Llavors, sí, val la pena tot l'esforç...

     Com ha estat la XXXII Volta a Peu a Pego? Com! Bé. Diuen la majoria amb què hem parlat i ens han contat les seues sensacions. Bé la zona de meta, l'avituallament i el circuit, en conjunt ha estat bé. Qüestió de gustos.

     Saludem primer a tots els que d'alguna manera han participat en la XXXII Volta a Peu a Pego. Mai s'arribarà a realitzar la carrera perfecta, és veritat, i per això no ha de confondre's l'ideal de buscar la pròpia millora amb un malaltís afany perfeccionista.

     Molt pocs han sigut els comentaris negatius que hem sentit i estos els hem sentit dins de les nostres xarrades per a conéixer com havia estat la carrera.

     Els corredors han arribat, han corregut, han disfrutat i s'han anat contents amb la XXXII Volta a Peu a Pego, però, i nosaltres que ens hem quedat Quina és la sensació amb què ens hem quedat? Quina és la nostra opinió?

     La millora que hem comprovat en el circuit, l'excel·lent zona de meta, el bon avituallament i el bon ambient amb què ens hem trobat amb la banda de música i la clandestina, han sigut suficients perquè Dorsal 19 se senta igual de satisfet que els corredors? A simple vista si.

     La millora del circuit ens ha portat a tindre molta més distància entre els seus extrems, amb molts més encreuaments, amb moltes més zones on estava prohibit aparcar en resum amb molt més que controlar i molt més treball. Hi ha valgut la pena l'esforç?

     L'excel·lent zona de meta amb tota la seua decoració i amb tot el seu gran muntatge ha sigut possible per les moltes hores dedicades a muntar i desmostar. Compensa tant d'esforç?

     L'entrega de dorsals sense problemes, el vestuari, la preparació i entrega de trofeus, la bona locució en megafonia tot això fruit d'hores de preparació Ens deixa satisfets?

     El buscar i comptar amb l'ajuda importantíssima del club Botamargens, del Centre Excursionista de Pego i de la Falla la Font dels quals hem rebut una ajuda i col·laboració valuosíssima que sense cap dubte hem de tornar i si és possible amb el mateix entusiasme que ells ens han aportat. És interessant?

     La tasca de millorar la Volta a Peu no ha d'afrontar-se com una cosa crispada, angoixósa o estressant. Ha de ser un empenyorament continu, que s'aborda any rere any amb ànim seré, de manera cordial i amb esperit esportiu, sabent les dificultats amb què ens enfrontarem i la importància radical de la constància en eixe propòsit.

     Cada any la Volta a Peu a Pego és un poc millor a l'anterior i cada any ens costa un poc més organitzar-la, cada millora comporta un poc més de col·laboradors i un poc més de treball perquè ens succeïx igual que amb les marques, que cada millora ve acompanyada de més entrenament o d'un entrenament millor.

     Podríem ara anar enumerant els grans números de la carrera però no aconseguiríem retratar la importància ni la magnitud de tota la festa i l'espectacle que es va poder viure dissabte passat en el passeig Cervantes, sens dubte un gran festa de la carrera a peu que té també un gran preu humà Interessa?

     Arriscar-se és part de la mateixa vida. Tot el que fem va acompanyat d'algun perill, desgast i cansament, encara que siga o parega molt xicotet.

     És veritat que un port és el lloc més segur per a un barco però els barcos estan fets per a eixir ha navegar al mar i es en les tempestats on el barco mostra realment el seu vàlua, és veritat que no mor d'accident qui decidix viure tancat i segur en sa casa, sense moure's. Però patix un desgast distint, tal vegada inconscient, en les seues cèl·lules, en el seu cor, en la seua ment. La seua inactivitat no és riquesa, sinó empobriment. El seu egoisme no conserva res. El temps passa i no perdona. El desgast és la llei de l'existència.

     Per molts dubtes i desgast que li procure a Dorsal 19 l'organització de la Volta a peu ell no fer-ho seria perdre sempre, la Volta a peu és un continu joc de sorpreses en què sempre ens estarem arriscant, però sempre cap al bo. Dorsal 19 patix en molts aspectes cada vegada que organitza la Volta a peu però amb això entrem en el món dels verdaders clubs de corredors en el grup dels clubs que corren i faciliten el córrer.

     Descobrim llavors que val la pena deixar de costat el plaer d'unes vesprades de descans per a anar a muntar una carrera com la XXXII Volta a Peu a Pego, només queda el que hàgem realitzat amb il·lusió. Es pot tindre una antiguitat de 80 anys sense sentit. El que importa és no deixar-se portar per la inactivitat, sinó difondre la carrera a peu que dura el que dura el record de tots aquells a què hem acostat a este bell esport.

     Llavors, sí, val la pena tot l'esforç...