dissabte, 31 de març de 2012

Gata 2012.


Amb un poc de retard anem hi ha comentar la celebració de la carrera de Gata, la segona carrera de la Volta a la Marina.
Però saludem abans a tots els corredors que van participar en la Volta a Peu a Gata.
Acudir a carreres és una cosa paradoxal, elaborat per una mescla entre l'entrenament i la realització o compliment dels nostres objectius, entre l'anhel i la consumació, entre l'ordinari i l'especial, entre l'entrenament i la competició.
Acudir a divertir-nos i competir en les carreres és la continuació d'etapes d'entrenament, de plantejaments, de preparació de reptes, de dies d'impaciència, d'eixides a córrer en soledat i més o menys este és el camí que ens porta a la festa total que és acudir a una carrera.

Nosaltres en la Volta a la Marina correm el risc que moltes d'estes carreres ens resulten insípides, sense gràcia, perquè no hi ha hagut una preparació prèvia.
Fa uns anys, quan no hi havia tantes carreres, generalment havia un llarg entrenament que precedia i conduïa a una carrera. I llavors seguia una carrera a la què acudíem amb entusiasme, la corríem amb frenesí. Hui en dia hem invertit el procés: acudim primer a les carreres a divertir-nos, a córrer amb els nostres companys i després ens decidim a entrenar per a poder continuar divertint-nos en les carreres.
Prenguem com a exemple la Volta a la Marina: En efecte, dóna començament la primera carrera en Xàbia. Apareix ja Gata, el El Verger, Pego, Teulada…  Quan per fi volem realitzar una gran carrera, estem ja saciats dels delits i encants d'acudir tots els caps de setmana a carreres; ens sentim cansats, saturats amb les coses del córrer i amb ganes de tornar a la vida ordinària. El dia mateix de Benissa estem ja disposats a tornar a la vida quotidiana.

Però no hauria de ser així. Tradicionalment la tensió i progressió en els entrenaments anaven dirigits cap a una carrera especial.
A un amic meu li agrada dir que els corredors sabem com anticipar un esdeveniment, com entrenar-lo, però no com mantindre'l. Això és veritat només en part. No és tant que no sapiem com mantindre la il·lusió i la forma, sinó que no sabem com anticipar-ho i preparar-ho pròpiament. Mesclem l'entrenament amb la celebració mateixa perquè ens resulta difícil viure sense consumació i en tensió no complida o calmada. I no ens preocupem per resoldre eixa falta de paciència. Si l'anhelar i entrenar no són precisament el nostre punt fort; tampoc ho serà per tant el festejar o disfrutar les carreres. Perquè si no podem progressar pròpiament cap a la competició, tampoc podem celebrar-la pròpiament.
Hem d'alimentar la competició a base d'entrenament i és que per a degustar el que és especial, hem d'haver experimentat prèviament l'ordinari. Si competim totes les setmanes i no dediquem dies a preparar les carreres, no sols físicament si no també psicològicament, podem patir un curtcircuit, llavors la fatiga de l'esperit, l'avorriment i la decepció reemplacen a la celebració i ens quedem invariablement amb el sentiment de buidor: “Això és tot?”, diem. Però ens passa això perquè hem provocat un curt circuit, un drecera, en un llarg procés. Una cosa pot arribar a ser realment sublim només si abans es dóna un procés de sublimació.
Sóc prou “vell” per a haver conegut altres temps. Com el nostre temps actual, aquell tenia també els seus fallades, però tenia també els seus punts forts. Un d'estos punts forts consistia en la creença, una creença viva, que la celebració d'una bona carrera depén d'un entrenament previ i que ho sublime exigix un previ procés de sublimació. Guarde clara memòria dels temps de les meues primeres maratons. Que estricte era llavors aquell temps! Entrenament i entrenament: sense carreres els caps de setmana, sense Volta a la Marina, sense Mitges Maratons i, parlant en general, hi havia “menys” de tot allò que constituïra alguna carrera extraordinària i suggerira un cap de setmana de competició.
Tot era entrenament i preparació, però la festa que seguia, la Marató, era realment especial!
Potser serà la meua nostàlgia la que parla, majorment; després de tot, jo era més jove llavors, ingenu i sense malícia i disposat a trobar-me amb la Marató i altres carreres tenint un esperit més anhelós. Potser serà així, però el clima especial que rodejava aquelles carreres ha mort a causa d'una altra raó, a saber, ja no les anticipem ni ens preparem per a elles de forma apropiada. Fem atalls i curtcircuits en l'entrenament, en la falta d'elaboració i en l'anhel requerit prèviament. Dita senzillament, com pot ser especial una carrera quan arribem a ella exhaustos de carreres i competicions? Com pot ser “especial” la competició quan hem tractat el seu entrenament justament com qualsevol altre període de carreres? Com, realment, pot una cosa ser sublim quan hem perdut la nostra capacitat de sublimació?

Hui en dia l'absència de l'element “especial” genuí i del plaer en la nostra vida es deu en gran part al col·lapse d'este ritme. En una paraula, la competició ja no és especial perquè l'hem celebrat ja durant el tot l'any, un deu mil ja no és especial perquè el realitzem tots els diumenges, i carreres de qualsevol tipus són ben sovint insípides, sense mossegador i incapaços d'excitar-nos, perquè les hem experimentat prematurament. L'experiència prematura és roïna senzillament perquè és prematura; no hi ha una altra raó.
Els Jocs Olímpics són especials també perquè se celebren cada quatre anys.
Tota experiència prematura té l'efecte de drenar-nos de gran entusiasme i grans expectacions (que només poden formar-se per mitjà de la sublimació, la tensió i el penós esperar).
Estem ara justament en temps de moltes carreres. Si emprem este temps per a preparar, per a intensificar el nostre anhel, per a alçar la nostra temperatura psíquica, i per a aprendre com hem de competir en eixa carrera especial que hauríem d'estar preparant, llavors eixa carrera posterior tindrà la possibilitat de ser sublim.
Correguem la Volta a la Marina per tant, però pensem que no podem competir tots els caps de setmana, entrenem en unes i competim en altres, així podrem convertir en especial un dia de competició.

GATA.

ALEVÍ FEM.
SALVÀ CERESOLA, LAIA,            0:04:58
SISCAR SALA, JUDI,                   0:05:27
PONS NAYA, AMANDA,              0:05:32
FRAU CONTRERAS, ALBA,         0:05:32
TORRALBA MARQUINA, AURORA, 0:05:36
ESTELA MUÑOZ, EVA,                     0:05:53
FOLQUES DEVESA, ADA,                0:05:54

ALEVÍ MASC.
VALDIVIESO MENGUAL, JOAN,     0:05:08
SENDRA SANCHIS, FERRAN,       0:05:54

BENJAMÍ FEM.
SENDRA SANCHEZ, MARIA, 0:03:37

BENJAMÍ MAS.
SALVÀ CERESOLA, JOAN           , 0:03:29

INFANTIL FEM.
COMPANY FAES, NURIA, 0:08:30
BAÑULS CÁNOVES, LOLA, 0:08:43.


VIDAL BAÑULS, CARMELO                  0:40:25
LLANBIES SENDRA, ENRIQUE             0:41:07
VICENS PASTOR, FERNANDO              0:41:10
BAÑULS ORTOLA, CARLOS                  0:42:28
OLTRA BANYULS, JOAN                       0:44:47
BOIX FERRI, JOSE                               0:44:53
PIERA FERRER, BAUTISTA                   0:44:53
ARBONA ESCRIVA, JUAN JOSE           0:46:04
WOODALL, TONY                                  0:46:05
SENDRA FRANQUEZA, VICENT            0:46:05
PONS SORIANO, ALBERTO                          0:46:06
CERESOLA PIERA, FRANCISCO                  0:47:28
PONS LORENTE, JOAN                                 0:48:07
MENGUAL COTS, CARLES V.                       0:48:12
PASCUAL PASCUAL, LAURA                        0:48:17
SENDRA FRANQUEZA, J. PASCUAL            0:48:28
FELIU SENDRA, CARLOS                             0:48:29
BOLTA NAYA, JUAN BAUTISTA                   0:49:25
FOLQUÈS NADAL, JOAN                              0:50:26
PEREZ GARCIA, ANGEL                               0:50:26
SENDRA ALCINA, TINO                               0:52:51
FOLQUES I NADAL, PAU                                                  0:53:34
ALEMANY SENDRA, RAMON                       0:53:42
PONS PUCHOL, PEP                                                         0:54:08
TORRE DE MIGUEL, FELIPE                         0:57:38
SENDRA GISBERT, CARLOS                        0:58:35


dimarts, 27 de març de 2012

Marato de Barcelona, PERFECTA.


La 34 edició de la Marató de Barcelona ha sigut un èxit per a Dorsal 19 encara que els atletes kenyans van tornar a dominar la carrera.
Però saludem abans a tots els corredors de Dorsal 19 que van triomfar en la Ciutat Condal.

Máximo Folques Lorente: 03:06:59.
Primera mitad: 01:32:11.
Segunda mitad: 01:34:48.

Carlos Siscar Bay. 03:12:14.
Primera mitad: 01:37:02.
Segunda mitad: 01:35:13.

Fede Server Costa: 03:29:23.
Primera mitad: 01:42:49.
 Segunda mitad: 01:46:35.


Julius Chepkwony va ser el més ràpid i va aconseguir la victòria gràcies al seu crono de 2:11:14, però Máximo Folques gràcies al seu crono de 03:06:59 ha aconseguit establir una nova marca personal que el situa en l'elit de Dorsal 19.  En segona posició absoluta va acabar Japhet Kipchirchir amb 2:11:32, en el segon lloc de Dorsal 19 entra Carlos Siscar Bay que amb 03:12:14 aconseguix també complir el seu objectiu, baixar de 03:15:00 i en tercer lloc absolut va aparéixer Willy Kimutai 2:11:35 mentres que el nostre tercer corredor Fede Server aconseguia un altre èxit en el nostre club, els seus 03:29:23 el porten a obtindre una nova marca personal i baixar de 03:30:00.

Aconseguir un ple en marató és una tasca quasi impossible però Dorsal 19 ho ha aconseguit a Barcelona perquè els seus tres corredors han complit amb el que tenien previst.

Aconseguir una marca personal sempre és difícil i sobretot molt sacrificat, cal lluitar en carrera fins al final i en els entrenaments hem d'estar sempre molt atents i realitzar-los tots.

Máximo i Fede han aconseguit les seues marques personals en una carrera que veient els seus temps de pas ens indica que han patit en la part final, nosaltres solem dir que si realitzem la segona mitja marató més lenta que la primera i la seua diferència supera els 5 minuts, hem punxat i per tant hem vist la cara més fosca de la marató, encara que al final se'ns oblide amb l'alegria de la marca aconseguida.
Màxim ha realitzat una excel·lent marató, el seu pas per la mitja marató en 01:32:11 el portaven a pensar en la marca personal i una gran marca, la seua segona mitja marató en 01:34:48 no fan una altra cosa que confirmar la seua gran carrera, eixos dos minuts i trenta-set segons més els va anar deixant molt lentament a partir del quilòmetre 25 on el seu ritme va anar baixant a poc a poc, res rar en la carrera de marató.

Fede realitza una altra gran carrera i igual que Bay perfecta en el plantejament, possiblement la de Màxim ho fóra també però no sabem quin era el ritme a què volia córrer.
Fede i Bay van anunciar qual seria el seu objectiu, 03:30:00 per a Fede i 03:15:00 per a Bay,  i això els dóna la qualificació de perfectes en el plantejament i en l'execució.

Podríem arribar a pensar que Fede passant la mitja en 01:42:49 era massa ràpid però no és veritat, córrer a cinc minuts una marató no és baixar de tres hores trenta sinó realitzar tres hores trenta minuts i 58 segons i s'ha de recuperar eixe minut mes el temps que es perd en l'eixida, els temps que ens oferix l'organització de la Marató de Barcelona sempre són els reals i no els oficials pel que els nostres corredors degueren calcular el seu ritme en l'instant que van passar per la línia d'eixida i he de dir que la seua tàctica va ser perfecta encara que diferent.
Fede va aconseguir arribar a la mitja marató amb tot el treball fet, va anar recuperant eixos 58 segons mes el minut i poc que va perdre en l'eixida i ho va fer a poc a poc, com ha de ser, només va perdre el ritme en l'ultime cinc mil però al contrari que Bay devem aclarir que Fede va córrer a per la marca personal i això és córrer sempre al 100 per 100, amb la qual cosa al final només et queda l'opció de tirar, tirar i tirar a mort fins a la meta. Fede realitza una carrera perfecta.

Bay va córrer com he dit abans una carrera perfecta amb un plantejament diferent, perquè recupera en la segona mitat, quan mirem uns temps de pas sempre deurem saber si són a temps real o oficial, córrer la segona mitat de la carrera més ràpida que la primera sempre és l'ideal i el que somiem tots els maratonians, per a veure com ho va fer de bé Bay cal saber moltes coses i discutir de moltes altres.

Els seus 03:12:14 ens pot portar a pensar que la seua carrera va ser un desastre perquè el seu objectiu era portar el globus de les tres hores i quinze minuts, clar eixos quasi tres minuts de diferència podrien haver significat i potser ho van ser la mort esportiva de molts corredors, però tornem al principi és un temps real i no oficial. Bay passa la meta en 03:14:44 amb el globus de 03:15 en una mà i al seu company en l'altra, per la qual cosa els corredors que el van seguir tindran ara en les seues mans la foto d'entrada en meta amb 03:14:44 mentres que els que van realitzar 03:14:44 a temps real en la foto no sabem que temps tindran.
Que Bay recupere al final i és millor recuperar al principi, sempre és i ha de ser discutit ja que tàctiques bones per a córrer una marató perfecta hi ha tantes com a corredors de marató.

Una marató perfecta, danya la foto de Fede en meta 03:30:31, però Fede sempre per davall dels cinc minuts i marca personal, que et lleven lo "bailao".

dissabte, 24 de març de 2012

Un esbós del trofeu.


Ja vam començar en la II Mitja Marató ha confeccionar nosaltres els trofeus, encara que en eixe cas van ser nomes en forma de pergamins, però en esta XXX Volta a Peu a Pego 2012 ens n'anem ha atrevir amb els trofeus.

Però saludem abans a tots els dissenyadors, creadors i corredors de Dorsal 19.
Estes imatges ens mostren un primer esbós del que serà el trofeu de la XXX Volta a Peu a Pego 2012.
Un trofeu és una recompensa per una tasca específica i usualment després servix com a prova d'esta acció. Esta podria ser una definició que es pot adaptar al que s'entrega als guanyadors en la majoria de les carreres.
Mostrem ara un primer avanç del que serà el trofeu que representara a la Volta a Peu Pego 2012 en les estanteries dels vencedors en totes les categories.
Este trofeu s'ha dissenyat amb el propòsit de representar al nostre club i a la carrera però al mateix temps ha d'afalagar a què ho rep ja que el seu destí pot ser el d'una estanteria si és del gust del què el rep o si no acabara en una caixa o en algun traster.

Que els corredors que se'l guanyen el guarden durant molt de temps dependrà també del grau d'humilitat u orgull del què el rep i de la importància que per a ell tinga la XXX Volta a Peu a Pego 2012.
En esta ocasió no hem acudit a cap dissenyador ni creatiu que ens realitzara un disseny, si no que hem acudit als nostres corredors pa què humilment crearen un trofeu.
Crear no és fabricar, es necessita temps i buscar els materials amb què puguem treballar i esta vegada hem triat el ferro i la fusta, així com la pròxima vegada podem triar el marbre.
Junts, estos dos materials incrementen la seua gran força estètica. La calidesa de la fusta suavitza la rotunditat del ferro, creant un mix amb caràcter i molta personalitat.

Hem posat una base de fusta per a donar-li calidesa i que faça un conjunt més acollidor mentres que per a representar al nostre corredor hem triat el ferro com a sinònim de fortalesa.
El nostre ferreo corredor tocant fusta per a allunyar les males carreres i evitar que la bona sort la abandone, este podria ser l'esperit del nostre trofeu.
Encara que quan el vegem acabat podrem buscar i trobar altres significats que de moment no es troben a la vista.
Per a dissenyar i crear este trofeu hem recorregut a dos artesans en cada un d'estos materials, Picayna i Caliu.

Els anomene artesans perquè són capaços d'elaborar amb l'habilitat de les seues mans i utilitzant les ferramentes que en el seu ofici posseïxen un objecte que res té a veure amb el seu treball quotidià ja que només els és familiar el material.
Un fuster que és capaç de dibuixar, fer plantilles i traslladar a un ferrer un projecte perquè este el perfeccione i el convertisca en ferro no són treballadors de la fusta i del ferro sinó que són artesans de la fusta i del ferro.

Hem tingut sort de posseir en el nostre club a Caliu i Picayna, sort en què hagen posat el seu treball i sobretot la seua il·lusió a realitzar un trofeu que ens va hi ha representar durant molts anys en les estanteries de prop de 80 corredors i corredores, per tant la XXX Volta a Peu a Pego devia entregar als seus guanyadors un poc més que una copa pagada amb diners, són ja trenta anys,  havíem d'entregar un trofeu creat i realitzat pels nostres corredors i que representara l'esforç i la il·lusió que té Dorsal 19 per la carrera a peu.

dijous, 22 de març de 2012

La Dorsal 19 'Zurich Marató de Barcelona'


Quan encara tenim la ressaca de la Marató de Roma ja ens trobem ficats de ple en una altra aventura amb la marató.
Però saludem primer a tots els corredors de Dorsal 19 que este diumenge que ve van  ha córrer a Barcelona.

El 34 Marató de Barcelona omplirà este diumenge els carrers de la capital catalana amb 19.455 dels que tres seran de Dorsal 19, Bay, Máximo i Fede que han ajudat a establir un nou rècord històric de participació, doblegant els participants de fa quatre anys.
Amb un augment de participants per sèptim any consecutiu, la marató aconseguirà el seu rècord de participació amb 19.455 inscrits, més d'un 300% més que els 4.425 que van prendre part en l'eixida de 2006 en la nova etapa de la carrera, liderada per l'Ajuntament, RPM Racing i TORRE.

Han hagut de realitzar alguns canvis segons hem pogut llegir per a adequar el circuit a tants corredors la 'Zuric Marató de Barcelona' començarà a les 8.30 hores en l'avinguda Reina Maria Cristina, on també estarà l'arribada, i el circuit serà el mateix que l'any passat, encara que els primers 12 quilòmetres es faran en sentit invers per a buscar carrers i avingudes més àmplies com la de Tarragona, per on pujaran els participants per a anar a buscar la Diagonal.
A nivell esportiu, els nostres corredors van amb l'esperança d'aconseguir dos marques personals en el cas de Màxim i Fede mentres que Bay ajudara a tots els que vullguen a aconseguir les 3 hores i 15 minuts, a més el principal objectiu de l'organització serà tornar a descobrir un atleta amb talent capaç de repetir una gran marca, com la de 2h07'30" o la de 2h07'31" que van fer els kenyans Jackson Kotut i Lavy Omari en les dos últimes edicions: els candidats a ser-ho són un grup d'africans amb marques entre 2h08 i 2h11.

Entre ells destaquen l'etíop Samuel Woldeamanuel (2h08'45''), tercer en 2010, i els kenyans Anthony Wairuri (2h09'48'') i Japhet Kipchirchir Kipkorir (2h10'50''), lamentablement cap dels nostres corredors ha pogut aconseguir un estat de forma prou bo per a disputar-los la victòria però en això estem; en categoria femenina, la també etíop Biruktayit Esethu Degefa, que acredita 2h27'34'', atacarà el rècord femení que la palentina Ana Isabel Alonso té des de 1997 (2h30'04'').
A més dels tres pegolins hi ha altres atletes espanyols d'interés com Chema Martínez i Jaume Leiva, que d'altra banda, buscaran a Barcelona la mínima per als Jocs de Londres 2012 junt amb el canari José Carlos Hernández.
Com podeu comprovar un altre cap de setmana pegats a l'ordinador esperant els resultats dels nostres corredors, que tinguen sort i que assaborisquen eixos 42195 metres.
Però també estarem en Gata, amb la nostra Volta a la Marina on comptarem amb tota la resta de l'equip disposat a passar un divertid matí de diumenge amb la carrera a peu.

dilluns, 19 de març de 2012

La Dorsal 19 Maratona di Roma 2012.


Pareix clar que la millor opció en la Marató de Roma ha sigut la de l'aigua, i és que ja ho diu una estrofa del tanguet el Ball de la reixa:
“Dale que dale que dale
Toma que toma que toma
Tengo una novia que vale
Más que las fuentes de Roma.”

I és que com ja vam veure en l'entrada anterior l'únic que ha aconseguit baixar de les 3 hores  i 30 minuts ha sigut curiosament el que ens mostrava la botella d'aigua, Alberto.
 

I és que si alguna cosa adoraven els romans i sobretot a Roma era l'aigua perquè ja en el S.II a.C. La ciutat de Roma comptava amb 152 fonts que procedien d'11 aqüeductes, ja que consumien més de 1.000.000 de litres d'aigua diaris.
Si a més originàriament s'anomenava Rúmon, que vol dir "Ciutat junt amb el riu", ja que el riu es deia Rumón, que en etrusc significava "Curs o corrent d'aigua".
L'elecció d'Alberto tènia una base molt sòlida per no dir aquosa perquè si l'aigua és vital per a tota societat humana, l'aigua és per als romans el símbol mateix de la seua existència des que Ròmul, el fundador de Roma, va ser salvat de les aigües del Tíber i la que els atorga el seu poder sobre les forces naturals i sobre els hòmens.

Els romans no sols van utilitzar l'aigua per a donar resposta a les seues necessitats immediates, sinó que també, la van emprar per al plaer i la frivolitat.
Amb una precisió que sorprén a quasi tots els que s'han preocupat per estudiar el tema i una simplicitat que meravellarà als profans, la busca obstinada de les tècniques subterrànies i aèries, que van permetre obtindre l'aigua de les muntanyes, conduir-la fins a Roma, purificar-la, conservar-la i evacuar-la és una de les meravelles de la Roma actual.

La marató és la marató, imprevisible, amb una quantitat de variants que la fan difícil de predir però en canvi té l'atractiu de l'aventura, del risc de fracassar i de la felicitat completa que es té quan ens ix bé.
Dorsal 19 realitza una bona eixida en la Marató perquè només van perdre menys de 30'' i ràpidament es van formar dos grups perquè en el Km. 5 ja van passar Alberto i Vicent en 24' 49'', mentres que Tony i Carlos ho feien en 25' 06, l'objectiu de 03:30:00 es mantenia en Dorsal 19 perquè a 5' el quilòmetre era el seu ritme.
En el Km. 10 la distància que els separa augmenta però els seus ritmes són sempre per davall dels 5' el Km. Vicent i Alberto en 49' 15'' i Carlos i Tony en 49' 45'', l'objectiu es mantenia.
En quilòmetre 15 tot es mantenia igual, el primer grup continuava un poc més agressiu amb el ritme mentres que el segon grup es conservava fidel als 5', amb 01:13:36 i 01:14:56.

