IV "Open Summer Circuit Training"

IV "Open Summer Circuit Training"

dimecres, 29 de maig de 2013

Cap de setmana no tant tranquil

     Encara que ens imaginàvem un cap de setmana de relax la realitat ens ha demostrat que no estem fets per a la tranquil·litat. Així que hem participat en dos carreres, en la Nucia i la Font de la Figuera, i vam estar també en la Vall d'Alcala el diumenge per a realitzar un bon entrenament.


     Un cap de setmana que pareixia tranquil ha vist com a Dorsal 19 ha pujat en quatre ocasions a arreplegar un trofeu.
Dos vegades per a arreplegar el trofeu del primer lloc i dos per al del tercer lloc. El trofeu que més destacaria, seria el de Màximo en la Font de la Figuera perquè és en una carrera de muntanya on no estem molt acostumats a córrer i aconseguir un tercer lloc en la general és molt gratificant i ens alegra a tots moltíssim.
     Anem hi ha entrar en la ultima part de la Volta a la Marina i els que pensen córrer alguna marató en la tardor deurien tindre en compte que estan ja ficats en el que molts anomenen el període de construcció.


     La Volta a la Marina, amb tantes carreres seguides, ens ha obligat ha realitzar pocs entrenaments llargs perquè quasi sempre o ens estem recuperant de la carrera del dissabte o estem descansant per a la carrera del pròxim cap de setmana.
     Així que, quan acabem amb la Volta a la Marina devem posar-nos hi ha pensar que per a la marató necessitem unes setmanes per a acumular quilòmetres lents, per a preparar el que seran els fonaments de tot el nostre entrenament.
     Cal tindre en compte que aquells de nosaltres que ens coste estar corrent, sense parar, una hora i trenta minuts anem hi ha necessitar entre 8 i 10 setmanes per a aconseguir una bona base aeròbica amb què puguem afrontar l'entrenament de la marató.


     Hem d'aconseguir que el nostre cor siga capaç d'espentar més quantitat de sang així com augmentar la xarxa d'eixos molt xicotets vasos sanguinis dits capil·lars que són els encarregats de portar la sang a les fibres musculars, i també millorar la nostra eficiència metabòlica aconseguint que les nostres fibres musculars milloren la utilització dels greixos com a font d'energia i per així conservar els carbohidratos.
     I encara que molts corredors s'obliden d'esta part de l'entrenament de marató i passen directament a l'entrenament de les ultimes 10 o 12 setmanes, nosaltres deuríem ser capaços de construir una bona fase aeròbica abans de començar hi ha entrenar de mode especifique la marató.
     Curiosament esta part de l'entrenament és la més fàcil d'entrenar perquè es tracta de córrer a ritme lent, realitzar entrenaments llargs i lents ademes de algunes carreres a un ritme mitjà.


     Hi ha moltes formes de calcular eixos ritmes però per norma general podem utilitzar ja que estem corrent moltes carreres de 10 quilòmetres, el ritme de la nostra millor carrera en la Marina.
     Els llargs este estiu estaria bé que els realitzàrem entre 60 i 70 segons més lents, els entrenaments més curts entre els 50 i 60 segons més lents i les distàncies que realitzem de carrera a ritme mitjà hauria d'estar entre els 30 i 40 segons més lenta que el nostre millor ritme en les carreres de la Marina.
     Si els nostres entrenaments per a millorar la nostra resistència de base els realitzem a estos ritmes i pels molts circuits que tenim a Pego amb pujades i baixades seria pràcticament perfecte.
     Com veieu no és complicat entrenar este estiu, eixir a córrer tranquils i realitzar les estirades habituals i a disfrutar d'eixe estiu que pareix que no vol arribar.

LA NUCIA.

Sala Ferrer, Carmen.-          0.40.38.
TAMARIT SERESOLA, RAUL.- 0.43.55.
Sala Gonzalez, Vicent.-        0.45.59.
LLIDO LLORET, CRISTIAN.-  0.48.18.
Bolta Naya, Juan Bautista.-  0.53.34.


dilluns, 20 de maig de 2013

Tornem hi ha parlar de carreres


     Va sent hora ja de tornar a parlar de córrer, ens hem entretingut amb la XXXI Volta a Peu a Pego i hem deixat les carreres estacionades.


