dijous, 31 de juliol de 2014

Les 3 Llegües de Villamalea ens esperen.

     Anem allà, en este cap de setmana, anterior al V Trofeu Dorsal 19 i a la IV Etapa del “I Open summer circuit training” de Dorsal 19 els nostres corredors han buscat camins diferents per ha estar en forma el 2 d'agost. N'hi ha que només ha entrenat, uns se'n van anar a Simat de la Valldigna, altres a Ontinyent, diversos a la milla de Moraira i uns quants a Ador.


     Com podeu vore s'han evitat molts enfrontaments, pot ser, amb la finalitat de donar la sorpresa en Villamalea, molts corredors en diferents carreres este cap de setmana.
     Tots sabem lo complicat que resulta estar entre els primers llocs del Trofeu Dorsal 19, perquè al ser compensat segons l'edat moltes vegades no basta d'arribar primer sinó que ho tenim de fer amb el suficient avantatge o des-aventatge pa compensar la nostra diferència d'edat.
     El Trofeu Dorsal 19 és molt paregut a la cançó “El rei” quan diu: “que no hay que llegar primero sino hay que saber llegar”, i és que tots els anys sorgix el dilema sobre si és millor o pitjor que la carrera siga compensada.


     No se si és millor o pitjor però el que esta clar és que és diferent, en Dorsal 19 donem trofeu en la Gala d'Esports de l'Ajuntament de Pego als tres primers classificats en la Volta a la Marina i ho fem sense tindre en compte a què categoria ni sexe pertanyen sinó que són els tres primers de la classificació general absoluta. Durant el sopar del Trofeu Dorsal 19 donem els trofeus a les millors i pitjors marques en marató i en mitja marató i fem el mateix no mirem que categoria ni que sexe pertany sinó que només mirem la millor marca i la pitjor.
     En canvi en totes les carreres hi ha classificacions per categories i Dorsal 19 també vol reconéixer els merits dels seus corredors segons la seua categoria d'edat, i és així com sorgix la solució en forma de carrera compensada i veient que la RFEA ens mostra les seues taules de compensación, no costa res fer una classificació. Una competició tots contra tots, amb la mateixa edat ja que la compensació ens iguala.
     Ja se que la tàctica de carrera és diferent i més difícil de portar a la practica, i que la millor tàctica per a assegurar un lloc és realitzar la millor marca possible ja que la compensació ens donarà la classificació final, i com no estem acostumats ens pareix tot molt complicat però una vegada a l'any és interessant que l'edat no siga una desavantatga i els anys no siguen un pes que s'hagen de carregar en totes les carreres.


     Este cap de setmana hem vist a alguns dels nostres corredors en el pódium, Carmen guanya la carrera a Simat de la Valldigna, Máximo queda tercer en la carrera d'Ador, Ana i Carlos van ser segons a Moraira, molts dels nostres corredors estan en forma veurem el que succeïx en Villamalea perquè la carrera compensada dóna les seues opcions a Enrique, a Masso, a Carmelo, a Fede, a Ramón, a Batiste i a tots eixos corredors de més de cinquanta anys que sempre caminen desapareguts en el fons de les classificacions generals, el Trofeu Dorsal 19 és la seua oportunitat.
     En fi, qui vullga competir té la seua oportunitat, qui vullga disfrutar d'un bon ambient de carrera i córrer relaxat també té una bona oportunitat i al mateix temps conéixer a altres corredors que no és fàcil trobar en la nostra zona.

     Les 3 Llegües de Villamalea ens esperen.

dissabte, 26 de juliol de 2014

El V Trofeu Dorsal 19

    Fa alguns anys i com moltes altres coses va començar com un joc. El Trofeu Dorsal 19, una competició entre els corredors de Dorsal 19 que se celebra cada any en un lloc i en una carrera diferent, el que normalment sol denominar-se la carrera del club, ha arribat a la seua quinta edició i enguany també ha entrat ha formar part del “I Open summer circuit training” de Dorsal 19 com la seua quarta etapa.

     El que ens succeïx en Dorsal 19 és que aprofitem l'ocasió per a competir entre nosaltres i eu fem compensant les marques segons l'edat i el sexe, segons els coeficients de la RFEA, a fi que tots tinguen les mateixes possibilitats. Una altra característica d'este Trofeu Dorsal 19, és que aprofitem el sopar per a entregar diversos premis i recordatoris que es van aconseguint durant la temporada, com són les millors i pitjors marques així com un record a tots els que s'han convertit en maratonians durant la present temporada.
     La data de celebració d'este Trofeu Dorsal 19 que enguany és el 2 d'agost marca també el final i el començament de la temporada en el nostre club, totes les millors i pitjors marques es posen a zero i comencem de nou.