I l'aventura de la Maratona de Roma comença després del km. 15 ja que per algun motiu que desconeixem a l'escriure esta crònica el segon grup es trenca ja que Carlos no aconseguix passar per Viale Coarso on esta ubicada la mitja marató a un ritme de 5' igual que Tony i se'ls marxa l'oportunitat de baixar de les 3 h. I 30 m. perquè el 01:48:43 de Carlos i la 01:46:08 de Tony ens mostren ja una perduda de ritme realment preocupant per als nostres fondistes, Vicent i Alberto continuen fidels al seu ritme sempre uns segons per de baix de 5' el km. I passen la mitja en 01:43:07.
El pas pel quilòmetre 25 ens mostra ja aun Carlos feliç però destrossat físicament perquè ja porta perduts 6' i 45'' del seu ritme ideal i Tony passa amb 2' 40'' perduts però el nostre segon grup amb Vicent i Alberto continuen amb el seu objectiu de baixar de les 3 hores 30 minuts i porten 2' 54'' per davall del seu objectiu.

Estem ja en el quilòmetre 30 i ens trobem davant d'uns parcials dramàtics perquè Carlos tarda a realitzar eixos cinc quilòmetres en 34' 27'' i Tony en 29' 41'', podem pensar que Carlos es degué parar per algun motiu perquè Briones és incapaç de córrer a 7' el quilòmetre però la tragèdia estava servida, Vicent i Alberto continuen augmentant el seu avantatge i ara ja van 3' 16'' per davall del seu temps amb un parcial de 24' 37''.
A partir d'ara és quan la marató mostra la seua cara més èpica i ens ensenya  com pot arribar ha ser grandiosa i també cruel i inhumana, dos facetes oposades però que es complementen de meravella en una marató.
El quilòmetre 35 és la confirmació d'un desastre, el principi d'una sorpresa i la certificació d'un èxit.

Ja cap dels nostres corredors és capaç de mantindre eixe ritme tan anhelat de 5' el quilòmetre, Carlos no pot mantindre el ritme de 6' i se'n va els 32' 15'', Tony aconseguix inclús estar prop dels 6' i certifica un parcial de 30' 40'', Alberto i Vicent mostren per primera vegada en tota la marató un poc de debilitat perquè el seu parcial és de 25' 08'' però les seues aspiracions de baixar de 3h 30m continuen intactes.
En este tram de la marató, estos cinc mil metres que separen el 35 del 40 és on hi ha concentrades més llegendes dins d'una marató, és l'apogeu de la marató és on tanquem el nostre treball perquè ja no poden existir els miracles només poden succeir desgràcies.
Dorsal 19 va recórrer estos cinc mil metres confirmant el drama de Carlos i Tony, la sorpresa de Vicent que es va trencar i realitza un parcial de 29' 24'' i la confirmació que Alberto havia triat bé al beure l'aigua de Roma i aconseguir un parcial de 25'03''.
Carlos passa el 40 en 03:50:50, Tony en 03:40:59, Vicent en 03:21:17 i Alberto en 03:16:56.
Què li passe a Vicent? La resposta la sabrem en breus moments però ja serà una altra història.

Per hui la història ha d'acabar amb un gran aplaudiment als nostres corredors que han portat el nom de Dorsal 19 a una marató i a una ciutat emblemàtica en el món de la marató, les seues històries ells ens les contaran d'ací a uns dies i una vegada més queda demostrat com és de difícil mantindre unit a un equip durant tota la marató, encara que entrenem junts i triem un ritme assequible per a tots, els 42195 metres ens separen en carrera el que ens unixen fora d'ella.
La Maratona Dorsal 19 de Roma 2012 és ja història però les seues vivències ens acompanyaren durant molts mesos. 
P.D. Si els cervesers hagueren triat una cervesa italiana com Moretti o Nostro Azzurro un altre gall haguera cantat, amunt la birra¡. 

Alberto Pons       03:28:21.
Vicent Sendra     03:34:29.
Tony Woodall      03:54:21.
Carlos Briones    04:04:28. 

divendres, 16 de març de 2012

"Tutto passa, Roma queda".


És veritat que dubtava de l'èxit de Dorsal 19 en la Marató de Roma el diumenge que ve, però les notícies que estic rebent del pla de xoc que estan emprant els nostres corredors m'esta fent canviar d'idea.

