dimecres, 21 de febrer de 2018

Ha començat la temporada de marató.


El passat cap de setmana ha sigut especial, sobretot per a un club que fa de la marató el seu estendard, hem vist com a Castelló a tingut lloc la primera marató d'esta temporada 2018, els nostres dos millors maratonians en l'actualitat han sigut els encarregats de realitzar la inauguració. 


Millor començament no haguera pogut tindre la marató en 2018, Máximo Folques i Carlos Siscar han sigut els triats per a ensenyar-nos quin ha de ser el camí que s'ha de seguir per a tots els dorsaleros que enguany es van a trobar amb la marató, les seues marques en este principi de temporada són ja un bon començament.


Ho hem escrit en este blog abundantment, la carrera a peu i dins de la carrera a peu la marató és com un mosaic de situacions diverses, que impliquen estar atents a tot el que ens rodeja, per a saber valorar de forma clara, cada situació, però per a això cal tindre una correcta font d'inspiració.
Podríem fer una llarga llista de tot el que ens aporten Màxim i Bay. La gratitud, seria la resposta d'afecte i reconeixement per tot el que ens ensenyen. L'admiració, seria la resposta de sorpresa davant de tot allò que són capaços de fer i que ens pareix magnífic o extraordinari. Però tal vegada siga en la nostra admiració on es veu amb més claredat, com va la nostra forma de veure i entendre la carrera a peu.


Una bona forma d'entendre la carrera a peu ens ha de portar a valorar allò que realment té valor. Este sentiment és necessari per al desenrotllament del corredor. Ja és hora de valorar allò que realment té valor. Admirar a Màxim i Bay és valorar a eixa multitud de corredors anònima, que dia a dia posen el seu entrenament i el seu esforç al costat dels millors perquè siguen això, millors. És valorar a tot este col·lectiu anònim, desconegut, que no ix ni en les revistes, ni en els diaris, ni en la televisió, estos sí que són dignes de ser admirats. Un corredor intel·ligent, és aquell que sap rebutjar el rebutjable, i admirar el verdaderament admirable.


En este món de la carrera a peu hi ha sobretot dos tipus de corredors: els que podríem denominar corredors actius i els passius. Si ens fixem en les carreres a què acudim podrem donar-nos conta que almenys un 75% dels corredors són participants que no busquen guanyar ni competir per un trofeu, inclús molts d'ells que podrien fer-ho preferixen moltes vegades deixar eixa labor a l'altre 25%, que són els que realment competiran.
Competir no significa necessàriament anar a guanyar un trofeu, però significa que és un corredor que busca aconseguir un objectiu marcat prèviament. No esta esperant que passen els quilòmetres tranquil·lament.


Per a ser un corredor competitiu Com a Màxim i Bay, hi ha dos passos que han de prendre's. Primer, has de ser capaç d'estar en la carrera quan ocorre la verdadera carrera. El que això signifique serà diferent segons el nivell que es tinga, però el que significa és que no importa si tens bon ritme de carrera o eres més lent, importa que competisca el millor corredor que portem dins. El segon pas, és descobrir com fer-ho. L'entrenament ens ha de portar al primer pas, estar en forma quan hem d'estar-ho. Les tàctiques, la mentalitat i l'ajust ens deuen de portar al pas dos.
Podríem ara començar per analitzar les marques que han realitzat, però només de saber que Máximo va tardar 02:46:01 i Bay 03:14:11, és més que suficient perquè qualsevol dorsalero i qualsevol maratonià sàpia el que això significa, i més sabent que ens estem referint a dos corredors veterans o com se'ns va a anomenar a partir d'ara; màsters.


Màster, una paraula que no sols ens ve a dir veterà, sinó que ens porta a la de mestres, un torneig màster és aquell en què només participen els millors o siga els que tenen mestria en quelcom, els que tenen quelcom que ensenyar perquè saben.
Siguem uns bons alumnes de Máximo i Bay.

dimecres, 14 de febrer de 2018

Com sempre moltes carreres.


Hem deixat arrere un altre cap de setmana replet de carreres, si el dissabte estàvem en La Font d’Encarros el diumenge ho féiem en el El verger, Benifaió, Castelló i el Cami dels Bandolers a Senija, sense oblidar-nos que el divendres vam estar a Xeresa per a veure com Màximo Folques arreplegava el trofeu com segon classificat en la categoria veterans A del II Circuit de la Safor-Valldigna.


