divendres, 30 de maig de 2014

No estem dormits

     De bo podem valorar el passat cap de setmana, vam tindre de tot, bo sopar, bons esmorzars, bona carrera a Ondara i bon entrenament en el Gran Fons de Murla, en fi un bon cap de setmana.
     En l'aspecte negatiu només podem col·locar la lleugera baixada en la classificació general de clubs del Circuit a Peu a la Marina, descendir un lloc no és preocupant si aconseguim mantindre'ns en el lloc 13.


     L'entrenament del diumenge ja és un xicotet pas cap a la marató de València i encara que puga paréixer que falta molt, la marató de València ja esta en marxa. Molts són els motius que ens porten hi ha començar a entrenar així com molts són els motius pels quals ens decidim a preparar i córrer una marató.
     Participar en una marató només per córrer? Un no participa en una marató només perquè corre, sinó perquè vol córrer, és a dir, un no pot ficar-se en un entrenament tan llarg i complicat amb el pensament que ara li agrada córrer i que córrer és una cosa passatgera i que es pot acabar, sinó que amb una ferma voluntat pot decidir córrer i entrenar sempre i passe el que passe.
     La raó d'acudir a una marató no és córrer, sinó voler córrer. Córrer és una premissa necessària, però no suficient. No em compromet amb una marató perquè córrec, sinó per a córrer, per això córrer és important però més ho és voler córrer.
     Qui no ha pensat en això, val més que no se enfronte amb la marató, perquè, no està convertint-se en maratonià i participar en una marató per a no convertir-se en maratonià és un contrasentit. Així doncs: no vaig a la marató perquè córrec, sinó perquè correré.


     Esta entrega del maratonià amb la carrera a peu no té límits, perquè siga real: córrer és per sempre. Així són els maratonians: per sempre. No caduquen. Un dia deixaran de córrer, és cert, encara que jo crec que continuaran sent maratonians per a tota la vida.
     Algunes circumstàncies poden ser molt dures, la marató pot arribar a ser difícil, però això no és motiu per a dir: “sóc maratonià mentres puga córrer… i realitzar bones marques” perquè llavors ja no som verdaders maratonians, perque triem primer les marques al gaudir d'una bona marató. Ja no busquem el repte dels 42195 metres sinó el nostre èxit personal.
     Encabotar-se en la pròpia marca és bitllet segur a la frustració i a l'avorriment, la carrera a peu és per a divertir-se, i així de rebot ens trobem feliços. Un altre efecte de buscar sempre la bona marca és el victimisme, tot és motiu de queixa que al final sembra amargor, i provoca rebuig de tot allò que s'ha relacionat amb la carrera a peu. En canvi, quan preparem una marató pel simple plaer de córrer, hi ha bon humor, una purna que inventa sempre formes de contagiar als altres.

Ondara.
     En fi, un poc de sermó maratonià m'ha eixit però és necessari ara que ja hem començat hi ha realitzar alguna sèrie que una altra i podem sentir que estem un poc pressionats pels ritmes i per tots els quilòmetres que se'ns vénen damunt, però tranquils l'important ara és realitzar l'entrenament encara que siga un poc més lent i un poc més curt.
     I, vaig hi ha dir més, quasi més important que complir el ritme de les sèries és realitzar bé les recuperacions entre elles.
     La recuperació representa una part essencial i pot determinar una part essencial de la càrrega que apliquem a tota la sessió d'entrenament. L'altre dia mentres em mostraven els temps d'unes sèries, jo, només buscava com es van realitzar les recuperacions, perquè en les recuperacions es pot veure l'estat de forma.
     Podem decidir realitzar una recuperació llarga i a un ritme sostingut que vaja des d'un ritme molt lent o un ritme un poc més lent que el de la marató o inclús el de marató, podem triar una recuperació curta però a un ritme molt lent que els entesos denominen “souplesse” que ve a correspondre a un ritme d'un minut més lent que el de la carrera lenta. I encara que parega mentida només de variar la recuperació podem estar entrenant una faceta o una altra. 
     Això si, un aspecte essencial és que la recuperació d'un maratonià sempre ha de ser corrent. Ací no deuríem tindre dubtes: un corredor no deu mai caminar, perquè és un corredor i deu sempre córrer. Quan participem en una carrera no hauríem d'arribar mai a una situació en què haguérem de deixar de córrer. Caminar implica una circumstància molt crítica: un error en la tàctica que haja fet que se'ns acumule molt acide làctic en els músculs o ens hem quedat sense les nostres fonts d'energia. El mateix és per a un entrenament de sèries, al final de cada sèrie es deu sempre continuar corrent, independentment del ritme de la sèrie.
     Si el desig de parar-se i caminar és molt gran, devem resistir la temptació, sobretot açò ens succeïx en carrera. Quan estem molt cansats i sentim que hem arribat al límit, estrenyem les dents per a no abaixar el ritme i evitar que ens avancen, o resistim per a no perdre la possibilitat de realitzar una bona marca. En carrera moltes vegades l'esforç és màxim i arribem al limite de les nostres possibilitats, però no ens parem, per l'estimul que representa estar en plena competició.


