IV "Open Summer Circuit Training"

IV "Open Summer Circuit Training"

dilluns, 26 de desembre de 2011

Cásper Líbero.

             El nom de Cásper Líbero és fàcil que no ens sone de res i per a saber un poc dell ens haurem de dirigir a algun buscador d'internet. Però saludem primer a tots els que han començat a córrer gràcies al nostre protagonista.

Hui no anem hi ha dedicar la nostra entrada a cap corredor sinó a Cásper Líbero i el que ell va crear
L'esperit dinàmic i l'afany d'innovació van ser les característiques que van marcar al periodista Cásper Líbero, i li van portar a crear un grup de mitjans de comunicació pioner i audaç en el seu país.  Nascut en Bragança Paulista, São Paulo, on havia nascut 02 de març 1889, Casper va estudiar en la Facultat de Dret tradicional en el Llarg de Sant Francesc, on es va graduar en la classe de 1909. Però dediqua la seua vida al periodisme que va ser el que li va fer famós.
Funda el periòdic la Gazeta Esportiva i allà per l'any 1924 se li va ocórrer la idea d'organitzar una carrera que amb el pas dels anys s'ha convertit en una de les més important del món però a més creá una tradició que molts corredors en tot el món no paren de repetir i és que va tindre la genial ideal d'organitzar la I Correguda Internacional de São Silvestre en Sao Paulo.
Tots els corredors ja sabem el que és una Sant Silvestre, eixa carrera urbana que es du a terme anualment el dia 31 de desembre, dia de Sant Silvestre del que arreplega el seu nom, encara que en molts llocs se celebra en els dies anteriors.
Tots ja sabem que Cásper Líbero va arreplegar la seua idea de la tradició francesa de carreres nocturnes en la nit d'any nou on els corredors portaven torxes.

Tots ja sabem que la Falla la Font ha arreplegat també eixa tradició i ens oferix l'oportunitat d'acabar l'any fent el que més ens agrada, córrer, i és que si la Sant Silvestre de Sao Pau porta 87 edicions la Sant Silvestre de Pego va ha celebrar el dia 31 la seua segona edició.
Llavors, donem les gràcies a Cásper Líbero i a la Falla la Font, al primer per inventar i a la Falla per instaurar a Pego una tradició que no teníem com és acabar l'any corrent.

diumenge, 25 de desembre de 2011

Encara un altre Bon Nadal.

Acabem de celebrar el Nadal i ja haurem felicitat a tots els nostres familiars i amics així com a tots els corredors i a més els haurem desitjat bones cames per a l'any que ve. Però saludem i felicitem abans a tots els corredors.
La familiaritat pot engendrar desdeny. També bloqueja el misteri de la Carrera a Peu, ja que genera una percepció de les carreres que no permet veure la novetat de cada una d'elles.
No obstant això, tots nosaltres som propensos, sense remei, a veure quasi tot d'una forma excessivament familiar, és a dir, d'una forma que veu poc o res de la profunda riquesa i de la bellesa que podem sentir en cada un dels nostres entrenaments. G.P. Chesterton, reflexionant sobre açò, va declarar una vegada que un dels profunds secrets de la vida és aprendre a mirar les coses conegudes i comuns fins que pareguen de nou com no-conegudes, com a noves.
Ara que ens proposem i que desitgem per a l'any que ve desitjos de felicitat, anem hi ha intentar també buscar en tot el que ens és familiar, en les carreres i entrenaments que ja ens són massa coneguts el més extraordinari que ha en ells, hem de tornar a entusiasmar-nos una altra vegada amb els mateixos circuits, les mateixes sèries, resumint amb la mateixa carrera a peu.

El podem anomenar com vullguem, el desafiament és el mateix: Hem d'aprendre el secret de veure el més extraordinari dins de l'ordinari.
Sobretot en estes Festes Nadalenques.
És possible? Ja se que en estos dies en què estem en unes festes que se'ns obliga a consumir i a demostrar-nos una felicitat que a molts de nosaltres ens costa trobar perquè la crisi econòmica, la desocupació, l'absència d'algun familiar, alguna malaltia ens fan pensar que el Nadal no és per a nosaltres, alguns poden arribar a pensar que estes festes no els agraden perquè els seus nombrosos problemes no els deixen veure el significat del Bon Nadal.
Però nosaltres provenim d'una tradició cristiana mil·lenària que ens diu tot contrari, ens diu que hem d'estar feliços i per tant desitjar felicitat, no perquè no estiguem en crisi, ni perquè tenim treball, ni perquè estiguem tots reunits, ni perquè tenim salut, sinó perquè tenim la certesa que amb el Nadal comença una nova oportunitat per a tots nosaltres de ser feliços i per això som feliços i desitgem felicitat.

