IV "Open Summer Circuit Training"

IV "Open Summer Circuit Training"

diumenge, 30 de juny de 2013

El circuit en quatre parts.

    En estes imatges que també es poden veure en l'apartat “circuit” del blog de la III Mitja Marato “Vila de Pego” podeu veure on estan col·locats els punts quilomètrics del què per a nosaltres és la millor opció.

Tenim tres opcions més que les utilitzarem segons este situat el nivell de l'aigua el 21 de setembre del 2013, encara que puga paréixer que la Marjal Pego-Oliva és completament plana, que ho és, no tota esta al mateix nivell.
  




dimecres, 26 de juny de 2013

Els set minuts, el principi de un entrenament

     Molt anem hi ha parlar del test de 7 minuts que realitzarem el divendres 5 de juliol, i molts recordaran que l'any passat vam ralitzar a l'hora d'ara un test sobre 2000 metres i un altre de 3000 i el dels 7 minuts a principi de setembre, molts tal vegada es pregunten com és que enguany anem hi ha fer al juliol el de 7 minuts.


     Per tant, perquè canviarem un poc el nostre sistema, ara ens interessa saber primer si som més aeròbics o anaeròbics, per això ens interessa saber tambe qual és la nostra millor marca en un deu mil.
     Com tots hem corregut la Volta a la Marina utilitzarem la millor marca realitzada ja siga en el El Verger, Calp o el 10K del Grau de Gandia o tal vegada Pego si fóra esta la millor, cosa que serà difícil, perquè encara que tinguera els 10 quilòmetres exactes el circuit penalitza un poc la marca.
     Vaig hi ha repetir un poc el que ja vaig escriure l'any passat perquè vos servisca de recordatori.
      Ja se, que molts de vosaltres esteu pensant que ací tara alguna cosa perquè tots sabem que hi ha corredors que són molt ràpids en distàncies curtes i recorreran molta distància en el nostre test i els més maratonians correran menys metres, però és ací on ens haurem d'assentar en una taula amb la calculadora i una fresca cervesa i realitzar algunes operacions.


     Succeïx que hi ha corredors que són, podríem dir, en estes dates més anaeròbics i altres que són aeròbics i per a esbrinar-ho haurem de confrontar la velocitat del test de 7 minuts amb la velocitat de l'ultime 10 deu mil mes rapit, dividirem les dos velocitats i si el resultat és inferior a 0'95 els nostres músculs estaran més anaeròbics i si és superior estarem més aeròbics.
     I en termes pràctics açò que significa? Per tant que el corredor més anaeròbic haurà de realitzar en l'entrenament més carrera contínua a ritmes ràpids, sèries llargues i carreres en progressió mentres que l'aeròbic haurà de tindre les sèries més curtes, ràpides i amb poca recuperació.
     Una altra cosa que esbrinarem d'una forma molt primitiva és el nostre VO2max.
     Si hem corregut els nostres 7 minuts i ja sabem qual és la distància i hem observat la lista, que estara pegada en la porta dels vestuaris,  ja coneixerem el nostre VO2max, ara només haurem de realitzar unes senzilles operacions i tindrem aproximadament el nostre umbral anaeròbic.
     Al llindar anaeròbic el podríem cridar també potència aeròbica ja que és la intensitat a la qual els nostres músculs comencen a acumular acide làctic i ens mostra qual és la nostra línia de separació entre el mecanisme anaeròbic i l'aeròbic, podríem dir que és la “cilindrada del nostre motor aeròbic” i per tant representa el principi per a saber qual és el nostre estat de forma actual.


     Generalment s'usen els test de laboratori i moltes vegades el test de Conconi però nosaltres provarem el test de 7 minuts per a identificar a partir del VO2max el nostre llindar anaeròbic
     Ja sabem la distància que hem recorregut i mirant el esquema sabem el VO2max i com resulta que les estadístiques ens diuen que el llindar anaeròbic esta al voltant del 5% menys del VO2max ja sabrem el nostre llindar.
     Però vegem un poc els càlculs que realitzarem, si tenim la distància que hem recorregut en el nostre test és molt fàcil esbrinar a quina velocitat mitjana hem estat corrent així que li restem el 5% i ja tenim qual és la velocitat a partir de la qual creuarem eixe llindar i llavors amb una altra operació matemàtica esbrinem el temps per quilòmetre i ja tindrem la dada principal per a preparar el nostre entrenament.
     És cert que hi ha diferència entre els test de laboratorio, el de Conconi i el nostre però sol variar al voltant d'uns cent metres en la nostra velocitat així que arredonirem per dalt per a assegurar que no ens passem, ja se que una variació de 100 m. en la velocitat durant tota una marató pot representar algun minut però som populars i si volem ser més exactes haurem de recórrer a un entrenador personal.
     Què tenim llavors? Un ritme per quilòmetre que serà el punt del qual es trauran tots els ritmes d'entrenament. Un exemple, resulta que els corredors de marató amb un nivell mitjà corren la marató amb un ritme que se situa entre el 85% i el 90% del seu llindar anaeròbic així que nosaltres tindrem el nostre ritme de marató en el 85% de la nostra velocitat del llindar anaeròbic.