     Quan estem realitzant un entrenament amb sèries i recuperacions entre elles l'esforç no ha de ser mai tan fort que ens sentíem amb la necessitat parar-nos i si fóra així és perquè les sèries són massa ràpides.
    Però bo, hui vaig hi hi ha deixar-ho ací perquè se'ns hi ha passat una setmana, i ja són moltes, sense donar-nos compte i moltes coses es queden en el teclat perquè els costa eixir a la llum de la pantalla. No ixen les lletres que ens diuen que la setmana que ve ja tindrem els xandalls i les camisetes de competició, no es veu en les entrades del blog que les gales a què acudirem estan en marxa, no llegim que la carrera del club contínua amb la seua tranquil·la preparació i que els llocs dels tres primers de Dorsal 19 en el Circuit de la Marina s'esta decidint i que els seus trofeus s'entregaran en la Gala de l'Ajuntament de Pego, tampoc se'ns diu res que enguany ens toca per torn l'encarregar-nos de la barra de la Gala, tampoc s'informa que el calendari per als entrenaments dels diumenges d'este estiu esta pràcticament acabat.

     Però és que de tot açò és del que parlem i discutim quan ens reunim els divendres en les pistes d'atletisme de les 20,00 a les 21,30, de tot açò és del que parlem i discutim, els que poden respirar, en els entrenaments del diumenge i en els esmorzars que van a continuació, en fi, estem en moviment continu encara que puga paréixer que estiguem dormits.

divendres, 23 de maig de 2014

Ja s'acosta l'estiu

     Van passant els dies i ja hem deixat arrere una bona part del Circuit a peu de la Marina Alta, després de la carrera de Pego i quasi sense donar-nos compta Teulada i el El Verger són ja història.


     El Verger ens ha deixat la millor puntuació de Dorsal 19 en tot el circuit el que ens porta a pujar fins a la posició 12 i la lluita per estar un any més entre els 15 primers contínua, s'espera dura ja que en les ultimes carreres cap club es relaxa.
     D'altra banda, el club continua preparant este estiu amb renovada il·lusió i entusiasme.
     Estem esperant tindre cap a dins d'uns dies les reposicions de les camisetes i xandalls, així com les noves camisetes de competició de mànega curta, a més estem preparant l'assistència a dos gales, la del Circuit a la Marina i la del M.I. Ajuntament de Pego així com el viatge a la carrera del club que enguany és en les 3 Llegües de Villamalea.

     Hem començat a realitzar també els primers quilòmetres de l'entrenament per a la marató de València, la qual cosa ens obligara hi ha realitzar alguna prova al juny per a saber com estem de forma i així mateix efectuar alguns entrenaments en grup per a anar veient com estem d'animats.
     Preparem les eixides clàssiques de tots els estius, a saber el circuit de la Vall d'Alcala i la via verda de la Reprimisca-la fins a Lorcha, Murla-Petracos, Vall d'Ebo, platja Riuet i el circuit del Grau i continuem buscant algun circuit nou que siga bonic i que no este molt lluny de Pego per a així ampliar la nostra oferta.
     L'estiu ens dóna l'oportunitat de realitzar totes estes activitats perquè els dies són llargs i encara que la calor ens limita sempre trobem les hores adequades per a poder esmorzar o sopar després.
     Segurament d'ací a uns dies ja començaran els reportatges en totes les revistes recordant-nos com córrer amb calor, tipus de roba, com hidratar-nos, que hora del dia és millor entrenar, en fi, els mateixos consells de tots els anys i que deuríem recordar i fer cas.