Com sempre moltes carreres, unes que ens servixen com a objectius clars i altres que les utilitzem com a part del nostre entrenament, podem veure com Màximo i Bay van utilitzar les seues actuacions per a preparar la Marató de Castelló del diumenge que ve, mentres que la resta s'esta posant a punt per a començar el Circuit de la Marina Alta, encara que també poden existir alguns objectius un poc més llunyans com el Trofeu Dorsal 19 que es desenrotllara el 14 d'abril. 


Quan veig els resultats en les carreres i en molts entrenaments m’adone que generalment la missió d'un entrenament ens pensem que servix perquè el corredor agarre la forma, quan en realitat la majoria dels entrenaments estan dissenyats per a aconseguir la millor forma possible en un moment donat. Agafar la forma és lo fàcil. Realitza una gran varietat d'entrenaments durs i la nostra forma física prompte millorara. Però tindre l'habilitat d'utilitzar i demostrar eixa condició física en el dia correcte requerix habilitat.


Quantes vegades ens a succeït que estem en bona forma i no hi ha manera que les nostres marques milloren, ens ha passat moltes vegades. Quan no som capaços de demostrar el nostre estat de forma, hem d'esbrinar per que. Estem sobreentrenats? Estem entrenant en una direcció equivocada? Tenim alguna carència en la nostra alimentació que ens impedix desenrotllar tot el nostre potencial?
Són moments en què estem plens de dubtes, la primera cosa que analitzem són les possibles deficiències en la nostra alimentació, amb el nostre entrenament, etc. I si no trobem cap deficiència clara culpem a la nostra capacitat mental per a afrontar les carreres. La realitat és que lo físic i lo mental estan tan entrellaçats que és impossible distingir-los i separar-los.


Hi ha una causa que moltes vegades se'ns escapa, i que crec que és una raó prou clara del que ens sol succeir. La nostra inseguretat en l'entrenament. Em referisc a eixa necessitat de demostrar-nos en cada entrenament que estem en forma, quan convertim cada sèrie en la pista en una competició.
Quan entrenem d'esta manera, hem canviat el nostre objectiu sense donar-nos compte. Ja no estem preparant-nos per a realitzar una marca en una distància i un dia en concret sinó que ho estem realitzant tots els dies que entrenem per a convéncer-nos de que estem en forma. I, el més probable que ens succeïsca són diverses coses: que hàgem gastat les nostres forces en els entrenaments i ens esgotem físicament i emocionalment.

X MITJA MARATO ROQUETTE BENIFAIO
1h17'54"
3 Veterano A

Arruïnem el nostre entrenament quan la nostra ment va rebre el missatge que volia “estar en forma”. El problema és que, inconscientment, sentim que estem aconseguint el nostre objectiu perquè tots els nostres entrenaments els realitzem millor del que estan programats. És llavors quan la carrera deixa de ser el verdader objectiu i ho substituïm per demostra'ns que estem en forma.
La necessitat de provar-se a si mateix prové de la inseguretat. És una falta de confiança en el pla i en la nostra evolució. Cal deixar de demostrar-nos contínuament que estem en forma i tractar de fer el millor possible per a arribar a la línia d'eixida en forma, saludables i llestos per a córrer el millor possible.

dimecres, 7 de febrer de 2018

Cap de setmana intens.

Venim d'un cap de setmana intens en l'esportiu, hem corregut en La Mitja i Quarta Marató d'Oliva, en el Cross de Xàtiva, en la Cursa i Marxa de Muntanya Ocaive de Pedreguer i en La Mitja Marató d'Almeria. 


Un altre cap de setmana on hem aconseguit que quatre dorsaleros pugen al podi; Máximo és va pujar dos vegades, una com a guanyador en la seua categoria i també com segon de la general absoluta en La Mitja Marató d'Oliva. Linda Blanco ho va fer també en La Mitja d'Oliva com a guanyadora de la seua categoria i Tino Navarro va aconseguir una tercera posició en la seua categoria, també en La Mitja d'Oliva. Carmen Sala guanyava també la seua categoria esta vegada en La Mitja Marató d'Almeria. 


