Molt mes que un test

     Un divendres molt intens en el que vam passar unes hores realment enriquidores en les que vam córrer, vam mesurar, vam menjar, vam beure i per damunt de tot vam xarrar de córrer, de tot allò que s'ha relacionat amb la carrera a peu.

     Vam poder arribar a traure moltes conclusions però la més transcendent va ser que l'única cosa necessaria, és poder estar corrent durant molts anys.

     Hi ha una manera, una espècie de test per a saber-ho, si una altra classe de test en què no cal córrer, i és fer-se algunes preguntes sobre la nostra forma de veure la carrera a peu. Una vegada que es responen, pot u, de manera relativament segura, endevinar si la nostra vida en el món de la carrera a peu serà llarga o curta.

     El test dels set minuts no ens pot servir, els metres que vam ser capaços de recórrer ens poden dir algunes coses però els anys que continuarem corrent, no.

     La primera pregunta és: Què em diu el meu passat? Per passat es pot entendre tot el temps que portem corrent fins al dia d'ahir. Què em diu eixa experiència? Em deixa tranquil o em preocupa? Puc seguir igual, o hauria de canviar radicalment, per a continuar divertint-me?. Eixa seria la primera pregunta: Què em diu el meu passat? Per als principiants este passat és breu, per a altres és un període potser més llarg; per tant eixe passat té molt que dir-nos.

     La segona pregunta és: Què em diu el meu present? Per present podem tindre en compte el que portem d'enguany o el que hem realitzat en la Volta a la Marina. Què em diu eixe present? Puc dir que és el millor any; puc dir que està sent ja un any molt roín, el pitjor inclús? Puc continuar igual i no hi haurà problemes, o realment dec donar un canvi radical?.

     Tercera pregunta: Què em diu el meu futur? Certament el futur no es pot endevinar fàcilment; no obstant això, hi ha una manera d'auscultar-lo, una manera d'endevinar-lo i és el preguntar-me si, a mesura que passa el temps, vaig millorant o vaig empitjorant; perquè la línia tendix a seguir en la mateixa direcció. Si vaig millorant, el normal és que continue millorant. Si vaig cada vegada pitjor, el normal és que la línia continue baixant, que continue empitjorant. Per això un pot endevinar el futur en la carrera a peu, veient com va eixa línia. Va cap amunt, va cap avall: així tendirà a seguir.

     La quarta pregunta pot ser esta: Què em diu el meu ambient? Per ambient prenc tot l'entorn social en què em moc, començant pel meu club, pels meus companys corredors, la meua família, treball, amistats i tot el que em rodeja. Què em diu eixe ambient?, o dit d'una altra manera, si seguisc amb eixe ambient, entrenant en els mateixos llocs, amb la mateixa gent, entrenant el que entrene, veient el que veig, tenint els amics que tinc, què serà de mi? Moltes vegades succeïx allò de:"dis-me amb qui camines, i et diré qui eres”. Moltes vegades ocorre que un bon ambient ens fa millorar, però també es dóna el cas que corredors amb molta il·lusió i molt valids es van espatlant, cada vegada més, amb un ambient advers.

     Què em diu el meu passat, el meu present, el meu futur? Què em diu el meu ambient? Cada u pot respondre a eixes quatre preguntes, i endevinar, d'una manera més o menys convincent, on arribara en este món de la carrera a peu: a la dreta o a l'esquerra.

     Recordem, per a concloure, que nosaltres no diem: “Hi ha una cosa molt important”, sinó: “hi ha una sola cosa necessària, que és continuar corrent durant molts anys”. El corredor que aconseguix arreglar este punt, ha aconseguit arreglaro tot; però el que arregla tot menys açò, la seua llarga vida en la carrera a peu, podria recordar aquella frase que tant m'agrada a mi d'Henry Wadsworth Longfellow que diu “No és en el clamor de les multituds en els carrers ni els crits i aplaudiments de les multituds, si no dins de nosaltres mateixos on estan la victòria i la derrota”.

     Què et diu el teu passat, el teu present, el teu futur, el teu ambient? Tu ho saps. Saps ara que el més probable és que romangues molts anys corrents... o que t'hages de retirar demà.