dilluns, 16 d’abril de 2018

Un "EXTRAORDINARI" IX Trofeu Dorsal 19

Faré una afirmació que algunes persones, precisament aquelles als que més afecta, no vacil·laran a denominar una gran paradoxa, però que estime del tot verdadera i capaç d'atraure la vostra atenció com més dirigiu cap a ella els vostres pensaments. És una afirmació que es veurà confirmada amb tota probabilitat en la història del Trofeu Dorsal 19, a mesura que el temps progresse. És la següent: resulta tan difícil i tan fàcil creure que el IX Trofeu Dorsal 19 haja sigut el més dur i difícil de guanyar com que ha sigut el més divertit. 


No vull dir, en absolut, que siga realment difícil de creure que ha sigut el més dur i difícil de guanyar sinó que el que siga fàcil de creure que ha sigut el més divertit es recolza en la mateixa sort de fonament; que la prova d'una veritat és com la prova de l'altra; que les objeccions utilitzables contra la primera ho són també contra la segona; ha sigut el més divertit perquè ha sigut el més difícil de guanyar.


De totes les accepcions que podem trobar de la paraula “trofeu” qualsevol d'elles ens pot servir com a adjectiu per a descriure el IX Trofeu Dorsal 19, per exemple la segona; “Despulla obtingut en la guerra” , i cal tindre en compte que despulla és el botí obtingut pel vencedor, en este cas en una carrera que també va ser una guerra, una bona guerra que es dilucida lluitant amb lleialtat.
El IX Trofeu Dorsal 19 va ser l'edició que es va decidir per la mínima diferència possible, una altra cosa haguera sigut un empat, la diferència entre els cinc primers classificats de la 21 quilòmetres va ser insignificant, vam haver de recórrer al tercer decimal de cada coeficient per a establir l'orde, va ser una bona guerra de què només vam saber el vencedor després d'esperar la classificació oficial de l'organització.


La guerra en els 10 quilòmetres va ser menys intensa per a les dos primeres posicions però per a la tercera posició ens vam haver d'esperar fins a les 15:30 de la vesprada quan vam tindre els resultats oficials.
Però un trofeu, si mirem la primera accepció és un “monument, insígnia o senyal d'una victòria” , i és que els dorsaleros per a aconseguir el Trofeu de Dorsal 19 van aconseguir ademes pujar al podi en la carrera de Navajas que sèrbia d'escenari perquè els dorsaleros es bateren en lleial lluita.


Máximo Folques guanya en la seua categoria en el 10K.
Carmen Sala guanya la 21K en la categoria general dones.
Fede Server queda segon en la seua categoria en el 21K.
Vicent Sala va aconseguir el segon lloc en la seua categoria en el 21K.
Vicent Sendra aconseguisc el tercer lloc en la seua categoria en el 21K.


Tots vam ser testimonis de les pujades triomfals a eixe podi en Navajas que seria l'antesala dels trofeus del IX Trofeu Dorsal 19, de vegades com estes, els aplaudiments i ovacions que els van embolicar va ser una manera de reconéixer i premiar el seu esforç i el bon paper que han fet en la busca d'un trofeu en el seu club, per la qual cosa per a alguns d'ells va ser un gran premi de consolació.


Però, els autèntics triomfadors del dia van ser els millors en el IX Trofeu Dorsal 19, hem d'estar conscients, que el verdader triomf del dorsalero és aconseguir una bona classificació en el seu Trofeu, que anhela, mostrar el seu estat de forma davant dels seus verdaders companys, que com quasi sempre ens succeïx solen ser els nostres millors rivals en les carreres. 


Moltes vegades hem comparat la carrera a peu amb la nostra vida, i que devem de disfrutar de cada competició com si fóra la ultima en la que ens anem a posar un dorsal en el pit, subjecte com no, amb quatre imperdibles, ja que un mai sap quan arribarà la ultima carrera, així que quan recordem el IX Trofeu Dorsal 19 ho haurem de fer sabent que la satisfacció d'haver participat no és només haver corregut i haver arribat a la meta, no és haver guanyat, sinó tot el que es viu en el camí per a poder arribar en la millor forma possible a eixe dia. 