     S'ha corregut ja la ultima marató de la temporada per a Dorsal 19, va ser el diumenge 12 a Praga i els nostres dos representants, Vicent Sendra i Tony Woodall, han deixat no sols en els llocs més representatius d'esta bonica capital el seu segell si no que també en la seua marató han demostrat del que són capaços de fer quan es posen a córrer, les seues marques són una prova que el turisme i l'esport no estan renyits.


     3 hores i 15 minuts i 3 hores i 47 minuts han sigut les marques que s'han quedat a Praga pa què l'any que ve algun de nosaltres intente batre-les.
     Han passat també les carreres de Jesus Pobre i Pedreguer, la Volta a la Marina contínua el seu ràpid caminar i ens n'anem hi ha trobar amb el pròxim cap de setmana amb què la Marina descansa i va hi ha ser quan Dorsal 19 va aprofitar i a realitzar una excursió el diumenge 26 a Alcala de la Jovada.


     Tots ja coneixem els tres circuits que solem realitzar però esta vegada deixarem fora el de 20 Km. perquè considerem que és excessiu en esta part de la temporada en què ens trobem.
     Per tant podrem triar entre el de 15 i el de 13 quilòmetres.
     Així que ja sabeu si voleu córrer en el territori de Mohammad Abu Abdallah ben Hudzäil al Sähuir més conegut com a l'Azraq el diumenge ens veiem.


     Ja se que és un cap de setmana de descans però estem amb un dels temes més controvertits de l'entrenament que és el descans.
     Uns preferixen el descans total, altres uns bons massatges, la sauna, la piscina, banys d'aigua freda, banys de contrast alguns l'electroestimulación però l'únic sistema que és menys discutit és el de la recuperació o descans actiu.


     Alguns utilitzen el descans actiu per a realitzar altres activitats, eixir amb bicicleta, nadar o caminar però nosaltres proposem per al cap de setmana que ve un descans per a continuar disfrutant més del que més ens agrada, córrer, canviant l'entorn pel qual solem entrenar.


     La carrera de Pedreguer, mirant les marques ha exigit un gran esforç físic de tots els nostres corredors que unit a l'acumulació de carreres ja ens aconsella un descans.
La lluita per la classificació de la general de la Volta a la Marina contínua oberta en els tres primers llocs i encara que no podem comprovar-la per no estar actualitzada tot pareix indicar que els llocs que estaran més renyits seran el 2n i el 3r, perquè Máximo contínua amb un ritme envejable i sense donar oportunitat a ningú. 


     Però en un circuit cal completar les carreres puntuables i incara en falten algunes.
     Diumenge passat vam fer una incursió en les carreres de muntanya i ens en vam anar a córrer el Camí dels Bandolers a Senija i l'experiència va ser tot un èxit amb un trofeu per a Carmelo que es va pujar al tercer escaló de la seua categoria i una bona actuació de Batiste i de Fede que s'estrenaven en l'especialitat.


diumenge, 19 de maig de 2013

XXXI Volta a Peu a Pego (5)


     Acabem esta llarga sèrie d'entrades dedicada a la XXXI Volta a Peu a Pego i ho farem donant les gràcies i emplaçant-nos a tots per a l'any que ve.


     “Gràcies!” Una paraula tan senzilla i que reflectix tantes coses. Si, Dorsal 19 ha de donar les gràcies per moltes coses i a molta gent per la celebració de la XXXI Volta a Peu a Pego.
     Gràcies! No com el xiquet que ha aprés a dir “gràcies” simplement perquè “cal ser educat”, perquè els seus pares li'l repetixen una vegada i una altra.
     Dorsal 19 vol dir “gràcies” des del fons del cor, perquè hi ha a Pego gent que ens han ajudat a fer que la Volta a Peu fóra possible.


