Una setmana donant sospirs, sospirant

     Se'ns ha passat la setmana en un sospir, però no em referisc a eixe espai de temps brevíssim amb què donem a entendre que el temps vola. Si no a eixa aspiració forta i prolongada seguida d'una espiració, acompanyada a vegades d'un gemec i que sol denotar pena, ànsia o desig.

     Saludem abans a tots els maratonians que esperen la Marató de València.

     Per tant si, una setmana donant sospirs, sospirant. Eixos sospirs de voler alguna cosa o a algú intensament. Sospir per la marató de València. Sospir per les marques de la Mitja de Gandia. Tota la setmana agafant aire per al que ens espera el diumenge 17.

     I la veritat, no caldria preocupar-se perquè la Mitja Marató de Gandia ens indica que estem en el bon camí.

     Vint corredors, tots contents, amb la millor i pitjor marca que tornen a canviar, els maratonians satisfets amb el seu test i els principiants amb l'alegria de saber que han començat un camí que els ha de portar a veure d'una altra manera la carrera a peu.

      A estes altures quasi tots ja haurem vist la llista de corredors de Dorsal 19 a Gandia i les seues marques així que només ens queda fer menció del principi i del final d'eixa llarga llista.

     

     Al principi de la llista la millor marca de la temporada, una altra vegada Máximo torna a meravellar-nos amb eixa hora i quinze minuts que el deixa en un lloc perfecte per a afrontar la marató de València amb totes les garanties, la seua marca serà el més esperat en Dorsal 19 el 17 de novembre.

     En l'últim lloc de la llista, la pitjor marca de la temporada, amb més de dos hores.

     I que no presagia una bona marató per a Tony, a qui em costa reconéixer perquè el vaig trobar amb més quilos, més alt i faltat d'eixe somriure picardiós que tant el caracteritza i és que els grans esforços i l'esgotament li canvien la cara a qualsevol, se li presenta una marató de València molt complicada.

     No m'agradaria oblidar-me de Juan Francisco, de Pep, de Tino ni de Felipe que amb la seua primera Mitja Marató deuen estar sospirant ja per la següent en què sabran aprofitar l'experiència de Gandia i segur veuran millorades no sols les seues marques sinó el seu entusiasme per les Mitges Maratons.

     Ens espera una gran setmana, l'última, l'últim sospir, però, no eixe sospir de l'home al morir, sinó, el que ens indica el fi de l'entrenament i la rematada d'una preparació que devem cuidar fins al final.

Últims consells

     Serà quasi segur que alguns d'estos consells ja els sabrem però és important repassar-los, a pocs dies de la marató és necessari recordar-los, en definitiva és el “entrenament invisible” que ens donarà la millor condició per al diumenge i que no hàgem de desperdiciar per alguna tonteria tants mesos d'entrenaments.

Començarem pel dijous.

     De bon matí ja començarem a pensar en marató i ho farem augmentant els carbohidratos (pa, cereals, dolços sense crema…) però sense exagerar. Al mateix temps cal reduir l'entrenament en quilòmetres i en ritme, ara només cal mantindre relaxada i solta la musculatura de les cames, ja no podem millorar en res la nostra forma.

     Una altra qüestió sera en què quantitat, pues amb mitja hora hi ha mes que suficient.

Divendres.

A dos dies de la marató cal continuar prestant atenció a l'alimentació, cal continuar buscant carbohidratos on siga.

Sempre a sigut aconsellable descansar hui i entrenar el dissabte.

Dissabte.

El dia abans de la marató deu ser un dia de descans i de preparar la carrera de dema, però com no vam córrer ahir hui hauríem d'eixir el normal sera córrer 30 minuts i deuria ser enjorn, almenys 24 hores abans de la marató. 

     Amb l'alimentació deurem seguir igual però a més deuríem reduir al mínim les proteïnes (carns, ous…).

     Recordar també que a la vesprada cal procurar descansar el màxim possible.

     Tindrem abans de retirar-nos cap a casa o l'hotel cal memoritzar el setge de l'eixida així com saber per on cal arribar i localitzar el camí de tornada des de la meta.

     No ens deurem gitar sense preparar la roba per a demà, posar el dorsal, el xip, i una cosa important recordar-se de posar el despertador, cal portar un despertador o el mòbil...

ALGO DE MUSICA.

       Hem parlat molt sobre la marató, però sempre des del punt de vista tècnic, poques vegades des del punt de vista èpic, de com és d'emocionant enfrontar-se als mítics 42 Km. , del nerviosisme i de l'ansietat que sentim en els últims moments, el que ens ve al cap mentres esperem que donen l'eixida.

     I si recordem, en quasi totes les maratons hi ha una megafonia que ens posa música, que intenta mantindre'ns animats, eixa música moltes vegades ho aconseguix i a vegades arriba inclús a posar-nos la pell de gallina, igual com ens succeïx durant el recorregut quan escoltem eixes bandes que ens fan augmentar el ritme i quan ens acostem a meta després de 42195 m. i oím eixa música per damunt del locutor, que a vegades ens han fet plorar.

     Pues bé per si no teniu una música amb la qual emocionar-nos jo per a esta marató, com pa la de Donostia del 2007, vos propose una, el seu titul ja és interessant, “La conquista del paradís”, i al cap i a la fi és el que aconseguirem el diumenge, acabar la marató és una gran conquista, tal vegada no tan gran com el paradís però si t'ho pregunten quan entres en meta, no se si l'hauràs conquistat però segur que estas en ell, escolta-la amb el volum fort i que se't quede en la memòria i si en algun moment les coses van malament recorda-la,  i si, és esta no ta agrada busca't una que t'agrade.

     Acabem ja esta llarga entrada, els que no correran la marató que entrenen i que disculpes els discursos maratonians que són impossibles d'evitar per a tot corredor que esta durant mesos pendents d'eixos 42195 metres.