HOMENS
     Estem ja en el V Trofeu Dorsal 19, els anys passen, canvien les marques i els premiats però l'esperit del I Trofeu Dorsal 19 contínua igual. Res impportant ha canviat, l'esperit és el mateix amb què va començar.
     Si bé podem pensar que la gran festa de la carrera a peu per a Dorsal 19 és la Volta a Peu, també hem de pensar que ho és sobretot per als corredors d'altres clubs i d'altres pobles que són als que va principalment dirigida la carrera, ells són els principals protagonistes d'una festa de què Dorsal 19 és l'organitzador.
     El V Trofeu Dorsal 19 com en tots els anteriors, els membres de Dorsal 19 són els protagonistes principals. És la carrera perfecta per a un club, enguany el club de corredors de Villamalea ens organitza una carrera a tots els corredors de Dorsal 19 perquè puguem córrer i competir, córrer i disfrutar.

     Les 3 Llegües de Villamalea posa ha la nostra disposició a tota la seua organització paquè Dorsal 19 no haja d'instal·lar la zona d'eixida i de meta, que no haja de repartir els dorsals, que no haja de tancar el circuit ni marcar-lo i que no haja d'estar pendent de donar els trofeus ni de les classificacions. Els organitzadors de les 3 Llegües de Villamalea ens donen l'oportunitat de córrer en la nostra carrera, en el nostre Trofeu i amb les nostres classificacions, sense cap pressió ni estrés organitzatiu, només disfrutar.
     Els que van muntar la zona d'eixida i meta de la XXXII Volta a Peu a Pego podran passejar sense haver de controlar les tanques, ni posar bé les cintes, ni penjar les pancartes només hauran de prendre's tranquil·lament un café i disfrutar i si volen, córrer.
     Els que van donar els dorsals o van estar en la guardarropía de la XXXII Volta a Peu a Pego no hauran d'anar demanant DNI, ni controlar els xips, ni penjant llistats només passejar i divertir-se i si els abellix, córrer.

     Els que van controlar el circuit i el van marcar en la XXXII Volta a Peu a Pego, no hauran d'assegurar-se que els punts quilomètrics estiguen en el seu lloc, ni la policia en el seu indret, ni que el circuit este completament tancat només deambular i recrear-se i si tenen ganes, córrer.
     Els que van donar les bosses i les camisetes, els que van estar en l'avituallament donant aigua en la XXXII Volta a Peu a Pego no hauran de preocupar-se per si tenen prou material, no hauran de preocupar-se per si hi ha aglomeracions i cues, no hauran de preocupar-se per les talles només gandulejar i alegrar-se i si se'ls antulla, córrer. 
   Els que van córrer en la XXXII Volta a Peu a Pego representant a Dorsal 19 no hauran de preocupar-se per deixar en bon lloc al nostre club, no tindran la pressió ni l'estrés de representar a tots els corredors de Pego, no hauran de sentir sobre els seus muscles el pes de tots els seus companys que estan organitzant la carrera només hauran de córrer esta vegada representant-se a si mateixos i si poden aconseguir un trofeu.

     Els que van donar els trofeus i van estar en la megafonia de la XXXII Volta a Peu a Pego no hauran de preocupar-se per si les classificacions estan bé o mal, no hauran de preocupar-se per si els trofeus estan ben ordenats només hauran de vagar i disfrutar i si ho desitgen, córrer.
     El V Trofeu Dorsal 19 és la nostra carrera, la nostra festa, després de la celebració de la XXXII Volta a Peu a Pego nosaltres celebrem la nostra festa, una festa a què participen tots els que d'alguna manera estan vinculats al nostre club.
     No importa la situació dins del club ni la forma física. L'important és participar demostrant el nostre afecte per la carrera a peu.
     Les distàncies, llocs i recorreguts on se celebre el Trofeu Dorsal 19 varien en cada any i han variat d'acord amb les dates. No obstant això, la tradició és que se celebre amb un sopar i al final de la festa s'entreguen uns premis com a record de l'esdeveniment.
     Moltes vegades associem les tradicions amb lo “vell”, però és que la paraula "vell" canvia de significat quasi cada vegada que la usem. Els fulls del calendari es fan "velles" en un dia. Una revista és "vella" quan porta uns quants mesos en la nostra casa, els periòdics es fan "vells" l'endemà, la roba “vella” té diversos anys d'ús, però un país no es torna "vell" en centenars d'anys. I les velles històries, les velles receptes que s'han transmés de generació a generació… Són realment "velles"?
     Dorsal 19 vol que tots els seus membres i simpatitzants mantinguen la seua afició per la carrera a peu i any rere any va celebrant cada vegada més actes amb eixe fi, el V Trofeu Dorsal 19 és una “recepta” més amb la que ho estem intentant, tenim molts altres “plats” però esta és la més tradicional.