     Dir gràcies, per a la majoria de nosaltres s'ha fet una cosa tan freqüent, algo al que ja ens hem acostumat a dir i a escoltar. Pocs pensem, al dir gràcies, el verdader significat d'esta paraula i inclús mai arribem a experimentar el seu verdader sentit.
     Diem gràcies desenes de vegades al llarg del nostre dia: “gràcies” a què ens dóna aigua en l'avituallament, “gràcies” davant d'un favor que ens han fet, “gràcies” al què ens dóna la camiseta, i així successivament es van eixint de la nostra boca eixes “gràcies”.


     Si ens parem un poc, esta expressió tan usada és donar reconeixement degut a una persona que ens fa un bé sense estar obligada a fer-ho.
     Quan pretenem reconéixer, en justícia, el bé fet per obligació, llavors donem un sou, salari, paguem l'impost que cobrix eixe bé que se'ns fan o donem també nosaltres un servici o bé a canvi. Pagar-li el seu salari a un treballador no és gratitud, és justícia. En canvi, agrair a un treballador el servici que ens dóna per obligació és generositat de part del patró i el que se li done de més, agregat al seu salari, és signe d'ella.


     Així que agrairem i a donarem les gràcies a tots els que ens han ajudat a fer que la XXXI Volta a Peu fóra possible.
     Se'm pot oblidar algú, pel que demane ja disculpes, però a qui no se'm pot oblidar és la Falla la Font, els seus fallers i falleres van tallar tots els carrers del circuit i he de dir que és un circuit urbà i que van fer falta 25 dels seus membres per a vigilar els encreuaments que li ls van encomanar.
     Gràcies, també a Protecció Civil del El Verger que els van ajudar i ens van prestar un servici essencial per al bon desenrotllament de la carrera.


     Gràcies, a Acció Urgent de Pego que s'encarregua del servici sanitari i que col·labora amb molt més del que càbria esperar.
     Gràcies, a la Policia Local de Pego que va posar orde i control en el trafic en una carrera en què són imprescindibles.
     Gràcies, a la Regidoria d'Esports de l'Ajuntament de Pego i en especial al seu regidor Raúl Tamarit així com agrair, com no, a la Coordinadora d'Esports Rosa Bolta que sense la seua dedicació haguera sigut molt complicat realitzar esta XXXI Volta a Peu a Pego.


     Gràcies, a totes les firmes comercials, en especial a l'Opel, a supermercats Mas i Mas i a la Cooperativa, que van confiar en nosaltres per a difondre les seues marques i productes esperant que la XXXI Volta a Peu a Pego haja complit les seues expectatives.
     Gràcies, a la colla la Clandestina que amb els seuses dolçaines i tabalets van amenitzar la carrera i van posar eixa música que tant anima a tots els corredors.
     Gràcies, també a Claudia de Caligat i a Vicent Esteve per eixos reportatges fotogràfics que ens mostren la carrera des de llocs que serien impossibles sense ells.


     Agrair també a Somesport la seua col·laboració i ajuda per a l'organització i realització de la carrera, en especial a Andrés que ens obliga cada any a ser millors en la nostra organització.
     No podia oblidar-me de tots els familiars i amics que ens han ajudat en moltes de les facetes de l'organització, avituallament, entrega de bosses, vestuari, col·locació i arreplegada de tanques i a tots els que sense haver estat presents eixe dia han permés que molts de nosaltres hàgem pogut dedicar moltes hores al muntatge i organització de la XXXI Volta a Peu a Pego.
     Per ultime donar les gràcies a tots els corredors que han fet possible amb la seua presència que Pego compte un any més amb la seua Volta a Peu.


     Només ens queda ja donar per acabada la Volta a Peu per enguany i desitjar que ens puguem trobar tots l'any que ve en la què serà ja la XXXII Volta a Peu a Pego.

divendres, 17 de maig de 2013

XXXI Volta a Peu a Pego (4).


     En este penúltim capitul dedicat a la XXXI Volta a Peu a Pego es toca parlar dels nostres corredors, els corredors de Dorsal 19. 


      Es podria definir a Dorsal 19 com un grup de persones que tenim la carrera a peu com un punt en comú i ens reunim per a practicar-la. Esta seria com la majoria de clubs la nostra raó de ser però la nostra participació en l'organització de la XXXI Volta a Peu a Pego ens mostra altra faceta diferent, la de procurar que altres persones practiquen la carrera a peu.


