Tres Canvis interessants.

Un matí este de diumenge en què hem recorregut, provat, mesurat i remesurat el circuit de la XXX Volta a Peu a Pego 2012 i hem pres algunes decisions interessants.

Hem alterat un poc dos quilòmetres del circuit de la XXX Volta a Peu a Pego 2012.

Els dos canvis vénen motivats en l'intent per canviar la part final del quilòmetre 8, hem eliminat el recorregut que veiem en blau, que era el traçat original, i l'hem substituït pel roig.

Canviar és triar i durant l'organització d'una carrera hem de fer eleccions contínuament. Decidir forma part de la nostra vida. Des del matí fins al crepuscle, la nostra vida discorre en una cadena in interrompuda de decisions, l'una darrere de l'altra. Quan t'alces al matí i et poses uns calcetins grisos, en compte dels teus calcetins blancs d'esport, estàs prenent una decisió. Quan te'n vas al llit a la nit, pots triar entre llegir uns minuts, o veure la televisió o, partir directament cap al «un altre món». Al llarg del dia prenem contínuament decisions sobre què fer, com fer-ho i per quant de temps.

En la busca d'un recorregut per a la XXX Volta a Peu succeïx el mateix, ens decidim per un carrer però al mateix temps estem desestimat un altre, triem una zona de meta i abandonem una altra i així en cada una de les nostres decisions.

Què hi ha pel mig en una elecció?

No totes les decisions produïxen el mateix impacte en la carrera. Algunes, com la distància, marquen un començament, una decisió important en la nostra organització. Altres, com triar el color de la camiseta, repercutixen poc en la carrera. No obstant això, totes les eleccions, grans i xicotetes, que hem pres o prendrem, consten d'alguns elements que són comuns i fonamentals: Que tinguem la llibertat d'elecció, que se'ns presenten múltiples possibilitats, que puguem deliberar i reflexionar, que siguem capaços de renunciar i al final ens queda l'acte de triar.

Afortunadament en la XXX Volta a Peu a Pego tenim la premissa bàsica: la llibertat d'elecció. Una elecció no és una resposta cega a un estímul, pareguda a l'instint d'un animal. És, més aïna, la capacitat de prendre una decisió després d'haver reflexionat sobre distintes possibilitats.

En la XXX Volta a Peu a Pego tenim llibertat per a triar entre les diverses possibilitats que se'ns presenten en moltes qüestions: distància, circuit, localització de la meta i eixida, possibles obsequis així com de la data.

Així doncs, ens veiem obligats a triar. La XXX Volta a Peu a Pego s'entretix a base de decisions constants, una darrere d'una altra, i a causa de la nostra naturalesa de sers lliures no podem esquivar l'haver de triar.

Si decidim la distància de 10 quilòmetres, totes les noves alternatives que se'ns presenten estaran determinades per esta elecció. Mai podrem passar d'una banda del poble que ens obligue a realitzar 12 quilòmetres.

Com a conseqüència hem hagut de canviar lleument el traçat de dos quilòmetres que són el 3 i el 6 així com moure uns metres la línia de meta, el circuit se'ns queda igual de dur i complicat però hem eliminat eixos metres abans del quilòmetre 8 en els que es devia fer uns girs en què perdríem velocitat.  

Si bé les nostres primeres eleccions repercutixen en les futures, no per això danyen o disminuïxen la nostra llibertat. Per exemple, si romanem fidels a la nostra data de celebració, el primer dissabte de maig, i mantenim la nostra paraula, no se deu al fet que la nostra llibertat està condicionada per la decisió que vam prendre fa anys, sinó que ratifiquem i confirmem lliurement hui el que ahir vam triar.

Hi ha un element en cada vegada que triem que és molt important, és la renúncia. Potser ens sorprenga, perquè no estem acostumats a enfocar l'elecció com la negació d'alguna cosa, sinó, al contrari, com a llibertat de fer una cosa. Però esta no és més que una cara de la moneda. La paraula decisió deriva del llatí "de-cidere", que vol dir "separar tallant". Seleccionar una part implica sempre deixar la resta.