Per descomptat els que millor en forma van arribar van ser els nostres guanyadors, cada un busqua la millor estratègia per a poder arribar el més amunt en la classificació, uns van triar la distància en què més possibilitats tenien, altres van confiar en la seua velocitat i resistència, altres en la seua experiència i en el seu sexe, alguns van confiar en el desgast produït per la carrera del El verger en els seus rivals, perquè tots sabíem que el triomf en una compensada sempre esta en eixos xicotets detalls que ens costen uns pocs segons que són suficients per a decantar el triomf cap al nostre rival o cap a nosaltres.


El quadro d'honor en el 10Q del IX Trofeu Dorsal 19 va ser el següent:
1º.- Màxim Folques.
2º.- Pascual Sendra.
3º.- Pilar Reina.
El quadro d'honor en el 21Q del IX Trofeu Dorsal 19 va ser el següent:
1º.- Fede Server.
2º.- Raul Tamarit.
3º.- Carlos Siscar.


Però el dissabte també es va córrer en el El verger i també els nostres dorsaleros van pujar al podi; Carlos González tercer en la seua categoria i Anna González tercera en la seua carrera. També vam estar en l'interprovincial a l'aire lliure on Erika quede segona en salt d'altura.

divendres, 13 d’abril de 2018

IX Trofeu Dorsal 19


Diumenge que ve se celebra el IX Trofeu Dorsal 19, i enguany com ja sabreu, ens n'anem a Navajas, i possiblement concentrats en la carrera no li prestarem atenció a un personatge que viu en Navajas des de 1636, quan estiguem en la plaça de l'Olmo estarem davant d'un ser que va ser plantat fa més de tres-cents cinquanta anys.



Era en 1636 quan a Navajas se li dóna el titul de municipi i el justícia Roque Pastor planta un om en la plaça del poble, ara eixa plaça s'anomena Plaça de l'Olmo i aquell om a passat a ser un símbol emblemàtic de la població i testimoni de la història dels seus habitants.
Quan l'admirem mentres ens prenem un café, o tal vegada, influïts per l'hora una cervesa en algun bar que ho rodeja, ens adonarem del perímetre del tronc, que és de 6,30m. amb una alçària de 13,87m., i la superfície de la qual és de 227 metres quadrats. Si ens acostem un poc veurem que presenta un tronc curt que es dividix a una alçària de 3'50m. en dos cimales que formen una copa oval-arredonida, tendent a la forma esfèrica. El tronc es troba en l'actualitat completament buit com a conseqüència dels distints agents xilòfags (fongs, insectes, etc.). L'arbre es presenta en un estat de desenrotllament 9 en una escala que va de l'1 (germinació de la llavor) al 10 (mort de l'arbre). 



Si despres fem un passeig pel poble i volem caminar un poc, molt aconsellable, ens trobarem amb els que són potser la principal font de riquesa de Navajas, la seua naturalesa, que atrau tot tipus de turisme (infantil, juvenil, adult ) ja que les condicions són òptimes per a disfrutar del temps lliure i d'oci en qualsevol lloc i a qualsevol edat.
Podem anar al Mirador del Paradís, que esta habilitat per a visites turístiques, es troba en la zona coneguda com a “Cascada del tio Juan”. El bell paratge està replet de formacions originades per l'aigua i abundant vegetació que junt amb les seues vistes s'ha convertit en lloc destacat i d'obligada visita.
També podem desplaçar-nos fins al Salt de la Nóvia, un enclavament de gran bellesa i on podem contemplar l'espectacular cascada del Braçal de 60 m. d'alçària que aboca les seues aigües en un bell paratge on s'ajunten les formes capritxoses que l'erosió ha provocat en muntanyes i riu, amb el verd predominant de la naturalesa. 