     Nosaltres sabem pels molts anys que estem vivint en la Marina Alta que els estius són calorosos i hauríem de tindre l'experiència suficient per a poder assimilar bé la calor.

     L'estiu ens espera i nosaltres el rebrem preparats per a realitzar molts quilòmetres.

dissabte, 17 de maig de 2014

La XXXII Volta a Peu a Pego va ser completa

     Encara que puga paréixer el contrari, per l'entrada anterior, el més important en totes les carreres populars solen ser els corredors populars i a ells estan dedicats tots els esforços que es realitzen i en la XXXII Volta a Peu a Pego cada un d'ells ha sigut el primer per a Dorsal 19.


    Saludem abans a tots els que van triar passar una vesprada de dissabte en la XXXII Volta a Peu a Pego.
    Shakespeare en la seua famosa obra “Hamlet” posa en boca del seu protagonista una pregunta fonamental. “Què és l'home, si el principal bé i l'interés de la seua vida consistira tan sols a dormir i menjar?”. I es contesta a continuació: “Una bèstia, res més”.
    Doncs bé, nosaltres i tots els que es van acostar a Pego triem córrer com una part de la nostra vida i una part que per a molts és molt important, triem córrer per a fer un poc més que dormir i menjar. Esta és una premissa que ens ha de portar a comprendre la nostra naturalesa. Compartim amb la resta dels hòmens totes les alegries i totes les penes que ens porta la nostra vida però per unes hores al dia els nostres objectius canvien i ens llancem ha córrer buscant unes metes que ens han d'ajudar a viure millor i tindre una millor qualitat de vida.

     Stephen Paterson i Mª Isabel Ferrer van ser els guanyadors de la XXXII Volta a Peu a Pego. A ells els correspon quedar en la història com els representants de tots els corredors que van participar, quan es recorde la carrera del 2014 ells seran la punta d'eixe immens iceberg de corredors que van formar un gran escamot que òmpli per unes hores de colorit els carrers de Pego.
   Stephen i Mª Isabel són només la part visible d'un gran cos de corredors que va desenrotllant-se i que cada vegada és més gran i nombrós, sense les dos parts no existirien les carreres. Són inseparables, així com no es pot separar un cap d'un cos viu. No pot concebre's uns guanyadors sense la massa anònima de corredors que participen.

     Els guanyadors són un element de la carrera però no són la totalitat de la carrera. En un gran error estan els que confonen la qualitat dels guanyadors amb la qualitat de la carrera, sinó que són un element més d'està. Així com Paris no és la totalitat de França sinó només una part d'esta. I si bé és cert que Paris és part essencial i principal de França, és també cert que França és més gran que Paris. Hi ha altres àrees, ciutats i províncies a França a més de Paris. El mateix passa en la carreres. Els guanyadors són part essencial i principal però no són la totalitat.

    Tenim també a Máximo Folques i Rosa Bolta com els més alts representants de tots els corredors pegolins, ells van ser els primers a creuar la meta i representen a tots els corredors de Pego que van poder córrer en els seus carrers i amb el seu públic.
   Sens dubte a Dorsal 19 li agradaria que tots els corredors fossen iguals i rebreren els mateixos afalacs però al dispensar desigualment els reconeixements per les seues diferències açò fa que eixa mateixa diferència resulte en major bellesa i perfecció de la carrera. Així com el cos humà reunix en la seua unitat membres diversos, del propi mode la carrera es considera com formada amb diferents tipus de corredors i el cuidat de tots ells és el que fa que una carrera siga millor.

     Per això ens hem preocupat igual pels primers com dels últims, hem intentat cuidar igual els nostres braços com les nostres cames, als senior com als veterans, als benjamins com als juvenils perquè si ens falta un peu continuaríem caminant però coixos.
     Per això mateix els guanyadors de cada categoria són importants per que són part d'eixe gran cos que formem tots els participants en una carrera.
     Per cert, Quin és el nom de l'últim corredor que creua la meta? Algú el sap? Quants s'han interessat a saber-ho? Perquè la XXXII Volta a Peu a Pego ha tingut a bons corredors en els primers llocs però a uns grans corredors en els seus últims llocs, no són possiblement -com la cervesa- els millors, són segur els més grans de tota la XXXII Volta a Peu a Pego, per les seues marques, perque sense ells la carrera a peu a Pego no seria el que hui és, la Volta a Peu a Pego no seria, Dorsal 19 seria una quimera i la marató un impossible.

