IN MEMORIAM

dissabte, 4 d’agost del 2012

Els Jocs Olímpics, l'altre atletisme.


Ja esta, l'atletisme dels Jocs Olímpics a començat, i el principi no a pogut ser millor.
En este divendres on hem estat en les carreres de Castello de Rugat i en la platja de Tavernes hem assistit al que serà una història d'amor entre un país que ama l'atletisme i uns atletes que saben que es troben en el lloc perfecte per a practicar el seu esport.
Però saludem primer tots els enamorats de l'atletisme.


Ahir Londres va besar a l'atletisme, que els anglesos estan enamorats de l'atletisme no és una notícia perquè tots ja coneixem com el viuen i com el senten, però que 80.000 aficionats abarroten l'estadi per a presenciar la sessió matinal del primer dia d'atletisme. Mai en la història, ni en Jocs ni en Mundials, tanta gent havia acudit a una modesta sessió inaugural. Va ser impressionant.
Com ho va ser la primera gran carrera, els 10000 metres femenins, ja ho vam dir, les millors corredores, en el millor escenari possible hui en dia per a córrer.
Tots vau poder veure la carrera, i Tirunesh Dibaba va revalidar el seu títol de campiona olímpica en 10.000 metres aconseguit a Pequín amb uns últims 1.000 metres fabulosos, majestuosos, estratosfèrics (2:45).


No contaré la carrera, la podeu veure una altra vegada en la WEB de RTVE, només vull ressaltar tres aspectes que em van commoure; el public, la carrera en equip i l'estat de forma de les corredores.
El suport del public durant els 10000 metres va ser fabulós, només pensar el que es deu sentir a l'estar corrent durant 10 km. Sentint a 80.000 aficionats a l'atletisme cridant i aplaudint sense parar em posa els pèls de punta, nosaltres tan acostumats a córrer per carrers i camins solitaris segur que milloraríem les nostres marques o reventariem. I és que l'ambient va ser majestuós amb el suport d'una megafonia que amb una percussió marcava el ritme de les corredores i dels espectadors, perfecte.
Moltes vegades es diu que l'atletisme és un esport individual i potser serà veritat però hi ha països que no ho senten així, i ho vam poder comprovar durant la carrera i sobretot després.
Vam veure com Japó eixi a córrer en equip i marcá el seu ritme de carrera des del principi, com després l'equip de Kenya va voler ralentitzar la carrera, com l'equip d'Etiòpia li ho impedia i en la part final l'equip de Kenya ja no volia que la carrera es parara.


Va ser una carrera d'equips. Si recordem la volta d'honor no la va donar Dibaba amb la bandera d'Etiòpia, si no que va ser tot l'equip d'Etiòpia, les tres corredores les que van donar la volta d'honor, és veritat que només una guanya, però per als etíops el seu equip guanya els 10.000 metres dels Jocs Olímpics de Londres 2012. És difícil des d'ací valorar i comprendre eixe sentiment d'equip en un esport tan individualista però l'atletisme en molts països s'entén de manera diferent, recorde quan Sebastián Coe sent ja campió olímpic mai deixa de pertànyer al club d'atletisme del seu poble i un simple campionat provincial es transformava en un esdeveniment perquè et podies enfrontar a tot un campió olímpic, els anglesos mai hagueren comprés que abandonara el seu primer club per molt xicotet que este fóra.



Els Jocs Olímpics són únics i especials, ho són perquè la majoria dels atletes ho senten així, si mirem la classificació de la carrera veurem unes lletres al costat de la marca: PB marca personal, SB millor marca de la temporada i NR rècord nacional. Doncs bé, de les 14 primeres corredores 13 van realitzar la millor carrera de l'any o de la seua vida el dia que l'havien de realitzar, ni abans ni després, ahir, només l'etíop Oljira no va realitzar la seua millor marca però la seua missió era rebentar la carrera. Si observem les marces de les japoneses comprendrem el perquè del seu principi de carrera, no volien guanyar perquè sabien que no podia ser però si volien realitzar les seues millors marques i sabien que eixe era el millor escenari, ni campionat nacional, ni campionat de clubs i és que si vas a uns Jocs Olímpics és allí on has de córrer. Que danya no poder veure tres espanyoles intentar rècord d'Espanya o intentar no guanyar si no aconseguir marca personal, nosaltres els populars comprenem el que és una marca personal i com ens agrada aconseguir-la en una gran carrera.
En fi, és una altra forma d'entendre l'atletisme.
Esta nit els hòmens.


Platja de Tavernes.
CARMEN SALA FERRER.              0:30:33
PASCUAL SENDRA FRANQUEZA. 0:42:01

XVII VOLTA A PEU DE CASTELLÓ DE RUGAT
PASCUAL PASCUAL, LAURA.
CAMPS SENDRA, DAVID.
SERVER MILLET, JUAN 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada