dissabte, 30 de juny de 2012

Alguns aclariments sobre el 6 de juliol.

Són moltes les preguntes que ens estem fent sobre l'anomenat “Test de la Marató” que celebrarem el divendres 6 de juliol, així que escriuré un poc del que passarà eixe divendres.
Però saludem primer a aquells que patixen esta calor africana i continuen entrenant.
El reunir-nos per a córrer en les pistes té en principi un motiu principal que seria el de formar tres grups d'entrenament per a afrontar els dos mesos d'estiu, a fi d'arribar a setembre amb un estat forma que ens permeta començar l'entrenament de la marató de València amb garanties.

Però açò, és l'excusa perfecta per a reunir-nos i passar una agradable nit en les pistes. És veritat que anem hi ha realitzar les carreres en què podran participar tots els que vullguen i que prendrem els temps de cada u, és veritat que després quedaran formats tres grups i que els tres grups realitzaran durant l'estiu uns entrenaments -si els abellixen- un poc diferenciats i és veritat que molts d'ells al setembre tornaran a realitzar unes proves semblants per a establir ja un pla d'entrenament amb vista a la marató, tot açò és veritat.
Però no és veritat que no puguem participar tots i que només hagen d'acudir els que pensen a córrer la Marató de València, no és veritat que només han de participar els corredors ràpids i experimentats i que els lents que estan començant ara no puguen córrer i que després només es puguen quedar a sopar els del club, no és veritat.
Com heu llegit ja en l'anunci d'este mateix blog, primer calfarem tots junts però Hi haurà algú que pense que no farà un excessiva calor? Açò ens pot retardar l'horari que hem posat per tant si ens fa eixa calor africana a què no arribem mai a acostumar-nos, no seria d'estranyar que el terror al sol ens fera realitzar les carreres nocturnes, però açò ho decidirem entre tots eixe dia.
L'horari pot patir un retard que no haurà de ser cap inconvenient perquè no ens haurem de desplaçar ja enlloc ja que tenim allí els vestidors i el sopar.
Tots sabem que la carrera a peu sol ser moltes vegades molt competitiva i que al realitzar els tests en companyia ens esforçarem un poc més a causa d'eixa competitivitat que com a corredors portem dins però que no ens deu fer perdre de vista que el verdader motiu de realitzar esta prova és saber en cuant de temps som capaçs de fer-ho i no la de saber quina posició és la que ocupem ni la de quedar per davant o per darrere de ningú.

Humanament parlant, els corredors populars som persones normals, per tant no realitzem grans marques ni dediquem moltes hores als entrenaments, sinó que la immensa majoria de nosaltres no donem major importància a certs detalls, eixim a córrer, entrenem el que podem i algunes vegades aconseguim realitzar alguna sèrie, no tots podem ser grans atletes i si arribem a comprendre que som corredors corrents és també una bona senyal sobretot de maduresa, de justa acceptació de si mateix, de simple humilitat.
Estem fent l'elogi de la mediocritat? No, sinó del verdader heroisme: que cada un siga el que és, el millor de si mateix, sense caretes, disfresses o vestits prestats.
El divendres que ve no siguem com aquells que lloguen una peça de luxe per a una boda o festa en societat, i després se'ls nota de lluny que no correspon a les seues mesures: Posem-nos el millor trage, però que siga dels els nostres!, intentem córrer un bon tres mil però que siga el nostre tres mil sense que ens haja de preocupar la posició que posseïm a l'arribar a meta, no és una competició és un experiment.
Després cada un amb la seua marca començara una preparació que ens ha de fer passar un estiu entretingut i al setembre ja veurem.

Quan s'escriu una entrada en un blog o quan escrivim un e-mail i li donem al clik tot canvia, perquè deixa de ser meua i es convertix en vostra. El que jo volia dir ha desaparegut i queda només el que vosaltres enteneu, així que és fàcil que moltes vegades entenguem o comprenguem coses un poc diferents del què es volen expressar, per a eixos casos de dubtes és quan Internet ens pot ajudar, escrivint ràpidament un comentari en la mateixa entrada o en Faceebox o Twitter o escrivint un e-mail per a demanar explicacions, és fàcil. No ens esperem que passe l'esdeveniment per a expressar els dubtes perquè llavors les explicacions només ens serviran per a la pròxima ocasió.
Així que si t'atrevixes amb la calor, ens trobarem el divendres 6 de juliol en les pistes d'Atletisme.

dimecres, 27 de juny de 2012

L'essencial tambe es correr.


Un altre cap de setmana que ha passat i en el que hem intentat mantindre el nostre ritme d'entrenament a pesar del que ens esta constant eixir a entrenar. Calor, cansament, festes, sopars i sobretot la falta d'una motivació prou forta és el que fa que ens coste tant, sort que juliol ja esta prop i començarem a trobar en la Marató de València l'estimule suficient per a entrenar amb ganes. 
Però saludem primer a tots els corredors que ja pensen en Marató.

Esta setmana serà una altra vegada una setmana complicada per a complir amb les nostres obligacions amb la carrera a peu perquè les festes de Pego ens obliguen a canviar alguns dels nostres costums, sense comptar amb la calor que vamos a haver de suportar ja que ens anuncien molta.
Juny se'ns acaba i la setmana que ve ja començarem a veure els entrenaments com una cosa essencial en la nostra rutina diària.
Entre les presses i el treball de tots els dies, ens oblidem de l'essencial per a un corredor, eixir a córrer i entrenar.
No vam nàixer per a podrir-nos en un despatx, ni per a alçar murs amb files interminables de rajoles. No vam nàixer per a planxar els llençols ni per a buidar plats d'ensalada. Som, encara que ens dolguen els queixals i ens espante la calor: som corredors, som maratonians.
L'essencial per a eixir a córrer no es veu, ni s'escolta, ni es toca. L'essencial s'amaga en cada un de nosaltres, en el més íntim, i ens permet entrenar per damunt de la quotidianitat, del banal, del superflu. 
Podem córrer molt o poc. Podem estar en la nostra casa o estar passant uns dies de vacacions. Podem viure amb fills i néts o estar sols, en un barri d'una ciutat. Però el que ens obliga a córrer seguix allí, amagat, cert, indestructible.
A vegades l'essencial s'aguaita quan compartim experiències amb els altres corredors. O quan en alguna carrera animem a algun company, o li passem un poc d'aigua. O quan uns corredors ens animen a continuar quan estem ja esvaïts. O quan un corredor s'oblida de la seua carrera i ens acompanya fins meta.

L'essencial seguix en peu, tots els dies, fora de les pantalles de la televisió o de les cròniques de la premsa. No apareix en Internet, però està en els cors dels corredors.
El món seguix el seu camí. I nosaltres busquem en eixa motivació especial l'excusa per a eixir a entrenar, no es pot comprar. L'essencial tampoc està en venda. Cada un ho té en la seua ment i per a molts de nosaltres tal vegada siga la Marató de València al novembre però per a molts més seran altres els motius però que faran que ens reunim el divendres 6 en les pistes per a compartir l'essencial: córrer.
Poques són les carreres a què hem acudit este cap de setmana passat, Canet d'en Berenguer i la de Daimús han sigut les afortunades al comptar amb una representació de Dorsal 19.
  
CANET.
VICENT SALA GONZALEZ.-          0:48:48       
CARMEN SALA FERRER.-             0:39:22

DAIMUS.
FOLQUES LORENTE, MAXIMO.- 0:34:02

dimecres, 20 de juny de 2012

Primer test de la temporada.


Una definició de test podria ser la següent: és la realització d'un protocol dissenyat per a valorar una o diverses facultats d'un individu. Podem realitzar un test per a valorar la força, la capacitat aeròbica o anaeròbica, per a determinar el seu llindar, etc. Però la funció principal d'un test per a nosaltres és el control de l'entrenament.

Però saludem primer a tots els que el divendres 6 de juliol realitzaran el nostre test pensant ja en la marató de València i saludem també a tots els que realitzaran el nostre test pensant només a comprovar el seu estat de forma i passar una agradable vesprada nit en les pistes per a després poder recuperar-se amb un suculent sopar en les pistes.
El divendres 6 de juliol en les pistes d'atletisme anem a reunir-nos tots els que vullguen provar un tres mil en pista, el realitzarem a fi de prendre els temps a tots i poder preparar una primera fase de l'entrenament per a la marató de València.
En realitat realitzarem tres proves, la primera de 3 quilòmetres per a tots els que pensen que poden baixar dels 13 minuts i la segona per als que sàpien que superaran eixos 13 minuts, després realitzarem una tanda de mil metres per a tots els que porten pocs quilòmetres en les seues cames.

L'horari serà el següent; ens reunirem en les pistes d'atletisme a les 20,00 h.
Calfarem i estirarem durant 30 minuts.
A les 20,30 realitzarem la primera carrera de 3 quilòmetres.
A les 20,45 la segona carrera de 3 quilòmetres.
A les 21,00 realitzarem els mil metres.
A les 21,30 donarà començament l'avituallament líquid i solid a base de xulles de diversos tipus, llonganisses, botifarres i molta cervesa sense oblidar-nos de les ensalades i del pa.
Podeu vindre tots els que vullgueu, si només t'abellix córrer no cal que ens ho confirmes, solament que et presentes en les pistes amb unes sabatilles serà suficient.

Però si a més vols recuperar-te completament de l'esforç després de realitzar les carreres ens hauràs d'avisar per a controlar la quantitat de proteïnes i hidrats de carboni que deurem comprar, la forma és molt senzilla o ens ho dius en directe o ens envies un e-mail a dorsal19@gmail.com , recorda el divendres 6 de juliol a les 20,00 en les Pistes d'Atletisme.

diumenge, 17 de juny de 2012

Cap de setmana redó.


El cap de setmana, el "week end", el "fi de" pareix el moment d'oblidar-se de tot, d'alliberar-se del treball rutinari i dedicar-nos a córrer oblidant-nos de la setmana que és un invent prou antic al què és necessari atribuir-li un gran mèrit en el progrés de la nostra civilització. No obstant repartim els nostres plans d'entrenaments en setmanes. Però saludem primer a tots els que corren no sols en el cap de setmana sinó durant tota la setmana.

Un dia, algú inventa el cap de setmana. Un concepte revolucionari que respon a causes complexes que no són ni astronòmiques, ni naturals, ni tan sols econòmiques. Fins a eixe moment les setmanes no tenien ni principi ni fi. Mai va ser necessari establir de forma taxativa un dia de començament d'entre els set. Per a uns cristians el diumenge era el dia primer per ser el dia dedicat expressament al mes important. Per a altres cristians el diumenge era l'últim dia per idèntic motiu. Els musulmans van distingir el divendres per a celebrar no la festa, ni el principi, ni el fi de la setmana, sinó la jornada d'oració més intensa. Els jueus van mantindre el dissabte però mai van explicar al món si començaven o acabaven la setmana amb el seu sabbat. Per als corredors són a més els dies d'acudir a les carreres, els dies on realitzar els nostres “llargs”, els dies on comentar amb tots els nostres companys els nostres entrenaments i carreres. Ara quasi tots estem ja inclosos en este sistema mental que pressuposa que el moment destinat a ser feliç és el cap de setmana.

Quin tema de conversació és el cap de setmana! A la pregunta esclerotitzada de "què pla tens per al cap de setmana?", “on correràs?” es respon amb el no menys automàtic "A veure si ens fa bon temps". Com si fóra cosa del dimoni posar-se a ploure en dissabte.
Així que els corredors sempre tenim alguna cosa que contar del nostre últim cap de setmana.
I este no podia ser l'excepció; Gala d'entrega de premis de la Volta a la Marina el divendres; els 10 quilòmetres nocturns del Grau de Gandia el dissabte; i el nostre entrenament llarg del diumenge.
El divendres com en tots estos actes ens vam sentir incòmodes, ens estrenyien les sabates i el coll de la camisa ens obligava a mantindre el cap més recte del normal, les tovalles de tela ens obligava hi ha realitzar els nostres moviments amb més cautela i el menjar ens resultava estrany sense els nostres cacauets torrats, sense les nostres ensalades, sense els nostres entrepans de truita amb formatge, encara sort que vam tindre molta cervesa i molts companys a qui contar les nostres experiències i escoltar els seus projectes. Encara sort. Com Dorsal 19 no va fer merits per a arreplegar cap premi, la nostra presència era essencialment jocosa i així vam crear al nostre voltant un ambient graciós, divertit i festiu.

La Gala va estar bé com tots els anys, els premiats contents amb els seus trofeus i els altres satisfets de poder, un any més, disfrutar d'un circuit que contínua sent un referent en tota la Comunitat Valenciana.
Com ja estem pràcticament a l'estiu el dissabte tocava carrera i esta vegada una nocturna en el Grau de Gandia. Era una bona oportunitat per a esbrinar en quin estat de forma ens trobàvem, el deu mil completament pla sempre ha sigut un bon test per a traure conclusions i saber on estem, per a enfrontar-nos a un estiu ple de carreres curtes i molts entrenaments de qualitat amb vista a la marató.
Veient els temps dels nostres corredors ens podem donar compte que estem lents, les nostres marques en Mitja Marató són, en comparació, millors que les dels 10 quilòmetres, així que ens espera un estiu en què haurem d'agafar més velocitat, amb la qual cosa tots ja sabem lo que açò comporta.
Bona carrera, tal vegada massa corredors per l'escullera però sens dubte molt ràpida, així que alguns vam provar i vam quedar molt satisfets per les marques que vam realitzar i ens trobem amb la moral molt amunt, encara que un poc lents com edit abans i ara ja amb la vista possa al divendres 6 de juliol en què anem hi ha realitzar el nostre test a fi d'anar preparant el nostre entrenament de la Marató de València.
Entre les marques del 10000 i la prova del dia 6 de juliol tindrem una bona informació per a divertir-nos este estiu que se'ns presenta emocionant i sobretot molt dur.


EL GRAU DE GANDIA.

CARLOS SISCAR BAY.- 0:37:51 - 3,47.
CARMEN SALA FERRER.- 0:39:02 - 3,54.
FERNANDO VICENS PASTOR.- 0:40:57 - 4,06.
FREDERIC SERVER COSTA.- 0:44:30 - 4,27.
VICENT SALA GONZALEZ.- 0:44:38 - 4,28.
BAUTISTA PIERA FERRER.- 0:44:48 - 4,29.
CARLOS BAÑULS ORTOLA.- 0:44:50 - 4,29.
JOSE BOIX FERRI.- 0:46:00 - 4,36.
FRANCISCO CERESOLA PIERA.- 0:48:41 - 4,52.
ENRIQUE LLANBIES SENDRA.- 0:49:22 - 4,56.
J. PASCUAL SENDRA FRANQUEZA.- 0:49:22 - 4,56.
JUAN BAUTISTA BOLTA NAYA.- 0:52:16 - 5,14.

GALA DE LA VOLTA A LA MARINA.
C. E. DORSAL 19 PEGO.- 88925 punts.        

dijous, 14 de juny de 2012

Adéu, 16 Volta a la Marina.


L'autor de la impecable i vigorosa epopeia d'acabar la 16 Volta a la Marina Alta; el pacient corredor que, amb indestructible afany, hi ha teixit un tapís amb un mapa de la Marina; el creador d'eixe puixant relat que, davall el titule de Volta a la Marina havia revelat a tots els corredors les seues experiències; l'autor, per ultime (i ací es tanca la llista) d'eixa aventura que ha sigut la 16 Volta a Peu a la Marina Alta, ja pot descansar.

Però saludem primer a tots els que han completat la Volta a la Marina.
Este cap de setmana a finalitzat, com ja sabreu la Volta a la Marina; una manifestació esportiva que a comptat amb la participació en les nou carreres amb més d'onze mil corredors i que ens continua demostrant que la seua formula funciona. Anem comprovant com cada vegada són més els corredors que coneixen este món de la carrera a peu gràcies a ella i que any rere any esperen el seu començament per a disfrutar de la carrera a peu.
La carrera de Benissa a sigut com tots els anys exigent pel seu circuit però molt relaxada a l'hora de córrer perquè la majoria dels corredors se la prenen com el fi de festa de la Volta a la Marina quan en realitat el final és en la Gala de Premis de la Volta a la Marina que enguany anem hi ha celebrar a Pedreguer.

Dorsal 19 a participat, corrent en totes les seues carreres i organitzant una d'elles així que hem estat en les dos facetes principals de la 16 Volta a Peu a la Marina Alta.
Però este cap de setmana també teníem la Gala d'Esports de Pego i hem volgut que la 16 Volta a Peu a la Marina Alta estiguera present i per a la qual cosa vam entregar un trofeu al primer classificat del nostre club.
No ha sigut fàcil, la Gala se celebrava només unes hores després de la carrera de Benissa que tènia que decidir el guanyador que enguany a sigut Carmelo Vidal.
Des d'ací les nostres felicitacions a Carmelo per tindre constància per a realitzar tot el circuit i haver-ho fet amb tanta qualitat.

Un any més la carreres de la Volta a la Marina s'han acabat i afortunadament s'han realitzat totes amb un bon nivell en l'organització a pesar dels problemes econòmics de molts clubs i com no de molts dels corredors.
Les carreres populars estan portant bé la crisi ja que el seu numere no esta descendint i la seua quantitat fa que totes les setmanes puguem participar en alguna, este diumenge també vam estar en la platja de Bellraguart per a completar un cap de setmana intens.

El mateix diumenge també vam tindre presència en la Milla de Gandia, distància inusual per a nosaltres però que compta amb molts seguidors ja que és una de les distàncies estrela dins de l'atletisme, fora i dins de les pistes.

VOLTA A BENISSA.

SALA FERRER., CARMEN
0:37:48
VIDAL BAÑULS, CARMELO
0:39:25
SISCAR PASTOR, CARLOS
0:41:29
BAÑULS ORTOLA, CARLOS
0:42:41
FOLQUES LORENTE, MAXIMO
0:44:18
PONS SORIANO, ALBERTO
0:44:31
LLANBIES SENDRA, ENRIQUE
0:44:31
SENDRA FRANQUEZA, VICENT
0:44:31
SERVER COSTA, FREDERIC
0:44:43
OLTRA BANYULS, JOAN
0:44:53
VICENS PASTOR, FERNANDO
0:44:54
PONS LORENTE, JOAN
0:49:30
FELIU SENDRA, CARLOS
0:49:30
SENDRA FRANQUEZA, J. PASCUAL
0:49:31
CERESOLA PIERA, FRANCISCO
0:49:36
PONS PUCHOL, PEP
0:51:14
SALA GONZALEZ, VICENT
0:51:49
LLORET SENDRA, FERNANDO
0:51:49
SENDRA ALCINA, TINO
0:52:09
ALEMANY SENDRA, RAMON
0:54:51
SENDRA GISBERT, CARLOS
0:56:02


PLATJA DE BELLREGUART

FERNANDO VICENS PASTOR .- 0:41:56
VICENT SENDRA FRANQUESA.- 0:43:58.
 TONI WOODALL.- 0:46:11.
J. PASCUAL SENDRA FRANQUEZA.- 0:47:46

MILLA DE GANDIA.

FREDERIC SERVER.- 05:55.

dilluns, 11 de juny de 2012

Tornarem a la Reprimala.


Ja estem confeccionant el nostre calendari d'activitats però vaja per davant la de juliol.
Però saludem abans a tots els que els agrada sentir en els seus cossos les sensacions de la carrera a peu.


Tornarem el mes que ve a la via verda que unix la Reprimala amb Lorcha, que podràs repassar en les entrades de l'any passat, fent clik en; -Reprimala-Lorcha- Reprimala- i en la - Alcoi to Gandia Railway and Harbour CO. Ltd. – En estes dos entrades podràs recordar com és la ruta.
Moltes vegades quan parlem amb els nostres companys de les xicotetes aventures i experiències que tenim mentres correm no comprenem exactament el que ens volen explicar. Ens trobem perduts, sense comprendre exactament el que ens volen transmetre, òbviament ens esta faltant alguna cosa. Per molt que canviem impressions sobre eixa carrera no arribem a estar satisfets del tot perquè no entenem exactament el que ens volen descriure.

Quan ens succeïx açò és que ens esta faltant un concepte essencial, l'aplicació als sentits.
Eventualment cal preguntar-se: “Quan tenim estes xarrades, estem assentats tranquil·lament prenent-nos unes cerveses?” Generalment la nostra resposta sol ser si. “Bé” llavors no ens estranye que no puguem aplicar correctament el que ens conten als nostres sentits. Com podem sentir el que va sentir el nostre company quan baixava per la via verda de la Reprimala mentres estem assentats 
confortablement, a gust, i còmodes en una taula d'un bar amb l'aire condicionat?.
Qual és llavors el nostre suggeriment, repetir de nou l'excursió perquè tots puguen disfrutar i sentir en els seus cossos les seues pròpies sensacions.
Amb totes les nostres bones intencions, moltes vegades som platònics, tractem massa, de fer que les nostres ments senten mentres els nostres cossos s'assenten fresquets o calentets, segurs i sense involucrar-se.  Les experiències físiques i les dels nostres propis cossos juguen un rol molt important a l'hora de comprendre la carrera a peu.

Pa què alguna cosa siga real, ha de ser real!

dissabte, 9 de juny de 2012

Comença la Marató de València 2012.


Ens estem acostant a juliol i ja ens hem de preparar per a començar de nou l'entrenament per a la Marató de València, ja se que alguns encara s'estan recuperant de la passada edició però en este món de la carrera a peu el temps passa, si és possible, més de pressa.

Però saludem primer a tots els que al novembre realitzaran eixe viatge de 42195 metres. Tots els que estiguen pensant a córrer la Marató de València, durant este mes de juny ens deuríem centrar a realitzar un entrenament amb una forta base aeròbica.
Quan isquem a córrer no ens deurem preocupar de mantindre cap ritme en especial si no que ens bastara d'usar com a referència la nostra respiració.
Devem tindre en compte que ara només ens interessa establir una bona base aeròbica així que entre 40' i 90' tindrem suficient.
Podem eixir tots els dies això si el nostre ritme deuria ser suau, a una velocitat en què puguem parlar normalment, repetisc parlar normalment.
Com és normal a este ritme el combustible que utilitzarem seran els greixos.

L'entrenament podria ser paregut al següent:
Dilluns.- 40 minuts a ritme lleuger, parlant de la Volta a la Marina.
Dimarts.- Descans.
Dimecres.- 45 minuts parlant de la carrera de Benissa.
Dijous.- 50 minuts parlant de la I Gala d'Esports.
Divendres.- Descans. Hem d'acudir a la Gala d'entrega de premis de la Marina.
Dissabte.- 40 minuts parlant de com va ser de divertida la Gala.
Domingo.- 1 hora de carrera queixant-nos de la calor.

Esta podria ser la setmana tipus fins a arribar al mes que ve, que haurem de realitzar les proves per a establir els nostres ritmes d'entrenament.
Recordar-vos que cal eixir a córrer i poder parlar i que els temes que hem suggerit són com a exemple, parlar de la crisi econòmica no és un bon tema perquè augmentara les nostres pulsacions i durant este mes el nostre ritme ha de ser aeròbic, així que tranquils.

divendres, 8 de juny de 2012

I Gala de l'Esport a Pego.


Sempre m'han agradat les paraules de Saint-Exupéry en El Principito: “És el temps que vas perdre per la teua rosa el que la fa tan important”.
Però saludem primer a tots els que perden un poc del seu temps per la carrera a peu.
El que fa important un esport no depén de la qualitat amb què el practiquem si no de com siga d'especial per a nosaltres. Són eixos xicotets moments que dediquem tots els dies a practicar-lo i a divertir-nos amb ell.

Dins d'eixos moments també esta el de relacionar-nos amb els esportistes d'altres esports ja que ens fan valorar com són d'importants també les altres activitats.
Este dissabte acudirem a la I Gala de l'Esport a Pego i allí ens assentarem amb els altres esportistes, que igual que nosaltres, valoren com nosaltres els seus esports.

Encara que des de fora puga paréixer que tots els esports són iguals i igual d'importants la veritat és que encara que puguem admirar als demes esportistes, el nostre sempre serà el millor. Ja que és la carrera a peu a la què hem dedicat molts dels nostres dies. Ja que és a ell al què dia darrere de dia hem anat coneixent. Ja que és la carrera a peu, qui ha escoltat molts dels nostres laments, de les nostres alabances, o l'hem maleït, o també, algunes vegades ens a vist plorar de patiment o riure de satisfacció.

A cap dels altres esports hem dedicat tantes emocions, no són pareguts al nostre esport. Dorsal 19 a fet de la carrera a peu el seu esport i ara és únic en el món.
Este dissabte en la Gala de l'Esport representarem a l'esport més important, estarem rodejats de molts esportistes que 

representaran a esports més nombrosos, amb més pressupostos i Dorsal 19 representara al seu esport i ho farà amb la satisfacció de representar a uns esportistes que practiquen un esport pur, on l'absolutament important no és guanyar si no simplement divertir-se practicant-lo. El representarem amb satisfacció ja que és el nostre esport.
Fins al dissabte.

dilluns, 4 de juny de 2012

Una crisi econòmica.


      Fent un repàs del que portem d'any i veient com esta incomodant la crisi econòmica al món de l'atletisme i en especial a les carreres populars podem dir que cada vegada que veiem donar l'eixida en una carrera estem presenciant un miracle.
I és que quan parlem amb la majoria d'organitzadors ens evoquen les dificultats que han hagut de véncer i els imponderables afrontats durant la preparació de la carrera, portadors de problemes molestos, costosos i generadors de riscos, tot això abans de presentar la carrera.
El retall en les subvencions ha reportat un autentic caos en les grans carreres, que han reajustat els seus pressupostos, i un ofec quasi asfixiant a les carreres mitjanes i xicotetes. Però treballar en l'organització de carreres sempre a significat un repte per a qualsevol organitzador, i és per això que l'activitat de la carrera a peu a la Comunitat Valenciana seguix mantenint-se en nivells de carreres i qualitat pràcticament semblants als de la temporada passada.
En tot cas, els retalls continuen afectant, organitzacions com la de Riba-roja i Set Aigües per exemple que han hagut d'eixir-se del calendari de la RFEA.
L'estalvi passa factura especialment a les grans carreres que requerixen una àmplia plantilla de col·laboradors, encara que, encara sort, encara continuen existint baluards, com a Santa Pola, La Mitja de València, Riba-roja, Set Aigües i la Marató de València que ens il·lusionen i entusiasmen.
I si parlem de carreres de la nostra comarca veiem com la Volta a la Marina ha seguit fidel al seu compromís i ens ha oferit unes bones carreres a pesar dels molts problemes econòmics d'alguns clubs.
Tornant al màxim nivel de la programació, les grans carreres mantindran el seu nivell, i les nostres maratons van hi ha continuar i pareix que amb bona salut així com les grans Mitges. Curiosament estem assistint a una ampliació del repertori de carreres perquè els triatlons i les carreres de muntanya estan augmentant gràcies als clubs de Muntanya que entre les seues activitats estan pensant també en els corredors.
L'economia afecta la carrera a peu i produïx crisis econòmiques en els clubs de major o menor gravetat. Algunes d'elles simplement provoquen angoixa, però permeten “sobreviure” amb menys activitats i amb més parsimonia en els gastos.
Una crisi econòmica, certament, pot ser el factor decisiu que porte a un club a tancar-se en si mateix, a perdre l'esperança de poder organitzar qualsevol carrera, a acaparar tot per a si i a deixar d'organitzar per als altres corredors. 
Per a Dorsal 19, esta crisi pot convertir-se en una ocasió per a examinar si existim segons un model d'acord amb els principis de la carrera popular, o si estem davant d'un club que s'oblida del corredor pegoli i s'interessa en l'organització de carreres com si fóra un fi en si mateix.
Tant de bo que esta crisi ens servira per a pensar en els corredors de Pego, sobretot en els més necessitats de consells i ànims per a continuar corrent. La present crisi haguera de fer-nos més responsables amb els que no s'atrevixen a participar en carreres, potser inclús amb les activitats internes del nostre club ens ajude a ser més coneguts en el nostre poble i qui sap si tal vegada siga motiu perquè reflexionem que les esperances posades en l'organització de carreres no haguera de continuar sent l'últim fonament del nostre club.

Els corredors comencen a preguntar-se pel futur de les nostres carreres i a mi este tipus de preguntes m'agraden, perquè el corredor ha de ser previsor i no viure eternament immers en el “carpí diem”.
Així doncs intentarem organitzar en esta temporada altres activitats que no seran tan multitudinàries com la Volta a Peu o La Mitja Marató que tindran un cost econòmic molt menor i a més intentarem que participen la major part dels corredors que tenim al nostre voltant, si podem mantindre en el nostre calendari la Volta a Peu i La Mitja Marató molt millor però Dorsal 19 ha de ser un poc més que un organitzador de carreres.
La formació d'un calendari d'activitats durant este mes ens podrà ajudar a tindre una idea de com ens anem a moure durant la pròxima temporada per a difondre el nostre esport a Pego i comarca.

dissabte, 2 de juny de 2012

Calendari d'activitats 2012-13.


Anem hi ha intentar durant este mes de juny establir una agenda d'activitats del nostre club, com si fóra un calendari d'activitats. Tenim ja dos dates marcades el 27 de gener del 2013 la III Mitja Marató “Vila de Pego” i el 4 de maig del 2013 on organitzarem la XXXI Volta a Peu.
Hem d'ubicar encara tots els nostres recorreguts en grup que estem realitzant tots els anys però que no solem planejar amb massa antelació.

Destacar entre les nostres eixides; el circuit de la Vall d'Alcala, el de la Vall d'Ebo, el de la Reprimala a Lorcha, el de la Vall del Pop, el de la Marjal de Pego, la Volteta del Ràfol, la de la platja, la carrera del club “IV Trofeu Dorsal 19”, la Marató de València el 18 de novembre i la Pego – Elx, encara que esta no pareix que tinga una altra data que la de la Setmana Santa des del divendres 29 de març fins al dilluns 1 d'abril.

Com veieu només amb les habituals ja tenim una per mes així que anar mirant les vostres agendes perquè antes que acabe este mes de juny el calendari haurà d'estar completat.

divendres, 1 de juny de 2012

Que ve la calor.


Com ja haurem advertit hem començat a córrer amb calor, l'estiu s'acosta i ens toca com tots els anys recordar alguns consells perquè ens afecte lo mínim possible.
Però saludem primer a tots els que a pesar de la calor continuaren entrenant.
Anem hi ha tindre un cap de setmana de transició, d'espera, d'expectació i de calor. Ja que no tenim carrera en la Volta a la Marina i haurem d'entrenar amb la calor que ens va a fer. Procurarem entrenar quan la calor no ens estrenya i puguem disfrutar del nostre esport, i pensar o decidir si volem acudir a les Gales que se'ns presenten.


Quan isquem a córrer, i este cap de setmana segur que ho anem fer, és fàcil que arribem a suar entre 1-2 l/h. Si se'ns ha ocorregut realitzar un “llarg” és fàcil endevinar que es podrien arribar als 3 a 6 l, i açò podria portar a alteracions en la regulació de la calor i de la nostra funció cardiovascular. Estos trastorns no es poden previndre bevent molt aigua abans d'eixir a córrer, o per una reducció transitòria en la temperatura del cos o humitejant la pell (tirant-nos aigua per damunt).
L'únic mètode que pareix efectiu per a atenuar els efectes que la calor produïx en la perduda de líquids és ingerir fluids durant l'exercici. La discussió esta a esbrinar que líquids ens funcionaren millor.
Tenim per tant que insistir a repartir aigua durant les nostres eixides encara que esta s'absorbix millor si porta un poc de glucosa i algunes sals minerals perquè la glucosa estimula l'absorció de sodi i d'aigua. Recordar només que el sodi és necessari per al transport de glucosa als nostres músculs.
És millor prendre aigua corrent que prendre aigua amb sals minerals només, si s'agreguen electròlits a l'aigua, també s'haurien d'addicionar carbohidratos per a enfortir l'absorció de fluid.
Si la beguda tinguera menys del 5% de sucres, patiria de poc valor energètic, però si eixa proporció superara el 10% es retardaria el buidament gàstric i l'absorció d'aigua, la qual cosa podria provocar diarrea i altres molèsties gastrointestinals.

Així que hem de controlar un poc l'elaboració de la nostra beguda, una recepta fàcil si volem entrenar millor seria en primer lloc tirar una cullerada de postre de bicarbonat sòdic, dos cullerades soperes de sucre, una cullereta xicoteta de sal marina sense refinar, ja que necessitarem el iode que ens aportarà.
Junt amb açò hem d'afegir també el suc d'una o dos llimes o de taronjes, encara que en este punt podem afegir el suc de la fruita que més ens agrade, perquè no hem d'oblidar que a pesar de ser una beguda reconstituent no tenim per què beure-la de mala gana. Ens estem referint a la preparació d'un litre, cal procurar que este fresqueta perquè s'absorbix millor, així que l'haurem de repartir abans de córrer.

Entrenem per tant este cap de setmana perquè la ultima carrera de la Marina és dissabte que ve i després d'arreplegar el record de La Volta a la Marina 2012 hem de traslladar-nos ràpidament a Pego per a acudir a la Gala d'Esports de l'Ajuntament de Pego, així que descansem este cap de setmana perquè ens esperen inclús algunes celebracions a les què anem de acudir per a donar per acabada definitivament esta llarga temporada de 2011-12.