No cal oblidar les fonts de Navajas, perquè des del segle XVIII, les aigües de les nombroses i variades fonts han sigut i continuen sent un factor primordial en el desenrotllament turístic del municipi, motivat en gran manera per les propietats mineromedicinals de moltes d'elles, especialment estimades per a aplicacions terapèutiques i curació de certes malalties.
La fama de les fonts de Navajas s'estén, fonamentalment, per les mencionades qualitats de les seues aigües; no obstant això, no hem d'obviar les seues belles estampes ni els passejos, sendes i camins d'accés a les mateixes, podent contemplar una exuberant vegetació.
Com veieu, no sols és competició en este IX Trofeu Dorsal 19, ja la carrera es desenrotlla per una via verda, on podrem córrer i al mateix temps admirar la bellesa de l'entorn, i el gust per la bellesa és senyal de joventut d'esperit.
Quantes vegades hem corregut en carreres en què esgotats per l'esforç busquem amb la mirada quelcom que ens puga donar entusiasme i confiança per a continuar, quantes vegades hem alçat la mirada cap a l'horitzó buscant alegrarnos la vista al mig de tant cansament i només hem trobat polígons industrials després de polígons industrials, doncs açò no ens succeirà en el IX Trofeu Dorsal 19. No és potser la bellesa del paisatge una de la coses que més ens pot ajudar.



Tots ja ho sabeu, l'experiència del bell, de l'autènticament bell, de lo que no és efímer ni superficial és capaç d'allunyar-nos de la realitat i per tant ens pot portar a afrontar eixos moments delicats de la carrera amb més alegria i anim fent que no notem tant el dolor de cames.
En fi, bon IX Trofeu Dorsal 19 a tots i que guanye el millor.

dilluns, 9 d’abril de 2018

Una setmana més.


Anem ara a fer una ullada a com ens n'ha anat este cap de setmana als dorsaleros, on hem tingut de tot, una carrera del Circuit de la Marina Alta en Benitaxell, una Mitja Marató a Elx, una carrera de Cross Trail en la Nucia i com no, una marató a Rotterdam. 


Com veieu, un altre cap de setmana carregat de carreres, comencem per Benitaxell, on ens trobem amb la tercera posició d'Anna González i Anna Savall en les seues categories i amb la segona posició de Cristina Bañuls, una vegada mes els nostres jóvens corredores ens tornen a pujar al podi.
Passem al Cross Trail de la Nucia, on el diumenge Máximo Folques va aconseguir amb la seua desena posició de la general col·locar-se en la tercera posició de la general absoluta i primer Veterà B del Circuit de Cross Costa Blanca, que li col·loca en una bona situació per a afrontar les pròximes carreres. 


Gran mitja marató la d'Elx, com tots els anys, i van 46 edicions, hem de destacar la gran carrera de Carmen que aconseguia guanyar en la seua categoria i les bones marques que van aconseguir tant Vicent, com Tino, Fede i Nando, que les cal situar dins de l'entrenament per a la marató d'Estocolm, així com la marca de Bay en Rotterdam.
En la marató de Rotterdam, com no podia ser d'una altra manera, va ser Carlos Siscar Bay qui ens representa amb una actuació que cal veure com un pas més per a eixa marató d'Estocolm que reunirà a sis dels millors huit corredors de marató de Dorsal 19, una marató que fa la numero 65 de les corregudes per Bay, quasi tota una vida damunt d'unes sabatilles. 


Com podeu observar ens estem acostant a una fase dels nostres entrenaments en què el cansament i els dolors musculars ens van a acompanyar, seran uns companys d'entrenaments amb què vamos a haver de portar-nos bé. És per tant un bon moment perquè recordem algunes coses.
Des de sempre hem pensat que la inflamació dels nostres músculs per causes de l'entrenament era un procés patològic que havia de ser reduït amb els mitjans terapèutics disponibles, este pensament ha fet que usem tècniques i fàrmacs anti-infl amatoris i que siga una practica habitual, estesa i indiscriminada entre els corredors.


Però, els coneixements que es van estudiant sobre la biologia i fisiologia de la reparació dels teixits demostren cada vegada amb més freqüència que el procés inflamatori posa en marxa uns mecanismes intrínsecs de reparació i regeneració dels teixits danyats de forma traumàtica, circumstància freqüent en molts de nosaltres quan entrenem amb una certa intensitat.
Així que ens trobem que s'esta definint a la inflamació com el conjunt de fenòmens bioquímics i cel·lulars que posen en marxa els mecanismes per a la restauració del teixit lesionat, per la qual cosa és interessant que li prestem atenció a estos estudis i revisem els nostres coneixements sobre la reparació i regeneració dels tres teixits principals del nostre aparell locomotor (os, múscul i tendó), així com saber les fases d'inflamació, de degeneració i revascularització. 