     Tota recepta té els seus "secrets", però estos rarament vénen escrits en els receptaris perquè són difícils d'expressar, i només s'aprenen en la pràctica amb el passar dels anys i amb xicotets canvis que nosaltres anem incloent a poc a poc per a no desvirtuar el “plat” original.
     Hi ha altres coses que no es poden expressar per escrit per més que es vullga: la bondat en la mirada dels què arrepleguen un premi, els sentiments d'agraïment al saber-se integrat en grup de gent que compartix la teua mateixa afició, les reaccions davant de determinades situacions, el to de veu…
     Totes estes qualitats i gestos les veiem en estos actes, les disfrutem, quedem sorpresos amb elles però no les veiem escrites en cap lloc. Estan en la “tradició” del Trofeu de Dorsal 19.
     Segurament en la pròxima entrada llegirem els que han sigut els premiats, veurem les seues fotos, veurem la classificació però l'essencial es quedara en Villamalea i dins de nosaltres.
     A vegades vivim com les plantes o els animals. Assegurem el nostre menjar i procurem aconseguir una bona digestió. Evitem el sol quan ens crema o el busquem quan fa fred. Fem plans per a l'estiu, i en l'estiu pensem en el que farem en les carreres de l'hivern. Entre les presses i les angoixes de tots els dies, entre els entrenaments diaris i entre les carreres del cap de setmana, ens oblidem de l'essencial: ens agrada córrer.

     No vam nàixer per a podrir-nos en un despatx, ni per a alçar murs amb files interminables de rajoles. No vam nàixer per a planxar els llençols ni per a buidar plats d'ensalada. Som, encara que ens dolguen les cames i ens espanten les lesions: corredors.
     L'essencial no es veu, ni s'escolta, ni es toca. L'essencial s'amaga en cada home, en el més íntim del nostre cor, i ens permet pensar i amar per damunt de la quotidianitat, de lo banal, de lo superflu.
     Podem viure molt o poc. Podem viure amb fills i néts o estar sols, en un barri pobre d'una ciutat miserable. Però l'essencial seguix allí, cert, indestructible i el corredor eix a córrer en qualsevol circumstància.
     El món seguix el seu camí. La lluna creix i decreix amb regularitat perfecta. El sol ens calfa tots els matins, i els núvols es passegen pel cel amb les seues formes capritxoses i els seus colors de tristesa o d'esperança. L'essencial viu, més enllà de les estreles i més amagat que els molls, i nosaltres quan tenim l'ocasió eixim a córrer. 
     No es pot comprar l'amor per la carrera a peu. L'essencial tampoc està en venda. Tal vegada en el V Trofeu Dorsal 19 ens trobem en el nostre ambient o tal vegada trobem allò que ens fa falta per a convertir-nos en verdaders corredors, tal vegada.

divendres, 25 de juliol de 2014

Un altra etapa acabada

     La tercera etapa de l'anomenat “I Open summer circuit training” de Dorsal 19 fa ja dies que acabat, han sigut estos uns dies en què ens hem dedicat ha posar en net tot el test i hem assignat a cada un els seus ritmes d'entrenament per als que desitgen aprofitar l'estiu per a entrenar.
     Eixir a córrer i entrenar no han de considerar-se la mateixa cosa.

     Posem per exemple un cas típic, el corredor que ix a córrer diversos dies a la setmana i que corre a un ritme uniforme, per exemple durant una hora. Desenrotlla una bona base de resistència però esta repetició dia després de dia i després d'una fase de millora que pot durar unes quantes setmanes li porta a una situació de paràlisi en les seues prestacions. Açò se deu al fet que el nostre cos s'ha adaptat a eixe esforç i no millorara més.
     Què sol fer el nostre corredor? Si no esta interessat a continuar millorant continuara estabilitzat en el seu estat de forma però si li agrada millorar normalment se sol augmentar la quantitat de quilòmetres diaris o que tal vegada augmente el nombre de dies a la setmana d'entrenament. Molt bé, algunes setmanes després el seu rendiment augmentara però després arribara a una altra fase en què es tornaran a estabilitzar les seues prestacions. Este procés el podrà repetir diverses vegades, però és lògic pensar, Fins quan podré anar augmentant la quantitat de quilòmetres per a continuar millorant?


