IN MEMORIAM

dimecres, 18 de juliol del 2012

Cap de setmana d'esmorzars.


Tenim: 2 fascitis plantars, 1 esquinç de turmell, 1 esquiliotibial mal, 2 corredors amb més anys dels què els agradaria, 2 amb ciàtiques, 5 amb excés de pes, 15 que els agrada massa la cervesa, 3 que els agrada desmesuradament la cervesa, el carajillo de rom negrita i el gin tonic, 1 que es troba enamorat, 1 que no s'alçaria mai del llit, 2 que pareixen que no dormen, un 3 % mes cares les nostres sabatilles i la resta del material per a córrer, alguns en desocupació i diversos que no tindran paga de Nadal.

Però saludem primer a tots els que a pesar dels seus problemes continuen corrent.
Però a pesar de tot tenim un club que no perd la gràcia i jocositat quan es reunix per a córrer, i justament açò és el que vam intentar mantindre este cap de setmana.
El teníem marcat com un cap de setmana on realitzaríem el nostre entrenament mensual tots junts i on havíem d'acabar assentats menjant en una taula, i en ració doble, dissabte i el diumenge.
Ens podríem preguntar si al corredor de hui en dia, amb la que esta caient, és lícit que busque descans en una distracció tan plaenta. I la nostra resposta, sense dubtar, és afirmativa.
Nosaltres tenim ja l'experiència amb el nostre cansament físic després d'un dur entrenament i la necessitat de repòs que té el nostre cos. El descans del nostre cos l'obtenim deixant de córrer; però la ment, en canvi, troba el seu esplai en desviar la seua atenció cap a coses i conversacions agradables molt diferents de les que integren la seua rutina diària.

Així que nosaltres utilitzem els nostres esmorzars perquè el nostre cos, assentat en una cadira, descanse i les nostres alegres conversacions sobre córrer, per a alleujar la fatiga mental.
Posseïm, per tant, eixa virtut del què sap ubicar-se com convé, per la que és capaç d'apreciar fàcilment les coses belles, jovials i recreatives, sense danyar ni perdre la deguda serietat.
Se, que pot paréixer difícil mesclar bé estes distintes situacions però pense que en Dorsal 19 tenim consciència de la situació que ocupa la carrera a peu entre el que es divertix i lo serio, entre el que és necessari i lo superflu, entre el treball i la diversió i sobretot dins de la crisi econòmica que estem passant.
En fi, hem de tindre esperança. Hem de ser optimistes, mirar al futur amb confiança. Però la realitat és caòtica per a molts, per molt que intentem maquillar-la, per això estes eixides en grup deuen ser com una vàlvula de escape per a continuar tranquil·lament la nostra rutina diària.
El nostre entrenament del dissabte va ser lleuger, uns quants vam triar córrer al matí i tornar tot el material que vam utilitzar divendres passat en les pistes i altres van triar desplaçar-se a córrer la Volta a Peu d'Alzira i a Benitatxell, uns entrenaments lleugers pensant en la Reprimala – Lorxa del diumenge.

A les 07,30 del diumenge arribàvem a la Reprimala 16 corredors de Dorsal 19 per a passar un divertid matí corrent entre el riu Serpis i les muntanyes, de seguida es van muntar dos grups, els que volien realitzar el viatge fins a Lorxa i tornar en 12 quilòmetres i els que volien córrer 19 quilòmetres per esta bonica via verda.
El matí va ser divertid i relaxad que era el que preteníem i vam finalitzar, com no, amb un suculent esmorzar que ens va fer recuperar totes les nostres forces.
Ara a preparar la pròxima eixida en grup que es realitzara el 15 d'agost, també entre les muntanyes, però esta vegada a Murla.

El dissabte que ve amb La Mitja de Rubielos començarem amb el calendari de Mitges i amb l'establiment de la primera millor i pitjor marca en Mitja Marató d'esta temporada, és la primera que esta homologada i que donarà l'eixida a una temporada plena de moltes Mitges.
Així que a córrer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada