diumenge, 28 d’abril de 2013

Part final de la XXXI Volta a Peu.


     Tancarem amb esta entrada el circuit de la XXXI Volta a Peu a Pego, la tercera volta és la que hem utilitzat per a aconseguir els 10.000 metres exactes i per a això hem afegit els carrers de Santa Teresa i Evarist Miralles i un gir de 180é en l'avinguda Il·lustrat Joan Sala.


     Hem aconseguit un any més els 10.000 metres exactes sabent que en res s'assemblen, excepte en la mesura, amb els que se celebren en la pista.
     Són carreres molt distintes, la pista no presenta cap dificultat perquè sabem per endavant que serà plana i sense cap revolta tancada, la tàctica de carrera només es basa en les dificultats que ens puguen presentar els nostres rivals.
     Les carreres fora de la pista i urbanes ens presenten totes les dificultats que puguen tindre els nostres pobles per a córrer, diferents tipus de sòl, passos de vianants elevats, corbes molt tancades, carrers estrets, pujades i baixades de tots els tipus, vianants que es poden creuar i en cas de pluja tolls.
     Així que l'única forma d'encertar amb la millor tàctica i estratègia de carrera és conéixer sobre el terreny com serà el circuit, d'ací la importància que este pintat amb una línia blava, recórrer caminant o calfant les parts principals del circuit és una de les activitats principals que hem de realitzar quan ens trobem amb un circuit per primera vegada.


     En la XXXI Volta a Peu a Pego és necessari per a poder aplicar la nostra estratègia de carrera recórrer abans el centre del poble i sobretot l'ultime quilòmetre, com estaran pintats els punts quilòmetres en el sòl des de molt enjorn és fàcil conéixer la seua ubicació.
     Les carreres urbanes tenen l'al·licient de posseir moltes més estratègies de carrera que la pista perquè no tots tenim la mateixa habilitat per a ascendir desnivells fent les camallades més curtes i eficients i a descendir ràpid sense perdre la compostura i sense descontrolar el nostre pas.
     La XXXI Volta a Peu a Pego posseïx quasi tots els al·licients paquè tots puguem demostrar les nostres habilitats, suficients rampes perquè els més forts puguen demostrar-ho, baixades i llargues rectes on els més ràpids demostraren la seua velocitat, revoltes tancades i carrers estrets amb continus canvis paquè els més hàbils ens ensenyen les seues manyes i un circuit urbà que recorre els llocs més emblemàtics de Pego paquè el corredor tranquil que pense disfrutar de l'entorn puga apreciar el nostre bonic poble.
     Si volem posseir una bona estratègia de carrera en la XXXI Volta a Peu a Pego haurem de conéixer molt bé el circuit per a així poder utilitzar adequadament en cada part la tàctica que millor s'adeqüe a les nostres característiques.
     Dorsal 19 i tots els que vullguen realitzarem una prova del circuit a les 9 del matí del dia 1 de maig, amb el trafic obert però que ens donarà una idea ja exacta del que ens esperara el dissabte, després una bona paella en les pistes per a poder definir tots junts la millor estratègia de carrera.
     Ens trobarem el dimecres o ja el dissabte en la carrera.

divendres, 26 d’abril de 2013

Volgut corredor de Dorsal 19:


     Volgut corredor de Dorsal 19:
     Què poc queda per al vostre gran dia! Organitzar una carrera és una bogeria, lo se, però no et poses nerviós. Tot eixirà bé. Quan et dónes compte estaràs caminant pel passeig Cervantes amb els teus companys veient com més de mil corredors estan esperant perquè els dónes l'orde per a començar a córrer.
     No obstant això, tu ho saps molt bé, l'important no són la quantitat de corredors, ni el circuit, ni de bon tros, la bossa del corredor. No sou uns organitzadors d'una representació teatral. El verdaderament important és que tu i els teus companys vos heu entregat i esteu disfrutant perquè la XXXI Volta a Peu a Pego siga una realitat.
     A pesar que alguns entendran el vostre entusiasme com una perduda de temps, el sol fet de poder donar l'eixida a tots els corredors que s'hagen desplaçat fins Pego, no és una il·lusió, sinó una satisfacció verdadera. Perquè més enllà que t'agrade com s'ha preparat o que penses que falta alguna cosa, el més important és que els participants són corredors igual que tu però eixe dia sereu diferents; no antagònics, si no complementaris, sense tu corredor organitzador no existiria el corredor participant: I això és el que fa verdaderament valuós el teu sacrifici i esforç.
     Ser un corredor perfecte i complet no consistix a córrer poc o molt, més ràpid o més lent sinó a saber comprendre i apreciar que la nostra afició és com un tresor i que és molt agradable compartir-la i posar-la al servici de què ens rodegen. Consistix a dedicar temps i esforç a lo que té un significat especial en les nostres vides, a allò o aquells que hem triat com a companys d'afició.
     Per això, se que tu, corredor de Dorsal 19 t'esforces a desapegar-te de l'egocentrisme i l'autosatisfacció a la que tendim els corredors de fons i donaràs eixe dia el teu esforç perquè altres companys teus disfruten.
     I això, se bé que ho esteu treballant dia a dia, minut a minut.
     Per això, estic segur que la vostra XXXI Volta a Peu a Pego serà un èxit i la vostra satisfacció serà un exemple per a tots els corredors. Enhorabona de tot cor.

dijous, 25 d’abril de 2013

Dorsal 19 al Verger


     Una setmana més i una altra carrera de la Volta a la Marina, este cap de setmana al Verger.
     Podríem dir que ha sigut l'última carrera plana i que només a Ondara els que vullguen baixar els seus temps per quilòmetre podran intentar-ho.


     Dorsal 19 esta participant amb la majoria dels seus corredors, de moment els resultats són més o menys els esperats. Només alguns estan rendint menys del que s'esperava però la Volta a la Marina és llarga i segur que continuaran agafant forma i esperem que en les últimes carreres ja no ocupen les últimes posicions.
     Tania Navarro continua col·leccionant els trofeus de la Volta a la Marina i ja té dos, en el El Verger va ser segona en la seua categoria.


     Máximo Folques va tornar a ser el nostre corredor més ràpid i ens continua mostrant la seua bona forma, adquirida en els seus llargs entrenaments per a la marató de Barcelona.
     Tenim molts corredors per davall dels 5 minuts el quilòmetre que és eixa línia que separa el futing del running i que tantes satisfaccions ens dóna quan la creuem per primera vegada.
     Sense dubtar els temps són molt bons per a la majoria i caldria saber si són el resultat d'una carrera relaxada o s'han obtingut per culpa d'alguns emprenyaments que ens obliguen a eixir molt més ràpids.


     Tots sabem que córrer la Volta a la Marina ens obliga moltes vegades a estar competint amb els nostres companys totes les setmanes i les marques són el resultat de córrer al 100 per 100, mentres que en les carreres més tranquil·les on la rivalitat no és tanta es corre més tranquil sense tanta pressió.
     Si les marques del Verger són com a conseqüència d'una carrera al 100 per 100 per a aconseguir un bon registre em pareix per tant que en la carrera del club en Rubielos de Mora pot haver-hi moltes sorpreses.


     Perquè hi ha alguns corredors que continuen entrenant i corrent encara sense cap tipus de pressió.

FOLQUES LORENTE, MAXIMO.-     0:37:09.
SISCAR BAY, CARLOS.-                0:38:04.
SISCAR PASTOR, CARLOS.-          0:41:08.
MIRA SENDRA, MANOLO.-            0:42:33.
PIERA FERRER, BAUTISTA.-          0:42:58.
SERVER COSTA , FREDERIC.-        0:42:58.
SENDRA FRANQUEZA, VICENT.-    0:43:05.
PONS SORIANO, ALBERTO JOSE.- 0:43:26.
BAÑULS ORTOLA, CARLOS.-         0:43:33.
WOODALL, TONY.-                       0:44:56.
SENDRA FRANQUEZA, PASCUAL.- 0:45:00.
GARRIGÓS PINA, PEDRO.-           0:45:47.
ARBONA ESCRIVA, JUAN JOSE.-   0:47:51.
PEREZ SENDRA, JUAN.-               0:48:47.
TAMARIT SERESOLA, RAUL.-        0:48:48.
LLIDO LLORET, CRISTIAN.-          0:49:16.
SENDRA ALCINA, TINO.-              0:49:29.
PONS PUCHOL, PEP.-                  0:49:32.
BOLTA NAYA, JUAN BAUTISTA.-   0:49:35.
GINER MOMPARLER, ARMANDO.- 0:49:58.
NAVARRO AGUD, TANIA.-            0:50:35.
NAVARRO MARTINEZ, TINO.-       0:50:35.
FRAU FERRER, JUAN FRANCISCO.- 0:50:48.
CERESOLA PIERA, FRANCISCO.-    0:55:12.
ALEMANY SENDRA, RAMON.-         0:55:12.
TORRE DE MIGUEL, FELIPE.-         0:57:04.
SENDRA GISBERT, CARLOS.-        1:00:31.
FERRANDO SENDRA, FERNANDO.- 1:10:33.
LLORET SENDRA, FERNANDO.-      1:10:33.

Nous canvis en la 2ª volta


      Volíem que el nostre circuit fóra si no el mateix almenys el més paregut al de l'any passat per això vam intentar mantindre la primera i la segona volta iguals i només variar la tercera però alguns problemes amb l'organització del trafic ens ha obligat a variar també, un poc la segona volta.


     Els canvis encara que pocs en distància, només 200 metres més, són importants en l'aspecte tècnic i en la tactica de carrera encara que menys importants en la estratégia.
      S'ha decidit no passar per l'estret carrer de Sant Bartomeu evitant així el bucle que realitzàvem en el passeig Cervantes a l'haver de desviar-nos per Ausias March, Sant Bartomeu i Reguero per a tornar al Pla de la Font.
     Ara sera directe i en línia recta fins al Pla de la Font.
     S'ha afegit un desviació en el passeig del Calvari, que es mantindrà en la tercera volta, pels carrers de Metge Carlos Guitart Pons, Alberto Miralles i Metge Juan Bernabeu Ferrandiz per a tornar una altra vegada al passeig del Calvari.


     Estos canvis es troben en el quilòmetre 5, fins al 4 quilòmetre el circuit és el mateix.
     Més difícil o més complicat? Per tant si, les dos coses. Ja que tenim una pujada que no estava l'any passat.
     Però tot el recorregut continuara comptant amb els nostres ja famosos 10.000 metres.

diumenge, 21 d’abril de 2013

04:09:45.


     No podia deixar passar més dies sense fer un, espere que breu, comentari sobre allò que s'ha succeït en la CXVII Marató de Boston perquè uns dels malsons que com a corredor de marató encara no havia tingut ha passat.



     El pitjor somni que pot tindre un maratonià, o un corredor, normalment es troba en no trobar l'eixida d'una carrera, en l'angoixa d'arribar tard a l'eixida, perdre's en carrera i una vegada desperts tindre algun problema físic com una lesió inesperada, una pardala, trobar-se amb el famós “mur”, entropessar amb algun xicotet obstacle i produir-nos una caiguda, refredar-nos uns dies abans i alguns més però patir un atac terrorista, mai, mai ho haguera imaginat.
     Allò que s'ha succeït a Boston em deixa sense defenses perquè puc trobar solucions a molts tipus d'infortunis que ens poden succeir ja siga entrenant o competint però davant d'un atemptat terrorista no tinc cap solució, excepte condemnar-ho i reconéixer que han aconseguit el seu primer objectiu.
     Davant d'allò que s'ha succeït a les 4 hores 9minuts i 45 segons del començament de la marató de Boston en la recta de meta, de fet, no ens podem defendre de cap manera, per molt bé que ens entrenem i que ens comportem res pot protegir-nos d'este perill ja que esta completament fora del nostre control.
     La intenció de les persones que van col·locar les bombes és, per tant, clara: no es tracta només de cometre un delicte, és el més atroç dels crims, ja que afecta a persones que estan absolutament indefenses en un ambient de carrera, de diversió, de festa. Però a més és un acte simbòlic, perquè no els dóna cap benefici als terroristes, i per tant és encara més “terrorífic”.


     Han atacat la Marató de Boston Per què? És la marató més antiga i potser el més prestigiós de tots, han volgut colpejar en el cor d'Amèrica, per a donar que, un missatge, una advertència. Una advertència esgarrifosa, que ens produïx un nuc en la gola i ens rebolica l'embafe, “Estigueu atents, vos podem atacar en qualsevol lloc”.
     Ha sigut una “tragèdia sense sentit” per a tots els corredors però la naturalesa del terrorisme és matar a uns pocs per a aterrir a milions.
     Hi ha en este món hòmens capaços d'interrompre la vida d'altres hòmens indefensos, no m'importa en defensa de que ideologia ni de quina llibertat individual, són assassins tots els que maten una vida humana.
     Podria paréixer que estos terroristes han aconseguit el seu objectiu, sobretot perquè a partir d'ara no serà fàcil per als organitzadors de grans esdeveniments esportius com les grans maratons garantir la seguretat al llarg de 42 Km. de carrers plens de corredors i espectadors.
     Per tant, podem pensar que han guanyat, han assestat un colp mortal a les grans maratons i, per tant també, a tota la població civil.



     S'equivoquen els terroristes no tindran èxit ja que els devem respondre, de l'única forma possible i al mateix temps la més poderosa que es puga imaginar, la tenim i l'hem de donar nosaltres els corredors, els maratonians companys dels què van patir l'atemptat a Boston. I la resposta és simple, mantindre en marxa este món de la carrera a peu, en els nostres carrers, en els camins, en les carreteres, en els nostres passejos, en les nostres competicions, sense oblidar el que ha succeït, però sense condicionar el nostre comportament ni el nostre estat d'anime.
     Continuem corrent i entrenant per a millorar, acudim a les grans carreres i disfrutem-les, que ens vegen alegres i contents, somrient els nostres companys i també als espectadors i donem quan puguem eixe “xoc de mà” a eixos xiquets que ens animen en record i homenatge a eixe xiquet de huit anys al què van llevar la vida uns assassins quan ens estava animant, també a nosaltres, a Boston.
     Anime i bones carreres.

divendres, 19 d’abril de 2013

Que han fet els millors corredors del món en Xàbia?


     Una altra vegada se'ns ha passat la setmana i no hem pogut col·locar cap entrada en el blog encara que ho anirem solucionant.

     Acabem de començar la Volta a la Marina i els nou clubs s'han esforçat perquè un any més es puga disfrutar de la carrera peu en la Marina Alta.
     Els clubs s'han esforçat a preparar un circuit de carreres vencent a una forta crisi econòmica amb l'única arma del treball desinteressat, s'esta intentant que siga un èxit una vegada més encara que el dubte ens acompanyara fins a la ultima carrera a Benissa i fins llavors no deixarem de fer-nos la mateixa pregunta Estaran be les carreres que els hem preparat? Però m'agradaria des d'ací complicar un poc la resposta amb una altra pregunta Quins corredors anem hi ha deixar després de la Volta a la Marina?


     La resposta seria un interessant tema de reflexió, em referisc a la importància del paper de la Volta a la Marina i dels clubs en la formació de tots eixos corredors.
     Parlem molt dels les nostres carreres, d'entrenaments, de marató, de mitges maratons i de com anem hi ha córrer les carreres de la Marina però Què serà després dels nostres corredors?
     He tingut la sort en Xàbia d'estar amb diversos corredors que s'iniciaven en este món de la carrera a peu i he pogut comprovar com el simple fet de col·locar-se per primera vegada el xip els omplia d'il·lusió davant del nou món que se'ls hi obria amb la seua primera carrera Què serà d'ells després de Benissa?


     És important que els clubs s'enfronten a eixa pregunta, la seua resposta ens ajudara a aconseguir sens dubte una millor XVII Volta a la Marina.
     I que ha fet Dorsal 19 en Xàbia?
     Com diu un amic meu som el millor club del món i ho diem ja que si no ningú més ens ho dirà. I és que tenim els millors corredors del món però no perquè siguen millors que altres, si no perquè són únics.
     Nosaltres entenem molt bé el lema dels Jocs Olímpics “citius, altius, fortius” que significa "més ràpid, més alt, més forts” però no que pretenguem ser “els més” si no que volem ser “el més”.
     El més ràpids que puguem, el més alt que puguem i el més fort que puguem. Busquem realitzar la nostra millor carrera sense comparar-nos amb ningú, estant segur que ens esforcem igual o més que els guanyadors.


     Que han fet els millors corredors del món en Xàbia?, per a començar algun amb l'emoció s'ha deixat el xip en el cotxe i la majoria han aconseguit estar en el seu nivell encara que si haguérem de destacar a algú seria a Tania Navarro que ha aconseguit el segon lloc en la seua categoria i la tornada a les carreres de Fernando Ferrando.


Xábia.

FOLQUES LORENTE, MAXIMO.-        0:37:36
VIDAL BAÑULS, CARMELO.-             0:41:08
SISCAR BAY, CARLOS.-                   0:42:56
BOIX FERRI, JOSE.-                        0:43:08
PIERA FERRER, BAUTISTA.-             0:43:23
SERVER COSTA, FREDERIC.-           0:43:23
MIRA SENDRA, MANOLO.-                0:44:27
SENDRA FRANQUEZA, VICENT.-       0:44:39
PONS SORIANO, ALBERTO JOSE.-    0:44:39
VICÉNS PASTOR, FERNANDO.-         0:44:45
SENDRA FRANQUEZA, J. PASCUAL .-0:45:37
BAÑULS ORTOLA, CARLOS.-            0:45:38
FOLQUES LORENTE, JUAN ANTONIO.-0:47:40
OLTRA BAÑULS, JOAN.-                    0:48:42
WOODALL, TONY.-                            0:48:39
FELIU SENDRA, CARLOS.-                 0:49:38
GINER MOMPARLER, ARMANDO.-      0:50:26
PONS PUCHOL, PEP.-                       0:50:33
PEREZ SENDRA, JUAN.-                   0:51:07
BOLTA NAYA, JUAN BAUTISTA.-        0:51:36
NAVARRO MARTINEZ, TINO.-            0:52:23
NAVARRO AGUD, TANIA.-                 0:52:23
SENDRA ALCINA, TINO.-                   0:52:36
CERESOLA PIERA, FRANCISCO.-        0:56:34
ALEMANY SENDRA, RAMON.-             0:56:35
TORRE DE MIGUEL, FELIPE.-             0:57:17
SENDRA GISBERT, CARLOS.-            1:01:22
FERRANDO SENDRA, FERNANDO.-     1:06:31
LLORET SENDRA, FERNANDO.-          1:06:31

diumenge, 7 d’abril de 2013

Hem progressat o hem retrocedit?


      Acaba de començar a Moncada el Circuit de Carreres de la Diputació de València i el diumenge que ve comença la nostra Volta a la Marina, i ja comença un any més la competició.
     Enguany, com l'anterior, Dorsal 19 premiara al seu primer classificat en la Volta en la Marina per a així donar un poc més d'emoció a esta emocionant competició.


     Abans de començar la Volta a la Marina és interessant que vegem qual és el nostre procés de creixement des de l'any anterior. I la pregunta és, si estem progressant o retrocedint.
     Seria fàcil contestar si només ens quedàrem amb la comprovació de les nostres marques, però un corredor popular pot córrer més lentament que l'any anterior i estar disfrutant més, amb la qual cosa estaria progressant ja que continuaria un any més divertint-se amb la carrera a peu, però les seues marques curiosament ens dirien el contrari.
      En este punt podríem donar per acabada l'entrada i desitjar bona Volta a la Marina a tots i que guanye el millor, però com ens agrada conversar continuarem, encara que no sabeu la sort que teniu a l'estar llegint açò en un blog i poder acabar la conversació amb un xicotet clic, esmorzant i després d'un carajillo no seria tan fàcil.


     Hi ha algunes formes de saber si continuem disfrutant i si estem progressant amb la carrera a peu: per exemple si estem descontents amb els nostres carreres i tenim el valor de començar cada dia amb il·lusió.
     Si volem millorar en les nostres carreres normalment estarem insatisfets amb nosaltres mateixos, però no d'un descontentament trist o paralitzador, sinó d'un enuig que siga un impuls per a continuar batallant i un estimule per a entrenar més. Significa que tenim encara davant de nosaltres unes metes més altes. Significa que encara no hem aconseguit la nostra meta i que encara hi ha una distància entre els nostres objectius i la nostra realitat.
     I llavors queda una inquietud permanent en el nostre interior que no ens deixa tranquils. I això, des del punt de vista psicològic, vol dir que viu un anhel molt profund en nosaltres. I si som corredors amb anhel, serem en la mateixa mesura corredors que estem en progressió.