Com podem comprovar cada vegada mes dorsaleros pugen a arreplegar els seus trofeus, tal vegada siga perquè cada vegada mes utilitzem el sentit comú a l'hora d'entendre la carrera a peu, i és que la capacitat d'entendre o jutjar de forma raonable el món de la carrera a peu ens dóna l'oportunitat de ser no només més eficaços sinó també estar més satisfets de córrer.
Però molts corredors no usen el sentit comú quan busquen una millora en els seues carreres, el normal seria quan ens sentim esgotats i cansats després d'un dur entrenament dir-nos “He de dormir 7 o 8 hores”, en canvi busquem trucs màgics que ens permeten adormir només 5 hores per nit i mantindre el nostre nivell d'entrenament.


Ens calfem el cap amb xicotets detalls que no ens van a servir de res, ens preocupem a buscar dietes, súper aliments, suplements màgics, sabatilles, i així successivament. És el mateix que si ens iniciàrem en la carrera a peu fent sèries ràpides en compte de començar pel que ens diu el sentit comú, que no és una altra cosa que córrer tranquils fins que anem agafant quelcom de forma.
En el mon de la carrera a peu s'esta donant mes importància a molts detalls o parts insignificants que al que és bàsic, com va dir una vegada un entrenador, “si busques una millora en el rendiment i no dorms de 7 a 9 hores per nit, tal vegada hauries de reconsiderar el teu punt de vista”.


Necessitem un canvi de mentalitat, un gir cap al mes important, una norma comuna en tot entrenament és construir una bona base sobre la qual començar a construir un bon pla d'entrenament, els xicotets detalls, els adorns no ens van a sostindre tota la càrrega de l'entrenament. Per exemple, si no tenim una dieta sana, llavors el suplement màgic és simplement tapar forats, no augmentara el rendiment. 


Quants de nosaltres comprem súper aliments i begudes de recuperació especialment preparades, i no obstant això, ens anem a menjar menjars amb molts sofregits, bevem alcohol i prenem tots els dolços que ens posen per davant, també som dels que utilitzem massatges, banyeres i elaborades rutines de gimnàs i estirada amb la idea de recuperar-nos prompte per a entrenar mes fort, però només trobem el temps per a entrenar 3 dies a la setmana.


Calç tornar al bàsic en este esport de la carrera a peu, tot rendiment que és puga trobar en tots eixos xicotets detalls que tant ens agrada buscar i utilitzar només ens van a representar com a màxim un benefici del 1%, que no representa molt, és a dir per als corredors populars no representa res, i eixe res és la temptació per a passar d'un mon de conceptes legítims que proporcionen xicotets guanys a conceptes mes perillosos que estan i ens portaren al fracàs.


Estic dient que no et preocupes per les coses xicotetes, ignora tots estos xicotets guanys potencials que podríem estar aconseguint? Per descomptat no.
Però, la gran majoria de nosaltres no estem en un estat de forma física on això importe. Si fóssem corredors amb una gran projecció, llavors, segur que seria necessari explorar eixos xicotets detalls, buscar eixe segon tan necessari per a aconseguir una marca mínima o un rècord. Però a pesar de tot només ens ajudarien si el nostre entrenament és prou gran i ben realitzat. Eixe és el secret dels millors corredors. Aprenen els conceptes bàsics, entrenament, mes entrenament i després, només llavors, posen la guinda del pastís.



Hi ha molt de màrqueting en este mon de la carrera a peu, el que hem de fer és córrer 7 dies a la setmana, dormir 8 hores cada nit i menjar real, el de tota la vida.

diumenge, 28 de gener de 2018

Ja ve el 22 Circuit a peu Marina Alta 2018, no tinguem por.

En la vida, igual que en la carrera a peu hi ha la por, però el que no crec és que hagen d'adoptar-se estratègies d'entrenament mental específiques per al corredor diferents de les que hauria d'adoptar un treballador davant del primer dia en la seua nova ocupació o de la por escènica que tenim quan hem de parlar en public.