     La marató esta lluny però saber quins han de ser els nostres ritmes en els diferents entrenaments este estiu i on hem de posar més interés ens permetrà que a principis de setembre siguem més exactes en l'obtenció del nostre possible ritme de marató per a València.

diumenge, 23 de juny de 2013

Un agradable fi de setmana

     Acabem d'acabar un cap de setmana ple d'activitats, sopar d'entrega de premis de la Volta a la Marina, carrera en el Reial de Gandia, carrera nocturna en la platja de Xeraco i l'entrenament en la Vall d'Alcala.


     Hem de destacar el trofeu rebut per Tania Navarrés pel seu tercer lloc de la seua categoria en la Gala de la Volta a la Marina, també destacar el tercer lloc aconseguit per Máximo en la carrera de Xeraco i el bon entrenament físic i mental que aconseguim en Alcala.
     Hi ha en tots nosaltres i sobretot en els corredors unes forces ocultes que només aconseguixen la seua eficàcia quan sorgix, com per a aclarir-les i fixar-les, un objectiu clar i interessant que pot concretar i unir eixos impulsos confusos fins a fer-los prendre la forma i l'atractiu d'una meta.


     En la carrera i tertúlia posterior als entrenaments com el de la Vall d'Alcala és on moltes vegades trobem un objectiu assequible ja siga una mitja marató o tal vegada una marató, és tot un procés pel qual una sèrie de motius vagues i dispersos configuren una espècie de nova font d'energia, que és fonamental per a aconseguir que siguem capaços d'emprendre tots els entrenaments necessaris.


     I és un procés que quasi sempre depén de la nostra capacitat d'aconseguir uns costums o hàbits que ens ajuden a gestionar bé les nostres aspiracions, desitjos i sentiments, que moltes vegades són confusos i inclús contraposats. Perquè és freqüent que tinguem ganes d'aconseguir una marca però no ganes de fer el que és necessari per a aconseguir-la. 
     Es pot tindre ganes de córrer una marató però no tindre ganes de realitzar tants quilòmetres. Es pot voler donar una alegria als nostres companys i assistir als entrenaments però cal véncer la peresa per a alçar-se i anar. Si no es té voluntat, només s'aconseguix fer el que es té ganes de fer en eixe instant, però no s'aconseguix res fora d'eixe curt termini.


     Per això la voluntat consistix en bona part a adquirir l'hàbit de voler entrenar, amb la qual cosa es produïx la paradoxa que voler és una qüestió d'hàbits.
     En la Vall d'Alcala hem aconseguit un bon entrenament per al nostre físic però més important ha sigut començar a aconseguir eixa sana costum d'eixir a entrenar en companyia, tan necessària per a aconseguir la marató.


     Quan hem experimentat eixa esclavitud del pantaix, de l'ofec i del cansament cada vegada que eixíem a córrer i ara notem eixa agilitat, eixa camallada llarga, rítmica, resolta i ens trobem corrent per les muntanyes d'Alcala disfrutant del paisatge i d'una agradable xarrada ens adonem de l'important que és l'entrenament habitual, l'eixir a córrer amb assiduïtat i que per a disfrutar corrent cal eixir a córrer i no convertir la carrera a peu com una cosa espontania perquè l'espontaneïtat sol ser desastrosa.


     Nosaltres ja sabem que si no convertim la carrera a peu en un hàbit quasi diari en poc de temps ens trobarem baix, sense forma, una altra vegada decebuts i frustrats per no poder anar a córrer on realment desitgem.
     Ens topem, com sempre, amb la tossuda realitat de l'esforç, amb la necessitat entrenar i amb l'evidència que el que volem no sempre coincidix amb el que ens abellix.