Però saludem primer als corredors de Dorsal 19 que es troben a Roma.
Una marató és una carrera en què tindrem molt de desgast i els nostres corredors s'estan preparant, si diumenge passat ja van realitzar una bona càrrega d'hidrats de carboni en la paella de la Falla la Font ara es troben acumulant quantitats immenses de vitamina B12 i d'acide fòlic.
Pel que he pogut observar les quantitats d'hidrats de carboni que estan acumulant junt amb la fibra soluble que els evitara el restrenyiment i aconseguirà que tinguen bones digestions i els antioxidants que posseïx la cervesa van hi ha aconseguir que els nostres corredors triomfen en la Marató de Roma, encara que és possible que algun falle perquè en la imatge que m'ha pogut arribar puc observar que no tots estan seguint de la mateixa manera la càrrega de cervesa.

Pel que es veu en la imatge presa en una terrassa d'algun bar de Roma la quantitat de cervesa que ha de contindre cada atifell ens pot assegurar que les vitamines del grup B no els van ha faltar pel que mantindran l'equilibri nerviós necessari per a afrontar tranquils els 42 quilòmetres, el fòsfor i les sals minerals que han de contindre eixes gerres de cervesa els van a assegurar que no tindran rampes durant la marató i si afegim que el consum moderat de cervesa afavorix la concentració de lipoproteínas d'alta densitat (HDL), el denominat "colesterol bo", esta clar que tenen la Marató de Roma en la butxaca.
Algun podrà pensar que al beure cervesa van ha engreixar i rendiran menys el diumenge, però no, perquè diverses investigacions asseguren que l'aportació calòrica de la cervesa és molt inferior a les d'altres begudes alcohòlices i lleugerament inferior a la de refrescos i coles. Una canya de 200 mil·lilitres a penes aporta 90 quilocalories. O, el que és el mateix, el consum moderat suposa només un 4% de les calories totals de la dieta dels hòmens i un 3% de la de les dones,  pel que es conclou que la popularment qualificada com "panxa cervesera" es deu, en realitat, a altres hàbits d'alimentació i estils de vida.
La Marató de Roma es mereix l'esforç, que pel que es veu, estan realitzant els nostres corredors i és que per eixos mateixos carrers va córrer descalç Abebe Bikila en aquella marató olímpica de Roma 1960 que guanye amb una marca de 2 h 15 m 16 s, establint d'eixa forma un nou rècord mundial.

I és que si bé no són els primers corredors de Dorsal 19 que corren a Roma si ho seran en la Marató perquè els seus tres predecessors ho van fer en La Mitja Marató Roma-Òstia, i la marató és la marató.
Córrer una marató a Roma és especial, Roma és anomenada la “Ciutat Eterna”, és la ciutat amb la més alta concentració de béns històrics i arquitectònics del món; el seu centre històric delimitat pel perímetre que marquen les muralles Aurelianas, superposició d'empremtes de tres mil·lennis, és l'expressió del patrimoni històric, artístic i cultural del món occidental europeu i és l'única ciutat del món que té en el seu interior un Estat estranger, l'enclavament de la Ciutat del Vaticà per tal motiu se li ha conegut també com la capital de dos Estats.
Podríem dir moltes coses de Roma perquè refranys hi ha molts i història té de sobra però la setmana que ve continuarem amb la història de Dorsal 19 en esta marató i és que si cada marató que correm se'ns queda gravada, la de Roma se'ls quedara en l'ànima perquè ja ho diuen els romans “Tutto passa, Roma queda.”

dijous, 15 de març de 2012

GRÀCIES.


Fa molts anys – en la primavera de 1992 - es formava per primera vegada un club de corredors a Pego, C.E. Ambra.
No vull entendrir-me amb el passat, encara no sóc massa vell per a això, no plorarem junts, vosaltres mereixeu un poc més valuós que un entendriment fàcil, sobretot quan el clamorós mèrit del nostre club és precisament trobar-se, en este moment amb la força i la capacitat d'organitzar la XXX Volta a Peu a Pego i estar present en el 16 Circuit Marina Alta.

Però saludem abans a tots els corredors de Dorsal 19 que este cap de setmana han començat amb una paella la Volta a la Marina.
El que podeu esperar d'esta entrada no és ni més menys que un simple, profund i lleial gràcies.
Mai fins hui hem sigut tants els corredors de Pego que ens hem reunit en un club i mai abans se'ns han presentat uns reptes tan grans així que podem donar gràcies de ser tants i amb tant de camí per recórrer.

El sentit del que vol dir “gràcies” segons els diccionaris és: “expressar el nostre agraïment per qualsevol benefici, favor o atenció que se'ns dispensa”. Quasi sempre ens quedem en el simple gràcies del diccionari que és donar un gràcies per una cosa que ens ha sigut donat. Donar per rebre. Donar gràcies per alguna cosa que jo (subratllat) he rebut és només un gràcies-ego; però perquè no anar mes allà a donar gràcies per allò que no hem rebut? Per què no eixir d'eixes gràcies-ego legalistes?
 

