IV "Open Summer Circuit Training"

IV "Open Summer Circuit Training"

dilluns, 19 d’agost de 2013

Un llarg pont.

     Hi ha hagut tantes carreres en este llarg pont que és quasi impossible resumir tot el que ha succeït en totes elles, Xeraco, Caudete, Palma de Gandia, Piles i Set Aigües, per anomenar només a les que recorde que ha acudit Dorsal 19.
     Moltes carreres i molta l'activitat que hem desenrotllat en el club.
     Si busquem trofeus, els trobem en els primers en la seua categoria de Máximo a Palma de Gandia i Carmen en Set Aigües.


     Si busquem molt d'ambient de club a Piles.
     Si busquem competició en Set Aigües.
     I si el que estem buscant són entrenaments relaxats i esmorzars amb molta tertúlia els hem tingut el dijous i el diumenge.
     Uns dies intensos, on també hem acabat de situar els punts quilomètrics en la Marjal Pego- Oliva per a la III Mitja Marato “Vila de Pego”, ara només ens quedara situar els sis últims quilòmetres de la I Quarta de Marató.
     Anem ara amb les dos últimes setmanes d'agost, i llavors començarem amb la busca de nous objectius.
     El ser un club i corredors que ens trobem a la recerca, obeïx que estem inacabats, som “projectes”, ens estem realitzant i construint diàriament.
     Dorsal 19 busca ser cada dia un poc millor, com a corredors busquem noves metes i continuar divertint-nos amb la carrera a peu, tots busquem alguna cosa, on ens distingim uns d'altres és en el “on” ho estem buscant.


     En les nostres busques, entropessem amb els vicis, errors i fracassos.
     Ha de detindre'ns i desanimar-nos això? !No, per descomptat que no! Al contrari, hem d'alçar-nos i continuar cap avant.
     Vaig ara hi ha copiar una xicoteta història que m'agrada i que vaig hi ha compartir amb vosaltres:
     "Diuen que un xicotet cuquet caminava un dia en direcció a la cima d'una gran muntanya. Molt prop del camí es trobava un Llagosta:
Cap a on et dirigixes?, li pregunta.
Sense deixar de caminar, l'eruga contesta:  
     Vaig tindre un somni anit; somií que des de la punta de la gran muntanya mirava tota la vall. M'agrada el que vaig veure en el meu somni i he decidit realitzar-ho.
     Sorprés, la llagosta va dir, mentres el seu amic s'allunyava:
     -Has d'estar boig! Com podries arribar fins aquell lloc? -Tu, una simple eruga!. Una pedra serà per a tu una muntanya, un xicotet toll un mar i qualsevol tronc una barrera infranquejable.
     Però, el cuquet ja estava lluny i no l'escolte. Els seus diminuts peus no van deixar de moure's.
     De sobte es va sentir la veu d'un Escarabat:
     -Cap a on et dirigixes amb tant interés? Suant ja el cuquet, li va dir pantaixant:
     - Vaig tindre un somni i desitge realitzar-lo, pujaré a eixa muntanya i des d'ací contemplare tot el nostre món. L'escarabat no va poder suportar la rialla, va soltar la carcallada i després va dir:
     - Ni jo, amb potes tan grans, intentaria una empresa tan ambiciosa. I es quede en el sòl tombat de la rialla mentres l'eruga va continuar el seu camí, havent avançat ja uns quants centímetres.
     De la mateixa manera, l'aranya, el talp, la granota i la flor van aconsellar al nostre amic a desistir del seu somni: -No h'aconseguiras mai! - li van dir-, però en el seu interior hi havia un impuls que l'obligava a seguir.
     Ja esgotat, sense forces i a punt de morir, va decidir parar a descansar i construir amb el seu últim esforç un lloc on pernoctar:
- Estaré millor, va ser l'últim que va dir, i va morir.
Tots els animals de la vall per dies van anar a mirar els seus restes. Ací estava l'animal més boig del poble. Havia construït com la seua tomba un monument a la insensatesa.
      Ací estava un dur refugi, digne d'un que va morir "per voler realitzar un somni irrealitzable".
     Un matí en què el sol brillava d'una manera especial, tots els animals es van congregar entorn d'allò que s'havia convertit en una ADVERTÈNCIA PER ALS ATREVITS.
     De sobte van quedar atònits. Aquella petxina dura va començar a trencar-se i amb sorpresa van veure uns ulls i una antena que no podia ser la de l'eruga que creien morta. 
     A poc a poc, com per a donar-los temps de reposar-se de l'impacte, van anar eixint les belles ales arc iris d'aquell impressionant ser que tenien enfront d'ells: UNA PALOMETA.
No va haver-hi res a dir, tots sabien el que faria: se n'aniria volant fins a la gran muntanya i realitzaria un somni; el somni pel que havia viscut, pel que havia mort i pel que havia tornat a viure.
"Tots s'havien equivocat".


     Dorsal 19 somia de realitzar una bona mitja marató, somia de ser un poc millor cada dia, nosaltres com a corredors i també com a persones tenim molts somnis. 
     Si tenim un somni, encara que siga el d'acabar una marató, córrer un triatló, viu per ell, intenta aconseguir-ho, posa la vida en això i si et dónes compte que no pots, potser necessites fer un alt en el camí i experimentar un canvi radical en els teus entrenaments o en la teua vida i llavors, amb un altre aspecte, amb altres possibilitats i circumstàncies distintes:
No et detingues, tanca les teues orelles a què et diuen que no pots. Ho aconseguiras!


     L'èxit en la vida i més inclús en este món de la carrera a peu, no es mesura pel que has aconseguit, sinó pels obstacles que has hagut d'enfrontar en el camí.,

divendres, 16 d’agost de 2013

Posar-li imaginació.

     Moltes són les carreres que se celebren els caps de setmana i Dorsal 19 sempre acudix a diverses i en algunes obté alguns trofeus, per exemple el dissabte a Villanueva de Castellón, trofeus per a Carmen i Máximo, així com l'anterior a Novelda i Ador.


     La resta de la setmana l'ocupem en entrenaments, reunions per a l'organització de la III Mitja Marató “Vila de Pego”, preparar rutes per a poder eixir a entrenar els dissabtes o diumenges, quan no hi ha carrera. Sempre hi ha activitat en un club com a Dorsal 19, però tot açò es pot quedar en res si no estem a l'altura de les exigències del món de la carrera a peu en què ens toca viure.
     Els clubs que ja fa anys que estem funcionant, pareix que estem patint una excessiva dispersió dels nostres corredors, carreres de muntanya i triatló que ens obliguen a replantejar-nos la nostra forma de ser i les prioritats de les nostres activitats.


     Tenim corredors que s'estan preparanse per la triatló d'Oliva, altres es preparen per a la carrera de muntanya de Pego, a este respecte, ha de tindre's present que en un mateix club, inclús sent tots corredors, no pot convertir-se en una illa, especialment en el nostre temps, en el que abunden les activitats esportives en què també esta involucrada la carrera a peu.
     Els clubs de corredors moderns deuen ser òrgans vius en què s'acull a qualsevol classe de corredors ja siguen triatletes, corredors de muntanya o principiants que estan buscant en la carrera a peu una forma d'activitat física.
     També ens trobem amb problemes per a establir els horaris dels entrenaments i les distàncies, per no parlar ja dels ritmes, perquè hem de considerar quins són els moments més adequats per a la major part dels corredors, permetent també als que tenen especials dificultats d'horari,  puguen acostar-se fàcilment a córrer en companyia.


     Cal tindre en compte no tant la comoditat de l'horari d'uns pocs, sinó les necessitats de molts amb els horaris laborals i escolars dels fills. No té molt de sentit oferir moltes activitats només quan només poden acudir uns pocs.
     És difícil, estem en unes dates de festes i vacacions i ens agradaria acudir a tot però açò no és possible. No cal realitzar personalment totes les activitats del club, sinó procurar dins de les nostres possibilitats que es realitzen de manera oportuna.
     L'ideal no és un club on tots fan de tot. Cada corredor ha de descobrir i entrenar amb els que són els seus afins ja que cada un té un mode concret i distintiu d'entendre la carrera a peu.
     El debat pot estar en la necessitat de crear dins del club, per a promoure i sostindre, seccions de corredors que es dirigisquen cap al triatló i la carrera de muntanya o deixar que estos corredors es busquen la vida.


     No obstant això, hem d'evitar qualsevol gènere d'exclusivisme o d'aïllament per part de grups individuals. No obstant això, no falten, també des de dins del club, perills com la burocratització o l'excessiva planificació que atén més a la gestió que a la promoció de la carrera a peu.
     Són molts els papers, que està cridat a exercir un club com a Dorsal 19, fem el que podem i cal posar-li imaginació.
     Però fan falta certes condicions perquè la imaginació siga adequada i eficaç. Abans que res, la fidelitat a l'existent, la possessió del que "hi ha", dels recursos de què cal partir; i en això conte les dificultats, els problemes, els errors comesos i que cal esmenar.
     Res hi ha més "realista" que la imaginació, que no consistix en "tirar a volar" capritxosament una fantasia vaga, sinó a prolongar amb rigor i exigència els trets del que tenim, que són l'inexorable punt de partida.
     Perquè d'això es tracta: no de quedar-se ací, mirant-se el melic, operació que mai m'ha paregut apassionant, sinó d'albirar l'horitzó possible, advertir cap a on es pot anar, què es pot fer, per als propis i per als altres, què es pot aportar si es posen en joc els recursos que a cada un pertanyen.
     Estem acostumats a advertir les deficiències del nostre club i de les carreres que organitzem, que són considerables. Quasi sempre passem per alt les nostres disponibilitats, que són també moltes, potser privilegiades, en molts casos superiors a les de clubs que es jutgen més rics, pròspers o eficaços.


     El nivell de vitalitat de Dorsal 19 és d'extremada importància, perquè és condició de quasi tota la resta. El símptoma primari de la seua escassetat és l'avorriment, enemic públic del nostre temps. Dorsal 19 és un dels clubs menys avorrits del món.  A eixa vitalitat cal agregar tota l'experiència que posseïm i que seguix al nostre abast i que és part capital de la nostra riquesa.

     Tinc impaciència per veure què ens oferira la temporada 2013-14 i que proposarem als corredors en la III Mitja Marató “Vila de Pego” i la I Quarta de Marató, Acontentar-se de portar avant una temporada digna i florent, donant per suposat que ja s'ha arribat al límit?  Mai s'ha arribat, i és lo meravellós de la vida humana, del qual l'element decisiu, en el personal i en el col·lectiu, és la imaginació.

dimecres, 14 d’agost de 2013

Activitats per al cap de setmana.

Activitats per al cap de setmana.

DIJOUS.

Hora: 07,00.
Lloc: Final del Polígon.
Motiu: Entrenament.
Distància: 15 Km.
Ritme: 5' 30''.

DISSABTE.

Hora: 15,30.
Lloc: Kiosko L'Alacantíno.
Motiu: Eixida cap al Gran Fons de Set Aigües.
Hora: 17,45.
Lloc: Kiosko l'Alacantíno.
Motiu: Eixida cap a la Volta a Peu a Piles.

DIUMENGE.

Hora: 07,30.
Lloc: Revolta dels Xops (Km. 5 i 15 de la III Mitja Marató).
Motiu: Entrenament per el tram en la Marjal de la III Mitja Marató.
Distancia: 10 Km.
Ritme: 5'30''.

dissabte, 10 d’agost de 2013

El pas per la Marjal Pego - Oliva

 De moment, tot pareix indicar que la III Mitja Marató “Vila de Pego” tindrà 11 quilòmetres d'asfalt i 10 de terra per dins de la Marjal Pego-Oliva.


    El pas per la Marjal Pego-Oliva és de terra i serà completament pla, i al mateix nivell que el mar.
     De les 1250 hectàrees que té el parc nosaltres recorrerem només la part sud, al voltant del riu Racons,  per algunes de les zones de cultiu d'arròs, que es continua cultivant, cal pensar que actualment es cultiven 3.200 fanecades d'arròs de què 40 es dediquen al cultiu ecològic, obtenint-se una producció ecològica aproximada de 12.000 quilos anuals.


     Del circuit que vam provar anteriorment hem eliminat el pas per dos camins amb molta arena i que estan per davall del nivell del mar pel que són fàcilment inundables i en canvi hem triat altres dos camins amb major altura pels quals anirem i tornarem ja que la seua amplària ho permet i ens assegura que no tindrem cap problema a finals de setembre si tenim alguna “gota freda”.



     És fàcil que diumenge que ve provem una altra vegada el circuit amb estes xicotetes variacions que en res canvien la filosofia de la III Mitja Marató “Vila de Pego”, només que tindrem un quilòmetre més per dins de la Marjal Pego – Oliva, per la qual cosa hem canviat el primer quilòmetre, per tant l'eixida de Pego serà pel camí més curt i mes rapit, directes a la “carretera del mar”, la comarcal CV-678.



diumenge, 4 d’agost de 2013

No m'assabentí.

     Un error, no, una imperfecció, tal vegada, un oblit, tampoc, la qüestió és que no m'assabentí que el quart lloc en la categoria de veterans C de la carrera del club en Rubielos de Mora va ser per al nostre guanyador del IV Trofeu Dorsal 19, Vicent Sendra Franqueza.



     D'ací, que no estiguera en l'entrada que vam escriure fa uns dies, i va ser una danya perquè haguera sigut una excusa més per a exalçar la qualitats d'un corredor perfecte.
     Ja se, i puc ser molt discutit o tal vegada molt contestat, que la idea de corredor perfecte o el seu contrari imperfecte presenten molts matisos.
     No vull entrar ara en els diferents punts de vista pels quals creiem en la imperfecció o perfecció d'un corredor però hi ha un punt previ sobre el qual no sempre reflexionem: què significa suposar que un corredor és imperfecte i un altre és perfecte?
     Les moltes respostes em fan buscar un element comú per a acabar prompte: hi hi haurà imperfecció on falte alguna cosa que se suposa com es“degut”, i hi haurà perfecció quan l'objecte reunix en si tot el “degut”.
     En altres paraules, imperfecte seria allò al que falta alguna cosa que no hauria de faltar-li, i perfecte allò al que no li falta res del que hauria de tindre. El “deuria”, com ja hem notat, pot ser molt subjectiu, però és un element comú a l'hora de pensar si una cosa siga o no siga perfecta.


     Què se suposa com “degut” en un corredor? Quin és el “deuria” de tot corredor? La resposta és fàcil, córrer.

     No ens calfem més el cap, Vicente Sendra és un corredor perfecte, li agrada córrer. Com perfectes són tots els corredors que tenim en Dorsal 19 i com perfectes són tots els corredors que veiem tots els dies i tots els caps de setmana en les carreres. 
     Buscar les imperfeccions en els corredors seria afegir qualificatius, qualitats i adjectius al simple fet de córrer que tot el que van ha aconseguir és complicar-nos la vida.

dissabte, 3 d’agost de 2013

Els ecos del IV Trofeu Dorsal 19

     Com tots els anys a l'hora d'ara deuríem escriure alguna cosa sobre els problemes que ens presenta la calor a tots els corredors i un poc espere poder dir però és que els ecos del IV Trofeu Dorsal 19 són encara molt alts i no em deixen.


