Alcalá de Moncayo dóna l'eixida

     Acabem de començar la temporada 2014 – 2015 i ja tenim les primeres marques en mitja marató, posseïm a partir d'ara les primeres referències per al VI Trofeu Dorsal 19.

     Comencem amb la Mitja Marató d'Alcalá de Moncayo una temporada en què tindrem moltes oportunitats per a millorar i empitjorar unes marques que de moment són sols un punt de partida.

     Per això tenen un atractiu especial, les primeres marques de la temporada ens fan experimentar el sentiment d'estar ja en marxa, Dorsal 19 ja té als seus corredors entrenant i preparant una temporada que vora com a les seues millors i pitjors marques en Mitja i Marató afegirem els 10 K, i és que la quantitat de carreres homologades de 10 K és cada dia més gran i ens dóna l'oportunitat d'ampliar les nostres classificacions.

     Ja estem tots en camí, encara que no serà fins a setembre on les marques començaran a moure's, però en camí cap a on? Hi ha una meta comuna? I quina és esta meta?

     Podríem dir que una meta cap a la qual ens dirigim molts seria la Marató de València però hi ha moltes més, cada un de nosaltres tracta de buscar un objectiu per a dirigir cap a ell els seus entrenaments i com en la vida cada un de nosaltres sempre té la necessitat d'anar variant les seues il·lusions, de tornar a trobar el sentit a l'afició de córrer, de la mateixa manera és necessari renovar sempre l'horitzó cap al qual ens estem encaminant. L'horitzó de la il·lusió! Eixe és l'horitzó per a fer un bon entrenament i una bona temporada.

     Fa unes quantes setmanes que alguns de nosaltres ja estem buscant quin serà el nostre objectiu en la marató de València, perquè com comente en alguna entrada l'entrenament d'enguany té algunes variacions respecte al d'anys anteriors, que era més clàssic.

     Per a sorpresa de molts de nosaltres, la fase en què ens trobem que podríem anomenar-la premarató no és la clàssica, perquè estem realitzant un treball de velocitat.

     Ja ens estem acostumant a les sèries de 200m, 400m, 800m'i 1500m que són més habituals en corredors de 5000 i 10000 metres, i això per què? Perquè intentarem desenvolupar primer la nostra velocitat de manera que aquesta no siga un factor limitant en la fase d'entrenament per la marató, que començarem a mitat setembre. Com tots els anys l'objectiu de l'entrenament de marató és esgotar-nos amb la duració dels entrenaments i no amb la velocitat, de manera que la velocitat necessita desenvolupar-se primer. I en això estem.

     Així que, com millor fem el nostre entrenament en aquesta fase de premarató, més benefici obtindrem de l'entrenament específic de la marató. L'objectiu és augmentar la nostra velocitat de mode tal que en les sessions de marató mai estiguem limitats per la nostra velocitat, sinó que estiguem cansats simplement per la duració dels entrenaments. Sona com la marató, no? No és que no puguem córrer al ritme de la marató, sinó que simplement no podem mantindre'l. Intentarem que açò no succeïsca. 

Volta a Peu a Belgida

     Veurem si així som capaços de fer un nombre més gran d'entrenaments específics de marató i de major qualitat perquè no estarem limitats per la nostra falta de velocitat.

    Com veieu un altre camí que s'ha de seguir i un altre horitzó a què intentar arribar i explorar. La temporada 2014- 2015 que aquests dies comencem, ens torna l'horitzó de l'esperança, una esperança que no decep perquè està fundada en les ganes de divertir-se i passar-ho bé. Una esperança que no decep senzillament perquè la carrera a peu no decep mai! Som ja inseparables.
     Pensem i apreciem la nostra sort!