     La labor que assumim en la Volta a Peu a Pego ens obliga hi ha realitzar altres comeses que van més enllà de la practica de la carrera a peu.
     Un d'estos és el de demostrar i justificar l'important que pot arribar a ser la carrera a peu i un dels instruments més eficaços que comptem és el nostre propi testimoni.


     Participar corrent en la carrera és el més eficaç i penetrant de tots els consells que puguem donar a tots els que eixe dia es van acostar a veure i també a participar en la carrera. 
     I la nostra participació va ser nombrosa i pense que també exemplar en l'esportiu com en allò humà.


     Com a part important de la XXXI Volta a Peu a Pego, Dorsal 19 estava cridat també a ensenyar. Els que assistixen a una carrera ja siga com a corredors o espectadors necessiten conéixer per a entendre, de manera que puguen valorar tot el que implica practicar la carrera a peu. I dins de la nostra modèstia ensenyem el què cal fer per a córrer sense risc i també el perquè és bo córrer.


     En les setmanes anteriors a la carrera i com no basta d'ensenyar, ja que el ser humà sol actuar per motius. Dorsal 19 intenta motivar a més d'ensenyar. Moltes persones amb què parlem de córrer entenen perfectament com córrer i són conscients del perquè és bo córrer, pero no estan realment motivats per a fero.


     Motivar és tot un art. Per tant és molt difícil fer-ho bé, en unes ocasions hem animat a córrer la XXXI Volta a Peu mostrant com era de fàcil i en altres hem posat la carrera de Pego com un repte difícil i exigent, hi ha hagut casos també que hem aconsellat esperar fins a la I Quarta de Marató que celebrarem a finals de setembre junt amb la III Mitja Marató “Vila de Pego”.


     Per a aconseguir tot açò les setmanes anteriors hem realitzat diversos entrenaments en el mateix circuit per a mostrar i guiar com calia afrontar la carrera.
     Guiar consistix també en “estar present”. El rècord de participació de corredors locals ens ompli d'orgull i si la nostra labor ha servit per a alguna cosa ens alegrem perquè hem intentat “estar presents”.


     En fi, Dorsal 19 a fet el que ha pogut perquè la XXXI Volta a Peu a Pego es realitzara i que fóra un èxit, el primer ho vam aconseguir mentres que la segona cosa l'han de jutjar els altres.
     

Els nostres corredors han organitzat, han corregut i han mostrat una faceta que va més hi haja del simple fet de córrer han ajudat a fer que molts altres córreguen en el nostre poble i si gràcies a nosaltres algú s'anima a córrer la XXXII Volta a Peu a Pego ens sentirem orgullosos del que hem realitzat enguany. 
     de que servix disfrutar de la carrera a peu si no ho transmetem als altres?  


     "Aquell dia vaig deixar de ser un reflex dels meus escassos triomfs passats i vaig començar a ser la meua pròpia tènue llum d'este present; vaig aprendre que de res servix ser llum si no il·lumines el camí dels altres."
 (Walt Disney)

dimecres, 15 de maig de 2013

XXXI Volta a Peu a Pego (3)


     Hui, podríem parlar dels corredors locals, millor dit dels corredors de Pego que es podien denominar esporàdics, eixos corredors ocasionals que ixen dos o tres dies a la setmana a practicar la carrera a peu pels nostres camins i carrers i que un dia es van assabentar que hi havia una carrera a Pego i van pensar que seria una bona ocasió per a conéixer un poc més este món de la carrera a peu.



     La primera carrera és un moment extraordinari per a qualsevol corredor. Però si participes amb un poc d'entrenament i a més és en el nostre poble, eixe moment es convertix en una de les alegries més belles en tota la nostra vida de corredor.
     El corredor esporàdic que veiem quasi tots els dies quan eixim hi ha entrenar va rebent xicotetes crides, avisos perquè es decidisca a participar en la Volta a Peu, sense adonar-se i segons va sentint-se capaç de córrer quasi una hora es pregunta jo podré? L'acabaré? Però li costa decidir-se fins que un dia no pot més i s'inscriu.


     Sap que en tot el món milions de persones s'han decidit, i s'esforcen tots els dies entrenant. Té l'esperança de ser un d'ells i poder portar una vida més saludable.
     Els seus amics, els seus familiars el veuen i no comprenen. Per a ells és una cosa inexplicable I estos bojos que corren per què són tan feliços? Es qüestionen inquiets. Però el dia de la carrera aniran a veure-ho córrer per a aplaudir-li, per a donar-li ànim i que no es rendisca perquè saben que esta fent realitat el seu somni.


     Molts d'estos corredors que han començat en la XXXI Volta a Peu a Pego han trobat, potser sense saber-ho ells, l'art de viure, i ho manifestaran en el llenguatge viu dels seus ulls, en la frescor del seu somriure, en eixos oblits del que per a moltes persones constituïx el tema central de les seues conversacions: accidents, malalties, carestia de la vida, crisi econòmica… i una llarga lletania de tons foscos i de tristes conversacions, en eixos oblits –deia- que tant agrairan els seus amics i familiars, les seues conversacions hauran canviat i els ritmes d'entrenament, els quilometratges, les sabatilles i on hi ha una carrera el pròxim cap de setmana junt amb dietes seran diversos dels seus temes preferits de tertúlia.


     És fàcil que el seu temperament siga més alegre, i part d'eixa alegria els ve per eixa capacitat d'il·lusionar-se, ja siga per una nova carrera, o per comprar-se unes sabatilles, o entrenar més i millor, dóna igual perquè siga quin siga el motiu del seu jubile respon a una actitud nova de viure la seua nova vida que els porta a trobar, en el que per a molts és un esport cansat i monòton, una ocasió per a disfrutar de la vida.


     Servisca esta modesta entrada d'homenatge a tots els que van entrar en este món de la carrera a peu en la XXXI Volta a Peu a Pego i que pensen que el més difícil no va ser inscriure's en la seua primera carrera sinó serà quan hagen de fer-ho en la ultima.

diumenge, 12 de maig de 2013

XXXI Volta a Peu a Pego. (2)


     En l'entrada anterior ens vam assabentar un poc dels rècords de la XXXI Volta a Peu a Pego i hui ho farem dels guanyadors.
     Podríem dir i quedaria molt bonic que vam guanyar tots els que van córrer i van aconseguir acabar els 10 quilòmetres i que l'important és participar i que tots tenen dret a véncer, però la veritat és que en tota competició hi ha un guanyador i una guanyadora.


     Encara que tots ens podem donar per satisfets per haver participat el primer home que arriba a meta va ser Felix Pont del club C.A. Safor – Delikia Sport i la primera dona va ser Maria Isabel Ferrer del club C.A. Llebeig Xábia, estos són els guanyadors de la XXXI Volta a Peu a Pego.
     Després podríem enumerar a tots els guanyadors en cada categoria, als millors de cada club, als millors de la Marina Alta, als millors de cada poble o província, a tots els que han realitzat la seua millor marca, als que van realitzar la seua primer 10K i així podríem anar anomenant a tots els 1436 corredors restants.


     I mirant eixa llarga llista nos en adonaríem que tots els que van córrer en la XXXI Volta a Peu a Pego van guanyar quelcom, no la carrera però van arribar a la meta que és una condició imprescindible per a aconseguir guanyar.
     La majoria de corredors populars hem d'evitar aconseguir un èxit en cada carrera com si es tractara del nostre únic i principal objectiu ja que la nostra principal raó per a córrer hauria de ser el plaer de córrer, el plaer de sentir-se bé i a gust amb nosaltres mateixos.
     Bo al final ha eixit bonic i tots vam eixir guanyant quan vam córrer aquella XXXI Volta a Peu a Pego.

XXXI Volta a Peu a Pego (1)


     Tornem al blog després d'una setmana postcarrera en la que hem hagut de respondre als correus electrònics que ens han arribat ara ens falten només uns quants que ja els anirem responent.



      Però ja arriba l'hora de parlar de córrer, i ara durant algunes entrades parlarem de la XXXI Volta a Peu de Pego i podem avançar que va ser una carrera de rècords ja que els vam tindre en la majoria dels casos.
     Per exemple, mai han corregut a Pego tants corredors en el 10000, i vull insistir en el els 10 Km. Per molts GPS que marquen alguns metres de mes la distància és de 10 quilòmetres, així que si vau realitzar 50 minuts la mitjana és a 5 minuts el quilòmetre. Posaré l'exemple de la recta de meta en el passeig Cervantes, si quan vau entrar en el passeig vau arribar a meta prop de les tanques de l'esquerra vau recórrer la distància de 78,90 metres però si la vostra entrada va ser pel centre llavors vau recorrer 80,44 metres i si en algun moment de la recta de meta vos vau acostar a les tanques de la dreta la vostra distància va ser llavors de 82,56 metres, quan vam mesurar la recta ho vam fer com no podria ser d'una altra forma seguint el camí més curt.
     Hem augmentat el numero de dones en la carrera i encara que el percentatge continua sent molt baix cada any va millorant i hem de continuar animant-les a que isquen a córrer i no sols a caminar pel nostre poble.


     El numere de pegolinos i pegolines ha sigut també major, anem augmentant la seua quantitat tots els anys i la presència de la carrera a peu és cada dia major.
     Una altra barrera que vam superar encara que en realitat la supera el guanyador va ser el nostre rècord del circuit i ja tenim els nostres 10 K per davall dels 33 minuts, en un circuit molt complicat.
     Un altre rècord que vam batir, va ser el de corredors de Dorsal 19, que lentament va augmentant i ja comencem a ser un club nombrós.
     El balanç de la XXXI Volta a Peu a Pego és positiu en un 95 % i encara que ens queda eixa xicoteta espina del 5 % hem aconseguit realitzar una bona carrera, l'absència en la zona de meta d'avituallament durant uns minuts va ser només deguda a una absència d'organitzadors i no afectá al desenrotllament de la carrera.
     Tenim tots els ingredients perquè l'any que ve puguem continuar realitzant una bona carrera, esperem que no se'ns oblide res cap a última hora.

dilluns, 6 de maig de 2013

Ser corredor o espectador.


     Organitzar una carrera és com muntar un espectacle o una obra de teatre que es prepara per al gaudi dels espectadors i dels corredors perquè passen una vesprada divertida practicant o admirant el que s'ha preparat per a ells.



     Ser corredor i espectador és molt important però els actors són els que realment fan possible l'espectacle, per molt importants que siguen, per molt de prestigi que tinguen els corredors o els espectadors no estarien corrent o admirant sense els actors que són els que al final de la representació reben els aplaudiments o els abucheos.
     Són els actors amb les seues interpretacions i la seua posada en escena els que donen brillantor i qualitat a una obra o a una carrera.


     Dorsal 19 va tindre una gran representació en la XXXI Volta a Peu de Pego però d'espectadors, que no d'actors, molts van ser els que van preparar l'obra però quan s'alça el teló molts van fugir de l'escenari i es van abaixar al pati de butaques amb la resta dels espectadors, disfrutant d'una bona carrera, però els actors, els que van sostindre tota l'obra es van quedar en l'escenari, els bons actors no es van abaixar de l'escenari fins a rebre les critiques o els aplaudiments finals.
     Podem preparar una carrera, un espectacle o una obra de teatre però dalt en l'escenari ha d'haver-hi la suficient gent perquè tots els espectadors isquen del teatre completament satisfets, inclosos els que estan assentats en les ultimes files.


     No vaig, ara, hi ha enumerar els errors que vam cometre només diré que la XXXI Volta a Peu a Pego haguera sigut una carrera perfecta si alguns actors s'hagueren quedat en l'escenari i no s'hagueren convertit, sol, en uns molt honorables espectadors o corredors però al cap i a la fi uns més entre els molts espectadors i corredors

divendres, 3 de maig de 2013

Vaig tindre sort al no acudir a Pego?


     Preparats! Llestos! Ja!, demà ens n'anem a córrer a Pego, la XXXI Volta a Peu ens espera amb els seus 10000 metres plens d'aventura, tota una aventura urbana.


     La Volta a la Marina es pot córrer de moltes formes i maneres i una d'elles és no passar per Pego, llavors podràs dir que no te vas esforçar en les pujades del Calvari de Pego, que no vas patir els estrets carrers del centre de Pego, que no vau esquivar els bol·lards de Pego, que no et van aplaudir els teus familiars 5 vegades en el passeig de Pego, que no vas se estar encallat en el quilòmetre 1,5 de Pego i així i tot podràs dir que has realitzat la Volta a la Marina.


     La Volta a la Marina es pot córrer de moltes formes i maneres però si no vas passar per Pego com podràs compartir amb els teus companys el teu esforç en les pujades del Calvari de Pego, com vas a queixar-te per no poder avançar en els estrets carrers del centre de Pego, com contaràs com no vau poder esquivar els bol·lards a Pego, com vas hi ha experimentar l'angoixa de quedar-se embossat en el quilòmetre 1,5 de Pego mentres els teus rivals han passat sense cap problema, si, es pot córrer la Volta a la Marina i dir, Jo no vaig estar a Pego!


     Arribara, el mes que ve, l'hora de fer balanç sobre la nostra Volta a la Marina. Les preguntes sorgiran de maneres diferents. Què he fet en la Volta a la Marina, en les meues carreres, amb les meues possibilitats, amb les meues marques? Vaig tindre sort al no acudir a Pego? La meua Volta a la Marina ha sigut completa si em falta Pego?
     A vegades ens refugiem en números i dades concretes: he corregut tantes carreres, he baixat la meua marca, he entrenat tantes hores, he millorat en açò o allò altre, he mantingut el meu estat de forma, he recorregut centenars de quilòmetres de carretera per a acabar la meua Volta a la Marina…
     Fer un balanç complet, seriós, no resulta fàcil. El nostre balanç seria incomplet i parcial si no afegírem les millors i les pitjors experiències i sensacions.

     Córrer la XXXI Volta a Peu a Pego ja no és possible per a molts de nosaltres, les inscripcions estan tancades, però l'any que ve si la crisi no ho impedix podrem confirmar si és veritat tot el que es diu i llavors les nostres experiències estaran completes i podrem dir a pesar de tot, Jo en vaig atrevir a córrer a Pego!

dijous, 2 de maig de 2013

Circuit provat.


     Ahir, en un matí que ajudava molt a córrer ens vam reunir per a recórrer el circuit de la XXXI Volta a Peu a Pego. No sols vam córrer si no que durant la resta del dia ja fóra en les conversacions res més acabar, en l'esmorzar que les va seguir o en la paella de mig dia tot pegava voltes al nostre circuit.


     Mentres que la majoria dels Garmin passaven dels 10.000 metres, inclús arribant als 200 metres i al Nike li faltaven alguns metres per a completar els 10 quilòmetres, i diversos van notar com es perdia el senyal del satèl·lit en el tram que va des del carrer Argentína fins a la plaça de l'Ajuntament.


     Així, el debat estava servit, poc es deia de la pujada del quilòmetre 4,5 que repetíem en el quilòmetre 9, si no que cada un defenia al seu GPS enfront del mesurament de 10 quilòmetres que es realitza amb la roda topogràfica o la que es realitza amb el Google Earth, el nostre circuit podem dir que posseïx la qualitat d'ostentar diverses distàncies al mateix temps, va ser la conclusió final.


     Poc es parla de la carrera de Teulada on molts dels nostres corredors van demostrant com la seua forma millora amb cada carrera i que estan esperant al dia 4 de maig per a mostrar tot el seu potencial, d'ací l'interés que suscita la prova que vam realitzar del nostre circuit.


     Poc queda ja que dir del circuit de la XXXI Volta a Peu a Pego que no s'haja mostrat en les diferents entrades de diversos blogs així que només anem hi ha recordar que a pesar dels molts Garmin la distància real que tots els corredors recorreran des de la línia d'eixida fins a la línia de meta serà de 10000 metres i que els bol·lards molestaran als que vullguen 

realitzar avançaments pels estrets carrers de Pego així com que els que no guarden forces per als 2 últims quilòmetres patiran en les seues cames les pujades del Calvari i no podran disfrutar de les vistes que tindran sobre la serra de Mustalla i de Pego.


     Ens espera un dissabte de molta tensió per a tot Dorsal 19 i molta festa per a tot el món de la carrera a peu.