Així que hem renunciat a un circuit més ràpid a canvi d'un més urbà, hem renunciat a una carrera plana, hem renunciat a una carrera còmoda i per carrers amples però és que hem hagut de prendre una sèrie de decisions.

L'escenari està preparat, cada possibilitat està pensada, però falta un ingredient indispensable: l'elecció en si, l'acte de triar. Podria paréixer evident, però ací és on està l'essència de l'elecció, quan el que podria ser es transforma en el que és.

No és el mateix decidir una cosa que realitzar-la. Una cosa és el pla i una altra és l'execució, encara que ambdós siguen formes d'elecció. Com Shakespeare ens recorda: «Si fer fóra tan fàcil com saber què seria bo fer, les capelles serien catedrals, i les cabanyes dels pobres, palaus de prínceps». En altres paraules, l'elecció no és només un acte de la intel·ligència, sinó també un acte de la voluntat.

En l'actualitat esta molt difós el temor de triar, l'actitud del «no-comprometre's». Molts no tenen la maduresa bàsica necessària per a comprometre's en un projecte, en un ideal, o amb una persona, en especial quan la carrera ja pot passar dels mil corredors. D'on prové eixa actitud? De la visió del compromís, és a dir, de l'exercici de la llibertat, com una limitació de la llibertat personal: «En quant em compromet, quede obligat; elimine les altres possibilitats i em lligue a les conseqüències de la meua elecció».

Cada elecció és total, en el sentit que el passat és irrevocable: mai podré tornar arrere i repetir el que vaig fer o no vaig fer. Sort que en cada edició de la Volta a Peu podem rectificar, en la nostra vida és molt més complicat.

Estem parlant de les decisions, dels seus components. Però encara resta l'aspecte més pràctic: Com puc prendre bones decisions? Com puc aconseguir un nivell alt d'encerts, capaç de comprometre'm sense temor i de mantindre les meues decisions amb serenitat i alegria?

Intentem en Dorsal 19 saber què és el que volem ja que si no estem segurs del nostre objectiu amb dificultat podrem prendre una decisió concreta que ens porte més prop o més lluny de la nostra meta si no hem establit primer quina és eixa meta.

Intentem fonamentar les nostres decisions en el perdurable, i no en les impressions o sentiments del moment. Encara que puga paréixer que els molts canvis que realitzem cada any siguen per pur capritx.

Canviem cada any perquè no parem de buscar el que ha el nostre entendre és el millor per a la Volta a Peu.

Les deliberacions que tenim generalment són proporcionals a la seua transcendència.

Mai tindrem una certesa completa. Hem d'aprendre a ser prudents en les decisions, però enèrgics i diligents en la seua execució.

Com a corredors que som hem de mantindre la mirada fixa en la meta. Qui competix en una carrera no es limita a córrer molt i ràpid, o a mantindre un pas constant per a no esgotar-se; sinó que es dirigix cap a un destí molt precís. Si corres molt i ràpid, però en la direcció equivocada, o fent un volta per on no devies, no sols no guanyaràs, sinó que ni tan sols aconseguiràs mantindre't dins de la carrera. Per a prendre bones decisions, primer cal saber a on es vol anar i què és el que s'està buscant.

Encara que siga banalitat, cal dir-ho: si no sabem a on anem, és segur que no arribarem enlloc.

Saber a on anem és, certament, resoldre més de la mitat del problema. No obstant això, açò no té cap valor si no ho utilitzem per a arribar efectivament a eixe lloc. Saber com arribar implica utilitzar els mitjans apropiats per a aconseguir l'objectiu. Hi ha moltes autopistes molt còmodes, però només una determinada combinació ens portarà a on volem anar. L'autopista a-7 és molt ràpida i còmoda, però de poc em servirà si he d'anar a la Vall d'Ebo.