     Inevitablement, ja siga per la falta de temps o ja siga pel risc de lesionar-se arribarem prompte al nostre límit, perquè no tindrem les hores suficients per a entrenar els quilòmetres que necessitaríem o les nostres cames ja no podran aguantar amb normalitat tants quilòmetres.
     El procediment més avantatjós per a anar millorant el nostre rendiment sempre ha sigut anar variant la distància i el ritme de carrera segons el nostre estat de forma i del nostre objectiu, en resum haurem d'entrenar.
      La 3a etapa del “I Open summer circuit training” de Dorsal 19 ens ha servit per a saber quals són eixos ritmes que més s'adapten al nostre estat de forma, però a pesar de ser molt el que hem esbrinat tenim només una pota d'eixa taula que sosté tot entrenament ja que ens falten els altres dos elements essencials de tot entrenament, les distàncies que haurem de recórrer en les nostres sessions i sobretot la forma en què haurem de realitzar la recuperació, aspecte este ultime a què no se li dóna la importància que té.
     Si bé, pot succeir que no tinguem clar les distàncies i la forma de recuperar-nos entre les sèries o entre les repeticions el que si que esta clar en Dorsal 19 és com recuperar-nos d'una sessió d'entrenament i el sopar de la 3a etapa del “I Open summer circuit training” de Dorsal 19 va ser tot un exemple.


     Esta vegada no va ser cap bar ni restaurant on ens vam recuperar sinó que aprofitant el bon temps ens vam beneficiar l'espai obert que vam utilitzar per a la realització del test, les pistes d'atletisme.
     Va ser el lloc ideal per a acabar la 3a etapa, no calia traslladar-se i va ser un sopar molt més informal.
     Per als sopars és habituals eliminar un dels plats forts i nosaltres així ho vam fer i amb un plat principal a base de porc senglar acompanyat amb un poc d'arròs per a compensar la falta d'hidrats de carboni vam tindre més que suficient per a disfrutar del menjar i d'una bona conversació.
     En estos sopars establir una conversació no sol resultar molt difícil perquè tots som corredors i tenim una passió en comú, la carrera a peu.

    Així que, amb la 3a etapa del “I Open summer circuit training” de Dorsal 19 acabada i amb tots els ritmes calculats, anem hi ha enfrontar-nos amb el que ens queda d'estiu i amb el més immediat que ja esta en la volta del cantó, la 4a etapa d'este “I Open summer circuit training” de Dorsal 19, que hem fet coincidir amb el V Trofeu Dorsal 19, la carrera del club com el solem denominar i que se celebrara el pròxim 2 d'agost en les 3 Llegües de Villamalea, però açò ja serà una altra història.
MITJA MARATO DE RUBIELOS DE MORA.
FOLQUES LORENTE, MAXIMO 01:21:50
Sala Ferrer, Carmen   01:34:35
Sala Gonzalez, Vicent 01:50:10   

Volta a peu al Palomar.
         

dijous, 17 de juliol de 2014

Mes informació sobre la 3a etapa.

      No tinc més remei que donar un poc més d'informació sobre la 3a etapa del “I Open summer circuit training” de Dorsal 19 ja que han sigut moltes les preguntes que m'estan fent.
     I alguna cosa molt especial posseïx este club quan les preguntes no van dirigides a tindre informació sobre el test Vameval sinó en que va ha  consistir el sopar i sobretot si hi haurà gin-tonic?.


     Naturalment, i no seré jo qui ho negue, l'alimentació és una part molt important per a tot corredor i hauria d'estar inclosa en tots els entrenaments així que l'interés dels corredors de Dorsal 19 per esta part tan fonamental de l'entrenament també és una mostra de l'amor d'este club per la carrera a peu.
     Per a tots els que estan interessats els diré que el sopar estarà basad en el porc senglar i estarà preparada per Armando, per la qual cosa anem hi ha poder comptar amb la quantitat suficient dels nutrients essencials pa què el nostre organisme es recupere després de l'esforç realitzat en l'execució del test Vameval, pues la carn de porc senglar els posseïx, com el sodi, potassi, vitamina B12, B3 i el magnesi.
     És una carn molt magra ja que no té quasi greix i la seua aportació de calories per 100 g és de 109 kcal, per tant és una carn que no engreixa molt.
     Té un elevat nombre de proteïnes d'alt valor biològic, però no té hidrats de carboni i de fibra.