     És evident que per a molts de nosaltres – un poc ja comente dies arrere- la tertúlia és una de les principals activitats de les nostres vides. L'assistència al bar per a prendre un café és un plaer habitual que esperem il·lusionadament dia darrere de dia i que estem aprofitant per a continuar informant-nos de tot el que va succeir en Rubielos de Mora. 



      Per a les dones, abans, era l'equivalent al dia de mercat, o més antigament la xarrada a l'anar a la font a omplir els cànters o al llavador a llavar. Així com les tertúlies que encara podem observar entre els veïns assentats en les voreres, en estes nits d'estiu. Estem molt acostumats a les tertúlies i m'atreviria a dir que són formes d'amistat, diferents tal vegada de què existixen entre amics però amistat al cap i a la fi.
     I és eixa amistat que naix en estes tertúlies de corredors les que fan a un club créixer, tal vegada no en numere però si en eficàcia. Molts dels corredors de Dorsal 19 desitgen que arriben eixos entrenaments llargs per a la marató per a començar amb les tertúlies dels esmorzars.


     Però no tot es va dir en la gran tertúlia que es va produir durant el sopar del Trofeu de Dorsal 19, érem massa, massa distància hi havia entre nosaltres, massa xicotetes tertúlies, ara falta anar mesclant els tertulians perquè puguem conéixer totes les opinions i per a això encara passaran unes quantes setmanes.
     Poc se de la carrera de Fede, de Batiste, de Ramón, de Joan, de Briones, de Mas, de Fernando, de Jorge, de Ximo, de Màxim, de Juan Antonio, de Bay. Perquè només vaig tindre una verdadera tertúlia amb què tenia al voltant i amb els que durant estos dies estic prenent algun café. Però prepararem alguna activitat este agost per a anar arreplegant totes les experiències del IV Trofeu Dorsal 19.


     Ja se que fa calor i que no hi ha res que condicione tant per a entrenar com l'augment de la temperatura. Però són ja molts anys els que vivim a Pego i alguna cosa hem hagut d'aprendre sobre la calor i com suportar-lo millor.
     Tots sabem que quan estem corrent produïm calor, que el nostre cos sol arribar fàcilment als quaranta graus i en eixes condicions les conversacions no solen ser molt fluides, al contrari que quan estem a l'hivern i la temperatura ambient esta per exemple a quinze graus i la calor del nostre cos es dissipa fàcilment en l'ambient. 
     Però quan la diferència de temperatura entre el nostre cos i la de l'ambient que ens rodeja és molt poca, com ens succeïx estos dies, el nostre cos utilitza una major quantitat de sang per a refrescar-nos enviant sang als capil·lars més superficials per a refrescar-nos produint suor.


     Així que, eixes xarrades que realitzàvem este hivern mentres corríem ara ens toca deixar-les per a l'esmorzar, perquè a quasi tots ens sol faltar l'aire pa què la xarrada siga fluida ja que si repartim la sang entre els músculs que utilitzem per a córrer i la que enviem a la pell per a refrigerar-nos el resultat és que ens costa més mantindre els ritmes i les conversacions.
      Què fem llavors? Correm més lentament i en distàncies més curtes, també triar les hores en què fa menys calor.
     Ara esta de moda fer les carreres nocturnes, però el problema és pràcticament el mateix, és veritat que baixa la temperatura amb la nit però també és veritat que augmenta la humitat, i tots sabem el que succeïx amb la humitat, la solució durant l'estiu no és córrer de nit sinó córrer més lentament si volem evitar-nos problemes.
     Però la veritat és que a Pego ja siga amb calor o sense ell eixim pràcticament tots els dies ha entrenar, és veritat que amb este calor sense massa entusiasme però entrenem.
Este cap de setmana Dorsal 19 no realitzara cap activitat però el pròxim segur que alguna cosa hi haurà.