podrem eliminar. Què més sabem? Sabem, perquè ho haurem vist en els nostres GPS, que el gasto energètic serà d'uns pocs centenars de calories, estarà entre les 600 a les 800, depenent sobretot del nostre pes i quasi res de la velocitat a què la correguem. Per tant també sabem que amb el glucogen que tenim emmagatzemat anem hi ha tindre suficient energia per a tota la carrera, per este motiu no cal fer cap tipus d'alimentació especifica tal com succeïx en la marató.
     Sabem que no anem hi ha necessitar un entrenament molt especifique per a acabar els 10K, només posseir al fons suficient, o siga la resistència necessària. Una altra cosa ja serà aconseguir realitzar una marca determinada.

     L'èxit dels 10K és la facilitat amb que es pot acabar la carrera, només en poder aguantar corrent sense detindre'ns 45 minuts és una garantia perquè el dia de la carrera puguem acabar relativament bé. Com tots ja sabem l'èxit d'una carrera, i en 10K també, és conéixer bé el nostre estat de forma i triar el nostre ritme, si cometem algun error i eixim massa ràpid, els 10K ens dóna l'oportunitat de quan el dany ja siga irreparable que ens trobem relativament prop de meta i als pocs dies pugam tornar a intentar-ho.
     Per als que som més maratonians l'entrenament del 10K ens presenta alguns problemes si el volem preparar bé, perquè l'entrenament se sol fer a més velocitat i en distàncies més curtes de les habituals, solem fer també algunes costes i això als motors dièsel no els agrada res, però és el que hi ha si volem millorar les nostres marques.
     Com sempre, l'important no és guanyar o rompre el rècord d'un altre, sinó guanyar-se a un mateix i trencar el propi rècord, la marca, que tot corredor porta sempre present com a punt de referència, com a rival a véncer, com a obstacle a sortejar. Molta sort a tots aquells que ho intenten.
     Oliva amb un dia espectacular va donar l'eixida a les carreres de la primavera, també va donar l'ultime toc al nostre estat de forma per a poder afrontar amb garanties el Circuit de la Marina Alta. Els corredors de Dorsal 19 van acudir majoritàriament a córrer amb la idea uns de despedir-se de les mitges fins passat l'estiu i altres a preparar la carrera de Xàbia. La majoria de Dorsal 19 queda satisfet amb la seua carrera només els xicotets problemes de Máximo i José van posar un poc d'incertesa, bona marca també de Tino i Felipe i bona carrera també la de Rafa Sastre que va ser el que aconseguisc la millor classificació de Dorsal 19 amb un 9 lloc en la seua categoria. 


     Bona carrera també la de Juanito esta vegada des de la sempre impressionant Roma, la marca d'1:39:38 no sols cal mirar-la i veure només els números sinó que cal parar-se a veure l'esforç que ha hagut de realitzar per a poder arribar a córrer-la.
     Esta setmana és de mig descans amb vista a la carrera de Xàbia així que és millor que no forcem massa, perquè encara que no vullguem el diumenge al ser la primera carrera tots volem comprovar el nostre estat de forma i normalment forcem massa.

     En fi, ens espera un cap de setmana mogut amb entrega de dorsals el dissabte i el diumenge i amb els nervis de començar un any més la Volta a la Marina.