II Mitja Marato "Vila de Pego" ha punt.

Ja esta, la II Mitja Marató “Vila de Pego” esta hi ha punt, en este divendres i dissabte hem acabat de preparar tota l'organització de La Mitja Marató. Però saludem abans a tots els que van ha fer possible la II Mitja Marató “Vila de Pego”.

Com el poeta, tota il·lusió la posem en l'espera d'un demà. Només hem d'esperar,pues cada membre de Dorsal 19 ja sap el paper que va hi ha exercir el diumenge que ve, pensem que anem hi ha ser capaços d'organitzar una bona carrera i tot esta pensat pa què isca bé.

Però el demà no deixa de ser una cosa irònica, a pesar de totes les nostres inquietuds per prosperar i millorar eixa espera pot valdre la pena perquè ens dóna temps per a intentar millorar o solucionar qualsevol problema.

En qualsevol moment de la setmana que ve pot sorprendre'ns una contrarietat i en un obrir i tancar els ulls, com ja ens ha succeït alguna vegada, ens podem trobar amb una part del circuit en què és impossible passar, ens podem trobar amb una amenaça de pluja i fred que ens espatlen tota la zona de meta, en fi ens podem trobar amb moltes coses imprevisibles.

La inseguretat té un clar ascendent.  Hi ha moltes ocasions en què les grans esperances poden fer-nos perdre el sentit i la grandesa del que és fer les coses bé, per xicotets que siguen.

Este diumenge anem hi ha acudir a La Mitja Marató de Santa Pola, una gran, que ens mostrara com és de xicoteta la II Mitja Marato “Vila de Pego” i ens mostrara una cara de les carreres populars però deurem saber que nosaltres estem darrere però en la mateixa moneda.

Tota carrera popular és bona per la carrera a peu, encara que potser seran minúscules, o es vegen molt poc, o parega que no canvien quasi res. Entre altres coses perquè organitzar una competició popular és sempre una cosa gran.

 És veritat que la majoria de les competicions a què acudim no canviaran el món de l'atletisme, i és cert que a penes aporten res si es contemplen en termes de grans esdeveniments esportius. Però també és cert que cada xicoteta carrera és un bé i una alegria, i potser per a eixe club, en el seu cas particular, eixe bé no siga tan xicotet. No va a resoldre-li la seua vida, ni alleujarà el seu pressupost, ni evitarà potser que tornen a tindre problemes de camaraderia al poc de temps, però és indubtable que cada xicotet detall de preocupació i proximitat amb altres corredors fan a eixe club un poc millor, més comprensiu amb altres organitzacions i convertixen ha eixe club i als seus corredors en apassionats d'este món de les carreres populars.

Demà ens n'anem a Santa Pola junt amb més de huit mil corredors i anem hi ha veure una gran organització i una gran carrera, tornarem no amb enveja si no amb algun detall que puguem aprofitar per a la nostra II Mitja Marató “Vila Pego”, tornarem sabent que tenim un llarg camí que recórrer en l'organització de carreres i el nostre entusiasme serà per tant més gran. 

Encara que siga cert que el que fem és com una gota en l'oceà, també és cert que la realització d'una bona carrera genera en qui la realitza i el seu entorn una satisfacció i una inèrcia que res pot suplir.

Som xicotets però el millor i més important és que ho sabem i fem com aquell pescador que tornava a l'aigua els peixos grans i al que se li va acostar un altre pescador i li pregunte "He vist que ha tingut molt bona pesca, però he notat que els peixos molt grans els torna a l'aigua, per què sent tan grans els torna, i no fa açò amb els de menor mesura?.

El pescador li va dir: "El que succeïx és que els peixos grans no caben en la meua paella”…

 A vegades ens agradaria que acudiren molt corredors  a la II Mitja Marató “Vila de Pego” però encara no estem preparats per a rebre tot com tenen de bo eixos 8700 corredors de Santa Pola; la paella significa la ment. Hem d'expandir la nostra ment, per a poder acostar-nos a Santa Pola i rebre les coses grans que ens té preparades este món de la carrera a peu.