Estes gràcies que donem en Dorsal 19 és pel que anem ha oferir, perquè anem ha participar en el la Volta a la Marina amb un grup mai vist fins ara per tant comptem amb més corredors i amb més il·lusió.
Hem acudit a un Concurs de Paelles no ha guanyar, encara que no hauria sigut complicat, sinó a reunir-nos amb tot el poble de Pego i estar presents en un esdeveniment que congregua a molts col·lectius, mostrar al nostre poble que no sols existim quan correm i donar el nostre suport a la Falla la Font que tan present esta en tot el que es relaciona amb la carrera a peu.

Però estes gràcies van també a l'oportunitat que se'ns presenta el dia 5 de maig, seran trenta edicions de la Volta a Peu, el primer dissabte de maig anem ha poder mostrar a tot el nostre poble el perquè de l'èxit de la carrera a peu ja que enguany s'espera la major concentració d'esportistes a Pego, esportistes que van ha recórrer 10 quilòmetres pels nostres carrers i per a celebrar  este esdeveniment donarem l'eixida i col·locarem la meta en un dels llocs més emblemàtics de Pego, el passeig Cervantes.

Són gràcies pel que anem ha ser capaços de donar, gratitud per deixar-nos mostrar a tots els pegolins que Dorsal 19 no sols som corredors que els agrada córrer sinó que els agrada mostrar la seua afició a tots i donar l'oportunitat a tots de participar o de veure un verdader espectacle esportiu.
La carrera de Xàbia va ser el principi de la 16 Volta a la Marina, vam acudir 37 corredors de Dorsal 19 que vam disfrutar d'una excel·lent matí per a córrer i les nostres marques ens demostren que durant les proves que ens falten anem ha continuar disfrutant d'eixa alegria amb què interpretem este món de la carrera a peu.

Siguem corredors que transmetem gratitud. Donem “gràcies” dels bons. Siguem gent que agraïx poder transmetre la carrera a peu a tots els altres.
Un “gràcies” ben dita a tots els clubs que ens oferixen l'oportunitat d'anar a córrer als seus pobles i un “gràcies” per poder-los tornar el dia 5 de maig el favor que ens fan.

Aleví fem
SALVÀ CERESOLA, LAIA                                0:04:32
FRAU CONTRERAS, ALBA                             0:04:58
SISCAR SALA , JUDIT                                    0:04:59
PONS NAYA, AMANDA                                  0:05:00
TORRALBA MARQUINA , AURORA               0:05:02
FOLQUES DEVESA, ADA                               0:05:21
ESTELA MUÑOZ , EVA                                   0:05:27
PIERA MIRALLES , JUDIT                              0:05:30
Aleví masc
VALDIVIESO MENGUAL, JOAN                     0:04:28
 Benjamí fem
SENDRA SANCHEZ, MARIA                         0:03:43                  
Benjamí masc
SALVÀ CERESOLA, JOAN                              0:03:37
VALVERDE PEREZ, CARLES                         0:03:51                  
Infantil fem
BAÑULS CÁNOVES, LOLA                            0:07:26

10 Km.
SISCAR BAY, CARLOS                                   0:38:05
VIDAL BAÑULS, CARMELO                           0:41:55
SERVER COSTA, FREDERIC                         0:43:24
CARLOS BAÑULS ORTOLA                           0:44:24
LLANBIES SENDRA, ENRIQUE                    0:44:44
PIERA FERRER, BAUTISTA                          0:45:06
FOLQUES LORENTE, MAXIMO                    0:45:17
OLTRA BANYULS, JOAN                              0:46:35
SENDRA FRANQUEZA, VICENT                  0:46:36
PONS SORIANO, ALBERTO                         0:46:36
BOIX FERRI, JOSE                                       0:46:43
WOODALL, TONY                                          0:46:56
MENGUAL COTS, CARLES V.                      0:47:00
PASCUAL PASCUAL, LAURA                       0:47:00
CERESOLA PIERA, FRANCISCO                 0:48:54
SENDRA FRANQUEZA, J. PASCUAL           0:49:15
FELIPE TORRE DE MIGUEL                          0:00:00
PEP PONS PUCHOL                                      0:50:06
BOLTA NAYA, JUAN BAUTISTA                   0:51:38
FOLQUÈS NADAL, JOAN                              0:52:24
CELESTINO SENDRA ALCINA                     0:52:24
FOLQUES I NADAL, PAU                              0:52:25
ALEMANY SENDRA, RAMON                       0:55:41
SENDRA GISBERT, CARLOS                        0:59:10