L'evolució d'un teixit danyat cap a la fibrosi o la regeneració completa dependrà de què fet bioquímic o cel·lular predomine en el focus de la lesió durant la fase inflamatòria, per este fet hauríem de començar parlar de la regulació de la inflamació i abandonar l'antiinflamació.
Però això ho anirem fent en els pròxims dies.

IX Trofeu Dorsal 19


Vaig a formular-vos una qüestió tan corrent i poc interessant a primera vista, que tal vegada vos pregunteu per que ho faig, i objecteu que és difícil fixar en ella l'atenció, i vos avanceu inclús a dir que no produirà res profitós. És la següent: ¿per a què participar en el IX Trofeu Dorsal 19? 


Es tracta d'una pregunta que tal vegada us l'heu formulat, es tracta d'un pensament més obvi que freqüent, més senzill que familiar: vull dir que hauria de vindre'ns a la ment, però no ens ve, i que de fet manteniu cap a ell una distant familiaritat que perviu des de fa molts anys. És possible que alguna vegada esta idea vos haja assaltat íntimament per un breu espai de temps, però només a la manera d'una incidència fugaç.
Doncs si, un any més i ja van nou, celebrarem el Trofeu Dorsal 19, com tots ja sabeu és el que es crida en els altres clubs de corredors la “carrera del club”, la nostra particularitat és que es tracta també d'una competició utilitzant la compensació per anys i sexe, o siga compensem amb el coeficient que existent en la RFEA quant a edat i sexe. 



En tots els clubs hi ha un format de reunions que servixen per a ajudar-nos a crear un vincule més fort amb els nostres companys d'entrenament. Les carreres de club, són moltes vegades les encarregades de crear eixa connexió entre els corredors, són les que donen forma a les relacions i ajuden moltes vegades a resoldre xicotets dubtes que es tenen en la carrera a peu.
El IX Trofeu Dorsal 19 es presenta també com una excel·lent ocasió perquè els nous dorsaleros s'assenten integrants d'esta gran família de corredors en què s'ha convertit Dorsal 19, que tinguen un magnífic sentiment de pertinença i inclús que vegen millorada la seua relació amb la resta de corredors.


Introduir estes activitats en la dinàmiques normals d'un club pot paréixer algo complicat, però una vegada que s'aconseguix és tan gratificant que es tornaran una part molt important dins del nostre xicotet món de la carrera a peu. És necessari pa què açò siga així acudir des d'un principi i així a mesura que ens anem integrant en este món de la carrera peu ho veurem com quelcom normal.
Com sempre la nostra carrera serà compensada, enguany també el 10K i com sempre els veterans i les dones veuran equilibrades les seues forces, ja que la marca en segons dividida pel coeficient de cada edat ens donarà com a guanyador a qui posseïsca el numere més davall.


Com no estem acostumats a este format, la immediatesa és pensar que es tracta d'una competició inferior, xicoteta i que no cal participar d'una manera intensa, per això és hora de posar alguns exemples perquè es puga comprovar que no sempre guanyen els mateixos.
1 - Raul Tamarit Seresola.- 20-01-1977.- 21km - 41 anys = 3731
2 - Tony Woodall.- 02-11-1965.- 21km.- 52 anys = 4087
3 - Francisco Ceresola Piera.- 16-08-1970.- 21km.- 47 anys = 3917
4 - José González Mestre.- 10-02-74.- 21 km.- 44 anys = 3822
5 - Felipe Torre de Miguel.- 02-05-1964.- 21 km.- 53 anys = 4123
6 - Jose Rodriguez Valderrama.- 03-11-1960.- 21 km.- 57 anys = 4272
7- August Ferrandis Bañuls.- 15-02-1077.- 21 km.- 41 anys = 3731
8- Juan Jose Arbona Escrivà.- 01/10/70.- 21Km.- 47 anys = 3917
9-Aurora Cardona Ceresla.- 24-12-1974.- 10 km.- 43 anys = 1920
10- Pep Pons Puchol.- 12-11-1959.- 21km.- 58 anys = 4311
11.Tino Navarro Martínez.- 14/11/1966.- 21km.- 51 anys = 4052
12-Carlos Descals Mengual.- 19/01/1958.- 21km.- 60 anys = 4392
13-Maria Garcia Gonzalez.- 16-10-1990.- 10km.- 27 anys = 1838
14- Eva Dominguis Llambies.- 09/05/1974.- 21 km.- 43 anys = 4167
15- Rosa Mari Bolta Miralles.- 12-08-84.- 21km.- 33 anys = 3988
16- Carlos Siscar Pastor.- 22/11/1963.- 21km.- 54 anys = 4159
17-Carlos Bañuls Ortola.- 25/1/1969.- 21km.- 49 anys = 3983
18- Jose Carlos Oltra Arbona.- 27-6-1963.- 21 km.- 54 anys = 4159
19- Cristiàn Llido Lloret.- 10-8-1983.- 10km.- 34 anys = 3580
20- Raquel Bolta Miralles.- 25-10-1989.- 10km.- 29 anys = 1838
21- Juan Bolta Naya.- 13-5-1964.- 21k.- 53 anys = 4123
22- Màxim Folques Lorente.- 03-12-1978.- 10km.- 39 anys = 1692
23- Fede Server Costa.- 03.06.1965.- 21k.- 52 anys = 4087
24- Linda Blanco Ciscar.- 11-09-1973.- 21k.- 44 anys = 4167
25 - Nando Sendra Folqués.- 26-08-1976.- 42k.- 41 anys = 7744
26 - Pilar Reina Barbero.- 24-06-66.- 10 K.- 51 anys = 2087
27 - Carlos Siscar Bay.- 23-03-1970.- 21km.- 48 anys = 3950
28 - Xaro Sendra Sendra.- 02-09-1968.- 10km.- 49 anys = 2036
29-Vicente Cuevas Cuartero.- 02-09-1968.- 21KM.- 49 anys = 3983
30 - Patxi Luque Domínguez. - 20-9-1972.- 21 km.- 45 anys = 3853
31 – Carmen Sala.- 22/06/1967 / 21 km.- 50 anys = 4474
32 - Vicent Sala.- 12-04-1956.- 21 km.- 62 anys = 4475
33 – Pascual Sendra.- 30-11-1959.- 10 Km.- 58 anys = 1968
34 – Vicent Sendra.- 28/02/1958.- 21 Km.- 60 anys = 4392
35 – Batiste Piera.- 22/07 1968.- 21 km.- 49 anys = 3983


Vegem tres exemples de marques realitzades enguany en mitja marató:
01:24:15.- Raul Tamarit Seresola.
01:30:31. Fede Server.
01:42:23.- Vicent Sala.
Raul: 5055 segons dividits pel seu coeficient que és 3731 ens dóna: 1,354.
Fede: 5431 segons dividits pel seu coeficient que és 4087 ens dóna: 1,328.
Vicent: 6143 segons dividits pel seu coeficient que és 4475 ens dóna: 1,372.
Per tant l'orde seria:
1º.- Fede amb 1,328.
2º.- Raul amb 1,354.
3º.- Vicent amb 1,372.
Com veieu les diferències són només per unes poques desenes, els corredors ens igualem molt.
I és que, tot corredor, siga més ràpid o més lent, més fort o més dèbil, més alt o més baix, home o dona, veterà o senior té la seua particularitat, arribem abans o després a la meta tots tenim la mateixa presència, sempre m'agrada posar l'exemple d'una obra de teatre, com sabeu tots els actors que apareixen sobre un escenari són iguals, però assumixen papers diferents en l'obra que representen: uns són poderosos i altres humils, uns són alegres i altres melancòlics.


Seria llavors absurd que un actor presumira de la corona fictícia que li adorna en el taulat, o de l'espasa sense tall que porta, en compte d'atendre al seu paper. Seria ridícul que passara el temps contemplant-se a si mateix en el seu luxós vestit o que usara en profit particular les parts valuoses del vestit. Potser la seua comesa és un altra que exercir adequadament el personatge encomanat? El sentit comú no ens indica una altra cosa.
Doncs bé, nosaltres som únicament actors. Som corredors iguals els uns als altres, i com iguals som dorsaleros en Dorsal 19. Però sent semblants, cada un exercix un treball especifique, cada un té una qualitat natural que haurem de reconéixer, el IX Trofeu Dorsal 19 pretén fer-nos participar en una interessant obra, que de segur serà una gran obra.