Podria ser, però no és un muntatge.
     Poques vegades en una carrera podem dir que els últims podrien ser perfectament els primers.

     Una XXXII Volta a Peu a Pego que si no va ser perfecta si que va ser completa.  

dissabte, 10 de maig de 2014

Llavors, sí, val la pena tot l'esforç...

     Com ha estat la XXXII Volta a Peu a Pego? Com! Bé. Diuen la majoria amb què hem parlat i ens han contat les seues sensacions. Bé la zona de meta, l'avituallament i el circuit, en conjunt ha estat bé. Qüestió de gustos.

     Saludem primer a tots els que d'alguna manera han participat en la XXXII Volta a Peu a Pego. Mai s'arribarà a realitzar la carrera perfecta, és veritat, i per això no ha de confondre's l'ideal de buscar la pròpia millora amb un malaltís afany perfeccionista.
     Molt pocs han sigut els comentaris negatius que hem sentit i estos els hem sentit dins de les nostres xarrades per a conéixer com havia estat la carrera.
     Els corredors han arribat, han corregut, han disfrutat i s'han anat contents amb la XXXII Volta a Peu a Pego, però, i nosaltres que ens hem quedat Quina és la sensació amb què ens hem quedat? Quina és la nostra opinió?

     La millora que hem comprovat en el circuit, l'excel·lent zona de meta, el bon avituallament i el bon ambient amb què ens hem trobat amb la banda de música i la clandestina, han sigut suficients perquè Dorsal 19 se senta igual de satisfet que els corredors? A simple vista si.
     La millora del circuit ens ha portat a tindre molta més distància entre els seus extrems, amb molts més encreuaments, amb moltes més zones on estava prohibit aparcar en resum amb molt més que controlar i molt més treball. Hi ha valgut la pena l'esforç?
     L'excel·lent zona de meta amb tota la seua decoració i amb tot el seu gran muntatge ha sigut possible per les moltes hores dedicades a muntar i desmostar. Compensa tant d'esforç?


     L'entrega de dorsals sense problemes, el vestuari, la preparació i entrega de trofeus, la bona locució en megafonia tot això fruit d'hores de preparació Ens deixa satisfets?
     El buscar i comptar amb l'ajuda importantíssima del club Botamargens, del Centre Excursionista de Pego i de la Falla la Font dels quals hem rebut una ajuda i col·laboració valuosíssima que sense cap dubte hem de tornar i si és possible amb el mateix entusiasme que ells ens han aportat. És interessant?
     La tasca de millorar la Volta a Peu no ha d'afrontar-se com una cosa crispada, angoixósa o estressant. Ha de ser un empenyorament continu, que s'aborda any rere any amb ànim seré, de manera cordial i amb esperit esportiu, sabent les dificultats amb què ens enfrontarem i la importància radical de la constància en eixe propòsit.



     Cada any la Volta a Peu a Pego és un poc millor a l'anterior i cada any ens costa un poc més organitzar-la, cada millora comporta un poc més de col·laboradors i un poc més de treball perquè ens succeïx igual que amb les marques, que cada millora ve acompanyada de més entrenament o d'un entrenament millor.
     Podríem ara anar enumerant els grans números de la carrera però no aconseguiríem retratar la importància ni la magnitud de tota la festa i l'espectacle que es va poder viure dissabte passat en el passeig Cervantes, sens dubte un gran festa de la carrera a peu que té també un gran preu humà Interessa?



     Arriscar-se és part de la mateixa vida. Tot el que fem va acompanyat d'algun perill, desgast i cansament, encara que siga o parega molt xicotet.
     És veritat que un port és el lloc més segur per a un barco però els barcos estan fets per a eixir ha navegar al mar i es en les tempestats on el barco mostra realment el seu vàlua, és veritat que no mor d'accident qui decidix viure tancat i segur en sa casa, sense moure's. Però patix un desgast distint, tal vegada inconscient, en les seues cèl·lules, en el seu cor, en la seua ment. La seua inactivitat no és riquesa, sinó empobriment. El seu egoisme no conserva res. El temps passa i no perdona. El desgast és la llei de l'existència.


     Per molts dubtes i desgast que li procure a Dorsal 19 l'organització de la Volta a peu ell no fer-ho seria perdre sempre, la Volta a peu és un continu joc de sorpreses en què sempre ens estarem arriscant, però sempre cap al bo. Dorsal 19 patix en molts aspectes cada vegada que organitza la Volta a peu però amb això entrem en el món dels verdaders clubs de corredors en el grup dels clubs que corren i faciliten el córrer.


     Descobrim llavors que val la pena deixar de costat el plaer d'unes vesprades de descans per a anar a muntar una carrera com la XXXII Volta a Peu a Pego, només queda el que hàgem realitzat amb il·lusió. Es pot tindre una antiguitat de 80 anys sense sentit. El que importa és no deixar-se portar per la inactivitat, sinó difondre la carrera a peu que dura el que dura el record de tots aquells a què hem acostat a este bell esport.
     Llavors, sí, val la pena tot l'esforç...

divendres, 2 de maig de 2014

S'està acabant la preparació de la Volta a Peu!

     Feia temps que en este blog no donàvem una primícia. Hui, el blog de Dorsal 19 s'enorgullix de presentar els seus lectors una cosa que sorprendrà a molts. I no és una notícia intranscendent, cotilla o morbosa, a l'estil de les del periodisme fem. Es tracta de una cosa fonamental per a la vida de molts lectors i per a la meua pròpia.


     Ací va la bomba: S'està acabant la preparació de la Volta a Peu! El que fa un any a l'acabar la XXXI Volta a Peu pareixia etern, no ho era. Este temps de preparatius està a punt d'acabar.
     Dimarts passat vam assistir a Ràdio Pego, on vam realitzar una xicoteta presentació a tot Pego del que serà la XXXII Volta a Peu, vam donar un xicotet pas més que ens acosta al 3 de maig, analitzant alguns moments crucials de l'organització de la carrera i vam analitzar els diferents esforços que es realitzen per part de l'Ajuntament, de Dorsal 19, la col·laboració que ens donen grups tan diferents com la Policia Local, la Banda de Música, la Falla la Font, Acció Urgent, la Colla la Clandestina, el Centre Excursionista de Pego, el club de córrer Botamargens de Forna, Protecció Civil del Verger i alguns més que ara se m'obliden i que formen tota l'organització de la Volta a Peu.

     Se'ns acaben els dies de preparació i de tants dolors de cap perquè tot isca bé i a pesar de tot hi ha una cosa que hem de recordar una vegada i una altra: No se'ns ha promés l'èxit. Ningú ens assegura que tot eixirà bé. Ni tan sols quan les nostres intencions són bones i els nostres fins molt saludables. Se'ns ha promés treball i se'ns ha promés l'orgull i la satisfacció de tindre un any més a Pego una Volta a Peu, però no l'èxit.
     Creure que mereixem l'èxit perquè ens hem esforçat molt, perquè tenim bona intenció o perquè ens dediquem a una cosa bona, és, en realitat, un xicotet error. Lluny de nosaltres eixe engany. En el millor dels casos, hem fet el que havíem de fer.
     Demà, carrera a peu a Pego per a uns serà un èxit per a altres no tant però per a Dorsal 19 haurà sigut haver complit una necessitat, haver complit amb una obligació; la necessitat de oferir a tots els corredors l'oportunitat de córrer pels carrers de Pego i l'obligació de tornar a tots els clubs que ens organitzen carreres tots els caps de setmana una part de l'esforç que realitzen.

     El dissabte a la vesprada ja sabeu al passeig Cervantes ha córrer però si eres dels que no practiques el nostre esport acudix i coneixeràs una nova forma saludable d'entendre la vida i si t'agrada la fotografia tindràs milers de possibilitats de realitzar la teua afició i de pas podràs participar en el concurs de fotografia esportiva que organitza la regidoria d'esports i les bases de la qual podràs trobar en WWW.PEGO.ORG.