Benirredra
La por és un enemic de molta entitat, quan en una carrera el nostre rival ens fa un canvi de ritme i ens sentim defallir d'una manera estrepitosa o quan portem dos quilòmetres en què no podem mantindre el ritme que ens havíem proposat, es produïx sovint un curtcircuit mental, no perquè els nostres rivals siguen millors, cosa que per descomptat ocorre, sinó perquè la por entra en escena i es comença a visualitzar la derrota com si es tractara d'un funeral.
Hem començat una nova temporada, tenim molts propòsits, ens agradaria emprendre grans projectes, i voldríem superar-nos en molts aspectes, però ens pot succeir que quelcom ens paralitze: la por al fracàs.

Presentació 22 Circuit a peu Marina Alta 2018
Pareix que el lema de molts corredors és: “aconseguir els objectius o res”, i davant dels primers símptomes d'una derrota, ens desanimem i tot a la deriva. Este és el verdader fiasco, deixar tot a la deriva, no emprendre res per temor de fracassar. Les caigudes són quelcom normal en el ser humà que està lluitant per aconseguir algun objectiu en la seua vida. Perdre una batalla no significa perdre la guerra.
Quantes vegades no hem sentit dir que hi ha corredors que saben patir i en canvi altres no. Tots hem vist que molts dels corredors més patidors eren justament aquells de què es diu que no saben patir. Patixen molt més que aquells que saben patir. El bon competidor guanya sovint perquè no deixa que el patiment físic provoque dubtes i temors en la seua ment.
Em pareix un error glorificar el patiment, un error que no contribuïx en res a millorar el rendiment. Probablement quan millor competim és en aquelles carreres en què el patiment psicològic no fa acte de presència per més que les cames dolguen.

Benirredra
Quants de nosaltres no hem vist a corredors extravertits, desenfadats, sovint un tant indisciplinats, competixen millor que els atletes introvertits, autoexigents i molt disciplinats. Amb això no vull dir que la disciplina siga quelcom negatiu. Res d'això. El que vull dir és que la disciplina ha de provindre de la passió pel que es fa. Els millors atletes, són atletes molt disciplinats no perquè s'imposen l'entrenament com un castic, sinó per la passió que senten pel que fan.
Quan un atleta senta la por, el dubte, el temor psicològic, abans que dir-se a si mateix "és hora de patir com més millor" hauria de recordar-se que practica eixe esport perquè vol, perquè li agrada, perquè li apassiona i acceptar amb resignació els dies en què els nostres rivals són millors que nosaltres. Esta sana resignació és el que se sol anomenar humilitat. Al meu entendre, la humilitat no significa no tindre's en alta estima, sinó assumir els fets com són en el dia en què succeïxen.
En definitiva i al meu entendre, una mentalitat hedonista per part del corredor fa molt més benefici a este que una mentalitat basada en l'autoexigència.
Hem de tindre en compte estos xicotet detalls, sobretot ara que ja s'ha presentat el 22 Circuit a peu Marina Alta 2018 i que donarà començament a Xàbia el 25 de febrer, no cal posar-se nerviós ni tindre por al veure el calendari perquè són carreres que tots coneixem i davant de les quals no deuríem de tindre cap altre objectiu que passar-ho bé i si aconseguim amb això millorar com a corredors molt millor.


Ja se que competir cada cap de setmana s'ha pogut convertir en una obligació per a molts dels què correrem el Circuit de la Marina Alta 2018 i que millorar les nostres marques per poc que siga és el nostre objectiu, però una competició cada setmana no és la panacea per a aconseguir-ho. En la dosificació està la clau per a aconseguir eixa marca tan somiada.
La gran majoria de nosaltres ja sap perquè es millora entrenant, per la qual cosa també comprén perquè la recuperació després de cada esforç és fonamental per a aconseguir-lo, per tant sap que després d'una competició cal recuperar-se per a continuar entrenant i si no hi ha temps suficient per a una bona recuperació o bé deixem de competir o d'entrenar.
I, ací és on esta el problema.
No ens queda més remei que planificar molt bé, primer la temporada i després el Circuit Marina Alta, així que cal saber que carrera tenim com a objectiu i quals són d'entrenament.

Mentres esperem al 25 de febrer anem acudint a competicions, hui en Benirredrà on Máximo a pujat al podi, anem fent camí.