     Ha sigut com quasi sempre un bon entrenament de club, animada carrera, animades conversacions que serien molt llargues de contar i que inevitablement ens porten a nous compromisos com a la realització el divendres 5 de juliol de la clàssica prova dels 7 minuts on una vegada més utilitzarem eixa escusa per a reunir-nos i sopar així com buscar qual és el nostre estat de forma amb vista a la carrera del club el 27 de juliol en Rubielos de Mora, i és que açò és un sense parar.

dissabte, 22 de juny de 2013

L'entrenament del diumenge

     Recordar a tots que demà l'entrenament per la Vall d'Alcala, Tollos i Beniaya començara a les 06,30 en el Bar la Forana, per a reunir-nos i pujar tots junts.


     Recordar també que es faran diversos grups segons el nivell de cada un i dels quilòmetres que es vullguen realitzar, des de 20, 16, 14 i 12 quilòmetres.



     Començarem a córrer a les 07,30 hores des del càmping de la Vall d'Alcala i que despres de l'esmorzar tornarem a Pego.

dijous, 20 de juny de 2013

Adeu a la Volta a la Marina

     Encara que falta la Gala, la XVII Volta a Peu a la Marina esportivament esta acabada i el que per a molts puga paréixer un descans o un alliberament per a molts altres són uns moments de desconcert, d'un cert abandó i d'indecisió.


     Ara ens toca començar a buscar en els calendaris de carreres on podem anar a córrer, mentres que en estos últims mesos tot estava clar, la Volta a la Marina ens marcava el camí ara no sabem si els nostres companys d'altres clubs hauran triat la mateixa carrera que nosaltres o no.
     Entrem en un període nou, com escrivia Julio Cortazar en aquella bella i complicada novel·la, Rayuela, "Caminàvem sense buscar-nos però sabent que caminàvem per a trobar-nos" així caminarem nosaltres este estiu de carrera en carrera sabent que ens tornarem a trobar els caps de setmana.


     Acaba una Volta a la Marina en què Dorsal 19 ha crescut en molts aspectes, hem homenatjat als nostres millors corredors de la classificació general i ho vam fer el mateix dissabte que es tancava a Benissa la competició, en la Gala d'Esports de Pego, allí van rebre els seus Trofeus Máximo, Bay i Carmelo que han sigut els nostres guanyadors, allí ens vam reunir per a sopar i comentar el que va ser la Volta a la Marina i allí vam recordar com la nostra corredora Tania Navarro arreplegarà el divendres en la Gala de la Volta a la Marina el tercer premi de la categoria juvenil, tampoc ens vam oblidar dels jóvens on Fede esta fent una labor inestimable amb l'escola d'atletisme que ha vist com corredors i corredores com per exemple Ana González han aconseguit diversos trofeus en diferents carreres de la Volta a la Marina.


     Vam acabar la nostra particular Volta a la Marina entre gin tonics i disco mòbil ja ben entrada la matinada amb la satisfacció, un any més, d'haver sigut participants i part activa en tots els aspectes, ja siguen esportius com organitzatius, del que és el circuit de carreres més antic de tota la Comunitat Valenciana.


     Ens espera un estiu intens amb la carrera del club en Rubielos de Mora com a cita principal, però sense oblidar-nos dels nostres ja clàssics entrenaments per tota la comarca així com els nostres tests tan particulars en la pista d'atletisme que ens serviran per a preparar la marató de la tardor i seran l'excusa perfecta per a eixos sopars d'estiu que tant ens agraden.


     Acaba una Volta a la Marina que com a organitzadors ens ha costat molt mantindre i que com a corredors a sigut tot més fàcil, molta participació i sobretot molta diversió, amb alguns corredors lesionats que han patit en les seues cames la duresa dels circuits a vegades molt durs. Hem vist la tornada a la carrera a peu de dos dels millors corredors que ha tingut Pego, Fernando Lloret i Fernando Ferrando que amb tranquil·litat han acabat una Volta a la Marina que per a ells és el principi d'una nova època, el retorn a què és el seu esport, la carrera a peu.


     En definitiva, un trist però obligatori adéu a una XVII Volta a la Marina que ens deixa no obstant això l'alegria de saber que el nostre món de la carrera a peu contínua amb bona salut.

dimarts, 18 de juny de 2013

Reunió urgent.


