Ja esta ací el IV Trofeu Dorsal 19

     Fa prop d'un any segur que vaig comentar alguna cosa sobre el Trofeu de Dorsal 19 i és fàcil que alguns pensen, amb raó, que em repetisc però és que un any passa tan ràpidament que des de La Mitja d'Almansa de 2012 fins a La Mitja de Rubielos de Mora de 2013 no he tingut temps de buscar algun tema més original.

     Ja se també que des d'este nadal que vam decidir on celebraríem el IV Trofeu Dorsal 19, hi ha hagut temps de sobra per a preparar-me alguna cosa diferent però prou he tingut de preparar-me físicament per a estar el millor possible.

     Molts pensen, crec que sense raó, que el dia més important del club és el de la Volta a Peu o el de La Mitja Marató i encara que sent dies molt importants no poden arribar al nivell del Trofeu de Dorsal 19.

     Els dies de la Volta a Peu i de La Mitja Marató són dies per a promocionar, per a divulgar, per a animar, per a popularitzar, per a difondre, per a ensenyar, per a transmetre tots els valors de la carrera a peu.

     Són dies en què Dorsal 19 es dedica a ser llum, a il·luminar als altres corredors donant-los l'oportunitat de practicar l'esport que tant ens agrada.

     El dia del Trofeu de Dorsal 19 és tot diferent, és el dia en què ens toca córrer, és el dia que hem de córrer, és el dia de competir, és la carrera del club, la carrera de Dorsal 19, la carrera en què no hi ha dorsals que entregar, ni aigua que repartir, ni circuit que tancar, ni línia blava que pintar, ni circuit que mesurar, ni línia de meta que controlar, ni ambient que animar.

     El dissabte en el IV Trofeu Dorsal 19 només hem d'anar a córrer, uns per a guanyar, altres només a disfrutar, alguns per a fer turisme i tots per a donar per finalitzat, com no al voltant d'una taula, un bonic any.

     Enguany, tornem una altra vegada a Rubielos de Mora, una altra vegada la nostra carrera serà compensada, una altra vegada els veterans veuran equilibrades les seues forces, una altra vegada reconeixerem amb un premi als més ràpids i els més lents de l'any i una altra vegada soparem en el que és el sopar més important de l'any en Dorsal 19.

     Se també que a molts no els agrada l'ambient de competició que es respira en tots els Trofeus de Dorsal 19, però tampoc estic d'acord, la condició que donem als nostres companys no és la de “enemics” si no que ha de ser la de “adversaris”. 

     I és un error gravíssim no veure la diferència, importa la salut de l'adversari, encara que ho siga i se'l veja com a tal. Les dificultats a què portem als nostres companys i ells ens porten a nosaltres, existixen, i cal comptar amb elles. Però el que importa és la seua limitació, que tot això es moga dins dels límits tolerables, acceptables, que no posen en perill la nostra salut tan fisica com mental, ni tan sols la de l'adversari.

      En la carrera del club, cal salvar la tendència cap a lo millor. Cal desitjar que al nostre company a qui es combat, a qui es procura superar, siga “entranyable”. Si aconseguim açò, la carrera, que pot ser aspra, esforçada, dura, no perdrà la seua condició substancial de convivència.

     Si açò desapareix, queda la discòrdia, que és perniciosa per a tots i desemboca inevitablement en l'esterilitat i el desastre.

     El dissabte 27 de juliol del 2013, o siga despús-demà, ens trobarem abans de les 14,00 hores dalt del passeig Cervantes per a pujar-nos a un autobús que ens ha de portar a passar les hores més emocionants de tota la temporada en Dorsal 19, on complimentarem després de córrer i sopar als nostres més volguts companys, on només parlarem de córrer, per a córrer, sobre córrer, com córrer, quan córrer, amb qui córrer, en fi, de tot el que puga estar relacionat amb la carrera a peu.