Hem començat dient que la familiaritat engendra desdeny. I que cal buscar en el que ja tenim el més extraordinari i que tot lo meravellós no té perquè estar en les coses noves i hem acabat parlant del Nadal, i és que en Nadal no cal tindre res, només saber que tot va ha ser millor. 
Per a tots els que fins i tot no s'ho creuen “Feliç Nadal”.

divendres, 23 de desembre de 2011

Els Segons cinc mil metres.

            Continuarem hui amb el segon cinc mil, si en els primers quilòmetres hem estat intentant agafar el nostre ritme de carrera i a més anar buscant-li  el truquet al circuit ja va sent hora que passats els cinc mil metres comencem a prendre les nostres decisions. Però saludem abans a tots els corredors que pensen disfrutar de la II Mitja Marató “Vila de Pego”.

Si busquem realitzar una marca establida haurem de pensar que si hem estat corrent en un lleuger descens i hem acumulat un poc d'avantatge haurem de començar a pensar en com administrar eixe avantatge.
Si hem estat disfrutant dels nostres tarongers hem de pensar que un poc de nucli urbà cal visitar per a poder tindre una idea exacta de com és Pego.
Si ja estem cansats de la soledat dels nostres camps i estem ansiosos per visitar el nostre poble ja va sent hora de començar a tornar.
Si vam veure la imatge del Km. 5 ens n'haurem adonat que el principi del 6t Km. Ja s'albira en l'horitzó el nostre poble i que la lleugera pujada que veiem ens acompanyara fins a la Plaça de l'Ajuntament, així que avant.

El quilòmetre 6 contínua pel Camí dels Planes i després de creuar per un pontet el barranc Fondo ens deixara en la carretera del Mar, continuem entre tarongers i amb la vista del nostre campanar a la llunyania, lleugera però constant pujada.

El quilòmetre 7 és tot per la carretera del Mar, sempre amb eixa lleugera pujada que es pot apreciar en les imatges i acompanyats pel barranc Fondo a la nostra dreta, el primer terç de la II Mitja Marató “Vila de Pego” ja serà  per a nosaltres història encara que haurem de ser prudents i no multiplicar per tres el nostre temps per a esbrinar la nostra marca final .

El quilòmetre 8 és el que podríem dir que ens servix d'enllaç entre lo rural i lo urbà ja que ens deixara, després de passar per la zona de meta, en l'entrada de Pego, i com no, continuem acostant-nos al nucli urbà.

El quilòmetre 9 va hi ha mostrar-nos les dos pujades que es poden apreciar a simple vista, la primera gens més començar la carretera d'Oliva i que té quasi tres-cents metres, des dels 8080 fins als 8370 metres que ens encimbellaran des dels 47 metres fins a 57 metres, com veieu només deu metres d'elevació que com són insignificants tal vegada no caldria tindre'ls en compte ja que són pocs, però és el que hi ha.
L'altra pujada ens la trobarem a l'abandonar l'avinguda d'Alcoi en els 8730 metres i ens pujarà des dels 69 metres als 76 metres fins als 8900 metres, com podeu apreciar no són desnivells durs. Aclarisc que el desnivell és el que ens oferix el Google Earth i encara que els metres sobre el nivell del mar potser no siguen exactes si ens poden servir de guia, que és el que busquem amb estes informacions.

Bo per tant anem hi ha començar el quilòmetre 10, és en el que més anem ha disfrutar de Pego, és per tant el més turístic, el nostre quilòmetre més popular.
Als 60 metres ja podrem observar a la nostra dreta el Portal de Sala amb la 
impressionant visió del nostre campanar al fons, un poc més avant veurem el Pla de la Font amb la seua font de quatre xorros i el passeig Cervantes, centre social del nostre poble, i quan ens trobem davant de l'ermita de Sant Josep girarem a la

 dreta per a anar a buscar la Plaça de l'Ajuntament i quan ens trobem de front amb la nostra Església de l'Assumpció començarem un llarg descens en què deurem passar per la Plaça de l'Ecce-Homo amb el què és l'edifici més emblemàtic

 de la població, la Capilla de l'Ecce-Homo, d'estil barroc i que en el seu interior guarda la imatge de l'Ecce-Homo del s. XVI i patró de la nostra localitat. 