     El dijous que ve dia 20 tindrem una reunió en les pistes a les 20,00 hores per a tractar el problema que ens ha sorgit amb la data de la III Mitja Marató “Vila de Pego”, esperem que vingues perquè és necessari acabar amb este impediment per a continuar amb tot el treball d'organització; informàtica, camisetes, publicitat, mesurar circuit, col·laboradors, publicitat… perquè tot esta paralitzat.

     Esperem la teua assistència.

dijous, 13 de juny de 2013

El escarabat de la camamilla

     Segons em conta Batiste, la camamilla ja esta a punt per a la seua recol·lecció pel que ha arribat l'hora de tornar a les muntanyes de la Vall d'Alcala. 
   

     Em diu que el xicotet escarabat que acudix a buscar el nèctar de la flor de la camamilla esta en acció, per tant nosaltres cridats per l'atracció que exercixen sobre els corredors els grans espais oberts, els boscos, les muntanyes, en fi poder córrer en plena naturalesa ens obliga a tornar.
     Per a esta vegada tindrem tots els circuits oberts, des dels 20 quilòmetres fins als 10, tindrem si tot ix bé les dutxes del càmping obertes així com l'esmorzar en el mateix bar del càmping, l'horari d'eixida no variara molt de l'ultime així que quasi amb tota seguretat ens tocara matinar però és el que té la naturalesa que el sol ix molt enjorn.


     L'horari serà, el dia 23, reunió en el bar la Forana, a les 06,30 per a eixir cap a Alcala a les 06,45amb el propòsit de començar a córrer sobre les 07,30.
     Tots ja coneixem els avantatges de córrer per les pistes forestals d'Alcala, si ho pensem un poc l'exercici físic més antic que ha realitzat l'home ha sigut el de córrer en plena naturalesa. Les sendes i camins que anem hi ha utilitzar no presenten més dificultat que les llargues pujades sense massa desnivell i només els quilòmetres ens poden causar problemes, els beneficis que podem obtindre són els clàssics en els circuits amb tobogans, l'augment de la força en les nostres cames i també la nostra tècnica de carrera que millora molt quan entrenem en pujada i en baixada.


     Una altra facultat que anem hi ha millorar són els beneficis que aconseguim amb els canvis de ritme ja que les dificultats del terreny ens va fent que canviem de ritme constantment, com veieu molts avantatges físics que si les unim als beneficis que aconseguim anímicament al reunir-nos per a córrer tots junts i esmorzant en uns paratges i ambients que trenquen per complet tota la nostra rutina fa que este siga un dels millors i més complets entrenaments que puguem realitzar.

dimarts, 11 de juny de 2013

El Rebollar de Máximo i altres carreres

     Fa uns anys vam comprar un GPS que utilitzem quan ens desplacem a córrer en localitats que no coneixem, resulta còmode i sempre ens acosta a la zona d'eixida de les carreres.


     El normal és que anotem l'adreça de la zona de meta i la ciutat, després anem rebent les oportunes instruccions. Si ens equivoquem ens ho advertix i torna a recalcular l'itinerari.
     L'altre dia, mentres anava rebent les seues instruccions pensava en com seria d'interessant disposar d'un aparell semblant perquè ens guiara durant l'entrenament cap a la marató, ja que hi hi ha tants imprevistos i són tants els canvis que ens veiem obligats a realitzar, que moltes vegades ens desorientem.
     Si per a viatjar amb el GPS hem de saber el punt exacte d'arribada, perquè el d'eixida ell l'esbrina, per a preparar una marató ens succeïx que hem de saber amb exactitud els dos punts, el d'arribada i el d'eixida.


     Igual que un GPS no calcula el mateix itinerari per a arribar a Pego des de València o que ho fa des d'Alacant, nosaltres en la marató haurem d'utilitzar diferents entrenaments depenent del lloc en què ens trobem, depenent del nostre estat de forma.
     De nou, la pregunta: seran iguals tots els entrenaments?
     En les nostres carreteres i autopistes veiem milers d'indicacions: de perill, de prohibició, informatives, o simples anuncis de ciutats o pobles pròxims i que seran diferents depenent de la carretera que estiguem utilitzant encara que intentem arribar al mateix lloc.


