IV "Open Summer Circuit Training"

IV "Open Summer Circuit Training"

diumenge, 27 de maig de 2012

XXI CURSA POPULAR VILA DE PEDREGUER.


La Cursa a Peu a Pedreguer és igual a dir Cametes, poques carreres en la Marina tenen un maridatge tan clar i evident.
Però saludem abans a tot el C.E. Cametes que ahir a la vesprada ens han fet disfrutar d'una bona carrera.
Si una carrera es complementa bé amb l'organitzador, si un club és capaç d'integrarse, de traslladar la seua imatge a la carrera que organitza és el Cametes i la seua Cursa a Peu a Pedreguer.


Si el Cametes realça el seu afecte per la carrera a peu organitzant la Cursa a Peu a Pedreguer esta engrandix el gust per córrer. Si la Volta a Peu és una plaent experiència, conéixer els membres del Cametes també ho és.
Encara que és veritat el que bé diu la dita, “en gustos es trenquen gèneres” perquè no tots tenim els mateixos gustos, ni de la mateixa manera desenrotllats, no obstant això el principal per a poder conéixer un enllaç perfecte, entre carrera i organitzador és córrer la Cursa a Peu de Pedreguer i conéixer al Cametes.
En Dorsal 19 ho sabem i procurem participar en este homenatge que tots els anys organitza el C.E. Cametes a la carrera a peu. Hem acudit en massa, pràcticament tots els corredors de Dorsal 19 estàvem el dissabte a Pedreguer corrent per un circuit que ens sabem de memòria, un recorregut que reunix totes les característiques del club que l'ha dissenyat.

És un circuit ràpid en algunes de les seues parts com ho és sens dubte Carlos Simó, un dels membres del Cametes que millor entén este món de la carrera a peu.
Igual que Gerardo Masanet la Volta a Peu de Pedreguer és agradable, divertida i festiva, Gerardo com la seua Cursa a Peu ens assegura passar una vesprada entretinguda i divertida.
Però el circuit de Pedreguer també en alguns moments és dur i exigent com Jose Sese que sap posar serietat i orde allí on es necessita.
Una altra de les característiques que més admirem en Dorsal 19 de la Cursa a Peu de Pedreguer és lo ben promocionada que esta dins de la Marina i és que és un fidel reflex de com es comunica de bé amb la gent i els corredors Vicent Carrio que amb el seu micro ens fa sentir que estem en la cúpula de la carrera popular en la Marina Alta.
La XXI Cursa a Peu a Pedreguer és molt més i la col·laboració de Jaime Monfort ajuda a què estiguem davant de la carrera més distingida i elegant de la Marina.
Hi ha molts més corredors en el Cametes i és veritat que no els coneixem a tots perquè és un club que a crescut molt en els últims anys però normalment la imatge d'un club sol reflectir el carisma dels seus socis més representatius.

Poden paréixer moltes flors i és possible que entre elles puga haver-hi alguna que tinga espines però l'aventura i l'emoció d'organitzar una carrera ens ajuden a suportar millor eixes xicotetes punxades.
Si al llegir esta entrada algú arriba a pensar que – No és per a tant – Jo li aconsellaria que s'acostara a Pedreguer i que coneguera a algun corredor del Cametes i es donaria compte que s'estan acostant perillosament a Dorsal 19 i és que quan girem el cap i mirem cap arrere els veiem cada vegada més prop.
No pot haver-hi una rivalitat entre el Cametes i Dorsal 19 perquè són dos cares d'una mateixa moneda que no presenta cap creu, una moneda que té tot el valor dels corredors populars encara que algunes vegades al llançar-la a l'aire isca Cametes i altres Dorsal 19, però és purament i simplement la sort.

Esta vegada hem deixat el protagonisme del nostre blog al Cametes i així com el dissabte nosaltres vam ser els invitats i ells els amfitrions, hui els tornem la invitació.

XXI VOLTA A PEU A PEDREGUER 

SISCAR BAY, CARLOS
0:38:36
SALA FERRER, CARMEN
0:39:46
FOLQUES LORENTE, MAXIMO
0:40:49
ALEMANY GARCIA, FREDERIC
0:42:27
VIDAL BAÑULS, CARMELO
0:42:28
SISCAR PASTOR, CARLOS
0:42:40
SENDRA FRANQUEZA, VICENT
0:44:30
LLANBIES SENDRA, ENRIQUE
0:44:32
PONS SORIANO, ALBERTO
0:44:58
SERVER COSTA, FREDERIC
0:45:14
VICENS PASTOR, FERNANDO
0:45:17
BAÑULS ORTOLA, CARLOS
0:45:29
SENDRA FRANQUEZA, J. PASCUAL
0:46:55
PIERA FERRER, BAUTISTA
0:47:05
ARBONA ESCRIVA, JUAN JOSE
0:48:08
CERESOLA PIERA, FRANCISCO
0:48:44
MENGUAL COTS, CARLES V.
0:48:57
OLTRA BANYULS, JOAN
0:49:51
SALA GONZALEZ, VICENT
0:49:51
PONS LORENTE, JOAN
0:50:57
FELIU SENDRA, CARLOS
0:51:09
BOLTA NAYA, JUAN BAUTISTA
0:52:03
FOLQUÈS NADAL, JOAN
0:55:57
SENDRA ALCINA, TINO
0:55:57
ALEMANY SENDRA, RAMON
0:56:02
LLORET SENDRA, FERNANDO
0:56:38
PONS PUCHOL, PEP
0:57:34
SENDRA GISBERT, CARLOS
0:59:58
TORRE DE MIGUEL, FELIPE
1:00:19

dissabte, 26 de maig de 2012

Moltes gales i sopars.


Ja estem ací una altra vegada, estem ací com en família, com reunits al voltant d'una taula de braser, cada un ha ocupat bé el seu dia, ha complit la seua tasca i també jo he complit la meua.
Però saludem primer a tots els corredors que es detenen uns instants per a llegir el nostre blog.
Nosaltres no hem perdut la nostra jornada. Hem realitzat el nostre entrenament diari o tal vegada l'anem ha realitzar i hem realitzat totes les tasques necessàries de cada dia. Ara es tracta de no perdre tampoc estos moments que passarem llegint este blog.
Preferisc previndre-vos de seguida, encara que sens dubte l'heu endevinat ja: el que aneu hi ha llegir no mereix potser el nom de discurs – almenys en el sentit que se li dóna generalment a esta paraula- i probablement per eixa raó em pregunte moltes vegades com hauria d'anomenar-lo.
Tenim moltes coses de què parlar perquè han passat molts dies i també moltes carreres, Ondara, Jesús Pobre… Però tenim moltes més coses per davant.

Woody Allen va dir una vegada “M'interessa el futur perquè és el lloc on passaré la resta de la meua vida.” I és veritat, ja haurem corregut a Pedreguer quan llegim açò, i la Volta a la La Marina estarà pràcticament acabada però ens queda molt per córrer.
Haurem d'anar a Benissa a acabar la Volta a la Marina i arreplegar el nostre record però també tenim eixa mateixa nit la Gala d'Esports de l'Ajuntament de Pego i al divendres següent la Gala de la Volta a la Marina.
Moltes gales i sopars, actes a què acudim per a donar testimoni del nostre suport a la carrera a peu i també com a representants d'un grup de corredors de Pego.
La primera Gala d'Esports a què vam acudir estos dies va ser en Almansa, en el III Trofeu Dorsal 19, on érem amfitrions i invitats i complíem eixa doble faceta que ens obligava a complir amb les dos.
La següent gala o celebració a què anem hi ha acudir serà la Gala d'Esports de l'Ajuntament de Pego a la que acudirem en la faceta d'invitats.
Hi ha un conegut refrany que diu: "de ben nascuts és ser agraïts", a què podríem afegir: "socialment, a més de correspondre cal agrair".
Si hem sigut invitats haurem de buscar un poc de temps per a donar les gràcies per esta invitació.
Com a esportistes que som i pertanyents a un club esportiu i que al mateix temps som organitzadors d'actes esportius hem de donar les gràcies des d'ací a la regidoria d'esports per haver-se acordat de Dorsal 19 i agrair la seua invitació.

El dissabte 9 de juny en el Poliesportiu de la Trilladora tot membre de Dorsal 19 que vullga acudir ho haurà de comunicar per a poder reservar la taula amb la suficient antelació, serà un sopar de “sobaquillo” en la que si sabem amb prou antelació quants serem podríem preparar alguna cosa de sopar fred per a tots- un pa farcit gran-.
Se que acudir presenta alguns problemes, l'absència total de suport econòmic de la regiduría d'esports no sols a Dorsal 19 sinó també a La Mitja Marató i a la Volta a Peu ens fan acudir amb un poc de malestar, però les nostres queixes són només l'expressió del problema que tenim amb l'Ajuntament i no, en cap manera, del malestar que poguérem provocar si no acudirem.
Dorsal 19 acudirà a la Gala de l'Esport de Pego i col·laborarà perquè siga una nit en què l'esport de Pego siga el protagonista, ja vindran altres ocasions en què manifestarem la nostra discriminació dins de l'esport pegoli. 
Es que no és fàcil sentir-se integrat en un conjunt de clubs i associacions esportives que compten amb un poc de suport econòmic mentres nosaltres hem de promocionar i practicar el nostre esport només amb el suport institucional del nostre Ajuntament.
L'altra celebració que se'ns presenta és la del divendres 15 de juny, la Gala de l'entrega de trofeus de la Volta a la Marina. En esta ocasió, un any més, tornem a jugar el doble paper d'amfitrió i invitat. Som organitzadors de la Volta a la Marina i per tant també de la seua Gala d'entrega de Trofeus i també ens sentim invitats perquè som participants en totes les carreres de la Volta a la Marina.
Dorsal 19 com no podia ser d'una altra manera assistirà i a més ajudara econòmicament a tots els seus socis que vullguen ser participes de la festa de la carrera a peu en la comarca.

És una reunió en què serem corredors, tindrem al nostre voltant a tots els contrincants de la Marina, encara que esta vegada no els coneixerem per les seues vestimentes, ni pels colors dels seus clubs, si no que anem hi ha haver de fer un esforç per a conéixer-los amb la roba de carrer. És un acte en què tots els anys s'ha passat una nit agradable i en la que Dorsal 19 d'alguna manera sempre esta present, és després del nostre Trofeu Dorsal 19 la cita que presenta més al·licients. Enguany podem acudir en la doble faceta, l'any que ve tal vegada només com a participants però Dorsal 19 no ha d'estar absent de cap manifestació en què es recolze la carrera a peu.
Així que si vols assistir posa't en contacte i el club realitzara la reserva.
Com veieu tenim algunes activitats per realitzar ja que no tot va hi ha ser entrenar i competir.

divendres, 25 de maig de 2012

III Trofeu Dorsal 19.


Dos són les definicions que ens dóna la Reial Acadèmia Espanyola de Temporada:
1. F. Espai de diversos dies, mesos o anys que es consideren a banda formant un conjunt.
2. F. Temps durant el qual es realitza habitualment alguna cosa.
En Dorsal 19 les temporades les podríem definir com l'espai de temps que va des d'un Trofeu Dorsal 19 al següent, resumint entre les carreres del Club.
Enguany la temporada se'ns acaba dissabte passat en Almansa i la pròxima acaba de començar sense saber quant durarà, de moment.
En el sopar d'Almansa vam realitzar de la mà de Carlos un xicotet repàs i vam homenatjar a tots els corredors que d'alguna manera han contribuït que tots disfrutem un poc més de la carrera a peu.
En Almansa, en el sopar, de sobte em vaig adonar de per què tenia sentit continuar corrent. El corredor viu amb els ulls posats en les esperances que se li donen, en les esperances que un alberga; les esperances són com el combustible. No es pot córrer sense elles. Però això era com llançar una moneda a l'aire. Fins que la moneda cau, no se sap si eixirà cara o creu. Però el vol de la moneda del Trofeu Dorsal 19 va durar tota una temporada  i només per disfrutar d'eixe espai de temps val la pena estar corrent en Dorsal 19. Després al final haurà eixit cara o tal vegada creu però això ja ens dóna igual l'important ha sigut observar i sentir com girava la moneda primer veient com puja i després mirant-la com baixava fins a la nostra mà, cara o creu, però l'important per a un corredor de Dorsal 19 ha sigut el seu vol.
Una moneda que es llance a l'aire en el menjar de Nadal quan l'opció d'Almansa guanye a la d'Albacete i tots vam començar a preparar-nos per a vorela volar, una moneda que ja està una altra vegada en la nostra mà per a ser llançada , una temporada que ja comença i que té tots els seus comptadors a zero.
En este III Trofeu Dorsal 19 es van portar un xicotet record els corredors que es van convertir en maratonians durant esta temporada. Un record que ja mai més podran rebre perquè com la primera marató no hi haurà cap, milloraran les seues marques, veuran moltes vegades la cara de la Marató i alguna vegada els eixirà creu però el record de la temporada del III Trofeu Dorsal 19 en la que han recorregut cada un dels 42195 metres de la marató per primera vegada mai se'ls oblidara per tant ja es poden anomenar amb orgull, perquè ho són, MARATONIANS.


Frederic, Màxim, Paco, Juan i Arbona són els nostres nous Maratonians.
Vam recordar també, després del sopar, a tots els nostres corredors que esta temporada han convertit les seues vacacions en una excusa més per a córrer una Marató. Quatre dels nostres corredors van anar de vacacions a córrer la Maratona dí Roma. Unir esport i vacacions és una de les millors combinacions per a disfrutar d'ambdós coses. Ells van encertar i Dorsal 19 ha volgut recordar-ho perquè ens servisca d'exemple, ja que és una excel·lent forma de promocionar el nostre esport, així que a tots els corredors que es desplacen a l'estranger per a disfrutar d'esta combinació mereixeran el nostre reconeixement.
Alberto, Tony, Vicent i Carlos van ser els afortunats que van córrer i van veure Roma.
Vam recordar també al nostre corredor en l'exili, corredor que fa que Dorsal 19 sone a milers de quilòmetres de Pego, en Panamà es troba  el nostre Pau Folques que en les carreres en què participa porta nostre nom.


Però ens havíem d'acordar també dels nostres corredors amb més alts i baixos. En un club sempre ens trobem amb els lesionats, eixos corredors que es passen part de la temporada recuperant-se de les seues molèsties musculars. Dorsal 19 sap molt de lesions perquè tots els anys tenim a diversos corredors amb problemes i decidir-nos per algun sempre és difícil. Quan ens trobem davant de diversos corredors lesionats o que han passat una temporada complicada el més just seria situar-los a tots en el mateix nivell però ens havíem de decidir per u. En una temporada tan llarga hem vist lesionats a Pascual, a Bay, a Picayna, a Paco, a Arbona, a Piera i segur que algun més que haurà patit en silenci la seua lesió. Però enguany hem triat a Enrique per a donar-li el nostre reconeixement pel seu esforç a recuperar-se i tindre la força de voluntat suficient per a anar a poc a poc tornant al seu nivell.
En tot club deu existir eixa persona que dia a dia este pendent de qualsevol activitat que realitze el club. Tindre la sort de Dorsal 19 a posseir diverses d'eixes persones és una sort que ens deu omplir d'alegria a tots els corredors del club i dels que no ho són encara, ja que l'activitat de la carrera a peu a Pego gira majoritàriament al voltant de Dorsal 19 i d'eixes persones que el nostre club, repetisc que per sort, posseïx. I calia elegir a una, pense que després d'haver-se celebrat el III Trofeu Dorsal 19 ja era hora de reconéixer públicament el treball que per la carrera a peu esta realitzant a Pego des de Dorsal 19  fa molts anys Fernando Ferrando.


És el nostre president per antonomàsia, merescut el nostre reconeixement públic a eixa labor.
Però l'essència de la carrera a peu és la competició i en ella estan unides de forma inseparables les marques. Dorsal 19 és un club on la competició, la rivalitat i el valor de les marques estan sempre presents. Jo diria que fins al nostre nom ens porta a la competició. Un dorsal significa carrera, significa realització de marques i si és Dorsal 19 significa competició.
No ens podíem oblidar de les bones i de les males marques. De les roïnes per a recordar-nos als que no les posseïm que podem continuar corrent més  tranquils i que no passa res.
El reconeixement de les marques més lentes no és una burla ni una broma cap als seus posseïdors si no tot al contrari, és una declaració d'intencions de Dorsal 19, és reconéixer la labor i la necessitat posseir en el nostre club a qualsevol classe de corredors, és dir-los a estos corredors que els necessitem amb les seues marques i no per les seues marques, és més voldríem tindre a molts més corredors amb més de quatre hores en Marató i de dos hores en Mitja Marató i és que Dorsal 19 s'acorda tots els anys amb afecte dels nostres corredors més tranquils.
Enguany hem donat tot el nostre afecte Ramón en Mitja Marató i hi ha Picayna en Marató.
Les millors marques és la salsa de la competició, aconseguir els millors temps en les carreres sempre està reservat a uns pocs. Són els més ràpids, els que ens ensenyen el camí que molts voldríem seguir, són els més coneguts per als que des de fora del club ens observen i ens seguixen. Enguany han sigut les marques de corredors ja veterans les que han resistit el tímid atac dels corredors més jóvens, però la joventut espenta i l'any que ve la seua pressió serà molt forta el que fa augmentar el merite d'enguany per a Carlos Siscar en Mitja Marató i Carmen Sala en Marató.


Però Dorsal 19 és competició, la Mitja d'Almansa era la carrera del club. Era eixa carrera en què no basta sol amb la marca realitzada sinó que hem de realitzar una bona marca segons la nostra edat per a aconseguir una bona classificació.
Es va córrer molt en Almansa, la majoria que vam anar a Almansa vam realitzar la nostra millor marca de la temporada el que ens demostra les ganes que teníem de provar les nostres forces. Almansa té un circuit compensat amb suaus pujades i lleugeres baixades on cada un de nosaltres va triar la tàctica  que millor s'adaptava a la seua forma de córrer i només la forta pluja en la segona volta ens va trencar un poc el nostre esquema. Podríem ara anar repassant un a un l'actuació de tots els nostres corredors però basta dir que el 97% de tots realitza una excel·lent carrera. Lamentar l'abandó de Piera per una xicoteta lesió, esperem que ja este corrent. Merit també el de Ramón que va aconseguir acabar una carrera per a la que no es trobava preparat però les seues ganes de participar en la festa del III Trofeu Dorsal 19 va fer que el seu cap obligara a les seues cames a completar tota la carrera.
Cinc són les marques que ens deuen cridar l'atenció quan revisem la classificació, la de Bay, Máximo, Carmelo, Fede i Joan.


Máximo i Joan ens van mostrar que són candidats  en el IV Trofeu Dorsal 19 a tot. La seua joventut i les seues ganes de córrer els situen en la temporada que ja ha començat a aconseguir unes bones marques. Máximo ja està cridant a la porta i Joan s'està acostant amb pas tranquil però ferm.
La marca de Fede ens deu cridar l'atenció no per ser un gran registre si no pel que podem esperar en els pròxims mesos. Perquè a començat amb molta antelació a prendre contacte amb què ha de ser el seu ritme de marató per a esta temporada, si no al temps.
Després de la Mitja Marató d'Almansa ja podem dir que Carmelo està destinat a ser un dels habituals en els trofeus de la carrera del club. La seua edat i les seues marques el situen en una posició ideal per a estar arreplegant premis durant molts anys, va hi ha ser sens dubte el referent en els pròxims trofeus. La seua tercera posició enguany ho certifica i ens obliga a tots els altres a haver de realitzar un esforç extra si volem guanyar-li. No ha baixat de l'hora i trenta minuts però “ja li val”. L'any que ve estarà prop de l'hora i vint-i-cinc i això en un corredor de cinquanta anys el situara com el rival a batre.


Vicent Sendra és un dels habituals en els Trofeus de Dorsal 19, sempre esta en la forma suficient per a estar en les primeres posicions i en Almasa no fallá, la seua segona posició es deu més a la gran carrera de Carlos Siscar que a una mala carrera per la seua banda, la seua hora i trenta-dos minuts és una marca increïble per a acabar una temporada en què ha tingut alguns problemes físics que li han obligat a entrenar amb més moderació.
Carlos Siscar volia guanyar este III Trofeu Dorsal 19 i el va aconseguir. No ho va tindre fàcil ja que va haver de realitzar la millor marca de la temporada en Dorsal 19. La seua tàctica era clara perquè no li vàlua especular amb les marques dels altres i tènia que traure la maxima diferència que poguera i açò li porta a aconseguir tres premis en u, millor marca de la temporada personal, millor marca de la temporada de Dorsal 19 i emportar-se el 1r lloc en el III Trofeu Dorsal 19, una vesprada completa.
Acaba un any més la festa de la carrera a peu en Dorsal 19, la pròxima temporada tornarem a competir en el IV Trofeu Dorsal 19, ens desplaçarem a alguna carrera que ens agrade i esperem passar un bon dia.

diumenge, 13 de maig de 2012

El Dia de la carrera a peu en Dorsal 19.

Anem a intentar posar-nos al dia el més ràpidament possible. Ja tots sabem que el dissabte que ve 19 de maig se celebra el III Trofeu Dorsal 19 i que ens desplaçarem a Almansa per a decidir per a qui seran els trofeus que queden per assignar i que es decidiran en la Mitja Marató d'Almansa a temps oficial i per compensació segons els anys de cadascun. Tots els premis es lliuraran durant el sopar que tindrà lloc en la Tasca Rogelio.

Els clubs de corredors són un baluard de la carrera popular. Si esperem que els nostres corredors i corredores troben una visió de la carrera a peu que els impulse a prosseguir amb la seua afició, hem de procurar activitats que l'afavorisquen.
El III Trofeu Dorsal 19 té com a objectiu unir i agrupar a tots els corredors i simpatitzants de Dorsal 19 en un dia en el que menys importància té és el mateix III Trofeu Dorsal 19 “mentida cochina”, el realment important és passar un dia tots junts.
Les competicions dins d'un club ens ensenyen a gaudir de la carrera a peu i a saber comportar-nos enfront dels nostres companys, a lluitar, a guanyar, a perdre, a treballar en equip, a cedir, a ser capdavanters, i a vèncer els nostres temors, la competició directa amb els nostres companys ens ajuda i aprenem a cercar noves metes, a motivar-nos i a motivar, a donar la mà al vençut, a sentir i observar als altres.

En la Mitja Marató d'Almansa anem a experimentar l'estima que tenim pels nostres companys i alhora rivals i gaudirem amb els assoliments d'uns altres i els de nosaltres mateixos. En el III Trofeu Dorsal 19 aprendrem a gaudir de la carrera a peu en la seua vessant més popular. Gran part de les experiències de la carrera a peu ens ajuden a ocupar sanament el nostre temps lliure, li estem exigint cada vegada més al nostre cos i a Almansa ens situarem en la possibilitat de compartir units la nostra afició; en resum, aprenem una visió i una actitud de companyerisme.
Sé que existeix una gran motivació per la competició compensada i per aconseguir algun dels tres primers llocs però objectivament pot existir en Dorsal 19 u o més membres que per alguna raó pensen que no tenen cap possibilitat d'aconseguir una bona classificació però no per açò s'han de sentir exclosos doncs ser membre de Dorsal 19 ja és un bon premi, participar en aquesta activitat del nostre club de la forma que siga, des de les simples porres o preparatius per al viatge, fins a registrar els temps i comprovar com anem evolucionant esportivament , siguem creatius i aconseguirem integrar-nos en el club.

Integrar-se plenament en un club s'aconsegueix fàcilment amb la pràctica. Animem als menys experimentats i ressaltem els seus assoliments. La carrera a peu ens dóna tots els dies valuoses oportunitats per a reforçar la confiança en nosaltres mateixos a partir d'aquests petits assoliments quotidians.
Cerquem i trobarem, no cedim davant una petita dificultat la carrera a peu ens omple d'energia tinguem l'edat que tinguem i encara que no es pot garantir que algú visca més per córrer o fer esport sí que us puc assegurar que viu millor que qui no ho fa.
Acabem ja amb la palla i barrem al gra, corredor de Dorsal 19 amb 56 anys que a Almansa realitzara 01:36:30, corredor de Dorsal 19 amb 42 anys que a Almansa realitzara 01:24:30, corredor de Dorsal 19 amb 34 anys que a Almansa realitzara 01:25:30 i per ultime un corredor de Dorsal 19 amb 67 anys que a Almansa realitzara 01:56:30. Si açò fóra així, que pot ser, Quin seria la classificació?.
Doncs:
1º.- El corredor de 42 anys que amb els seus 5070 segons dividits pel seu coeficient de 3761 ens dóna 1,348 que és factor més baix.
2º.- El corredor de 56 anys que amb els seus 5790 segons dividits pel seu coeficient de 4234 ens dóna 1,3675.
3º.- El corredor de 34 anys que amb els seus 5130 segons dividits pel seu coeficient de 3580 ens dóna 1,4329.
4º.- El corredor de 67 anys que amb els seus 6990 segons dividits pel seu coeficient de 4699 ens dóna 1,4875.
Est és el sistema que anem a utilitzar sempre amb temps oficial perquè l'eixida tinga emoció i puguem controlar realment als nostres companys en carrera.

Com veieu és fàcil i ací podeu calcular les vostres possibilitats:
Edat.  Coeficient.
35 = 3580. 36 = 3597. 37 = 3618. 38 = 3644. 39 = 3672. 40 = 3701. 41 = 3731.
42 = 3761. 43 = 3791. 44 = 3822. 45 = 3853. 46 = 3885. 47 = 3917. 48 - 3950.
49 - 3983. 50 - 4017. 51 - 4052. 52 - 4087. 53 - 4123. 54 - 4159. 55 - 4196.
56 - 4234. 57 - 4272. 58 - 4311. 59 - 4352. 60 - 4392. 61 - 4433. 62 - 4475.
63 - 4519. 64 - 4562. 65 - 4607. 66 - 4652. 67 - 4699. 68 - 4746.
Dir que una dona amb 45 anys tindria un coeficient de 4239.

En fi, aquests són els nombres i la festa de Dorsal 19 pot començar, les porres estan llestes i l'autobús també ho estarà al final del Passeig Cervantes a les 13,45 del dissabte que ve, entrena o descansa però a Almansa estigues llest per a passar una vesprada divertida i emocionant.

dissabte, 12 de maig de 2012

La XXX Volta a Peu ja ha passat.


Per fi, ja podem estar una altra vegada en la xarxa, han sigut uns dies en els quals les ganes d'escriure i donar notícies han xocat amb els problemes de l'ordinador i encara que ja he pogut rescatar el meu disc dur i ja posseïsc una altra vegada tota la meua informació àdhuc em falta tenir tot el meu equip al complet.
Però bé, saludem primer a tots els que han tingut la paciència per a esperar. Penes apart ja ha passat tota una setmana des de la nostra XXX Volta a Peu a Pego i pense que ja és tard per a donar els resultats i mostrar algunes imatges doncs ja les coneixerem d'haver-les consultat en Somesport i en el blog de Claudia o en el de Vicent Esteve segur que ja haureu vist les imatges.

Per aquesta vegada la “xarxa” no ha sigut tan ràpida.
La carrera ja ha passat i els comentaris en la seua majoria han sigut positius excepte els problemes que van causar els bolardos que al costat de l'estretor dels carrers del centre van causar algun problema. Passar pel centre de Pego va ha tenir aquest problema no ja per l'estretor, que tambe, si no pels bolardos.
La Real Acadèmia de la Llengua defineix bolardo com un pal de ferro colat o una altra matèria clavat en el sòl i destinat a impedir el pas o aparcament de vehicles. Davant el problema del mal aparcament, els ajuntaments van decidir fa uns anys que la millor solució era tallar-ho de arrel. I per a açò, van prendre la solució d'utilitzar el bolardo en la seua batalla. Avui en dia hi ha carrers del nostre poble en les quals, la densitat de bolardos és molt major que la necessària. Anem que en comptes de plantar arbres van decidir que era molt millor plantar bolardos.

El bolardo compleix la seua funció essencial. Eviten que conductors, repartidors i similars utilitzen les voreres com la seua particular zona d'aparcament. Però més enllà del seu ús principal, també s'han convertit en un element nociu per a molts usuaris de les vies, tant vianants com a ciclistes o motociclistes i haurem d'afegir també als corredors de la XXX Volta a Peu. I no fique en aquest grup als conductors, perquè qualsevol dany en un vehicle, sempre serà menor que la produïda a un ésser humà.
Ningú es pot lliurar d'una distracció. Podem córrer mirant a un altre costat i sentir com el bolardo es clava en la nostra tíbia o genoll o també podem ensopegar i veure com el “maleït” bolardo es creua en el nostre camí.
Però potser molts estigueu pensant en aqueixos bolardos de forma cilíndrica, fabricats en fosa i amb les seues arestes més o menys romes. Però molts dels del nostre poble no ho són ja que són fins i amb arestes que poden arribar a ser el mal somni de qualsevol motorista que per h o per b tinga la mala sort d'impactar els seus ossos contra ell.

A més, per a major goig dels usuaris d'aquests carrers, aquests bolardos tenen una densitat major a l'habitual. De què serveix un bolardo cada metre si qualsevol mortal sap que un cotxe almenys mesura 2 metres, i açò sí parlem d'un Smart, i que si parlem d'un vehicle “normal” ens anem a tres metres d'ara endavant.
Útils o no, els bolardos són el paisatge d'algunes dels nostres carrers per les quals transita la XXX Volta a Peu. La seua utilitat, es podria posar en dubte en moltes situacions, però hem de conviure amb ells i l'única solució per a evitar mals majors és circular o caminar o córrer amb 1000 ulls extra que hem de portar. Açò sí, alguns podrien tenir una mica d'ull a l'hora de triar-los i instal·lar-los.
Per a la serà la XXXI Volta a Peu a Pego haurem de pensar detingudament que fem amb aquesta part del circuit si l'eliminem o cerquem alguna forma de marcar-los perquè siguen visibles per als corredors.

Eliminar els carrers estrets és un problema que té una solució difícil si volem passar pels llocs més interessants de Pego doncs la nostra Plaça de l'Ajuntament amb la nostra Església de l'Asunción està envoltada de carrers estrets i que a més posseeixen bolardos, si a més volem completar el recorregut amb el Portal de Sala i la Plaça del Ecce-Homo tenim molt que pensar i molt que debatre.
Un altre tema de debat d'aquesta XXX Volta a Peu a Pego ha sigut l'ultim quilometre, en general ha sigut ben acollit doncs els seus primers tres-cents metres han sigut enguany i sembla que ho serà també en els successius el lloc clau de la carrera, ha sigut el lloc on s'han resolt la majoria de les lluites entre corredors, aqueixa rampa d'amb uns 100 metres ha decidit molts cafès i algunes cerveses encara que molt pocs sopars. Enguany solament estaven advertits els més curiosos el pròxim any ja no causara tanta sorpresa però continuara resolent disputes.

En fi una XXX Volta a Peu a Pego de la qual Dorsal 19 se sent satisfet encara que ha sigut la més difícil d'organitzar doncs tot era nou el circuit, la zona de meta i eixida i sobretot difícil pel poc pressupost amb el qual hem contat però pensem que encara que no ha sigut la nostra millor Volta a Peu l'hem organitzat amb la intenció d'estar millor preparats per a la XXXI Volta a Peu a Pego que celebrarem en els mateixos llocs.

diumenge, 6 de maig de 2012

Una solguda i brillant XXX Volta a Peu a Pego.


El dubte continuo és una cosa terrible, una malaltia que corroeix per dins. No es pot estar tranquil, és desesperant. Este pot ser l'estat de molts organitzadors quan estan a l'espera que se celebre la seua carrera.
Però saludem abans a tots els membres de Dorsal 19 que han pogut resoldre els seus dubtes organitzant la XXX Volta a Peu a Pego.
La determinació és la virtut que ajuda a l'home pa què amb la seua voluntat deliberada baja cap a una fi concreta i busque posar els mitjans per a aconseguir-ho.

Dorsal 19 podria ser un exemple de club de corredors valents i decidits. Varis són els punts que podríem ressaltar i que formen l'esperit del nostre Club.
Sabem el que volem. Dorsal 19 actua cercant sempre una fi o una meta, quan la troba la segueix i la persegueix fins que pot aconseguir-la.
Volíem la XXX Volta a Peu a Pego i actuem en conseqüència amb la nostra decisió. Ja sabem que triar és renunciar. Així que ordenem durant els últims mesos tota la nostra activitat d'acord a aqueixa elecció. La preparem i després ens llancem a realitzar-la sense tenir por al que ens puga succeir ara.

Dorsal 19 va perseverar en la seua decisió. El que val costa. Ser constant és dur, però molt valuós. Dorsal 19 va ser fidel perquè mai va perdre de vista la seua fi. Les dificultats ens van servir per a enfortir-nos i no per a desanimar-nos. I seguim l'exemple del metall que es tria per a fer una espasa, que es calfa i es colpeja per a donar-li forma, així les dificultats van forjar a Dorsal 19 per a traure d'elles com una espasa sòlida i brillant, una solguda i brillant XXX Volta a Peu , premi dels nostres esforçats corredors.
El triomf, si ho hi ha, mitjançant la nostra determinació, és la distinció dels clubs lluitadors. Els clubs resolts no naixen, es fan. Més val invertir una mica de temps a traçar una fi, triar els mitjans i decidir, que romandre tota la vida dubtant.
Però ens equivoquem contínuament. I en la XXX Volta a Peu ho hem fet en petites coses. No obrim tots els waters. Se'ns va ficar algun cotxe. Es van creuar alguns espectadors. Molts automobilistes no van saber tenir paciència. Algú va desviar i canvia les senyals que marcaven el circuit amb l'única fi que els corredors s'isqueren del circuit, gràcies que la línia blava va impedir que la gamberrada tinguera èxit. Se'ns van acabar les samarretes. La borsa del corredor era escassa i segur que existeixen molts petits detalls que ara no conec.

D'on vénen els errors? Moltes vegades, de les presses. Les presses es paguen cares, doncs després cal fer marxa enrere per a tornar on estàvem. Així perdem un temps preciós que crèiem haver guanyat però que només malgastem per culpa del apresurament.
Altres vegades, els errors vénen d'una falsa perspectiva. Considerem els assumptes, les coses, les persones, des d'un punt de vista equivocat. Llavors, no som capaços de tenir els ulls oberts, no podem analitzar les coses objectivament.
Entre els errors, alguns tenen conseqüències lleus. Hi ha altres errors, en canvi, que es paguen molt cars. Tots els corredors ja sabem diferenciar-los i calcular les seues conseqüències.
Per a prevenir-nos dels errors, fa falta una sana dosi de prudència. A voltes s'adquireix amb el temps, després de molts colps i enganys. Altres vegades s'aconsegueix des de la pròpia reflexió i l'ajuda dels “savis”, corredors madurs i assenyats que ens permeten distingir entre el que és evident, lo que és suposat, lo que és inversemblant i el que és una mentida plena de malícia.

També fa falta una actitud de sana crítica. Crítica, abans de res, cap a un mateix.
Sobretot, fa falta saber prendre distàncies de les coses. No es tracta d'un allunyament físic, sinó d'un allunyament emocional. Alguna cosa no és veritat perquè tots ho diuen, ni perquè està d'acord amb un “pensament dominant”, ni perquè ho repeteixen molts corredors. Alguna cosa és veritat simplement si correspon als fets. La qual cosa, cal dir-ho, arriba a ser sabut per pocs corredors i, per desgràcia, no sempre aqueixos pocs saben narrar els fets de manera objectiva i serè.

Per descomptat, seria també erroni concloure que no sabem gens de res. Hi ha coses sobre les quals sí tenim tots els corredors un coneixement correcte, basat en suposicions ben fundades o en l'experiència de cadascun. D'altres coses, en canvi, moltes vegades tenim només opinions més o menys imprecises.
Servisca per avui aquesta petita reflexió sobre la XXX Volta a Peu de Pego 2012, demà vindran les dades, les xifres, les classificacions i les imatges que ens ajudaren a realitzar una història del que ha sigut la carrera.

dimarts, 1 de maig de 2012

Les nostres corones de branca d'api.


En cadascun dels quatre jocs panhelénics, es premiava als campions amb corones fetes amb branques de l'arbre silvestre i sagrat més abundant de la regió.
Sense cap dubte si continuàrem amb la tradició en la XXX Volta a Peu a Pego tindríem molts dubtes ja que caldria triar entre les corones de taronger o la de l'arròs.


Però en aquesta ocasió no hem seguit, de moment, l'exemple dels jocs panhelénics, com els olimpics pues el premi perseguit pels atletes era bàsicament el ser coronat amb una corona elaborada amb branques d'un arbre considerat sagrat, conegut amb el nom de “olivera Kalistéfanes” i segons la creença ho havia portat Hèracles des dels països Hiperbóreos del Nord. Així també, en els jocs Pítics, celebrats a Delphi, la corona l'elaboraven amb fulles de Llorer, i en els Jocs Nemeos realitzats en Delfos, amb branques d'api. Per la seua banda, en els jocs Ístmics es premiava al campió amb una corona de branca d'api, no obstant açò, més tard s'utilitzaria el pi pres de la pineda sagrada del santuari de Posidó.
Com podeu comprovar el trofeu que es lliurava tènia no solament el reconeixement de la victòria si no també un altre també molt important doncs calia recordar-li al vencedor l'efímer de la seua victòria.

Ho podem observar millor entre la corona d'api nemea i la d'api ístmia doncs hi havia una notable diferència la distinció de la qual permet aproximar-nos a la metàfora de la corona que es marceix i la corona incorruptible. Les dels jocs nemeos s'elaboraven amb fulles d'api vives i fresques, mentre que les dels jocs ístmics eren de fulles d'api seques. Les fulles d'api vives es marceixen ràpidament el que ressaltava àdhuc més la metàfora de l'efímer de la victòria.
Els antics vencedors dels Jocs Panhelénics se'ls recordava que la seua victòria era momentània i que havien de continuar esforçant-se en els seus entrenaments i no vanagloriarse en de-masia.
Però com sol dir-se els temps han canviat i en les nostres carreres els premis als vencedors han canviat molt ja que se solen atorgar copes o medalles que es poden guardar i recordar durant molt temps i algunes vegades premis en metalic.

En la XXX Volta a Peu a Pego hem elaborat els nostres propis trofeus, les nostres corones d'api, que duraran més però que representaren el mateix, la victòria i la seua fugaç durada.
Hem fabricat un a un tots els trofeus, els hem pintat i muntat i després de tot l'esforç solament els vencedors es portaren el record del seu èxit i de la nostra il·lusió en fer-los.

Però tots els corredors necessitem experimentar situacions d'èxit per a continuar realitzant els nostres entrenaments amb alegria i il·lusió. A molts de nosaltres ens n'hi ha prou amb acabar una carrera amb comoditat i si és possible més ràpidament que l'anterior i per descomptat més ràpidament que els nostres companys però aquests reconeixements no es veuran acompanyats pel clam dels espectadors sinó que ho gaudirem en petits grups com el bon perfum en petits flascons i possiblement no seran tan efímers com la corona d'api fresc.

En la XXX Volta a Peu a Pego solament lliurarem trofeu als vencedors de cada categoria però esperem que tots els corredors es porten com a premi un grat record d'una vesprada de dissabte passada corrent a Pego.