     Si tenim eixe anhel també tenim el valor de començar cada dia de nou. No és fàcil alçar-se, amb ànim renovat, després de cada entrenament que ens haja eixit malament. I tampoc és fàcil passar per alt les derrotes i decepcions.
     Exigix deixar per arrere tot el que passa i mirar cap al futur. Exigix orientar-se de nou en els nostres objectius.
     Al contrari si som indiferents o ens acostumem a una rutina en l'entrenament, a continus fracassos en les nostres carreres, si eixim a córrer sense cap motivació estarem retrocedint.
     No es tracta de no cometre algun error o de no tindre algun problema, sinó la forma de “engolir” habitualment amb la nostra falta de motivació, sense lluitar ni preocupar-se d'això.
     Retrocedir és quedar-se quiet i no buscar motivacions.


     I quines poden ser les causes d'esta situació? És fàcil que siga la falta de relació amb els altres corredors, del descuit a l'hora de cuidar-nos físicament, pot ser també que no li donem suficient importància al nostre club de corredors, on tenim un lloc on trobar nous reptes que s'adapten a les nostres necessitats. I això a pesar que sabem molt bé que tots estos elements formen part del nostre camí diari cap a la diversió i el gaudir de la carrera a peu.
     Mireu, hui Carlos Siscar Bay ha corregut la Marató de Paris i ha realitzat de moment la millor marca de la temporada, i encara que no l'haguera aconseguida qual seria la nostra reposada ha progressat o ha retrocedit? Hui Carmen Sala ha corregut la Mitja de Moncada ha progressat o ha retrocedit? Hui Vicent Sala també a participat en la Mitja de Moncada ha progressat o ha retrocedit? Perquè mirant els molts anys que porten corrent i veient la il·lusió que posen en cada carrera, pense que han progressat.


     Tots els corredors de Dorsal 19 que el diumenge que ve en Xàbia començaran la Volta a la Marina han progressat o han retrocedit? Només amb la il·lusió de participar un any més han avançat, han progressat.

Marató de Paris.

CARLOS SISCAR BAY.-         02:55:39.

Mitja de Moncada.
       
SALA FERRER, CARMEN.-    1.25.13.
SALA GONZALEZ, VICENT.- 1.38.17.

dissabte, 6 d’abril de 2013

Tot és segons el color / del cristall amb què es mira


     Analitzar un circuit pa que servisca de guia als corredors sempre és i serà complicat, ja que cada corredor té unes preferències i una forma de córrer. No és el mateix plantejar-se una carrera per a ocupar una bona posició en la classificació final, voler realitzar una marca o guanyar a un company.


     En un mateix circuit els plantejaments de carrera canviaran segons les nostres pretensions, per això és molt complicat donar consells en general.
     Cada un hauria de saber qual és la seua forma física i adaptar-la al circuit, si a més volem guanyar al nostre company llavors deuríem pensar al mateix temps quals són els seus punts més forts i les seues debilitats, llavors l'estratègia es complica molt més.
     Repassarem hui un poc més el circuit de la nostra ja volguda Volta a Peu, perquè és necessari amar-la després de trenta edicions. Coincidix esta part del recorregut completament amb la realitzada l'any passat.


     Amb una distància de quasi quatre quilòmetres recorrerem la primera volta afegint-li la baixada i la pujada al passeig de les Verdalas i una xicoteta desviació pels carrers Ausias March, Sant Bartomeu i Reguero.
     Tenim el punt més baix d'este tram en l'eixida del passeig de les Verdalas i el més alt pràcticament un quilòmetre després, dalt en el passeig del Calvari, un quilòmetre este que sense tindre cap rampa és d'una dolça i suau pujada i que enllaça amb un altre quilòmetre d'amable i fàcil baixada on poder recuperar.
     Entrem a continuació en els carrers intricats de Pego, les coneixem de la primera volta, a la majoria no ens agrada anar girant cantons que ens obliguen a canviar el nostre ritme però esta part dels circuits són perfectes per a la competició “cos a cos” per a la lluita entre companys. 