     Encara que la marca que pensem realitzar en la nostra carrera siga la mateixa, no té perquè ser el mateix entrenament ja que podem haver partit d'estats de forma diferents i ens estarem acostant a la mateixa marca per carreteres distintes.
     Este cap de setmana en la nostra busca per trobar el lloc on ens trobem vam estar en el Campionat d'Espanya de Mitja Marató a Albacete i tambe la majoria dels nostres corredors van estar en la Volta a la Marina que este dissabte estrenava carrera a Calp i la nostra revelació en les carreres de muntanya Máximo Folques va estar el diumenge en el Rebollar on va aconseguir guanyar la carrera d'iniciació, també hem de ressaltar el tercer lloc en la seua categoria de Tania Navarro a Calp.


     Máximo, contínua aconseguint trofeus en les carreres de muntanya encara que esta vegada ha aconseguit pujar un escaló més aconseguint el primer lloc en la general, fet que fa molts anys que no succeïx a Pego, estem més acostumats a aconseguir triomfs amb les dones, com a Calp que ha sigut Tania Navarro qui s'ha portat una altra vegada el tercer lloc en la categoria juvenil.


     El dissabte acaba la Volta a la Marina a Benissa i Dorsal 19 ho celebrara en la II Gala dels Esports que se celebrara a Pego, per cert el club té reservat un tauler, si ja saps que acudiràs avisa'ns per a tindre suficients cadires o reservar un altre tauler.

CALP.

FOLQUES LORENTE, MAXIMO.-     0:36:20.
MIRA SENDRA, MANOLO.-            0:41:13.
VICÉNS PASTOR, FERNANDO.-      0:42:15.
SENDRA FRANQUEZA, VICENT.-    0:43:18.
PONS SORIANO, ALBERTO JOSE.- 0:43:45.
WOODALL, TONY.-                       0:44:16.
SENDRA FRANQUEZA, PASCUAL.-  0:44:27.
TAMARIT SERESOLA, RAUL.-         0:44:34.
VIDAL BAÑULS, CARMELO.-          0:44:34.
SERVER COSTA , FREDERIC.-        0:44:41.
ARBONA ESCRIVA, JUAN JOSE.-    0:44:58.
FRAU FERRER, JUAN FRANCISCO.- 0:46:20.
PIERA FERRER, BAUTISTA.-          0:46:52.
BOLTA MIRALLES, ROSA MARI.-    0:47:31.
NAVARRO MARTINEZ, TINO.-        0:48:30.
RUIZ MORENO, ADELO.-               0:48:34.
GINER MOMPARLER, ARMANDO.-  0:48:34.
CERESOLA PIERA, FRANCISCO.-   0:49:36.
SENDRA ALCINA, TINO.-              0:50:24.
PONS PUCHOL, PEP.-                   0:53:51.
NAVARRO AGUD, TANIA.-            0:53:55.
FELIU SENDRA, CARLOS.-            0:54:36.
BOLTA NAYA, JUAN BAUTISTA.-    0:54:36.
TORRE DE MIGUEL, FELIPE.-        0:54:36.
SENDRA GISBERT, CARLOS.-       1:00:01.
LLORET SENDRA, FERNANDO.-      1:04:12.
FERRANDO SENDRA, FERNANDO.- 1:04:12.



CAMPEONATO DE ESPAÑA ABSOLUTO Y DE VETERANOS DE MEDIA MARATÓN EN ALBACETE.

SISCAR BAY, CARLOS.-                1:23:27.
SALA FERRER, CARMEN.-             1:28:30.
SALA GONZALEZ, VICENT.-          1:43:58.

dimarts, 4 de juny de 2013

¡¡¡Ooooh!!!

     Una de les característiques més reveladores de la vitalitat i salut d'un grup de persones és la seua capacitat d'admiració. Els corredors passem per fases en què la nostra capacitat d'admirar varia i normalment esta relacionada amb l'existència o no de corredors que realitzen grans marques.



     En estos moments és fàcil que admirem als guanyadors olímpics o als posseïdors de les millors marques nacionals o mundials i que ens estiguem oblidant als corredors i corredores que setmana darrere de setmana estan guanyant les carreres en què participem.
     Cuantes vegades ens hem esperat a l'entrega de trofeus i ens hem adonat de lo sols que ens trobem, la gran majoria de corredors acaben de córrer i se'n van sense saber quins han sigut els guanyadors.
     Cal esforçar-se un poc pa admirar, i cal sentir l'alegria de fer-ho, als guanyadors de les nostres carreres que mereixen també eixa admiració així com a qualsevol corredor que aconseguisca algun èxit personal. 