Però el quilòmetre 10 no podia despedir-se sense abans mostrar-nos en plena baixada la Plaça Sant Miquel amb la seua ermita, ací estarà el nostre segon avituallament.

Ja se que en este quilòmetre m'he estés, tal vegada massa, en les explicacions turístiques i que m'haguera pogut guardar alguna cosa per a la segona volta, però és que pense que si volem disfrutar en la II Mitja Marató “Vila de Pego” del nostre poble ho deurem fer en la primera passada perquè el la segona no sabem que condicions físiques ens trobarem així que disfrutem en la primera volta que com diem els valencians “el que va davant, va davant”.

dimecres, 21 de desembre de 2011

Laura Pascual, 2ª en la Vall d'Albaida.


Tres Mitges Maratons van ser les triades per Dorsal 19 en el cap de setmana passat per a anar a córrer i despedir-se per enguany dels 21097 metres i és que  la pròxima carrera ja serà la Sant Silvestre de Pego i mentrestant disfrutarem d'un Feliç Nadal. Però saludem primer i donem les Bones Festes a tots els corredors de Dorsal 19 i afegim un Feliç Nadal a tots els “Runners”.

Se'ns acaba el 2011 i amb el se'ns marxa també el III Circuit de carreres populars de la Vall d'Albaida, circuit en què hem participat per primera vegada i amb gran satisfacció.
Participar en un circuit de carreres és sempre una labor complicada perquè a més d'intentar estar en forma durant alguns mesos cal obligar-se a acudir a moltes carreres ja establides i en unes dates fixes. Encara que parega fàcil no ho és posat que els imprevistos ens sorgixen per on menys t'els esperes, refredats, baixa forma física, altres carreres, bodes, comunions i una llista que es va fent llarga i que els nostres corredors coneixen molt bé.

Però com sempre intentem complir, en la Vall d'Albaida hem disfrutat de carreres en pobles que no coneixíem i hem aprofitat la carrera a peu per a conéixer una part de la nostra Comunitat que ens era desconeguda.
La Vall d'Albaida rep el seu nom perquè esta formada pel riu Albaida que dóna el seu nom al primer poble pel qual passa el riu, el poble d'Albaida.
Dels seus 34 pobles nosaltres hem acudit només a 13 però ja tenim una idea molt aproximada de com és i els nostres corredors ens podran contar com és la seua orografia ja que la coneixen a la perfecció i qui s'an recordara perfectament és Laura Pascual perquè a participat en 12 de les seues carreres i ha aconseguit el 2n lloc en la categoria Senior Femení.

La seua competició va començar allà pel mes de juliol per a ser exactes el dia 30 i a Montaverner amb un quart puesto que va mantindre en Castello de Rugat i la Pobla de Duc, en la Font Freda ja va ascendir al tercer lloc i es quedá allí en Agullent i Bocairent, a Quatretonda va tornar a pujar un altre escaló i se situá en el segon lloc que abandona en Luxent per a pujar a lo mes alt del caixó i aconseguir un triomf que premia tot un estiu de durs i llargs entrenaments, després van vindre els segons llocs d'Albaida i l'Olleria i el descans de Benicadell on va ser quarta i per ultim el segon lloc a Ontinyent que posa punt final a un circuit que ha corregut en progressió i que ha culminat amb este gran segon lloc  que ens ompli d'alegria a tots els corredors de Dorsal 19. ENHORABONA LAURA.


Però el cap de setmana passat també va estar la Mitja de Paiporta-Picanya, tot un clàssic per al nostre club i fins allí es van desplaçar alguns dels nostres corredors, tots maratonians que continuen disfrutant d'eixe estat de forma que van aconseguir en l'entrenament de la Marató, un estat de forma que els permet participar en mitges maratons sense cap problema.
Resumint un cap de setmana que ens pot resumir com ha sigut este 2011.

Ontinyent.

1:40:28      PASCUAL PASCUAL, LAURA                        
1:40:38      CAMPS SENDRA, DAVID          
1:46:00      SERVER COSTA, FREDERIC     
1:55:53      CERESOLA PIERA, FRANCISCO                
1:59:02      BOLTA NAYA, JUAN BAUTISTA

Aspe.

01:28:52 CARMEN SALA.

Paiporta-Picanya.

MAXIMO FOLQUES LORENTE         1:30:37
FERNANDO VICÉNS PASTOR         1:32:57
VICENT SENDRA FRANQUEZA       1:36:10
ALBERTO PONS SORIANO              1:36:11


dissabte, 17 de desembre de 2011

Els Primers 5 Km.

               Se sol dir que “tot el que acaba bé, comença bé” i també que “un bon principi sempre prepara un bon final”,  no se si en este món de la carrera a peu succeïx el mateix però els circuits de les carreres esta bé que comencen bé i que siguen ràpids per a poder agafar prompte el ritme de carrera.
Açò és el que hem intentat en la II Mitja Marató “Vila de Pego”.

Hui anem hi ha començar amb els cinc primers quilòmetres una sèrie d'entrades que ens van ha mostrar com va ha ser la II Mitja Marató “Vila de Pego”.
Els nostres primers cinc quilòmetres van ha ser eminentment rurals per tant disfrutarem de dos dels camins més tarongers de tot el nostre poble com són El Camí Sequies i El Camí Els Planes que les anem ha unir amb dos de les nostres carreteres més emblemàtiques, la de Dénia i la de Marenys, encara que per a arribar fins allí caldrà recórrer el passeig de Michel (Clot) i l'avinguda Joan Carles I.

El primer Km. com ja sabreu és en el passeig de Michel per tant és ràpid i amb dos revoltes que tenen un radi molt gran el que les va fer molt ràpides per als que les vullguen aprofitar.

El segon Km. es el que ens portara per l'avinguda Joan Carles I i l'avinguda del Metge Joaquín Pastor Alentado fins a la carretera de Dénia, pla, ample i llarg amb els seus mil metres de rigor.

El tercer Km. es rapidíssim perquè es desenrotlla per tota la recta de la carretera de Dénia i només l'entrada en el Cami Sequies a 640 m. podria representar un problema si existira un grup molt compacte de corredors perquè passarem d'una carretera amb nou metres d'amplària a un camí de cinc, esperem que a l'estar ja en els 2640 m. de carrera no represente cap problema. Tot en lleuger descens.

Anem amb el Quart Km., 900 metres pel Cami Sequies, meravellós per al que vullga disfrutar en tota la seua esplendor d'un bosc de tarongers, danya que no queden taronges en els arbres per a poder delectar-se millor, tot amb un lleuger descens.

Diuen que no hi ha quint roín i en esta ocasió tampoc, 430 metres per la carretera Marenys i la resta pel Cami els Planes, sense problemes per tant lleugera baixada en la carretera i com el seu nom indica pla en el camí, estem pues en el primer avituallament sempre rodejats del verd dels nostres tarongers.
Resumint, cinc bons quilòmetres per a començar la II Mitja Marató “Vila de Pego” que ens mostra la seua millor cara.

dimarts, 13 de desembre de 2011

Marató de Castelló.

Cronica de Carles Siscar Bay.

II Marató Internacional Ciutat de Castelló 2011.
Campionat d'Espanya de Marató RFEA.
Carles Castillejo i Vanesa Veiga, nous campions d'Espanya, han aconseguit la marca mínima per a participar en els Jocs Olímpics de Londres 2012
La prova oferia un nivell esportiu astronòmic, sens dubte el millor dels últims anys doncs els campions d'Espanya a títol individual es classificaven automàticament per als Jocs Olímpics de Londres 2012, com així van aconseguir Carles Castillejo, Vanesa Veiga i Beatriz Ros, els qui van aconseguir el requisit indispensable, baixar de 2:14:00 en homes i 2:34:00 en dones.
Amb una temperatura perfecta per a les proves de fons que rondava els 10 graus i sense gens de vent, la carrera va començar puntual a les 9:00 hores.

Carles Castillejo ha batut el rècord de la prova en finalitzar amb un temps de 2h:10:08. El kenyà David Kemboi ha finalitzat en segona posició amb 2h13:51, mentre que el tercer lloc ha sigut per a un altre espanyol, Iván Galán, amb un temps de 2h15:37.

En dones, la victòria ha sigut para Jemina Jegalat que ha invertit 2h:28:34 per a completar els 42,195 quilòmetres de la prova, també batent el *record del circuit i al seu torn, sent la millor marca femenina de l'any en territori espanyol, per segon any consecutiu, com a segona classificada Vanesa Veiga (2h32:27) campiona d'Espanya i Beatriz Ros (2h33:11) completant el podium.

En total uns 2.300 atletes van prendre l'eixida en aquesta segona edició de la Marató Internacional Ciutat de Castelló i que ha comptat amb la presència de nombrós públic animant als corredors al llarg de tot recorregut.


ELS TRES MOSQUETERS DE PEGO EN LA MARATÓ DE CASTELLÓ 2011.

Els tres mosqueters "Athos, Porthos i Aramis" del Club Dorsal 19 van participar en aquesta II Marató de Castelló amb un bon paper i cadascú d'ells amb un objectiu diferent però els tres amb un ritme molt paregut.
Atletes participants del Club Dorsal 19: Màximo Folqués, Carlos Bay i Tony Woodall.

En primer lloc,cal destacar la marca realitzada per l'últim membre que s'ha incorporat al club, Màximo Folqués, per fer dues maratons en 15 dies: "València (27/11/11) i Castelló (11/12/11) on ha aconseguit marca personal. en aquest Pense que tenim un diamant en brut amb ganes de córrer i, si fa les coses bé, amb bons entrenaments i descans, al llarg del temps millorarà les seues pròpies  marques. Enhorabona campió i als Nadals, a descansar i recuperar-se!
( Esta com un bou)

En segon lloc, cal mencionar Tony Woodall que, per la seva personalitat i gran voluntat d'esforç, va voler acabar una marató abans d'acabar l'any i així ho va fer, superant el "flato" que li va vindre al km 35. Enhorabona campió, ara a descansar i a l'any nou a preparar la Marató de Roma 2012.
En tercer lloc, l'atleta  Carlos Bay que, per segon any consecutiu, va fer de Guia de 3h 30m i com sempre, va marcar els maratonians com un rellotge Suïs. Enhorabona, a descansar i a l'any nou a preparar la Marató de Barcelona 2012.

dilluns, 12 de desembre de 2011

Cirrcuit provat.

          Ja hem provat el recorregut de la II Mitja Marato “Vila de Pego”, ha sigut a les huit del matí i catorze han sigut els corredors que han volgut ser els primers a assajar este nou circuit. Però saludem abans als 14 que han realitzat la prova.

Quan analitzem el circuit d'una carrera ens sol succeir que el valorem en funció de les nostres facultats i els nostres gustos, si entrenem en ciutat ens agraden els circuits en el camp i al revés, si som corredors amb força en les nostres cames no ens importen les pujades i les baixades i si som corredors fins que ens agrada triar un ritme i seguir-lo preferim un que siga pla i així podríem continuar amb cada tipus de corredor.
Però si som corredors i a més organitzadors llavors tenim un problema difícil de resoldre perquè hem d'intentar acontentar a diferents tipus de corredors, a la policia local, als habitants del poble i sobretot ens hem d'adaptar a les infraestructures que tenim i als nostres carrers i carreteres.

Com veieu molts elements que posar en el mateix sac, però hem intentat acontentar a molts, ja que a tots va hi ha ser impossible.
La policia pensa que serà complicat regular el trafique, el regidor que es toca poc el poble, el corredor que té massa pujades i baixades, l'automobilista que no pot arribar a sa casa per la seua ruta habitual, la Diputació i Trafique desgraciadament no sabrem el que pensen fins a dies abans. En fi esperem que agrade a la majoria de corredors, a la majoria dels organitzadors i a la majoria de Pegolins.
Este matí al provar-lo ens n'hem adonat que encara que són dos voltes iguals són molt diferents.
L'eixida amb un primer quilòmetre en el mateix passeig no representa cap problema, les revoltes igual que la primera rotonda pense que no representara cap obstacle per als que vullguen córrer ràpid així com els 5 primers quilòmetres que es realitzen en un lleuger descens, a partir d'ací comencem una lleugera pujada que ens portara fins al quilòmetre 9,5 que es troba en la Plaça de l'Ajuntament, este serà el punt més alt del circuit i per a arribar ací haurem atrevessat durant 1,5 quilòmetres el nostre poble, després tenim una suau baixada fins al quilòmetre 15 i per a molts els tres següents quilòmetres van hi ha ser els més durs ja que la lleugera pujada la nostra vista no l'aprecia i van hi ha ser les nostres cames les que ens la indicaran i generalment quan succeïx açò punxem.

Les tres curtes pujades que tenim en el poble al ser visibles, normalment regulem la nostra velocitat i no ens solen enganyar però són les suaus baixades i pujades les que ens porten hi ha no regular bé el nostre ritme.
Jo, pense que és un circuit equilibrat ja que és urbà i rural, pla i amb desnivells, fàcil de córrer per al que vullga divertir-se i molt tàctic per al que vullga competir, en fi es el nostre circuit per al 2012 que esperem es consolide si el dia 29 de gener del 2012 els agrada a la majoria.

dissabte, 10 de desembre de 2011

El nostre cartell.

 Molts de nosaltres ja haurà vist el cartell anunciador de la II Mitja Marató “Vila de Pego” i tal vegada alguns s'hauran fixat en la pintura que figura a l'esquerra, és fàcil inclús que algú tinga curiositat per saber qui la pintat i qual és el seu titul. Però saludem abans a tots els corredors que a mes de correr observen.

Per si algú té eixa curiositat li diré que pintures amb corredors hi ha moltes però de pintors ja consagrats no hi ha tantes i si el seu titul és “Carrera de marató, Nova York” llavors era quasi una obligació que estiguera en el cartell de la nostra Mitja Marató, però és que el seu autor és valencià i no és un altre que Joaquín Sorolla Bastida.
Que un pintor com Joaquin Sorolla allà per 1911 des de l'habitació de la seua pensió en New York pintara als corredors d'una carrera que es realitzava al voltant de Central Park ens deu omplir d'orgull i que li posara com a titul “Carrera de Marató, Nova York” no deu deixar-nos indiferents.

Tots sabem  lo compromet que estava amb la societat Joaquin Sorolla, com es mostrava d'interessat amb els moviments obrers de l'època, i que es demostra en obres com I encara diuen que el peix és car!, que reflectixen la duresa de la societat proletària en el segle XIX - XX.
Que es fixara en una carrera a peu a Nova York ens deu fer pensar que ja hi hauria llavors un moviment de carreres en tota la ciutat i que d'aquelles carreres sorgira una de les més grans Maratons.

És curiós que el quadro estiguera pintat en 1911 en la llarga temporada que passá Joaquin Sorolla a Nova York pintant per a la The Hispanic Society of Amèrica de Nova York la decoració interior sobre “Les províncies d'Espanya”, més coneguda últimament com “La seua visió d'Espanya” i que la Marató de Nova York no realitzara la seua primera edició fins a 1970, llavors, els 127 participants van donar diverses voltes al voltant de Park Drive en central Park. 
Només un centenar d'espectadors van observar llavors la prova, que va guanyar el nord-americà Gary Muhrcke amb una marca de 2 h 31 min 38 s. En esta primera edició només 55 dels participants van completar la carrera.
Com veieu ha plogut molt des de llavors i molts han sigut els corredors que des de llavors s'han convertit en maratonians servisca la utilització d'esta pintura com un xicotet homenatge a tots ells.

dijous, 8 de desembre de 2011

Esperant Castelló en el Raval.

Este món de la carrera a peu és un sense parar, este dimarts carrera en el Raval, Gandia, Pero saludem primer a tots els corredors.
I com no podia ser d'una altra manera allí va estar Dorsal 19, amb una bona representació, encara que hem d'insistir en el fet que cal realitzar les inscripcions a les carreres en els terminis que establix l'organització.
Si, ja es que conec els problemes però ens devem inscriure.