     És angoixós veure com cada vegada ens costa més recuperar el nostre ritme després de cada revolta, però és meravellós comprovar com al nostre rival li costa un poc més recuperar-se i tornar al nostre costat i és que tot corredor ha d'aplicar la famosa Llei de Campoamor, «En este món traïdor / res és veritat ni mentida / tot és segons el color / del cristall amb què es mira».
     En esta part del circuit res sabrem del resultat final de la nostra carrera però hi ha els suficients canvis de ritme per a poder endevinar com ens trobem i com es troben els nostres companys per a afrontar amb intel·ligència els últims quatre quilòmetres que tindrà la ultima volta.

dilluns, 1 d’abril de 2013

El catet menor de Alcala de la Jovada


     Hui, segon dia de Pasqua tocava excursió i com ens faltava un circuit que buscar i provar en la Vall d'Alcala perquè necessitàvem un inclús més curt per a tindre per fi tres possibilitats per a tres estats de forma, per tant cap allí ens hem dirigit.


     Recordàreu fa dos anys l'entrada “Només valents”, on repassàvem el circuit de 20 Km. i aquella altra “Al-Azraq ens espera” on féiem el mateix amb un circuit de 15,200 metres, mes ens faltava un, un poc més curt, ens faltava eixe catet menor d'eixe imaginari triangle rectangle escalé que ens tancara totes les possibilitats on tinguen cabuda ja tots els corredors de Dorsal 19.
     Per tant hui per fi ja podem dir que amb una distància de quasi 13 quilòmetres, on els tres circuits coincidixen en els seus últims 7 quilòmetres, tenim obertes totes les opcions per a qualsevol estat de forma que tinguen els corredors de Dorsal 19.


     Si veiem el circuit veurem que el nostre “catet menor” ens porta a un dels llocs emblemàtics de tota esta zona, els Masos de Capaimona, però abans els que trien esta poció no tindran més remei que creuar i disfrutar d'un dels pocs boscos de carrasques que hi ha en la zona, si poguérem detindre'ns podríem veure alguns exemplars de carrasques realment grans baste dir que este bosc esta integrat en el pla Natura 2000 i que es considera un lloc LIC, o siga Lloc d'Importància Comunitària que són aquells ecosistemes protegits amb l'objecte de contribuir a garantir la biodiversitat.
     Quan isquem de l'ombra de les seues carrasques ens trobarem amb els Masos de Capaimona, ja estarem en el terme municipal de Tollos.


     De l'antic assentament morisc on habitaven 13 famílies en 1602 hui només queden les ruïnes, encara que majestuoses, de dos masos amb aljub, un molí i restes d'una antiga Hermita. Cal dir que van estar habitats fins a principis del segle XX.
     Després d'1 quilòmetre arribarem a l'encreuament on ens unim als altres dos circuits ja per tots coneguts, on ens tocara si fóra necessari esperar als que hagen triat qualsevol dels altres recorreguts.
     Com veieu un circuit nou en part que ens ha de servir perquè cada vegada siguem més el que vinguen ha realitzar la nostra excursió als territoris d'Al-Azraq.

Circuit de la Volta a Peu (1ª part)


     Ja hem acabat de confeccionar el circuit de la XXXI Volta a Peu a Pego, i només hem modificat el quilòmetre 6 que ens obliga també a rectificar el 7.
     Hem afegit dos carrers en el 6, molt prop de la meta per a així no haver de baixar tant en el quilòmetre 7.
Estos han sigut els únics canvis que hem volgut realitzar pel que el circuit és pràcticament el mateix que l'any anterior.


     Hui veurem la primera volta que és la mateixa de l'any anterior, 2260 metres aproximadament. Si recordem l'any passat nos en adonarem que els problemes ens vindran quan entrem en el centre de Pego pràcticament en els 1500 metres de carrera que per 500 metres ens obliguen a recórrer els estrets carrers del centre amb els seus girs bruscos i els seus famosos bol·lards que ens van ha obligar a frenar i accelerar diverses vegades, amb lo dur i selectiu que açò és.
     És per tant molt important realitzar eixos 1500 metres inicials amb la intenció de col·locar-se bé en carrera.


     Este primer pas pel centre, 500 m, pensem que és el més complicat d'esta primera volta, una vegada passem el quilòmetre 2 tenim un llarg i recte carrer que ens deixara en el Pla de la Font i el passeig Cervantes passant per la zona de meta.
     Sabem que és la part del circuit que més problemes ens donarà, als corredors i als organitzadors però l'important és conéixer amb anterioritat els problemes que ens va a donar i estar preparats per a això.