     En l'entrega de premis del 10 K Nocturn del Grau de Gandia van pujar a arreplegar trofeus molts corredors que mereixen ser admirats no sols per guanyar si no per les marques que van realitzar, podíem admirar al guanyador,  MUHAMMAD MOHATTANE i a la guanyadora FATIMA AYACHI, podíem admirar els registres que van realitzar 0:30:52 i 0:34:54, mereixia també admiració el segon classificat FELIX PONT CHAFER amb una marca de 0:30:58 i que va ser el nostre guanyador en la XXXI Volta a Peu a Pego.
     En l'entrega de trofeus d'Ondara també es podia admirar a HORMA MOUNIR i a MARIA ISABEL FERRER CASTELL així com a molts més, cada un pot triar als que vullga, però hem d'esperar per a aplaudir i admirar als nostres guanyadors.
     No és suficient veure els resultats en les pàgines Web, és necessari saber que eixos corredors existixen i que són de carn i oss.



     Normalment acudim a les carreres i anem al que anàvem, acabem i ens n'anem i és bo quedar-se algunes vegades per a veure els guanyadors, no es tracta d'aplaudir només d'una forma ingènua ni estar allí tenint una visió bovalicona del que esta succeint. Es tracta de fixar-nos un poc en els aspectes positius que tenen eixos corredors, no sols els guanyadors absoluts si no també els de la nostra categoria.
     Quan els mirem amb deteniment veiem que són persones que treballen i fan verdaders esforços per a poder entrenar, corren abans de l'alba o ja ben entrada la nit i els admirem per ser capaços de fer a pesar de tot unes bones marques, però al poc de temps nos en adonem que tot el que ens ha agradat d'ells i pel que els admirem, és molt paregut al que fem nosaltres i que no li donem importància.
     És important també que tinguem la nostra autoestima.
     Enorgullir-se no és l'objectiu, clar està, de l'autoestima. Però ser agraïts de com som en els nostres entrenaments i en les nostres carreres, això si.


     Qui s'alegra dels seus entrenaments i de les seues carreres, la carrera a peu acabara somrient-li.
     La felicitat no està a disfrutar només quan realitzem bones marques, sinó en una bona disposició d'ànim quan eixim a córrer.

ONDARA.

FOLQUES LORENTE, MAXIMO.-     0:36:49.
SISCAR BAY, CARLOS.-                0:37:59.
MIRA SENDRA, MANOLO.-            0:41:37.
VIDAL BAÑULS, CARMELO.-          0:41:57.
SISCAR PASTOR, CARLOS.-          0:42:17.
VICÉNS PASTOR, FERNANDO.-      0:42:30.
PONS SORIANO, ALBERTO JOSE.- 0:42:46.
SENDRA FRANQUEZA, VICENT.-    0:42:46.
BORDES, PAU.-                            0:44:05.
BAÑULS ORTOLA, CARLOS.-          0:44:39.
GARRIGÓS PINA, PEDRO.-            0:44:56.
TAMARIT SERESOLA, RAUL.-         0:45:04.
OLTRA BAÑULS, JOAN.-                0:45:08.
WOODALL, TONY.-                        0:45:45.
ARBONA ESCRIVA, JUAN JOSE.-    0:46:35.
NAVARRO MARTINEZ, TINO.-        0:47:53.
LLIDO LLORET, CRISTIAN.-           0:47:53.
FRAU FERRER, JUAN FRANCISCO.-0:47:54.
PEREZ SENDRA, JUAN.-                0:48:26.
FOLQUES LORENTE, J. ANTONIO.- 0:49:12.
PONS PUCHOL, PEP.-                    0:49:16.
CERESOLA PIERA, FRANCISCO.-    0:49:36.
LLORET SENDRA, FERNANDO.-      0:49:38.
GINER MOMPARLER, ARMANDO.-  0:50:05.
ALEMANY SENDRA, RAMON.-        0:53:40.
PERELLÓ GUARDIOLA, HECTOR.-  0:55:46.
SENDRA GISBERT, CARLOS.-        1:04:53.
BOLTA NAYA, JUAN BAUTISTA.-    1:05:45.
NAVARRO AGUD, TANIA.-             1:05:45.

GRAU DE GANDIA.

CARMEN SALA FERRER.-     0:39:10.
BAUTISTA PIERA FERRER.-  0:43:14.
JOSE BOIX FERRI.-             0:43:20.
PAS. SENDRA FRANQUEZA.-0:43:55.