     Per tant Armando li afegirà al guisat la suficient verdura i creïlles que junt amb el pa cobrirà les nostres necessitats de hidrats de carboni i de fibra. A més tots sabem l'important que és per al corredor estar ben hidratat així que anem hi ha tindre la suficient aigua i cervesa per a tots ja siga amb alcohol o sense ell.
     La 3a etapa del “I Open summer circuit training” de Dorsal 19 deuria de centrarse en el test VAMEVAL i per l'obtenció de la nostra VAM, però estic segur que es recordara pel porc senglar d'Armando. Generalment durant estos dinars o en este cas sopar el tema de conversació sol ser el motiu pel qual ens hem reunit i no el que s'esta menjant.
     Generalment com jo estic més acostumat a centrar-me a buscar, en estos sopars, un bon tema de conversació i passar el sopar xarrant, he arribat a ser indiferent a la classe de menjar que se servix i poc observador d'ell, a l'extrem que moltes vegades, si em pregunten, a penes sé dir, a les poques hores, què he sopat.
     

     Però, afortunadament no tots són com jo i a la majoria els agrada disfrutar del menjar mentres mantenen una agradable conversació ja que el menjar civilitzadament, o siga cuinant i elaborant el menjar, és una de les coses en què ens distingim de la resta dels animals.
     Considerant que passem gran part de la nostra vida menjant, i quant vital és per a la nostra existència, és interessant dedicar un poc de temps a pensar en el que mengem i com ho mengem.
     Estos sopars són un bon moment per a interessar-nos en el que estem menjant, especialment quan el porc senglar és un animal que ha viscut en estat salvatge fins fa uns dies, que ha sigut caçat i guisat perquè nosaltres puguem disfrutar d'un exquisit sopar, no sols podem i hem de menjar bé, sinó grandiosament: i en estos sopars, sobretot, la noblesa en el menjar hauria de ser el nostre objectiu. Una menjada noble és arribar hi ha tindre un coneixement el més gran possible de tot el procés d'elaboració per a així poder disfrutar més.


     Esbrinar tot el procés d'elaboració d'una menjar sense preguntar només esta al abast d'uns pocs, la majoria ens tocara preguntar a Armando per cada sabor i cada mos que no puguem identificar, serà un sopar amb molta tertúlia i amb molt de sabor, i és que no sols de carreres pot viure Dorsal 19.
     Encara que no passa cap de setmana sense que la part de “club viator” que posseïm ens envie a viatjar a qualsevol lloc de la nostra geografia, este cap de setmana hem estat en la Mitja Marató del Burg d'Osma i a Benissoda.


     Viatjar a altres llocs per a córrer és també conéixer, i el coneixement ha exigit sempre el seu temps i la seua preparació, té la seua pedagogia, la seua didàctica, les seues lliçons que ensenyar. I el Burg d'Osma com tota la Vall d'Albaida mereixen eixe xicotet esforç per a descobrir-los i admirar-los.
Un “corredor viator” no li ha d'interessar simplement arribar i córrer comportant-se com el turista a qui només li interessa arribar a un lloc sense recórrer-lo i sense tindre una trobada amb lo “humà” que tinga.

MITJA MARATO DEL BURGO DE OSMA.

SALA FERRER CARMEN                      01:29:40.
SISCAR PASTOR CARLOS                    01:34:48.
BAÑULS ORTOLA CARLOS                    01:35:28.
SALA GONZALEZ VICENT                    01:41:12.
SENDRA ALCINA TINO                      01:55:56.
FELIU SENDRA CARLOS                     01:55:57.
LLECHES SEMPERE MIGUEL ANGEL            02:02:28.

TORRE DE MIGUEL FELIPE                  02:02:29.  

NOCTURNA DE BENISSODA.

dissabte, 12 de juliol de 2014

La 3a etapa del “I Open summer circuit training” de Dorsal 19

     Ja s'acosta la 3a etapa del “I Open summer circuit training” de Dorsal 19, el divendres 18 és el dia i serà la més urbana, no eixirem de les pistes d'atletisme i tindrà també la novetat de ser la primera vespertina on anem hi ha substituir l'esmorzar pel sopar. És l'etapa del test.