Com veiem els maratonians van tornant una altra vegada a l'activitat, a poc a poc s'incorpora la resta, encara que este diumenge que ve dia 11 a Castelló tindrem una altra vegada representació en la Marató. Carlos Siscar i Tony Woodall ens van hi ha representar estic segur que molt dignament.
Carlos segur que complirà amb la seua missió de portar el ritme de 5 minuts el quilòmetre per a servir de guia a tots aquells que vullguen baixar de les 3 hores i 30 minuts.
Tony en canvi intentara acabar el que va començar a València, segur que ho aconseguirà si tria bé el ritme i té més sort amb el seu turmell.
Sort als dos, en una Marató sempre fa falta.


AL RAVAL.

TORRALBA MARQUINA, AURORA.             0:04:21
FRAU CONTRERAS, ALBA.                          0:08:46
FOLQUES LORENTE, MAXIMO.                   0:55:11
PASCUA PASCUAL, LAURA.                       0:58:02
PIERA FERRER, BAUTISTA.                        0:58:03
SENDRA ALCINA, TINO.                             1:05:55
BOLTA NAYA, JUAN BAUTISTA.                 1:06:54
FOLQUES I NADAL, PAU.                                         1:06:57

dimarts, 6 de desembre de 2011

Una Marató en companyia.

              Fa uns anys quan preparàvem una Marató sempre teníem present el concepte de “la soledat del corredor de fons” i era normal entrenar en solitari pues estàvem moltes hores corrents sols, en canvi hui en dia la situació a canviat completament. Pero saludem primer a tots els corredors solitaris.

Ens agrupem en un club, entrenem junts, acudim a les carreres en companyia i al final quan ens decidim a preparar una Marató ho fem en companyia.
Efectivament, vivim en una societat que fa el que està en les seues mans per a impedir que estiguem sols.
Esta Marató de València ha sigut una Marató en què sempre hem estat acompanyats i no sols en els entrenaments sinó també en les nombroses tertúlies que hem realitzat, això si, sempre al voltant d'una taula.

Unes vegades acudint a Ràdio Pego a contar les nostres anècdotes i les nostres conclusions sobre la Marató, altres en els esmorzars amb el nostre inseparable carajillo i algunes vegades en sopars on combinàvem les xulles de corder amb les cerveses i acabàvem amb algun gin-tonic.
Ha sigut esta una Marató en què sempre hem estat en companyia, hem evitat l'anomenada “soledat del corredor de fons” i és que en este món que ens ha tocat viure molta gent pensa que sense els altres, no s'és ningú, res.
I si ho pensem amb tranquil·litat la soledat és el preu que cal pagar per a ser lliures i també la recompensa de la llibertat.

En la tertúlia de Ràdio Pego vam intentar donar a conéixer a tot el nostre poble la  nostra afició per la carrera a peu, era intentar donar a conéixer un esport que ens ajuda hi ha viure millor i que no esta prou valorat en el nostre poble. Tots saben i aprecien un bon gol, molts saben del merite d'una cistella però molt pocs són capaços de valorar uns 10 Km. en 50 minuts i molt menys en 30, i és que és possible que eixa “soledat del corredor de fons” este mal considerada.
Moltes de les nostres autoritats municipals pensen que per ser un esport que es practica en soledat, en xicotets grups i que no ompli estadis ni pavellons no mereix tota la seua dedicació, encara que és molt possible que hi haja tanta gent corrent com practicant altres esports.

I és que el corredor per ser solitari no és necessàriament una persona privada de simpatia, calor o passió i que no li agrade relacionar-se i compartir la seua afició.
La soledat que tenim moltes vegades quan correm és com un respir i és fecunda. Moltes corrents de pensament donen valor al silenci i a la soledat com a font d'inspiració, brollador d'idees, instrument de creativitat que són condicions indispensables per a la creació artística.

Si la reunió amb altres corredors és indispensable, la trobada amb si mateix també és necessaria. El temps que estem corrent en soledat és una ocasió per a reflexionar sobre el mode de viure les nostres relacions humanes i vigilar la seua qualitat. El que viu la inevitable soledat amb serenitat descobrix al mateix temps la seua capacitat d'anar serenament cap als altres.
Però nosaltres vam viure la Marató de València en companyia i junts ens vam anar a arreplegar el dorsal i vam poder disfrutar del bon ambient que hi havia en la Fira del Corredor i és que es respirava Marató, en la Ciutat de les Arts i les Ciències els seus habitants van ser per uns dies els corredors.

L'arreplegada del dorsal en una Marató és un moment màgic que tots els maratonians deuríem experimentar perquè sempre és moment de canviar impressions, veure la zona d'eixida i la zona de meta, controlar per on ens deurem moure al matí següent i si tot això el fem acompanyats per corredors és com si la Marató ja haguera començat, són moments que alguns corredors no poden suportar per que els seus nervis es disparen i comencen hi ha segregar adrenalina el que els esgota i preferixen no experimentar eixes sensacions.

La Marató esta rodejada d'un conjunt de sensacions que la fan difícil de córrer i és el que la convertix en una experiència única.
No sols de Marató vivim en Dorsal 19, les carreres a peu no es detenen i diumenge passat vam estar en la Mitja del Samaruc, i és que estem rodejats de valents, com Fernando, que es va atrevir una setmana després de la Marató amb una Mitja, i ho va fer bé, però cal recordar que les infermeries s'omplin de valents i que les lesions per sobreesforç són l'aliment preferit dels intrèpids.

Per a completar el seu entrenament també van acudir a Algemesí, Laura i David que continuen la seua preparació amb la mirada posada en Ontinyent.


Este Dijous a les huit del matí eixirem hi ha entrenar des de les Pistes, pensem realitzar entre 10 i 12 quilòmetres. Despres esmorzarem i xarrarem i ens prendrem un carajillo de rom negrita.

EL SAMARUC.

vicens pastor, fernando:  1.27.59
camps sendra, david:       1.43.20
pascual pascual, laura:    1.43.30

dilluns, 5 de desembre de 2011

El circuit de la Mitja Marato.

El circuit de la II Mitja Marató “Vila de Pego” esta ja definit, tenim mesurats els últims 16 Km. I alguns es poden sorprendre però és que el mesurament el realitzem en el sentit contrari al què seguiria la carrera, ja que la meta és fixa i el que mourem és l'eixida.

Pot paréixer complicat però només és anar en sentit contrari, primer els 97,50 metres i ja estem en el Km. 21 i així anem descomptant quilòmetres.
Així que ara estem en el quilòmetres 16 ja que la pluja ens ha obligat ha acabar el mesurament fins a dimarts que ve.
Com se que tenim molts corredors que s'estan interessant en el circuit detallaré on es troben els quilòmetres que tenim mesurats.

Aclarir que el mesurament esta fet amb l'hodòmetre que es pot veure en les imatges i que sempre hem seguit la línia més curta, prenent les revoltes per la part interior així com enllaçant les revoltes pel camí més curt i en els carrers on hi havia cotxes estacionats i que no estaran el dia de la carrera hem mesurat per la part externa de la vorera sempre per l'interior de les revoltes.
Bo per tant anem allà:

Meta: Passeig Michel cantó amb C// Duanes.
Km. 21: Passeig Michel a 97,50 metres de La Meta.
Km. 20: C// Ecce-homo, 10.
Km. 19: Avd. Alcoi, 2.
Km. 18: Avd. Joan Carles I, 37.
Km. 17: Carretera del Mar, CV-678, 230 m. després de la Depuradora.
Km. 16: Camí els Planes 15 metres abans del pont amb la carretera del Mar.
Km. 15: Camí els Planes a 345 m. del camí Ameradors.
Km. 14: Camí Sequies a 100 m. després del motor de Pepico.
Km. 13: Camí Sequies, davant magatzem Malliba S.L.
Km. 12: Cantó Ctra. Dénia, CV- 700 amb C/ Metge Joaquín Pastor Alentado.
Km. 11: Passeig Michel, entre c/ Polsegura i parada Autobus.
Km. 10: C/ Sant Miquel, 42.
Km. 9: C/ Sant Jaume, 16.
Km. 8: Avd. Joan Carles I cantó c/ Nou d'octubre.
Km. 7: Carretera Mar, CV-678, entrada casa Metge Grava, Favares.
Km. 6: Carretera Mar, CV-678, 180 m. Despres del camí els Planes.

Com podeu comprovar un poc complicat de situar per als que no coneguen el terme de Pego però es pot seguir bé en les imatges i en les marques que hem pintat en color blau.
Així que els curiosos ja poden començar hi ha entrenar i estudiar el circuit.