VICENT SALA GONZALEZ.-  0:44:04.
FREDERIC SERVER COSTA.- 0:44:18.
ADELO RUIZ MORENO.-       0:46:54.

dissabte, 1 de juny de 2013

Activitats de juny i juliol

     Parlem un poc de les activitats que hem pensat realitzar durant els pròxims mesos, algunes van hi ha ser únicament esportives i altres seran més lúdiques.


     Si seguim un orde cronològic ens trobarem amb el dia 15 de juny que acudirem a la Gala d'Esports que organitza l'Ajuntament de Pego, tots els que desitgen acudir només han d'avisar i portar-se el seu entrepà, necessitem saber quants serem per a poder reservar els taulers, cal recordar que és el mateix dia en què s'acaba la Volta a la Marina a Benissa així que és una bona forma d'acabar el circuit, sopant amb tots els que d'alguna manera practiquen esport en el nostre poble.
     L'altra cita, que curiosament també és al voltant d'una taula, serà en la Gala de la Volta a la Marina que se celebrara el divendres següent, 21 de juny, en el Dénia Marriott la Sella golf ReSort & Spa, cal avisar si es vol assistir per a fer la reserva. Tots els anys Dorsal 19 reserva una taula ara només ens falta saber quants acudirem.


     Són estos, dos esdeveniments en què no necessitem córrer i que poden paréixer que estan fora de l'orbita d'actuació d'un club de corredors però no és del tot cert.
     Tot club necessita també relacionar-se ja siga com en la Gala de la Volta a la Marina amb altres clubs de corredors o com en el cas de la Gala d'Esports de l'Ajuntament de Pego que ens ajuntarem amb esportistes d'altres esports.
     Mentres que en la Gala del dia 15 a Pego representarem al nostre club i al nostre esport, la carrera a peu, en la Gala de la Volta a la Marina representarem al nostre poble, al nostre club i a la nostra Volta a Peu, com veieu dos actes de representació completament distints.
     Alguns estareu pensant que com són actes de representació el millor seria que ens representaren els quatre de sempre i és possible que un poc de raó es puga tindre però llavors no estaríem tancant completament el nostre cercle com a corredors.


     La famosa frase “la soledat del corredor de fons” ens pot portar a la temptació de reduir la nostra afició de la carrera a peu a una qüestió intima i particular i separar les nostres experiències esportives de les altres dimensions de la nostra vida.
     És com sempre, buscar la resposta a la pregunta “què passarà?”, o trobar la resposta a l'altra pregunta “Què farem?”, si busquem la resposta a la primera ens quedarem quiets, esperant. En canvi si ens centrem en la segona ens mourem i estarem actius.
     Acudir a estes Gales es convertix en una forma de conéixer altres formes d'entendre no sols la carrera a peu si no també la d'altres esports i ens pot servir també per a integrar-nos millor en tot l'ambient esportiu no sols del nostre poble si no també de la Marina Alta.
     Però som corredors i necessitem córrer així que el diumenge 23 de juny del 2013 ens tornarem a reunir per a pujar a la Vall d'Alcala per a realitzar un altre entrenament en altura i en plena naturalesa. La novetat estarà que anem hi ha incloure el circuit dels 20 quilòmetres per als que ja es troben en condicions de realitzar un llarg.


     Una altra activitat que encara que llunyana no cal oblidar perquè necessitem entrenar-la un poc és la carrera del club, que enguany l'anem hi ha realitzar en Rubielos de Mora, 20 de juliol. Com va sent ja habitual acudirem amb autobús i en el sopar que realitzarem després de la carrera entregarem els IV Trofeus Dorsal 19 als millors de la carrera del club, així com a les millors i pitjors marques de la temporada, als millors classificats de la Volta a la Marina i oferirem un record i un breu homenatge hi ha tots els que durant esta temporada hagen realitzat el seu primer Marató.
     Totes estes activitats a les què pot acudir qualsevol només necessitem saber amb antelació quants serem a fi de poder organitzar-les un poc.
     En l'apartat d'activitats anirem col·locant la informació que tinguem sobre estos actes.
     En fi, quatre activitats que ens mantindran ocupats durant els dos pròxims mesos.
     Sense oblidar que tots els caps de setmana hi ha carreres a les què acudirem, ja que el vici és el vici.