     Tot test és una forma de mesurar i este ens ha de servir per a saber com entrenar i quin és el nostre estat de forma actual, que deuria tindre una continuació al setembre per a saber com anem evolucionant. De tots els test que hem realitzat el d'enguany serà el més precís i el més elaborat per al que comptarem amb l'ajuda de la informàtica per a poder controlar la seua execució el millor possible.
     El test és fàcil de realitzar ja que només consistix a córrer seguint un ritme de carrera que s'ira marcant i amb només unes senzilles explicacions no hi haurà cap problema.
     Tot test és la resposta a alguna pregunta que ens fem Que estat de forma tinc?  Que ritmes he d'entrenar?…
     Encara que per a córrer no cal realitzar cap test per a saber el nostre estat de forma, sempre resulta interessant una revisió medica per a esbrinar si tenim algun problema físic que ens impedisca córrer.
     El test que realitzarem en la 3a etapa del “I Open summer circuit training” de Dorsal 19 no ens dirà si podem córrer o no, sinó com hauríem de córrer.
     Molts pensen que això d'estos tests és una espècie d'exàmens en què hauríem de traure una bona nota o almenys no suspendre i no és així. Molts acudim amb el temor de no fer-ho bé o quedar malament davant dels nostres companys quan és tot al contrari no anem hi ha comparar-nos amb ningú si no que anem hi ha esbrinar com podem entrenar millor i així disfrutar més de la carrera a peu.
     Els exàmens solen ser un suplici per a molta gent, un martiri, que en no poques ocasions inclús arriben a aconseguir que odiem el que estem realitzant o estudiant.


     Estos tests o proves que nosaltres realitzem no són exàmens, insistisc, sinó una forma de conéixer-nos millor que ens ha de portar a córrer millor, una forma de reflexionar sobre la nostra forma d'entrenar, a preguntar-nos com podem millorar, a buscar formes noves de córrer, a dialogar amb els nostres companys de córrer, a posar sobre la taula ritmes, sèries, quilòmetres.
     No parlem de traure cap nota, parlem d'una filosofia de córrer que és l'amor al saber, principalment quan este saber posa en marxa una forma de veure la carrera a peu completament diferent que no és ni més competitiva ni més estressant.
     Quan acabem el nostre test cada un de nosaltres tindrà una idea aproximada de qual serà la seua velocitat aeròbica màxima i sabrà quins són els millors ritmes per a eixir a entrenar i les velocitats a les què podrà traure el millor profit si vol realitzar alguns canvis de ritme.
     Molts de nosaltres som molt proclius a preocupar-nos i caure en estats d'ansietat quan sabem que realitzarem algun tipus de prova, i açò afecta negativament els seus resultats. No obstant això, per a moltes altres persones, eixe mateix estat de preocupació estimula la seua adrenalina i gràcies a això aconseguixen un rendiment millor.
     La qüestió clau és per què a uns corredors els estimula competir o provar-se i a altres els paralitza. A uns, la mateixa excitació i l'interés per realitzar una bona marca en una carrera els porta a preparar-se i a entrenar amb més serietat i a altres, en canvi els assalten pensaments negatius de l'estil de “no seré capaç”, “se'm donen malament este tipus de carreres”, “no servisc per a esta distància”, etc., i eixa predisposició saboteja els seus esforços.
     És complicat, perquè moltes vegades la nostra ment venç al cos, es tracta de trobar un punt mitjà entre l'ansietat i la indiferència, perquè l'excés d'ansietat llosa l'esforç per fer-ho bé, però l'absència completa d'ansietat (en el sentit de desgana, s'entén) produïx apatia i desmotivació.
     No obstant això l'ambient alegre i festiu de la 3a etapa del “I Open summer circuit training” de Dorsal 19 ens ajudara a realitzar millor el test.
     Serà el divendres que ve, la duració del test no sobrepassara els 20 minuts pel que podríem començar a les 20,30 hores i així poder començar a sopar sobre les 22,00 hores.


     És important saber quants serem per al sopar, per a tindre preparat el menjar i sobretot les cadires, perquè el sopar serà en les mateixes pistes d'atletisme i és necessari traslladar fins allí tot el material.
     Per a participar en el test de la 3a etapa del “I Open summer circuit training” de Dorsal 19 només cal presentar-se amb roba de córrer.

     Hi haurà dutxa i vestuari en les mateixes pistes.

dimecres, 9 de juliol de 2014

La 2a etapa, acabada.

     Hem acabat la 2a etapa del “I Open summer circuit training” de Dorsal 19 on la naturalesa quasi salvatge ha sigut la protagonista junt amb l'ambient festiu que ha rodejat tot el matí, hem corregut en diversos grups que s'han anat formant segons la condició física de cada corredor, són grups naturals que es formen sense donar-nos compte.


     Els que es van estudiar el circuit en el blog s'hauran portat una sorpresa al comprovar que no ha sigut un circuit circular a la Marjal Pego-Oliva el que hem realitzat i és que la marjal té els seus canvis quasi diàriament.
     Després de passar la passarel·la per a anar a buscar la Séquia Vella dels Racons teníem el camí inundat, ja siga perquè la Séquia enviava aigua a la partida de Joncs Llarges o al revés, no ho vaig veure clar, però la qüestió era que hem hagut de variar el circuit.  Així ha sigut com hem tingut la sort de veure perfectament els arrossars de les partides de Joncs Llarges i de Segamans, ha sigut un canvi d'ultima hora que ens recorda com va ser de complicat el poder portar la III Mitja Marató “Vila de Pego” a la Marjal perquè el que hui esta sec demà pot estar inundat i al revés.


     Com totes estes eixides esta també ha sigut alegre i relaxada, amb ritmes adequats a totes les característiques i amb dos finals, el primer amb una bona recuperació de les cames en el Blau del Carapatar i la segona amb un bon esmorzar que ens ha servit per a recuperar forces i afegir ànims per a la següent etapa d'este “I Open summer circuit training” de Dorsal 19.
     En estos entrenaments és fonamental triar bé el grup en què anem hi ha realitzar tot el recorregut perquè en cas contrari, el que ha de ser un divertid matí es pot convertir en una acalorador matí de carrera a peu.
     Sempre hi ha un moment en què hem de triar el grup i el ritme, no és possible viure sense haver de triar, el nostre estat de forma ens deuria portar a triar el ritme que es presente com més còmode i més divertit. A vegades en estos entrenaments és qüestió de segons l'optar per este o per aquell ritme.
     Resulta clar que no pot ser igualment gratificant un ritme que ens pot portar a l'esgotament o aquell altre més còmode que ens porte al gaudi d'una bona conversació i hi ha admirar el paisatge.


     En esta etapa hem triat bé, els que volien ritmes ràpids han trobat el seu grup així com els més tranquils i quasi tots hem trobat el nostre lloc en un matí calorós que la humitat de la Marjal Pego-Oliva s'ha encarregat d'elevar i fer-nos suar més del que haguérem volgut, però és el que té l'estiu que el millor sol estar en la solució que trobem per a recuperar-nos.
     Però tot no ha sigut en Dorsal 19 la “I Open summer circuit training” de Dorsal 19, el dissabte vam estar corrent uns en la platja de Miramar i altres a Montaverner, carreres on la calor a sigut el protagonista com ho serà durant tot l'estiu.
     Cada corredor està obert a un número quasi infinit de carreres a què acudir. A vegades sent angoixa al veure davant de si tantes possibilitats. Té por de triar malament, a equivocar-se. Acudir el dissabte a una carrera? O Acudir el diumenge a l'entrenament en grup?


     El món de la carrera a peu apareix, així, summament confús. Un tria una carrera i després plora per la seua falta de previsió al trobar-la massa dura. Un altre comença un pla d'entrenament i en dos setmanes camina ofegat perquè no li quadren bé les carreres del cap de setmana.
     Com a corredors que no estem davall cap disciplina de club i tenim llibertat per a triar, els nostres horitzons són immensos. Sorgix llavors la pregunta clau: on anar els caps de setmana? El nostre cap i el nostre cor han de treballar junts a l'hora de buscar la resposta.
     L'elecció serà bona si ens porta a mantindre el nostre objectiu principal d'entrenament. L'elecció serà nefasta si ens obliga a realitzar entrenaments que s'aparten del nostre estat de forma actual.
     Tots podem encertar en l'elecció. Basta de mirar el nostre estat de forma actual, veure el nostre entrenament i orientar-lo cap a les activitats del cap de setmana.


     Ara se'ns presenten varis caps de setmana en què haurem de triar, tenim la 3a etapa del “I Open summer circuit training” de Dorsal 19 que encara que la celebrarem el divendres 18 i la recuperació serà amb un sopar en les mateixes pistes d'atletisme és una opció que cal prendre, perquè pot modificar tot el plantejament que poguérem tindre per al cap de setmana.      Un altre cap de setmana que ens obliga a prendre prompte una decisió és la carrera del club, el V Trofeu Dorsal 19 que esta vegada l'anem hi ha celebrar en Villamalea el dia 2 d'agost i al que cal apuntar-se per a tindre ben controlat ja siga l'autobús o la inscripció a la carrera de les 3 Llegües de Villamalea com per a la reserva en el restaurant.

Montaverner

Miramar

     Com veieu dos caps de setmana en què haurem de prendre decisions i que haurem de notificar pel mitjà que millor ens vinga, acudir a la 3a etapa del “I Open summer circuit training” de Dorsal 19 només serà necessari avisar si ens quedem a sopar per a tindre'l previst.

dijous, 3 de juliol de 2014

Dorsal 19 "club viator"

     El diumenge que ve ens enfrontarem a la 2a etapa del “I Open summer circuit training” de Dorsal 19, una part d'eixe projecte que ens hem inventat en Dorsal 19 per a passar l'estiu corrent i entrenant.
     La Marjal Pego-Oliva serà la protagonista i és que un club de corredors ha d'estar en tot moment immers en algun projecte com el deuen tindre també els seus integrants, és bo per a tot corredor estar ficat en algun propòsit, algun pla, estar preparant alguna cosa, estar en moviment i això Dorsal 19 ho porta, curiosament ben gravat.
     La idea del “homo viator” és molt antiga, l'home viatger, sempre de camí cap a alguna part. Nosaltres podem ser el “corredor viator” sempre ficat en algun projecte, algun circuit de carreres, algun pla d'entrenament, sempre imaginant on, com i quan anar a córrer.


     Dorsal 19 és un “club viator” i no sols per que curiosament es vista amb la marca de material esportiu del mateix nom sinó perquè sempre li agrada estar ficat en algun projecte, sempre li agrada estar caminant cap a alguna part, sempre en moviment siga quina siga l'època de l'any.
     Esta forma de ser obliga a posar en el primer pla la imaginació.
     Però hi ha més: Dorsal 19 esta format per corredors i cada corredor és sempre individual, únic, irreductible; és cert que esta dins de Dorsal 19 però cada un d'ells projecta i intenta realitzar els seus projectes i buscar les seues metes, i ací residix el fonament de l'estructura projectiva d'un club.


     Hi ha certament un projecte principal, més o menys clar i articulat, que es va descobrint tots els anys, que s'articula en diverses trajectòries el destí dels quals sempre acaba en organitzar la Volta a Peu; però hi ha un poc més, que se sol passar per alt: sempre m'ha interessat també el dia a dia, eixe projecte que comença i acaba cada dia. Organitzar la Volta a Peu, preparar una marató o alguna carrera en concret és important però també ho són els entrenaments i les carreres diàries.
     Els projectes a llarg termini estan molt bé però els diaris, els que comencem i acabem tots els dies tenen una gran importància.
     Quasi tots els dies quan eixim a córrer comencem un xicotet projecte, cada dia, una vegada i una altra, i l'acabem encara que siga provisionalment, el renovem diverses vegades a la setmana, durant la majoria de dies de cada mes i quasi tres-centes vegades en un any, eixe xicotet projecte diari d'eixir a córrer és inseparable del corredor.
     Si, el corredor és viu i recorda la seua condició personal i cada dia es desperta a un entrenament, a un projecte, a una expectativa que, pot i ha de ser, una esperança a millorar. Però es desperta cada dia, no ho oblidem, a un entrenament o a una carrera que li pot eixir bé o li pot eixir malament, es desperta també a l'expectativa d'entrenaments insegurs.


     Esta és la realitat elemental del corredor, que té molt diversos graus d'intensitat i així van hi ha ser també eixos grans projectes que tots tenim com a corredors o com a club. D'eixa expectativa de cada matí, d'eixa anticipació imaginativa de la jornada que comença, del que s'espera d'ella, depén el que serà el gran projecte que tots tenim.
     El projecte quotidià és el més important, la clau de tots els altres. Tem que a penes es pense en ell, que no se li'l tinga en compte. En eixos entrenaments en grup, en eixes etapes del “I Open summer circuit training” de Dorsal 19, en eixes xicotetes eixides per a entrenar i esmorzar en això consistix la riquesa de la carrera a peu i la qualitat d'un club més que la celebració de grans projectes i esdeveniments.
     A l'eixir a córrer, ens trobem tots els dies amb el nostre estat de forma, amb el nostre nivell, el de la nostra edat, i açò és decisiu. Amb tots els nostres grans projectes per davant, encara que ens podem lesionar i no puguem complir-los, i ho sabem, però comptem que no serà així i continuem, sempre el projecte.
     Es manifesta ací el misteri del corredor, la impossibilitat de descansar. Hi ha un ardor secret que l'impulsa permanentment cap a algo nou. Ser corredor significa no detindre's, no descansar, tindre sempre alguna cosa que fer, estar en busca de algo, viure. És un do i una tasca.


     Quan eixim a córrer sempre tenim un motiu, sempre per alguna cosa, sempre per a aconseguir alguna cosa que ara no tenim i sempre amb l'esperança d'aconseguir-ho.
     Per tant, el corredor es revela com un ser que està fonamentalment orientat cap al futur, és un ser d'esperança. Inclús on tota esperança pareguera ser impossible. El corredor sempre està per fer. I com tot ser humà també està en camí: és el «homo viator».